#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

parkinson

El nostre #termedelasetmana és malaltia de Parkinson, d’acord amb la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut, que proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast d’aquest trastorn neurològic.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona, en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació, és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana.

#termedelasetmana: glaucoma

glaucoma

Aquesta setmana s’escau el Dia del Glaucoma, una iniciativa promoguda per a cridar l’atenció sobre aquesta malaltia. Ens hi afegim, doncs, i us proposem com a #termedelasetmana el terme glaucoma.

Es tracta d’un trastorn consistent en l’augment de la pressió intraocular que provoca l’enduriment del globus ocular, l’atròfia del nervi òptic i alteracions en el camp visual.

Des del punt de vista lingüístic, és un terme d’origen grec, com tants altres que es fan servir en medicina. La base glaukós vol dir ‘brillant’, i sembla que en origen s’emprava per a designar els colors dels ulls clars. La terminació –oma, també provinent del grec, es fa servir en els termes mèdics per a indicar ‘relatiu a un tumor o una tumefacció’.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, un interessarà el Diccionari d’oftalmologia, que recull prop de 1.200 termes relatius a anatomia, fisiologia, exploració, semiologia, patologia i terapèutica.

#termedelasetmana: immunoteràpia

immunoterapia

Aquests dies s’està parlant d’una descoberta científica que podria representar un avenç extraordinari en la lluita contra el càncer de còlon, i que es basa en la immunoteràpia, i per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La immunoteràpia consisteix en la manipulació de la resposta immunitària d’un individu amb finalitat terapèutica. Les tècniques d’immunoteràpia inclouen la immunosupressió, la immunopotenciació i la immunoprofilaxi.

La recerca de què es parla actualment, i que han dut a terme investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha aconseguit inhibir la producció en el tumor d’una citocina, anomenada TGF-β, que neutralitzava l’activitat defensiva del sistema immunitari. Els mateixos responsables de la recerca han publicat aquest vídeo que explica la troballa de manera molt clara.

Des del punt de vista lingüístic, la forma immunoteràpia (recordem que en català s’escriu amb dues emes) és un compost a la manera culta, creat per l’adjunció del formant immuno– (que ve del mot llatí immunis, que significa ‘sense càrregues’) a la base teràpia (que ve del grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’).

Confiem que la descoberta es pugui aplicar ben aviat en humans i que contribueixi efectivament a la curació del càncer de còlon i altres tipus de càncer.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

#termedelasetmana: malaltia infecciosa

malaltia_infecciosa

Aquesta setmana, la tria del #termedelasetmana és especialment evident: aquesta és la setmana de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties infeccioses. Per tant, el #termedelasetmana que us proposem és precisament aquest: malaltia infecciosa.

Es refereix a una malaltia causada per microorganismes patògens, que pot romandre localitzada o estendre’s sistèmicament i que pot ser transmesa directament o indirectament d’un organisme a un altre. Les malalties infeccioses són causades per bacteris, virus, fongs o protozous.

Si us interessa obtenir més informació sobre aquest terme, us recomanem que consulteu aquest material interactiu, en format de targetes reversibles, que difon alguns dels termes relacionats més destacats.

I si el que us interessa és la informació sobre la resta de la terminologia relacionada amb les malalties infeccioses, us convidem a visitar la Terminologia de les malalties infeccioses, que acabem de publicar amb els 220 termes més rellevants d’aquest sector.

#termedelasetmana: diabetis mellitus

diabetis

El dia 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, dedicat aquest any 2017 especialment a les dones. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana el terme que es refereix a un dels tipus més freqüents d’aquesta malaltia: la diabetis mellitus.

La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, quan arriba a les cèl·lules, actua com a font d’energia en els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia, que pot tenir conseqüències greus. Per tant, la diabetis mellitus és una malaltia que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Pel que fa als aspectes lingüístics, convé fixar-se, per una banda, en la vocal final de diabetis, que en català és una i. Pel que fa al mot mellitus, és d’origen llatí (‘de la mel’), i en els contextos més habituals, tant especialitzats com de divulgació, no se sol escriure en cursiva, sinó en rodona (i se sol pronunciar com si hi hagués una sola ela).

La data de celebració d’aquest esdeveniment commemora l’aniversari del naixement de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina l’any 1922.

#termedelasetmana: campanya de vacunació

campanya_vacunacio

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida a la campanya anual de vacunació contra la grip. Per aquest motiu, us proposem com a #termedelasetmana el terme campanya de vacunació.

Campanya de vacunació o campanya vacunal fa referència a la campanya de salut pública consistent a vacunar de manera massiva un grup de població contra una malaltia determinada en un període de temps breu. En el cas de la campanya de vacunació contra la grip, es duu a terme entre els mesos d’octubre i novembre i s’adreça especialment, entre altres col·lectius, a majors de 60 anys, a dones embarassades, a persones amb malalties cròniques i a personal sanitari.

En aquesta infografia interactiva podeu consultar el calendari de vacunacions sistemàtiques vigent actualment a Catalunya, i hi trobareu destacats els termes que fan referència a cadascuna de les diverses vacunes. Cada terme enllaça amb la fitxa corresponent de la Terminologia de les vacunes, on veureu també les definicions concretes i els equivalents en diverses llengües.

Vege… què?

vegetarianisme

Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.

Possiblement el més utilitzat i conegut és el terme vegetarianisme (vegetarians els que en són adeptes), que designa el sistema d’alimentació basat en el consum d’aliments d’origen vegetal que exclou, més o menys radicalment, els d’origen animal.

Però hi ha també el vegetalisme (vegetalistes, els seguidors), que es defineix per ser una variant més radical de vegetarianisme que exclou totalment el consum d’aliments d’origen animal.

Entremig, hi trobaríem el flexitarianisme (seguit pels flexitarians), descrit com el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix.

I encara un altre: el veganisme (vegans, els partidaris d’aquest moviment), que és més que un simple règim alimentari perquè es refereix a l’estil de vida basat en el respecte pels animals que rebutja l’ús i el consum d’animals o de qualsevol producte o subproducte obtingut per mitjà de l’ús o la mort d’animals.

Hi ha termes, doncs, que designen opcions per a tots els gustos. Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm.

#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

Lepigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.