En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental, el nostre #termedelasetmana.
Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les pròpies capacitats i la possibilitat de contribuir a la comunitat.
El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. És per això que el Govern ha promogut el Pacte Nacional de Salut Mental, en què, entre altres coses, insta a definir els estàndards de terminologia per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.
Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.
El TERMCAT i el Departament de Salut han publicat el Diccionari de virologia, una obra en línia querecull més de 330 termes especialitzats relacionats amb els principals conceptes de la virologia i amb els mecanismes d’interacció dels virus amb els hostes, les poblacions i els ecosistemes. El projecte ha comptat amb l’assessorament científic d’un grup d’experts de diversos centres de recerca, entre els quals l’IRTA-CReSA, el CRAG i la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
La selecció de termes del diccionari s’ha basat en l’enfocament transversal una sola salut(One Health), amb la finalitat d’integrar, dins els conceptes de la virologia, les dimensions humana, animal, vegetal i ambiental de la salut, amb una atenció especial als aspectes de bioseguretat. L’obra s’estructura en sis àrees temàtiques: conceptes bàsics i classificació dels virus; cicle víric i interacció amb l’hoste; transmissió; epidemiologia; eines preventives, diagnòstiques i terapèutiques; aplicacions, i bioseguretat i biocontenció.
Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions en català, amb els corresponents equivalents en castellà, francès i anglès. Les fitxes terminològiques es completen amb una definició i, quan escau, amb notes explicatives que aporten informació addicional sobre l’ús o el context del terme. S’hi poden trobar termes com biocàrrega, desassemblatge, espècie sentinella, nivell de bioseguretat, viroide o virus lent.
El diccionari s’adreça a professionals, acadèmics, estudiants i altres persones interessades a disposar d’un referent terminològic fiable per a la comprensió i l’ús adequat de la terminologia dels virus, tant en contextos especialitzats com de divulgació. Atesa l’evolució constant del coneixement en l’àmbit de les ciències de la vida, i especialment en la virologia, l’obra s’ha concebut com un recurs obert, amb voluntat d’actualització permanent. Aquest procés es durà a terme en col·laboració la Secció de Virologia de la Societat Catalana de Biologia, societat científica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta setmana, coincidint amb La Marató de 3Cat dedicada al càncer i amb el missatge central de la campanya “Detectem-ho, arreglem-ho”, volem destacar un #termedelasetmana que sintetitza molt bé l’enfocament d’aquesta edició: detecció precoç.
La detecció precoç és la identificació d’una malaltia —com un càncer— en una fase molt primerenca, sovint abans que apareguin símptomes; gràcies a això, és més fàcil intervenir, prevenir-ne la progressió i oferir tractaments menys agressius. Quan la detecció es fa a temps —mitjançant cribratges, proves mèdiques o vigilància periòdica— es poden identificar tumors o lesions encara no palpables o asimptomàtiques; en alguns càncers freqüents (de mama, de còlon, de coll uterí…) això ha demostrat reduir de manera significativa la mortalitat i millorar la supervivència.
Des del punt de vista lingüístic, l’adjectiu precoç ja vol dir en un àmbit més tècnic ‘que es produeix en les primeres fases d’un procés evolutiu’. Però la detecció precoç és molt més que un terme tècnic: és l’expressió del compromís col·lectiu —ciutadà, sanitari i social— amb la prevenció, amb la cura i amb la idea que, si actuem junts i a temps, podem millorar les condicions de salut de les persones.
Trobareu aquest terme i altres termes clau sobre el càncer, extrets de la Terminologia del càncer, en una nova infografia que hem preparat especialment per a aquesta edició de La Marató de 3Cat.
El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits:
Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).
Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).
Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).
Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.
A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.
El Lèxic de fàrmacs incorpora les noves denominacions comunes internacionals de principis actius farmacèutics aprovades per l’Organització Mundial de la Salut durant l’any 2024. S’hi poden trobar els noms oficials, no comercials, de principis actius com ara erdafitinib, fidanacogen elaparvovec, marstacimab i tofersèn, entre d’altres, els quals també es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions.
La selecció de la nomenclatura objecte d’actualització ha anat a càrrec d’especialistes del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i el TERMCAT s’ha encarregat de la revisió terminològica de les noves entrades.
El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada principi actiu (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica única per a cada compost químic que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química. Així mateix, s’hi poden consultar separadament els criteris aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT per a denominar en català les substàncies farmacèutiques.
Com a material de divulgació complementari, el Lèxic de fàrmacs inclou un vídeo i una infografia que expliquen, de manera visual, el contingut i la utilitat d’aquest recurs terminològic.
Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i s’actualitza anualment en línia amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant.
El Lèxic d’additius alimentaris s’ha actualitzat en línia amb les novetats més rellevants que han fet públiques les autoritats europees competents en la matèria al llarg de 2024. Concretament, s’han modificat diversos articles i s’ha incorporat una entrada terminològica corresponent al darrer additiu autoritzat per a l’ús en aliments, el dicitrat de trimagnesi (E 345 i)).
El Lèxic d’additius alimentaris és un recull terminològic elaborat pel TERMCAT i el Departament de Salut, amb l’assessorament científic de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius i Complements Alimentaris (AFCA) en les primeres fases del projecte. Per a aquesta actualització, s’ha comptat amb l’assessorament d’especialistes de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA).
Aquest lèxic en línia conté més de quatre-cents termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les classes funcionals més habituals (antioxidant, correctiu de l’acidesa, estabilitzador, etc.) i el número E que els identifica de manera unívoca.
Com a material de divulgació complementari, el Lèxic d’additius alimentaris inclou dues infografies interactives que expliquen de manera visual els conceptes de additiu alimentari i classe funcional.
Aquest recurs terminològic s’emmarca en la col·laboració que, des de fa anys, mantenen el TERMCAT i el Departament de Salut, que ha permès la difusió i l’estudi de la terminologia relacionada amb les ciències de la salut i la publicació de diversos diccionaris.
Tant el Lèxic de fàrmacs com el Lèxic d’additius alimentaris formen part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
El concepte una sola salut (One Health) posa en relleu la interconnexió entre la salut humana, la salut animal i vegetal i la salut dels ecosistemes. Aquest enfocament interdisciplinari és essencial per a abordar reptes sanitaris globals, especialment en un context de canvi climàtic i alteracions ambientals.
Un exemple proper d’aquesta connexió és l’augment de la població de paparres, particularment de l’espècie Hyalomma lusitanicum, a Catalunya. Aquest fenomen està vinculat a l’increment de la temperatura mitjana global i a canvis en l’ús del sòl, cosa que afavoreix la proliferació d’aquests paràsits, que poden actuar com a vectors en la transmissió de malalties com la febre botonosa mediterrània, la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo.
Un altre cas que demana un seguiment a escala mundial és la grip aviària, una virosi que afecta ocells i que, s’ha comprovat, en alguns casos pot transmetre’s zoonòticament als humans. Actualment s’ha detectat una ràpida i extensa progressió de la malaltia en mamífers als Estats Units d’Amèrica, fet que augmenta el risc d’una possible adaptació del virus a la transmissió entre persones. Això evidencia la necessitat de controls rigorosos en la sanitat animal i la vigilància epidemiològica.
A més a més, el canvi climàtic no tan sols afavoreix la propagació de malalties actuals, sinó que també pot reactivar patògens antics. El desgel del permafrost a les regions polars està alliberant virus i bacteris atrapats durant milers d’anys. Alguns d’aquests microorganismes podrien tornar a ser infecciosos i representar un risc per a la salut humana, animal i vegetal.
Davant d’aquests desafiaments, l’enfocament d’una sola salut aposta per una acció coordinada entre disciplines com la medicina, la veterinària, l’ecologia i les ciències ambientals. La col·laboració entre científics, gestors ambientals i responsables de salut pública és fonamental per prevenir i mitigar els efectes de les malalties emergents sobre els éssers vius i per preservar l’equilibri dels ecosistemes.
Val la pena destacar que aquest enfocament també ofereix oportunitats per avançar en la recerca biomèdica i la lluita contra el canvi climàtic. Així, l’estudi dels mecanismes de resistència natural al càncer en espècies animals pot desvelar noves estratègies terapèutiques per als éssers humans. En la mateixa línia, l’anàlisi de les adaptacions biològiques d’animals amb una gran longevitat contribueix a la recerca sobre l’envelliment saludable. O, en el cas de la restauració d’ecosistemes aquàtics degradats, l’augment de la qualitat de l’aigua i la recuperació d’espècies filtradores repercuteix beneficiosament en l’equilibri microbiològic, cosa que afavoreix tant el manteniment de la biodiversitat com la salut humana. Aquests exemples evidencien que l’orientació integral d’una sola salut és la via que pot fer possible d’una manera efectiva la millora de la salut global dels éssers vius i el manteniment de la resiliència ecològica dels ecosistemes.
En el marc de les iniciatives relacionades amb La Marató de 3cat, dedicada aquest any a les malalties respiratòries, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han elaborat la Terminologia de les malalties respiratòriesi la infografia interactiva Malalties respiratòries. Termes clau amb els termes més rellevants de l’àmbit, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) i la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.
El diccionari aplega més de 125 termes bàsics relacionats amb la salut respiratòria. En l’elaboració hi han participat experts del sector, i s’ha treballat en cooperació amb els lingüistes del portal lingüístic ésAdir, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’obra vol ser una eina pràctica de referència per a tots els professionals que necessitin fer servir els termes bàsics relacionats amb la pneumologia i les malalties respiratòries, tant en contextos de divulgació com en àmbits acadèmics.
La infografia complementària està concebuda com un material de divulgació que permet la difusió d’alguns dels termes més representatius d’una manera gràfica i interactiva, amb enllaços a les entrades del diccionari.
Aquests recursos terminològics se sumen a les actuacions en suport del programa La Marató de 3Cat i la iniciativa de la Fundació La Marató de 3Cat, que en l’edició de 2024 volen conscienciar de l’impacte social i en la salut pública de les patologies respiratòries i de la importància de la prevenció dels factors de risc.
La Terminologia de les malalties respiratòries forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics dels diversos àmbits d’especialitat. També és accessible des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT. Pel que fa a la infografia, s’afegeix als més de 120 recursos gràfics i multimèdia que el TERMCAT té disponibles.
El 3 de desembre s’ha publicat una actualització de les dades del diccionari en línia Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Aquest diccionari conté les dades resultants del treball terminològic dut a terme en els darrers tres anys en el marc del projecte DEMCAT, el qual té com a objectiu l’elaboració d’un nou diccionari de medicina en llengua catalana.
Actualment, l’obra conté 74.840 fitxes, cadascuna de les quals ofereix els termes catalans amb definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, en els casos pertinents, nomenclatures científiques, a més a més de notes complementàries. En aquesta nova versió s’han revisat 1.660 fitxes i se n’han incorporat 70 de noves; com a exemple, DNA-metilasa, gen de manteniment, mapa d’haplotips, microscopi de raigs X o redundància. També s’han fet prop de 930 baixes de fitxes no pertinents o obsoletes.
S’ha treballat especialment en l’àrea de genètica, en què s’han revisat més de 1.200 termes, gràcies a un projecte sectorial amb participació de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (2019-2023). Les fitxes revisades corresponents als conceptes de genètica, genòmica i enginyeria genètica relacionats directament amb éssers humans es poden consultar separadament mitjançant el botó «Novetat! Genètica» en la capçalera del diccionari.
Com a dada remarcable, ha estat significativa la tasca de posar al dia els termes de genètica humana, especialment les malalties amb base genètica: de la selecció inicialment valorada —més d’un miler de fitxes—, se n’han considerat tan sols unes 250, d’acord amb el coneixement actual del genoma humà. S’han tingut en compte únicament els casos en què s’ha documentat en les bases de dades genòmiques de referència una relació provada entre variabilitat genòmica i mutacions i una malaltia o síndrome concretes; per exemple, coroïditis de niu d’abella, deficiència de dihidrofolat-reductasa, malaltia de Milroy, osteodisplàsia de Melnick-Needles o síndrome de QT llarg familiar.
Gràcies als treballs terminològics fets en col·laboració amb el Departament de Salut i l’assessorament de la SocDEMCAT, així com a les observacions rebudes dels usuaris, s’ha revisat també un grup nombrós de termes relacionat amb l’utillatge i els aparells sanitaris (broncoscopi, fonendoscopi, pletismògraf o vas de precipitats) i, puntualment, termes d’altres àrees de ciències de la salut, com ara alveolodental, germoplasma, grup sanguini, pneumotòrax o transducció d’alta freqüència.
El projecte DEMCAT és un projecte conjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT.
El diccionari està integrat dins de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Aquesta setmana des del TERMCAT presentarem una actualització del Diccionari de bioètica. S’hi han incorporat diversos termes de neonatologia, i per això us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes: nounat | nounada.
La forma nounat, de fet, ja consta al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans amb la definició “Acabat de néixer”, però en l’àmbit concret de la pediatria i la neonatologia, el terme s’aplica estrictament al “Nadó en les quatre primeres setmanes després del naixement”. És un bon exemple d’especialització d’un mot de la llengua general que adopta, en un context concret, un sentit específic.
Potser val la pena advertir que no es considera adequada la forma *neonat |*neonada, que alguna vegada es veu utilitzada segurament per influència de les formes cultes neonatal i neonatologia o del castellà neonato -a.
Si us interessen els termes relacionats amb la neonatologia i amb la bioètica en general, en el Diccionari de bioètica hi trobareu 46 fitxes d’aquest àmbit, amb termes com nadó prematur moderat, baix pes en néixer, periviabilitat i seguiment neonatal. En total, el Diccionari de bioètica inclou 789 termes classificats temàticament en els subàmbits següents: conceptes generals; drets i deures; atenció sanitària; reproducció; neonatologia; final de la vida; cèl·lules, teixits i òrgans; genètica; recerca; salut mental; salut pública; tecnologia i intel·ligència artificial, i ecoètica. Cada article terminològic inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà i anglès, la definició i, sovint, notes explicatives.
El #termedelasetmana que us volem proposar és la forma adjectiva perinatal, que fa referència al període que precedeix i segueix immediatament el naixement.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el període perinatal s’inicia a les 22 setmanes de gestació, quan el fetus pot tenir possibilitats raonables de viabilitat, i finalitza 7 dies després del naixement. Segons altres fonts, en canvi, els límits del període perinatal són diferents: pot començar a les 28 setmanes de gestació i pot acabar 28 dies després del naixement.
Des del punt de vista de la formació, és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada pel prefix peri– (del grec perí, que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’, present en formes tan conegudes com perímetre, perifèria o perífrasi,o pròpies del llenguatge mèdic com perioperatori o periocular) i l’adjectiu natal (“Relatiu a la naixença d’algú”).
L’adjectiu es fa servir en diverses expressions d’ús habitual entre especialistes: període perinatal, icterícia perinatal, mortalitat perinatal, transmissió perinatal o dol perinatal, per exemple. Precisament aquesta setmana, concretament el dia 15 d’octubre, es proposa commemorar el Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional, que pretén obrir espais per a la reflexió i la conscienciació sobre el dolor causat per la pèrdua d’un nadó durant la gestació o poc després del naixement.
Podeu consultar el terme perinatal a la Neoloteca, el diccionari en línia que recull els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definició, els equivalents en altres llengües i un resum dels criteris que ha tingut en compte el Consell Supervisor per a l’aprovació del terme.
