Close

#termedelasetmana: gestió de malalties

En temps de pandèmia la terminologia és present en espais centrals de l’actualitat informativa. El terme que us proposem com a #termedelasetmana té un ús molt freqüent entre els professionals de la salut, tot i que sovint interferit per altres formes menys adequades: és el terme gestió de malalties, que és el terme adequat en lloc de manejament (traducció literal i inadequada de l’anglès management), de maneig (per influència del castellà manejo) o de manegament (que té altres sentits). També és adequada la denominació atenció integral de malalties.

Fa referència al mètode de gestió en què s’elaboren protocols diagnòstics i terapèutics que unifiquen criteris de pràctica clínica a fi d’augmentar l’eficàcia de les intervencions i reduir la despesa sanitària. El concepte de gestió de malalties no només s’utilitza des d’una perspectiva econòmica, sinó que també es caracteritza per posar en pràctica programes d’avaluació dels resultats en el context d’una determinada organització sanitària.

La base gestió és adequada al concepte, atès que el diccionari normatiu la defineix com l’acció de gestionar, és a dir, de ‘portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil, d’una empresa, etc.)’. Sovint es fa servir aquesta forma sola, sense necessitat del complement de malalties, perquè el context ja fa evident de què s’està parlant.

En canvi, la forma manejament, que algú fa servir per influència de l’anglès management, només és adequada en català en el sentit de l’acció de fer moure o funcionar alguna cosa amb les mans. Tampoc és adequada la forma maneig, que té el mateix sentit i que segurament s’ha difós en català per influència del castellà manejo. Igualment, convé evitar la forma manegament, que en llengua general es refereix a l’acció d’aconseguir fer funcionar alguna cosa, però que no es considera adequada per a aquest ús especialitzat.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, i molts altres termes creats sobre la mateixa base gestió, consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: test d’antígens

Una setmana més, l’actualitat relacionada amb la pandèmia marca els continguts informatius i les converses, i s’hi vehicula terminologia específica com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: test d’antígens, que també es pot dir prova antigènica.

Fa referència a un tipus de test ràpid, concretament el que permet, per mitjà de l’anàlisi d’una mostra nasal o de saliva, identificar-hi la presència d’un determinat antigen. En el cas d’actualitat, els tests d’antígens identifiquen en uns 10-15 minuts l’antigen que es relaciona amb el virus SARS-CoV-2.

El terme està creat sobre la base test, que prové de l’anglès. (Com a curiositat, els diccionaris etimològics ens informen que el mot anglès té origen, de fet, en la mateixa paraula llatina testus que en català ha donat test amb el significat de vas de terrissa, perquè l’anglès el va manllevar al francès antic com a terme propi de l’alquímia, en què es feia servir per a designar el vas o pot de terrissa en què es feia la prova per a determinar si un mineral era or, i d’aquí va passar al sentit de prova en general.) El diccionari normatiu ja recull el sentit de test com a ‘prova, reacció, assaig’, que es fa servir especialment en contextos tècnics.

A aquesta base s’hi afegeix el complement d’antígens, que en precisa el camp d’acció. El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l’expressió anglesa antibody generation (‘generació d’anticossos’). Però actualment s’ha comprovat que només un tipus d’antígens, els immunògens, són capaços d’induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.

Val la pena fixar-se en el fet que antigen, en singular, es pronuncia com a paraula plana, no pas aguda, i que no porta accent gràfic; en canvi, sí que en porta quan s’escriu en plural (antígens). Pel que fa a test, admet els plurals tests (més freqüent en contextos tècnics i especialitzats) o testos.

La forma sinònima prova antigènica, per altra banda, pren com a base la forma del lèxic general prova i la complementa amb l’adjectiu antigènica, creat a partir del terme antigen.

Com altres vegades, si us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar la Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera contínua.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cribratge

immunoterapia

Una vegada més, l’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa present el #termedelasetmana que us proposem: cribratge.

Es refereix a la recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a un conjunt d’elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica. En l’àmbit de la salut, la recerca s’aplica a una població determinada per a detectar-hi les persones afectades per una malaltia o un problema de salut. El cribratge consisteix en l’aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exploracions físiques, proves complementàries) a poblacions d’individus aparentment sans. En el cas actual, fa referència sobretot a les proves PCR que es fan amb la intenció de detectar els malalts asimptomàtics de COVID-19.

El terme es documenta en textos especialitzats des de fa prop de quaranta anys, creat a partir de la base llatina cribrare ‘triar, garbellar’. És l’alternativa preferida pels especialistes catalans de l’àmbit per evitar la difusió de l’anglicisme screening, que es feia servir de manera generalitzada.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: rastreig de contactes

rastreig-de-contactes

L’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa ben present el #termedelasetmana que us proposem: rastreig de contactes.

