Etiqueta: ciències de la salut

#termedelasetmana: virus respiratori sincicial

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us proposem és un terme de l’àmbit mèdic que des de fa un cert temps ocupa l’actualitat informativa i, fins i tot, algunes converses entre persones que no són especialistes, però que es troben bregant amb el virus respiratori sincicial.

Fa referència a un virus amb RNA monocatenari de polaritat negativa i una nucleocàpsida helicoidal, que pot pertànyer a les famílies paramixovirus o ortopneumovirus, causant d’infeccions respiratòries agudes, que poden ser molt greus especialment en alguns infants i en persones immunosuprimides. També se’n pot dir virus respiratori sincític o virus sincític respiratori, i sovint es fan servir les sigles VRS o VSR per a fer-hi referència.

Els virus respiratoris sincicials apareixen en brots epidèmics durant els mesos d’hivern a les zones temperades, al mateix temps que altres infeccions estacionals com la grip o el refredat comú. En els casos greus, poden provocar bronquitis, bronquilitis o broncopneumònia.

Els virus respiratoris sincicials reben aquest nom perquè desenvolupen sincicis patològics en teixits de l’hoste infectat. Un sincici és una massa protoplasmàtica multinucleada, formada per la unió secundària de cèl·lules originàriament separades. La denominació sincici està creada amb el formant sin– (del grec sýn, que vol dir ‘associació, conjuntament’) i l’arrel cici (del grec kýtos, que vol dir ‘cèl·lula’). Convé observar que en català s’ha donat preferència a les formes amb dues c quan es tracta de l’adjectiu sincicial (en lloc de *sincitial), però amb c i amb t quan es tracta de la forma adjectiva sincític -a.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut cardiovascular

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana és setmana de Marató: arriba la Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut cardiovascular, i aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: salut cardiovascular.

La salut cardiovascular es basa en el manteniment de valors òptims en els principals factors de risc cardiovascular i en el seguiment dels marcadors de risc cardiovascular. Els principals factors de risc són el tabaquisme, l’alcoholisme, l’obesitat i l’alimentació no saludable; i es consideren marcadors de risc l’edat, el sexe, els antecedents familiars o els determinants socials de salut.

En el cas dels marcadors de risc, la persona no hi té poder d’intervenció i només cal fer-ne un seguiment adequat. En canvi, en els factors de risc sí que cadascú hi pot influir, i la bona notícia és que disminueixen el seu efecte perjudicial sobre l’organisme si la persona es capaç de revertir-los.

El terme salut cardiovascular és una formació sintagmàtica: la base substantiva salut (“Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l’absència de malalties i dolor i amb la voluntat d’optimització del potencial personal”), d’origen llatí, s’adjectiva amb la forma composta cardiovascular: càrdio– és un formant d’origen grec, del mot kardía, que significa ‘cor’, i vascular és una formació creada per analogia sobre el llatí vascŭlum, diminutiu de vas ‘vas, recipient’, que en l’àmbit sanitari sol fer referència als vasos sanguinis.

La Marató de TV3 ens ajudarà a conèixer millor aquest terme, però si us interessa consultar-ne la definició, els equivalents en altres llengües i molts altres termes que s’hi relacionen, us convidem a visitar la Terminologia de la salut cardiovascular i la infografia interactiva que recollirà alguns dels termes més rellevants del sector.

[Font: TERMCAT]

No ens oblidem de la sida

TermcatDeixa un comentari

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: psicooncologia

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 19 d’octubre, s’escau el Dia Mundial del Càncer de Mama, i ens volem afegir a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana: psicooncologia.

Designa la branca de la psicologia que s’ocupa de la resposta psicològica dels pacients amb càncer i de les seves famílies i dels factors psicosocials relacionats amb la malaltia.

Els avenços mèdics a l’entorn del diagnòstic i el tractament del càncer són constants i esperançadors, però la malaltia té un impacte psicològic rellevant tant per al pacient com per a tot el seu entorn, i la psicooncologia té com a finalitat oferir suport terapèutic professional en aquest àmbit, durant tot el curs de la malaltia. Justament, un dels reptes que sorgeix a les persones que superen un càncer és el nou plantejament vital que sovint han de fer, per exemple, en la reincorporació al món laboral.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de formació culta amb els formants psico– i oncologia. La forma psico-, ben coneguda i productiva, és d’origen grec i vehicula significats relacionats amb la ment, el pensament, els sentiments, etc., com es veu en un bon nombre de termes: psicologia, psicolingüística, psicopedagogia, etc. Oncologia és, al seu torn, també una forma composta, del grec onkos ‘engruiximent, tumor’ i –logia ‘estudi’. Convé observar que gràficament es mantenen les dues lletres o en contacte (psicooncologia).

[Font: TERMCAT]

La verola del mico

TermcatDeixa un comentari

Darrerament s’ha parlat molt de la verola del mico, una malaltia infecciosa zoonòtica causada per un poxvirus. Es caracteritza per una síndrome que comença amb febre, mal de cap, cruiximent, mal d’esquena, esgarrifances i esgotament; que continua amb una erupció, inicialment a la cara i estesa després a altres parts del cos, sobretot a les extremitats, i que evoluciona fins a la formació d’unes crostes que finalment s’assequen i cauen. En alguns casos pot causar complicacions greus, especialment en persones immunodeprimides o fràgils.

