El retail al detall

Ausiàs March, a més d’un dels més grans poetes de la literatura catalana, és el nom d’un carrer de Barcelona que es caracteritza per ser un dels punts de la ciutat amb més densitat de botigues de moda de comerç a l’engròs. En aquella zona de l’Eixample dret, de les botigues en pots veure sortir clients amb unes grans bosses ben plenes: és el gènere que després vendran al detall en les seves botigues.

Comprar i vendre a l’engròs i al detall forma part de l’engranatge del comerç de béns i serveis.

Últimament ens trobem pertot arreu la forma anglesa retail acompanyant paraules com ara botiga, comerç, venda, sector… Es tracta d’un anglicisme del tot innecessari ja que en català tenim les locucions normatives al detall i a la menuda, que són exactament equivalents. Més que no pas un toc de glamur, retail aporta més aviat un toc d’esnobisme. Sigueu detallistes (o menudistes)!

Podeu trobar aquests termes i molts d’altres de relacionats al Cercaterm.

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

Com se’n diu, de les flagship stores?

botiga_insignia

A les grans ciutats, Barcelona entre elles, van apareixent una mena de botigues molt grans, en els carrers comercials principals, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat. Són les botigues insígnia.

Una botiga insígnia és una botiga que es considera la més representativa d’una cadena de botigues o d’una marca, l’objectiu de la qual, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

Botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà, per exemple, també ha optat per fer el calc (o traducció) de la metàfora (tienda insignia). El francès, en canvi, ha creat altres metàfores per anomenar aquest establiment: magasin étendard, magasin porte-drapeau, magasin porte-étendard, magasin phare o magasin vedette.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Consulteca.

#termedelasetmana: reregalar

reregalarEl #termedelasetmana que us proposem pot ser especialment pertinent aquests dies, en què els obsequis són freqüents, però no sempre són tan encertats com voldríem. Es tracta de la forma reregalar.

És probable que n’hàgiu sentit a parlar amb la forma anglesa regifting. Es refereix al fet de tornar a regalar a una tercera persona un regal que hem rebut però que no ens convenç per la raó que sigui. En català es fan servir les formes alternatives reregalar o regalar de nou.

Hi ha una variant del mateix concepte en què l’obsequi rebut no es regala, sinó que es posa a la venda, sovint per mitjà d’internet. En aquest cas, en català es parla de revenda.

Ja ho veieu, doncs: com que no sempre són proporcionals les bones intencions i l’adequació del regal als nostres gustos o necessitats, sempre queda el recurs de reregalar o revendre l’obsequi. I mentre penseu si us decidiu a fer-ho o no, sempre us podeu entretenir amb la lectura del comentari que vam dedicar fa mesos a aquest concepte.

Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.