Aquesta setmana, concretament el 10 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental i, en aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme consciència de malaltia.
Es refereix a la capacitat d’una persona d’assumir el problema de salut que té i de comprendre les necessitats procedents d’aquest problema de salut. La manca de consciència de malaltia és especialment rellevant en salut mental, si bé també es dona en altres àmbits.
Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base substantiva consciència (que, segons el diccionari normatiu, és la “Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc.”) es determina amb el complement de malaltia, que especifica el camp d’aplicació i fa del conjunt un terme de semàntica transparent.
La Federació Mundial de la Salut Mental promou la commemoració del Dia Internacional de la Salut Mental per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.
El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, publiquen en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.
Cada terme conté una definició amb els trets distintius de l’aparell i, sovint, notes amb informació complementària sobre les parts, els usos principals o, en alguns casos, un enllaç a la fitxa disponible sobre aquest aparell en els repertoris de l’Organització Mundial de la Salut.
La Terminologia dels aparells sanitaris forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, s’escau el Dia Internacional dedicat a la malaltia que us proposem com a #termedelasetmana: ELA o esclerosi lateral amiotròfica.
Fa referència a una malaltia neurodegenerativa d’origen desconegut, caracteritzada per un deteriorament progressiu de les motoneurones de l’escorça cerebral, del bulb raquidi i de la banya ventral de la medul·la espinal, que es manifesta habitualment en una pèrdua progressiva de força, atròfia muscular i fasciculacions.
L’ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa en incidència, després de la demència i de la malaltia de Parkinson, i ara mateix no té cura, tot i que alguns tractaments farmacològics i la fisioteràpia poden ajudar a endarrerir la degeneració muscular.
Des del punt de vista de la forma, la sigla ELA té una gran difusió, per la comoditat d’ús que representa en contrast amb la denominació desplegada. En el terme complet, la base esclerosi té origen grec, i vol dir ‘enduriment’, que en aquest cas s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat; l’adjectiu lateral ‘situat al costat’ fa referència al conjunt de nervis que se situen a ambdós costats de l’espina dorsal, on es troben moltes de les neurones afectades per la malaltia; i la forma amiotròfica, també d’origen grec, inclou els formants a-, que indica ‘negació’, mio– ‘múscul’ i tròfic ‘relatiu a l’alimentació o creixement’, i es refereix a l’atròfia muscular (pèrdua de múscul i de la funció muscular) que es produeix en aquesta malaltia i que, amb el pas del temps, afecta la capacitat de mastegar, deglutir, parlar i respirar.
L’ELA, com totes les malalties degeneratives, afecta greument la vida de la persona malalta, però també representa un enorme trasbals per a la seva família i tot el seu entorn. Ocasions com el Dia Internacional de l’ELA pretenen augmentar el coneixement i la recerca sobre la malaltia, i la sensibilització de tota la societat davant d’aquest trastorn.
Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària, que se celebra el 7 de juny, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, publiquen una infografia interactiva que recull el nom de les classes funcionals dels additius alimentaris.
Els additius són substàncies naturals o sintètiques que s’afegeixen als aliments amb una funció tecnològica o organolèptica. Són ingredients i, com a tals, han de figurar en la llista d’ingredients amb la indicació de la funció que hi fan, és a dir, la classe funcional. En total, hi ha 27 classes funcionals, amb termes com ara acidulant, humectant, sal fundent o escumejant. La infografia també permet accedir a la informació d’altres termes relacionats, com ara número E o classe funcional.
Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu que els consumidors puguin interpretar la informació en l’etiquetatge dels productes alimentaris.
De manera interactiva, es pot consultar la definició de cada classe funcional o, fent clic a l’enllaç, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, els equivalents en castellà, francès i anglès, i la definició.
Tots els termes formen part del Diccionari de seguretat alimentària, un diccionari en línia que és una obra conjunta del Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
L’Organització Mundial de la Salut proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast del trastorn neurològic que us proposem com a #termedelasetmana: la malaltia de Parkinson.
La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.
Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona; en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.
Convé tenir en compte que en contextos de divulgació és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba, en contextos com ara “fa anys que pateix pàrkinson” o “els malalts de pàrkinson requereixen un tractament…”). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana. I el mateix tipus de reducció es fa en un altre terme de l’àmbit mèdic ben conegut: la malaltia d’Alzheimer o, simplement, alzheimer.
Aquesta setmana, concretament el dia 14 de març, es commemora el Dia Mundial de l’Endometriosi, i per això us proposem el terme endometriosi com a #termedelasetmana.
L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri creix i s’implanta fora de la cavitat original, i pot afectar principalment el peritoneu pelvià, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta urinària i el recte. El principal símptoma de l’endometriosi és el dolor pelvià o abdominal durant o després de la menstruació o les relacions sexuals.
Des del punt de vista formal, el terme endometriosi és un bon exemple de composició culta, creada amb el formant endo-, que vol dir ‘dins, a l’interior’ (com en el terme endoscòpia o endogen); la base metri-, el mot grec que significava ‘úter, matriu’ (present en termes com metritis i metràlgia); i el formant -(o)si, que vol dir ‘malaltia’ (com en necrosi, psicosi, etc.). Estrictament, l’endometriosi es refereix a la localització total o parcial del teixit de l’endometri en una posició diferent de la normal.
S’estima que l’endometriosi afecta, en un grau més o menys elevat, una de cada deu dones en edat fèrtil. Això representa que prop de 190 milions de dones pateixen aquesta afecció, de causes encara poc conegudes. Per això, iniciatives com la del Dia Mundial pretenen posar el focus en aquesta malaltia per afavorir-ne el coneixement i estimular la recerca dels millors tractaments que permetin reduir el patiment de tantes persones.
Aquesta setmana, La Marató de 3cat proposa tot un munt d’iniciatives a l’entorn del terme que us proposem com a #termedelasetmana: la salut sexual i reproductiva.
Fa referència a l’estat de benestar físic, mental i social en tots els aspectes relatius a la sexualitat i a la reproducció en totes les etapes de la vida. La salut reproductiva i sexual implica també la capacitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria i sense riscos, de procrear i de tenir llibertat per a decidir amb plenitud sobre tots els aspectes relacionats amb el cos, la sexualitat i la procreació.
El terme, descriptiu i semànticament transparent, és d’ús molt freqüent en tots els contextos relacionats amb la salut en general, i en els àmbits especialitzats també se n’ha generalitzat la sigla corresponent, SSIR.
I al voltant d’aquest terme en podem identificar molts més. En podeu consultar una bona mostra a la Terminologia de la salut sexual i reproductiva, que el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat aquesta setmana, elaborada amb la col·laboració d’experts de l’àmbit i de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
També podeu consultar la infografia interactiva Salut sexual i reproductiva: termes clau, amb una selecció dels termes i enllaços a les fitxes completes del diccionari.
El dijous 30 de novembre es presenta la Terminologia de l’educació per a la salut, un diccionari en línia que recull un centenar de termes d’aquest àmbit, elaborat conjuntament pel Departament de Salut, l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el TERMCAT.
La presentació anirà a càrrec del conseller de Salut, Manel Balcells; el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, i el director del TERMCAT, Jordi Bover. L’acte de presentació es durà a terme el dijous 30 de novembre a les 9.30 a la sala d’actes del Departament de Salut (travessera de les Corts, 131-159; Pavelló Ave Maria. Barcelona), i també es podrà seguir en línia (formulari d’inscripció).
En el mateix acte es durà a terme una taula rodona a l’entorn de l’educació per a la salut i el consens terminològic que es presenta, amb la participació d’Anna Bocio, de la Subdirecció General de Promoció de la Salut; Carles Blay, de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Assumpció Gonzàlez-Mestre, del Programa Pacient Expert de Catalunya; Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona; Jordi Mestres, de l’EAP Sanllehy i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària; Raül Porras, del CAP Nova Lloreda 8 i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, i Rafa Ruiz, de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació.
