#termedelasetmana: aliment

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ictus

Aquesta setmana, concretament el dia 29 d’octubre, s’escau el Dia Mundial de l’Ictus, una jornada concebuda per a afavorir les accions de difusió i sensibilització a l’entorn d’aquesta malaltia, i per això us volem proposar el terme ictus com a #termedelasetmana.

Fa referència a l’alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o diverses zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

Les manifestacions clíniques de l’ictus varien depenent de la zona cerebral afectada i de l’extensió i intensitat de l’afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l’aparició de mal de cap intens i sobtat. Els ictus representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a tot el món.

La denominació ictus prové del llatí ictus ‘cop, xoc’, però el terme presenta altres denominacions sinònimes, com ara ictus cerebralaccident vascular cerebral o malaltia vascular cerebral. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feriduraembòlia o trombosi. En canvi, es consideren obsoletes, especialment en contextos especialitzats, les denominacions apoplexiaictus apoplèctic i xoc apoplèctic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els ictus i les lesions cerebrals, us recomanem de consultar la Terminologia de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. També teniu a la vostra disposició un relat visual en què es comenten els termes clau d’aquesta àrea.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió

El primer dijous del mes d’octubre s’ha proposat de commemorar el Dia Europeu de la Depressió, i per això us volem proposar el terme depressió com a #termedelasetmana.

Entre els especialistes en psiquiatria se sol fer servir preferentment la forma sinònima trastorn depressiu, i fa referència al trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Des del punt de vista lingüístic, la forma depressió ens arriba del llatí depressio, amb el sentit de pèrdua de la pressió, és a dir, de la força, de l’impuls. El sinònim descriptiu trastorn depressiu parteix de la base trastorn (una forma d’ampli abast semàntic que designa una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona) amb l’adjectiu depressiu, que en concreta el sentit.

Es calcula que només a Europa la depressió afecta 30 milions de persones, i més de 350 milions arreu del món. La depressió, segons l’Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de discapacitat a tot el món. Sovint, però, és un trastorn mal diagnosticat i mal tractat, i per això els especialistes destaquen la importància de commemoracions com la del Dia Europeu, que permeten donar a conèixer millor la malaltia i ajudar a fer-ne un tractament més adequat, tant des del punt de vista mèdic com social.

[Font: TERMCAT]

Heu patit mai una culicosi?

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen cultes’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels AnophelesAedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seguretat alimentària

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vacunòdrom o vaccinòdrom

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinaciómassiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdromcanòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat de grup

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: farmacovigilància

El #termedelasetmana que us proposem potser no té un ús gaire estès, però, en canvi, el concepte que designa és tema de conversa habitual des de fa setmanes. El terme és farmacovigilància, i es refereix a la branca de la farmacologia que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos associats a l’ús de fàrmacs. Quan es parla de l’anàlisi i l’estudi dels possibles efectes adversos de l’ús d’un medicament, doncs, s’està fent referència a la farmacovigilància.

Es tracta d’una denominació utilitzada amb normalitat dins l’àmbit, lingüísticament adequada i transparent, constituïda per la forma prefixada farmaco- (del mot grec phármakon ‘medicament’), i el substantiu vigilància (“Acció de vigilar”, és a dir, d'”Estar atent al que pot ocórrer, especialment per prevenir un perill”, segons el diccionari normatiu). En altres llengües s’utilitzen denominacions anàlogues: farmacovigilancia en espanyol, pharmacovigilance en francès, i pharmacovigilance o drug monitoring en anglès.

El terme té ús en l’àmbit de la farmacologia, la recerca clínica de medicaments i en altres disciplines més o menys relacionades, com ara l’epidemiologia, la bioètica, etc.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]