#termedelasetmana: recerca infermera

El dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i per això aquesta setmana us volem proposar el terme recerca infermera com a #termedelasetmana.

Fa referència a la recerca científica que desenvolupa els coneixements específics de la disciplina infermera i que té per objectiu la salut de la població. La recerca infermera està orientada a la formulació de preguntes i la cerca de respostes des d’una concepció disciplinària infermera i es basa principalment en les interrelacions entre els conceptes curaentornpersona salut: la cura de la persona, que viu experiències de salut en interacció amb l’entorn.

La base del terme és el substantiu recerca, que s’aplica especialment en els àmbits científics i especialitzats a la cerca feta amb deteniment i profunditat, en un procés ordenat i sistemàtic, per trobar o descobrir alguna cosa, amb l’objectiu d’obtenir coneixement nou o de desenvolupar el que ja existeix. A aquesta base s’hi afegeix l’adjectiu infermer -a, una forma creada a partir del substantiu infermer infermera, el qual prové d’una forma antiga inferm -a (del llatí infĭrmu ‘malalt’).

Si us interessen els termes relacionats amb aquesta disciplina que té un paper destacat en l’atenció sanitària i la promoció de la salut, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’infermeria en línia. Aquesta obra, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, la NORCAI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, conté prop d’un miler de termes definits, amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i sovint amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar cada terme.

[Font: TERMCAT]

El Dia Mundial de la Salut

Imatge extreta del cartell del Dia Mundial de la Salut (OMS, CC BY-NC-SA 3.0 IGO)

El 7 d’abril se celebra cada any el Dia Mundial de la Salut. S’ha triat aquesta data perquè és l’aniversari de la fundació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquesta institució proposa cada any un centre d’interès relacionat amb la salut en general i la salut pública en particular.  

L’any 2022 s’ha triat com a lema l’eslògan “El nostre planeta, la nostra salut”. La intenció és focalitzar l’atenció mundial en la connexió entre la salut dels organismes vius i la del planeta. Dit amb les seves mateixes paraules, l’OMS, mitjançant aquesta campanya, “instarà els governs i la ciutadania a explicar les mesures que estan prenent per a protegir el planeta i la seva salut i per a donar prioritat a les societats del benestar”.  

Els reptes que planteja aquesta jornada de conscienciació estan molt vinculats als conceptes de salut ambiental i una sola salut. Per exemple, caldria minimitzar l’impacte que genera la contaminació atmosfèrica, l’escassetat d’aigua o el sanejament inadequat i frenar la progressió del canvi climàtic. Aquestes fites només s’assoliran amb la resposta efectiva dels governs i la contribució de tota la societat. 

Podeu consultar els termes que hem destacat en aquest apunt i també altres de relacionats en els diccionaris dels portals terminològics de ciències de la salut i de ciències de la Terra.  

#termedelasetmana: additiu alimentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escovilló

El #termedelasetmana que us proposem és un altre dels elements que s’han fet comuns arran de l’extensió de la pandèmia. La generalització de les proves per a detectar la malaltia ens ha acostumat al terme que us proposem, que és escovilló.

Es refereix a la tija metàl·lica o de plàstic, amb l’extremitat coberta de cotó estèril, utilitzada per a aplicar medicacions en forma de tocs o per a obtenir mostres en un examen citològic, bacteriològic o genètic. Els escovillons s’usen, per exemple, per a l’obtenció de mostres de la cavitat nasofaríngia destinades al diagnòstic amb una PCR o un test d’antígens. També se’n pot dir simplement bastonet o, especialment en alguns casos en què en tenen la forma, raspallet.

El terme prové del francès écouvillon, i en aquesta llengua deriva en darrer terme del llatí scōpa ‘escombra’. Convé tenir en compte que en català s’escriu amb v (en castellà, en canvi, s’escriu amb bescobillón).

