#termedelasetmana: reregalar

reregalarEl #termedelasetmana que us proposem pot ser especialment pertinent aquests dies, en què els obsequis són freqüents, però no sempre són tan encertats com voldríem. Es tracta de la forma reregalar.

És probable que n’hàgiu sentit a parlar amb la forma anglesa regifting. Es refereix al fet de tornar a regalar a una tercera persona un regal que hem rebut però que no ens convenç per la raó que sigui. En català es fan servir les formes alternatives reregalar o regalar de nou.

Hi ha una variant del mateix concepte en què l’obsequi rebut no es regala, sinó que es posa a la venda, sovint per mitjà d’internet. En aquest cas, en català es parla de revenda.

Ja ho veieu, doncs: com que no sempre són proporcionals les bones intencions i l’adequació del regal als nostres gustos o necessitats, sempre queda el recurs de reregalar o revendre l’obsequi. I mentre penseu si us decidiu a fer-ho o no, sempre us podeu entretenir amb la lectura del comentari que vam dedicar fa mesos a aquest concepte.

Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

Com diem en català top manta? I manter?

top_mantaLes formes adequades en català són venda a la manta, en un registre formal, o bé top manta, en textos de caràcter més informal, especialment els dels mitjans de comunicació.

Amb aquestes formes es designa la venda ambulant, que es practica al marge de la llei, consistent a mostrar a terra, sobre una manta o un element similar, productes comercials diversos i a vendre’ls per sota del preu del mercat.

La persona que es dedica a la venda a la manta s’anomena venedor | venedora a la manta o bé manter | mantera.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

Com es pot dir premium en català?

Es pot optar per l’adaptació gràfica prèmium (forma adjectiva invariable: “una subscripció prèmium”, “uns serveis prèmium”) o bé per alternatives catalanes com ara especial, superior, preferent, prioritari, etc. La tria d’una opció o d’una altra depèn del context concret, de la intenció del text, del registre, de la situació comunicativa, etc., i, en últim terme, de la voluntat de l’autor del text.

El mot prèmium es fa servir per a descriure un servei o un producte de característiques especials o de qualitat superior a la mitjana. Ha estat probablement vehiculat a través de l’anglès, que ja el recull com a forma adjectiva en les fonts lexicogràfiques generals en aquesta llengua, aplicat a un producte o servei que té ‘a high or extra value’ (un valor alt o extraordinari). Es tracta d’una paraula procedent del llatí praemium, que vol dir ‘recompensa’, ‘avantatge’, ‘prerrogativa’.

En català, com en altres llengües, se n’ha estès recentment l’ús acompanyant substantius com ara contingut (especialment en referència a continguts digitals consultables en pàgines web), compte (en un banc o caixa), targeta (financera), usuari (d’una aplicació, d’un programa), etc.