Fa referència a la tècnica per fer el seguiment i tractament de les persones que han tingut contacte estret amb una persona infectada per una malaltia epidèmica, amb la finalitat de frenar la progressió de la malaltia. Les persones que han tingut contacte amb persones infectades són generalment controlades durant un cert període de temps i finalment aïllades si s’infecten.

El terme és ben transparent: rastreig és el substantiu derivat del verb rastrejar, que té el sentit de ‘seguir el rastre d’algú o d’alguna cosa’. I el rastre és la pista o el vestigi que deixa alguna cosa, en aquest cas, la infecció. A aquest substantiu s’hi afegeix el complement de contactes, que especifica l’element sobre el qual es fa el rastreig, això és, les persones amb qui s’ha mantingut contacte (una paraula que ja en llatí es relaciona amb tacte i amb el verb tocar).

Els professionals que s’encarreguen de dur a terme aquesta feina són els rastrejadors de contactes.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: infermeria

Infermeres

Avui és el Dia Mundial de la Infermeria: una ocasió ideal per a destacar com a #termedelasetmana el terme infermeria.

La infermeria és la disciplina que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut.

Amb la mateixa forma es designa també el col·lectiu d’infermers i infermeres, els estudis i pràctiques que s’han de fer per poder exercir la professió, i també l’espai habilitat per a dur-hi a terme les cures, especialment en edificis públics, pavellons esportius i altres entorns similars.

L’origen del terme es troba en la forma del català antic enferm o inferm, que volia dir ‘dèbil, malalt’, i que es derivava del llatí infĭrmus, on ja tenia aquest mateix sentit. Aquesta arrel llatina s’ha conservat més en castellà, i per això hi són vives formes com enfermo i enfermedad, però no pas en català (convé evitar, doncs, formes com ara *enfermeria per infermeria o *enfermetat per malaltia).

I aprofitem l’ocasió per agrair la feina del col·lectiu que treballa en la infermeria en hospitals, residències de gent gran, centres d’assistència primària, ambulàncies i tants altres entorns, que aquests dies especialment està fent una feina encomiable i que mereix tot el reconeixement.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: màscara o mascareta

mascareta

Ha estat un dels termes presents durant tot l’episodi de la pandèmia, però aquests últims dies encara se’n parla més, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: màscara o mascareta.

El terme fa referència, de fet, a dos conceptes força semblants, però no exactament iguals. Per una banda, es refereix a la careta que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o dispersió d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius. I, per una altra banda, també designa la careta que tapa la boca i el nas emprada per a administrar medicaments, anestèsics o oxigen.

Tant si ens referim a un tipus de màscara com a l’altre, les denominacions adequades són màscara o mascareta, però no *mascarilla.

Si voleu més informació sobre els termes relacionats amb el coronavirus, podeu consultar el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

 

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aïllament, confinament i quarantena

aillament

Les notícies relacionades amb l’extensió del coronavirus de la COVID-19 vehiculen terminologia que convé fer servir i interpretar amb precisió. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme aïllament, i les diferències entre aquest terme i altres de relacionats com ara confinament i quarantena.

El terme aïllament (en anglès, isolation; en castellà, aislamiento) fa referència específicament al conjunt de mesures que s’apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar encomanar-la a altres persones. L’aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).

El confinament (en anglès, confinement; en castellà, confinamiento), com es pot veure per l’ús que n’hem fet en el paràgraf anterior, es refereix al fet de tancar algú dins un espai limitat per motius diversos, com ara la salut pública, la seguretat ciutadana o altres.

I la quarantena (en anglès, quarantine; en castellà, cuarentena) designa la restricció de les activitats de persones sanes que han estat en contacte amb una persona amb una malaltia contagiosa durant la fase en què la malaltia és transmissible, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació durant el període d’incubació.

Per tant, l’aïllament sempre es refereix a persones malaltes, mentre que la quarantena s’aplica a persones que en principi estan sanes. El confinament es pot aplicar tant a persones malaltes com a persones sanes.

Cada forma lingüística ajuda a interpretar-ne millor el sentit. Així, aïllament prové de illa, i ens remet al significat d’aquesta porció de terra que queda completament separada de la resta de la terra. En canvi, confinament es relaciona amb la paraula confí, que vol dir ‘límit, frontera’, i comporta la idea de tancament o reclusió. Finalment, quarantena té origen en el mot quaranta, i s’explica pel costum d’imposar quaranta dies d’aïllament a persones o productes que provenien de zones possiblement contaminades abans de deixar-les circular lliurement per un territori. Actualment, és clar, els períodes de quarantena no han de ser necessàriament de quaranta dies, una xifra arbitrària de ressonàncies bíbliques.

Us recomanem, doncs, que feu servir cada terme amb el sentit adequat, amb la qual cosa evitareu malentesos. I si voleu més informació sobre termes relacionats amb el coronavirus, consulteu el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

Back to top