Val la pena observar que en català no és adequada amb aquest sentit la forma hisop, que en castellà sí que s’utilitza com a sinònim (hisopo). En català, hisop només fa referència a una herba remeiera tradicional o a un salpasser (un estri emprat en algunes parts de certes cerimònies religioses).

Si voleu consultar més termes relacionats amb la pandèmia, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, permanentment actualitzat i amb més de quatre-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: estigma

Aquest diumenge es duu a terme La Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut mental. Des del TERMCAT ens hem afegit a la iniciativa amb una important actualització del Diccionari de psiquiatria, i us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que segur que es faran servir durant el programa: el terme estigma.

Fa referència al conjunt de característiques negatives que s’atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

L’estigma provoca en les persones amb un trastorn mental avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l’autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l’estat de salut, tant mental com física. A més, causa aïllament social i constitueix una de les barreres principals per a l’accés als serveis d’atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.

El terme és d’ús relativament recent, però té origen grec (passant pel llatí): concretament, prové del grec stígma, que volia dir ‘picada d’insecte’ i, també, ‘senyal deixat pel ferro roent sobre la pell’. D’aquest sentit es deriva l’actual, que recorda un senyal que hom porta marcat de manera involuntària.

A partir d’aquesta base s’han creat altres termes, com ara autoestigmaestigmatitzar o estigmatització, però aquest diumenge descobrirem que també podem crear termes com desestigmatitzar desestigmatització, que designen precisament el que iniciatives com La Marató pretenen fer-nos veure: que el coneixement i l’interès per la salut mental ens poden ajudar, a tots plegats, a reduir l’estigma que malauradament encara acompanya els trastorns mentals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aliment

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ictus

Aquesta setmana, concretament el dia 29 d’octubre, s’escau el Dia Mundial de l’Ictus, una jornada concebuda per a afavorir les accions de difusió i sensibilització a l’entorn d’aquesta malaltia, i per això us volem proposar el terme ictus com a #termedelasetmana.

Fa referència a l’alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o diverses zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

Les manifestacions clíniques de l’ictus varien depenent de la zona cerebral afectada i de l’extensió i intensitat de l’afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l’aparició de mal de cap intens i sobtat. Els ictus representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a tot el món.

La denominació ictus prové del llatí ictus ‘cop, xoc’, però el terme presenta altres denominacions sinònimes, com ara ictus cerebralaccident vascular cerebral o malaltia vascular cerebral. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feriduraembòlia o trombosi. En canvi, es consideren obsoletes, especialment en contextos especialitzats, les denominacions apoplexiaictus apoplèctic i xoc apoplèctic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els ictus i les lesions cerebrals, us recomanem de consultar la Terminologia de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. També teniu a la vostra disposició un relat visual en què es comenten els termes clau d’aquesta àrea.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió

El primer dijous del mes d’octubre s’ha proposat de commemorar el Dia Europeu de la Depressió, i per això us volem proposar el terme depressió com a #termedelasetmana.

Entre els especialistes en psiquiatria se sol fer servir preferentment la forma sinònima trastorn depressiu, i fa referència al trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Des del punt de vista lingüístic, la forma depressió ens arriba del llatí depressio, amb el sentit de pèrdua de la pressió, és a dir, de la força, de l’impuls. El sinònim descriptiu trastorn depressiu parteix de la base trastorn (una forma d’ampli abast semàntic que designa una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona) amb l’adjectiu depressiu, que en concreta el sentit.

Es calcula que només a Europa la depressió afecta 30 milions de persones, i més de 350 milions arreu del món. La depressió, segons l’Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de discapacitat a tot el món. Sovint, però, és un trastorn mal diagnosticat i mal tractat, i per això els especialistes destaquen la importància de commemoracions com la del Dia Europeu, que permeten donar a conèixer millor la malaltia i ajudar a fer-ne un tractament més adequat, tant des del punt de vista mèdic com social.

[Font: TERMCAT]

Heu patit mai una culicosi?

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen cultes’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels AnophelesAedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs