Close

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: infermeria

Infermeres

Avui és el Dia Mundial de la Infermeria: una ocasió ideal per a destacar com a #termedelasetmana el terme infermeria.

La infermeria és la disciplina que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut.

Amb la mateixa forma es designa també el col·lectiu d’infermers i infermeres, els estudis i pràctiques que s’han de fer per poder exercir la professió, i també l’espai habilitat per a dur-hi a terme les cures, especialment en edificis públics, pavellons esportius i altres entorns similars.

L’origen del terme es troba en la forma del català antic enferm o inferm, que volia dir ‘dèbil, malalt’, i que es derivava del llatí infĭrmus, on ja tenia aquest mateix sentit. Aquesta arrel llatina s’ha conservat més en castellà, i per això hi són vives formes com enfermo i enfermedad, però no pas en català (convé evitar, doncs, formes com ara *enfermeria per infermeria o *enfermetat per malaltia).

I aprofitem l’ocasió per agrair la feina del col·lectiu que treballa en la infermeria en hospitals, residències de gent gran, centres d’assistència primària, ambulàncies i tants altres entorns, que aquests dies especialment està fent una feina encomiable i que mereix tot el reconeixement.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: màscara o mascareta

mascareta

Ha estat un dels termes presents durant tot l’episodi de la pandèmia, però aquests últims dies encara se’n parla més, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: màscara o mascareta.

El terme fa referència, de fet, a dos conceptes força semblants, però no exactament iguals. Per una banda, es refereix a la careta que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o dispersió d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius. I, per una altra banda, també designa la careta que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.

Tant si ens referim a un tipus de màscara com a l’altre, les denominacions adequades són màscara o mascareta, però no *mascarilla.

Si voleu més informació sobre els termes relacionats amb el coronavirus, podeu consultar el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aïllament, confinament i quarantena

aillament

Les notícies relacionades amb l’extensió del coronavirus de la COVID-19 vehiculen terminologia que convé fer servir i interpretar amb precisió. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme aïllament, i les diferències entre aquest terme i altres de relacionats com ara confinament i quarantena.

El terme aïllament (en anglès, isolation; en castellà, aislamiento) fa referència específicament al conjunt de mesures que s’apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar encomanar-la a altres persones. L’aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).

El confinament (en anglès, confinement; en castellà, confinamiento), com es pot veure per l’ús que n’hem fet en el paràgraf anterior, es refereix al fet de tancar algú dins un espai limitat per motius diversos, com ara la salut pública, la seguretat ciutadana o altres.

I la quarantena (en anglès, quarantine; en castellà, cuarentena) designa la restricció de les activitats de persones sanes que han estat en contacte amb una persona amb una malaltia contagiosa durant la fase en què la malaltia és transmissible, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació durant el període d’incubació.

Per tant, l’aïllament sempre es refereix a persones malaltes, mentre que la quarantena s’aplica a persones que en principi estan sanes. El confinament es pot aplicar tant a persones malaltes com a persones sanes.

Cada forma lingüística ajuda a interpretar-ne millor el sentit. Així, aïllament prové de illa, i ens remet al significat d’aquesta porció de terra que queda completament separada de la resta de la terra. En canvi, confinament es relaciona amb la paraula confí, que vol dir ‘límit, frontera’, i comporta la idea de tancament o reclusió. Finalment, quarantena té origen en el mot quaranta, i s’explica pel costum d’imposar quaranta dies d’aïllament a persones o productes que provenien de zones possiblement contaminades abans de deixar-les circular lliurement per un territori. Actualment, és clar, els períodes de quarantena no han de ser necessàriament de quaranta dies, una xifra arbitrària de ressonàncies bíbliques.

Us recomanem, doncs, que feu servir cada terme amb el sentit adequat, amb la qual cosa evitareu malentesos. I si voleu més informació sobre termes relacionats amb el coronavirus, consulteu el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

#termedelasetmana: infodèmia

infodemia

Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.

Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.

Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?

