Les notícies relacionades amb l’extensió del coronavirus de la COVID-19 vehiculen terminologia que convé fer servir i interpretar amb precisió. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme aïllament, i les diferències entre aquest terme i altres de relacionats com ara confinament i quarantena.

El terme aïllament (en anglès, isolation; en castellà, aislamiento) fa referència específicament al conjunt de mesures que s’apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar encomanar-la a altres persones. L’aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).

El confinament (en anglès, confinement; en castellà, confinamiento), com es pot veure per l’ús que n’hem fet en el paràgraf anterior, es refereix al fet de tancar algú dins un espai limitat per motius diversos, com ara la salut pública, la seguretat ciutadana o altres.

I la quarantena (en anglès, quarantine; en castellà, cuarentena) designa la restricció de les activitats de persones sanes que han estat en contacte amb una persona amb una malaltia contagiosa durant la fase en què la malaltia és transmissible, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació durant el període d’incubació.

Per tant, l’aïllament sempre es refereix a persones malaltes, mentre que la quarantena s’aplica a persones que en principi estan sanes. El confinament es pot aplicar tant a persones malaltes com a persones sanes.

Cada forma lingüística ajuda a interpretar-ne millor el sentit. Així, aïllament prové de illa, i ens remet al significat d’aquesta porció de terra que queda completament separada de la resta de la terra. En canvi, confinament es relaciona amb la paraula confí, que vol dir ‘límit, frontera’, i comporta la idea de tancament o reclusió. Finalment, quarantena té origen en el mot quaranta, i s’explica pel costum d’imposar quaranta dies d’aïllament a persones o productes que provenien de zones possiblement contaminades abans de deixar-les circular lliurement per un territori. Actualment, és clar, els períodes de quarantena no han de ser necessàriament de quaranta dies, una xifra arbitrària de ressonàncies bíbliques.

Us recomanem, doncs, que feu servir cada terme amb el sentit adequat, amb la qual cosa evitareu malentesos. I si voleu més informació sobre termes relacionats amb el coronavirus, consulteu el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

Des de fa unes setmanes el terme coronavirus està de plena actualitat i se’n parla arreu. Per això, us el proposem com a #termedelasetmana. Els coronavirus  (Coronaviridae en llatí) són una família de virus amb RNA monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb nucleocàpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o punxes, al qual deuen el seu nom per la imatge que ofereixen en microscòpia electrònica.

Els virus d’aquesta família són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. Alguns són zoonòtics i en transmetre’s a l’espècie humana causen malalties respiratòries de gravetat diversa, que van des d’una afecció semblant al refredat comú fins a una pneumònia, insuficiència respiratòria i renal. En casos greus, especialment en persones que tenen alguna malaltia crònica, una comorbiditat o un estat d’immunodepressió, pot causar la mort. La seva taxa de letalitat és encara desconeguda, ja que molts casos lleus poden haver passat desapercebuts fins ara.

Els coronavirus són els responsables d’algunes de les malalties que han causat una alerta sanitària els darrers anys. Per exemple, la pneumònia per coronavirus SARS-CoV l’any 2003, la pneumònia per coronavirus MERS-CoV el 2015 o la pneumònia per coronavirus SARS-CoV-2 que va començar fa unes setmanes a Wuhan (Xina) i que les autoritats sanitàries intenten evitar que s’estengui en forma d’epidèmia. Les accions de prevenció individual inclouen, entre d’altres mesures bàsiques, fer una higiene de mans freqüent i evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria.