Black Friday i Ciber Monday: podem dir-ne Divendres Negre i Ciberdilluns?

divendres-negre_ciberdilluns

Les formes Divendres Negre i Ciberdilluns, adaptades al català amb majúscula i sense marca tipogràfica, es poden considerar adequades si cal fer referència en català al que en anglès s’anomena Black Friday i Cyber Monday, respectivament. Es tracta de dues iniciatives comercials amb origen en la cultura anglosaxona que es duen a terme el primer divendres i el primer dilluns després del Dia d’Acció de Gràcies, que als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre.

Coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal, aquestes jornades també s’han popularitzat a casa nostra, i les botigues, els centres comercials i les cadenes multinacionals ofereixen descomptes i promocions per augmentar les vendes, especialment en el sector del comerç en línia. L’impacte econòmic en els àmbits del comerç, el transport o la logística és cada vegada més alt.

Diverses teories expliquen la procedència de la denominació Black Friday. N’hi ha que l’atribueixen al fet que aquest dia els botiguers aconsegueixen canviar els números vermells (negatius) per negres (positius), mentre que d’altres asseguren que l’adjectiu negre fa al·lusió al desgavell del trànsit i el caos produïts als anys 60 a les grans ciutats nord-americanes a causa dels descomptes que s’oferien l’endemà del dia d’Acció de Gràcies.

Com es diu en català pop-up store?

botiga_efimera

El que es coneix amb el terme anglès pop-up store correspon en català a botiga efímera. Es tracta d’una botiga que obre volgudament durant un període de temps curt amb una finalitat estratègica comercial determinada.

Inaugurar una botiga efímera és una estratègia de màrqueting relativament recent que pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs restants, ser una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé simplement crear un esdeveniment que atregui l’atenció dels mitjans de comunicació.

La tria de l’adjectiu efímer -a està justificada pel sentit que té en la llengua general (‘De molt curta durada’), i és l’opció que han adoptat també altres llengües romàniques com l’espanyol, tienda efímera, i el francès, boutique éphèmère.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme, amb definició i equivalents en altres llengües, al Cercaterm.

Contactless? Sense contacte

 

Recordeu que fa no tants anys hi havia comerços on no es podia pagar amb targeta? O que només es podia fer servir la targeta si la quantitat a pagar era superior a 6 euros? Actualment les targetes de dèbit i les targetes de crèdit estan generalitzades gairebé al cent per cent per fer qualsevol pagament.

La tecnologia que permet el pagament amb targeta ha evolucionat ràpidament. Fa uns anys es donava la targeta i la persona que cobrava se l’enduia al lloc on l’establiment tenia instal·lat el datàfon, i sovint el client no podia veure com es feia l’operació. Més tard, el datàfon ja anava amunt i avall pel local, per exemple, de taula en taula en un restaurant. Pel que fa a la targeta, al principi s’havia d’introduir al datàfon i esperar que en sortís un paperet que calia signar. Més endavant, el paperet i la signatura van ser substituïts per la introducció del PIN (el número d’identificació personal). Des de fa uns quants anys, ja no cal ni que la targeta toqui el datàfon.

En efecte, hi ha targetes que porten incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta. Són les targetes sense contacte, que funcionen gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper. Aquesta tecnologia, coneguda per la seva sigla anglesa NFC (near field communication) permet l’intercanvi de petites quantitats de dades gràcies a la generació d’un camp magnètic dèbil entre dispositius situats molt a prop els uns dels altres (o entre un dispositiu i una targeta sense contacte).

Fins ara ho hem vist sobretot amb targetes, però els pagaments sense contacte es poden fer amb altres dispositius, com ara amb braçalets o directament amb el mòbil.

Tots aquests termes destacats els trobareu al Cercaterm.

El retail al detall

Ausiàs March, a més d’un dels més grans poetes de la literatura catalana, és el nom d’un carrer de Barcelona que es caracteritza per ser un dels punts de la ciutat amb més densitat de botigues de moda de comerç a l’engròs. En aquella zona de l’Eixample dret, de les botigues en pots veure sortir clients amb unes grans bosses ben plenes: és el gènere que després vendran al detall en les seves botigues.

Comprar i vendre a l’engròs i al detall forma part de l’engranatge del comerç de béns i serveis.

Últimament ens trobem pertot arreu la forma anglesa retail acompanyant paraules com ara botiga, comerç, venda, sector… Es tracta d’un anglicisme del tot innecessari ja que en català tenim les locucions normatives al detall i a la menuda, que són exactament equivalents. Més que no pas un toc de glamur, retail aporta més aviat un toc d’esnobisme. Sigueu detallistes (o menudistes)!

Podeu trobar aquests termes i molts d’altres de relacionats al Cercaterm.

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

Com se’n diu, de les flagship stores?

botiga_insignia

A les grans ciutats, Barcelona entre elles, van apareixent una mena de botigues molt grans, en els carrers comercials principals, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat. Són les botigues insígnia.

Una botiga insígnia és una botiga que es considera la més representativa d’una cadena de botigues o d’una marca, l’objectiu de la qual, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

Botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà, per exemple, també ha optat per fer el calc (o traducció) de la metàfora (tienda insignia). El francès, en canvi, ha creat altres metàfores per anomenar aquest establiment: magasin étendard, magasin porte-drapeau, magasin porte-étendard, magasin phare o magasin vedette.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm i a la Consulteca.

#termedelasetmana: reregalar

reregalarEl #termedelasetmana que us proposem pot ser especialment pertinent aquests dies, en què els obsequis són freqüents, però no sempre són tan encertats com voldríem. Es tracta de la forma reregalar.

És probable que n’hàgiu sentit a parlar amb la forma anglesa regifting. Es refereix al fet de tornar a regalar a una tercera persona un regal que hem rebut però que no ens convenç per la raó que sigui. En català es fan servir les formes alternatives reregalar o regalar de nou.

Hi ha una variant del mateix concepte en què l’obsequi rebut no es regala, sinó que es posa a la venda, sovint per mitjà d’internet. En aquest cas, en català es parla de revenda.

Ja ho veieu, doncs: com que no sempre són proporcionals les bones intencions i l’adequació del regal als nostres gustos o necessitats, sempre queda el recurs de reregalar o revendre l’obsequi. I mentre penseu si us decidiu a fer-ho o no, sempre us podeu entretenir amb la lectura del comentari que vam dedicar fa mesos a aquest concepte.

Què és la sobirania alimentària?

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

Com diem en català top manta? I manter?

top_mantaLes formes adequades en català són venda a la manta, en un registre formal, o bé top manta, en textos de caràcter més informal, especialment els dels mitjans de comunicació.

Amb aquestes formes es designa la venda ambulant, que es practica al marge de la llei, consistent a mostrar a terra, sobre una manta o un element similar, productes comercials diversos i a vendre’ls per sota del preu del mercat.

La persona que es dedica a la venda a la manta s’anomena venedor | venedora a la manta o bé manter | mantera.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).