 

[Font: TERMCAT]

A l’entorn del coronavirus

coronavirus

Les notícies a l’entorn de l’epidèmia que s’ha declarat a Wuhan (Xina) ocupen bona part de l’actualitat informativa. En aquest apunt mirem de presentar la informació terminològica que, de moment, hem pogut recollir sobre el cas. Cal tenir en compte que els organismes internacionals que vetllen per la salut estudien el cas i van emetent comunicats a mesura que avancen en la recerca o en la determinació de les característiques del virus i de la malaltia que s’hi associa, i això pot fer que la informació també pugui variar.

Ara com ara, es pot afirmar que el nom de la malaltia és COVID-19 (de l’anglès corona virus disease i l’any en què va sorgir). La grafia més adequada en català, de manera similar a altres casos com “SARS” o “MERS”, és amb rodona i majúscules. No sembla tan adequat emprar només la majúscula inicial (“Covid-19”), perquè podria induir erròniament a pensar que es tracta d’un nom propi.

Si es vol fer servir un nom genèric, el que hi correspondria és malaltia per coronavirus o pneumònia per coronavirus; aquests noms, però, tenen l’inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en humans. En contextos d’aquest tipus, la referència a Wuhan podria ser pertinent, però l’OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació en anomenar el nou virus. Per tant, es pot optar per una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.

En la majoria de contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, tot i que puguin referir-se a la malaltia o la pneumònia. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès, i al fet que no es distingeix entre la referència a la malaltia o al virus, i per això es fa servir el gènere masculí (passa paral·lelament en altres casos com ara el zika o el chikungunya).

Pel que fa a la pronúncia, sembla que en català la forma més natural és pronunciar COVID com a forma aguda.

Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus, la denominació adequada és coronavirus SARS-CoV-2, nom oficial aprovat finalment per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) en lloc de “2019-nCoV”, que va ser el nom provisional donat a la soca. En molts contextos, sobretot als mitjans de comunicació i en usos populars, sovint es fa difícil distingir quan es fa referència al virus i quan a la malaltia. Tampoc seria inadequat parlar de coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a virus de la grip o virus de la sida).

Més informació en aquests altres apunts:

#termedelasetmana: coronavirus

#termedelasetmana: brot, epidèmia o pandèmia

#termedelasetmana: infodèmia

#termedelasetmana: epidèmia o pandèmia?

epidemia-pandemia.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

#termedelasetmana: teràpia gènica

terapia-genica

El dia 4 de febrer de cada any es commemora el Dia Mundial del Càncer, una jornada que pretén contribuir a augmentar la conscienciació sobre aquesta malaltia i promoure’n la prevenció, la detecció i el tractament. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes relacionats amb el càncer que en els darrers temps dona més motius per a l’esperança: el terme teràpia gènica.

Fa referència a la teràpia consistent a introduir DNA o RNA a les cèl·lules d’un organisme, amb l’objectiu de corregir un defecte congènit o proporcionar una nova funció a les cèl·lules. Aquesta tècnica està permetent avenços molt prometedors en la recerca contra el càncer, especialment la teràpia T-CAR, que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Un avantatge important d’aquesta teràpia respecte de la quimioteràpia o d’altres tractaments oncològics és que presenta pocs efectes secundaris.

La base del terme, teràpia, prové del mot grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’, i l’adjectiu que l’especifica, gènic -a, que vol dir ‘relatiu als gens’, també té origen grec (en aquesta llengua génos vol dir ‘naixement, gènere, raça’).

Si us interessa la terminologia relacionada amb el tractament del càncer, teniu diverses opcions de consulta, entre l’àmplia oferta de diccionaris de l’àmbit de les ciències de la salut que us ofereix el TERMCAT: la Terminologia del càncer, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el Diccionari d’immunologia, el Diccionari de sinologia, etc. I si voleu tota la informació aplegada en un sol recurs, feu servir el Cercaterm o el portal específic de Terminologia de les ciències de la salut.

Back to top