La Terminologia de l’educació per a la salut recull un centenar de termes vinculats amb l’educació per a la salut i la metodologia educativa que s’hi relaciona amb l’objectiu d’oferir un marc terminològic compartit en aquest camp. Els propers anys, les transicions demogràfiques, epidemiològiques, tecnològiques i socioeconòmiques a les quals ha de fer front el sistema de salut suposaran tot un repte per a la seva capacitat d’assegurar bons resultats de salut i una provisió de serveis eficient, capaç de generar una experiència òptima a les persones ateses. En aquest context, l’empoderament i la capacitació dels pacients i dels seus cuidadors esdevenen elements clau per a la solvència futura dels serveis sanitaris i, en conseqüència, fan de l’educació per a la salut un camp preferent de les polítiques públiques.
D’altra banda, l’àmbit de l’educació per a la salut ha viscut innovacions i replantejaments importants, especialment arran de la pandèmia de covid i les disrupcions tecnològiques a les quals s’ha associat. Estem, doncs, en un moment idoni per a posar al dia la terminologia i la conceptualització dels elements pedagògics associats a la promoció de la salut i l’educació per a la salut.
Aquest és l’objectiu del consens terminològic que es presenta, el qual se centra, concretament, en termes relatius a la pedagogia en general i a la pedagogia aplicada a la salut, als recursos pedagògics que són d’aplicació en l’àmbit de la salut i a l’impacte de l’educació per a la salut en les persones.
Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes i equivalents en espanyol i anglès. Cada fitxa es completa amb una definició, i, a vegades, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
El resultat final d’aquest consens representa, doncs, un treball col·laboratiu d’experts en l’atenció sanitària i social, en la pedagogia i en les metodologies formatives emergents. I, per damunt de tot, aspira a ser un referent fiable i útil per als professionals assistencials vinculats a l’alfabetització, la formació i la promoció d’hàbits saludables i de competències d’autocura en les persones que atenen.
Es pot accedir al diccionari tant des de l’apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, al costat de més de 170 repertoris terminològics d’altres àmbits especialitzats, com des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT. Els assistents a la presentació rebran un quadríptic que s’ha editat amb una selecció dels principals termes.
Aquesta setmana, concretament el dia 7, s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que hi està íntimament relacionat: el terme higiene alimentària.
També se’n pot dir higiene dels aliments, i fa referència al conjunt de condicions i pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen controlar els perills alimentaris i garantir la seguretat microbiològica dels aliments.
La base del terme és el mot higiene, que prové del grec hygieinón, que significa ‘salut’, i ens recorda la relació estretíssima que hi ha entre el que avui entenem per higiene i la salut. L’adjectiu alimentària o el complement dels aliments delimiten amb precisió l’àrea d’aplicació del terme.
La higiene alimentària, doncs, té per objectiu evitar els perills alimentaris, i precisament en relació amb aquests perills, us presentem aquesta infografia interactiva en què es defineixen algunes de les principals malalties transmeses a través dels aliments.
I ben aviat us podrem presentar també una important actualització del Diccionari de seguretat alimentària, en què trobareu una nova àrea temàtica dedicada als perills alimentaris.
Us proposem com a #termedelasetmana un concepte que ben segur que coneixeu, però la denominació del qual no és tan coneguda: el terme fum de segona mà.
També se’n pot dir fum ambiental de tabac o fum de tabac de segona mà, i fa referència al fum inhalat per un fumador passiu, que inclou el fum exhalat per un fumador i el fum procedent de la combustió pròpia del tabac.
Els especialistes assenyalen que el fum de segona mà conté pràcticament les mateixes substàncies nocives que aspira el fumador, i per això destaquen la importància de seguir les recomanacions sanitàries i respectar les prohibicions de fumar en entorns en què altres persones es poden veure exposades al fum.
L’expressió de segona mà és present al diccionari normatiu (s.v. mà), amb els sentits de ‘no immediatament de la font mateixa’ i ‘que ha estat usat’, sentits que s’adeqüen al concepte que tractem. Igualment, és adequat l’adjectiu ambiental ‘relatiu a l’ambient’, que trobem en la forma sinònima esmentada més amunt.
Si voleu consultar la definició del terme, amb els equivalents en castellà, francès i anglès, el trobareu al Cercaterm.