Des del punt de vista denominatiu, a més a més de verola del mico, en català també són adequats els sinònims verola del simi, pigota del mico i pigota del simi. Igualment, són adequades les formes amb el complement en plural (verola dels micos, verola dels simis, pigota dels micos i pigota dels simis), si bé són més freqüents les formes amb el complement del nom en singular. D’altra banda, en català septentrional, la forma habitual per a designar la verola és la variant formal picota (a partir de pigota).

La malaltia, endèmica de l’Àfrica occidental i central, afecta esquirols, rates, ratolins i micos, però es pot contagiar també als éssers humans com a zoonosi. Es transmet per contagi directe a través de la saliva, les excrecions respiratòries o les secrecions corporals i per contacte amb les lesions de la pell. També es pot encomanar per contagi indirecte a través de fòmits.

Si bé el salt d’espècie des dels animals als éssers humans es coneix des de fa temps a l’àrea geogràfica d’on és endèmica la malaltia, no s’havien observat casos de probable infecció comunitària fora d’aquesta àrea. Tanmateix, des de fa unes setmanes la incidència inusual creixent en diversos països ha fet que l’Organització Mundial de la Salut hagi alertat de la necessitat de mantenir la cooperació internacional i fer un seguiment acurat del brot per a controlar-ne l’evolució.
 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reinfecció

TermcatDeixa un comentari

Les notícies sobre l’augment de casos de COVID han posat d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reinfecció.

Fa referència a la infecció nova, en una persona ja infectada per un bacteri o un virus determinat, per una soca o una variant diferent de la mateixa espècie de l’agent infecciós causant de la infecció inicial.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat amb l’adjunció del prefix d’origen llatí re- (un dels prefixos més productius, que aporta la noció de ‘duplicació’, ‘per segona vegada’) al mot infecció, també d’origen llatí, llengua en què tenia sentits relacionats amb ‘sucar’, ‘tenyir’ o ‘tacar’, i d’aquest sentit ha passat a designar l’entrada d’un agent patogen en un organisme, amb capacitat de multiplicar-se activament i d’actuar com un estímul patogen, cosa que provoca una resposta immunitària de l’organisme infectat.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’actual pandèmia, us recomanem la consulta del Diccionari de la COVID-19, amb 500 termes en català i equivalents en 9 llengües. També en podeu consultar la versió en pdf, el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, editat per la Fundació Esteve. I si en voleu una aproximació més visual, podeu consultar la completa Infografia: COVID-19: termes clau.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat

TermcatDeixa un comentari

Avui presentem el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme immunitat.

Fa referència a la resistència congènita o adquirida d’un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat. La immunitat es classifica, segons l’origen, en immunitat innata i immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).

Des del punt de vista de la forma, el terme prové del llatí immunitas, format a partir del prefix negatiu in– (im-) i la base munis, de munus, que volia dir ‘càrrec, responsabilitat’. Inicialment, doncs, s’aplicava en el sentit de ‘lliure de càrregues, de responsabilitats’ (un sentit que encara trobem en contextos com ara immunitat parlamentària, per exemple). En medicina va adoptar el sentit actual de lliure de contagis. De la mateixa família tenim altres formes com ara immune, immunitari o immunologia.

Potser no serà sobrer que recordem que en tots els casos en català el prefix negatiu in– s’escriu amb m davant d’una altra m (intemporal, insensat, però immunitat, immaterial, immillorable, etc.).

Si voleu descobrir 500 termes com aquest, relacionats amb la pandèmia de COVID-19, consulteu el diccionari que presentem, en la seva versió en línia, permanentment actualitzada, o en l’edició en paper.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: recerca infermera

TermcatDeixa un comentari

El dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i per això aquesta setmana us volem proposar el terme recerca infermera com a #termedelasetmana.

Fa referència a la recerca científica que desenvolupa els coneixements específics de la disciplina infermera i que té per objectiu la salut de la població. La recerca infermera està orientada a la formulació de preguntes i la cerca de respostes des d’una concepció disciplinària infermera i es basa principalment en les interrelacions entre els conceptes cura, entorn, persona i salut: la cura de la persona, que viu experiències de salut en interacció amb l’entorn.

La base del terme és el substantiu recerca, que s’aplica especialment en els àmbits científics i especialitzats a la cerca feta amb deteniment i profunditat, en un procés ordenat i sistemàtic, per trobar o descobrir alguna cosa, amb l’objectiu d’obtenir coneixement nou o de desenvolupar el que ja existeix. A aquesta base s’hi afegeix l’adjectiu infermer -a, una forma creada a partir del substantiu infermer | infermera, el qual prové d’una forma antiga inferm -a (del llatí infĭrmu ‘malalt’).

Si us interessen els termes relacionats amb aquesta disciplina que té un paper destacat en l’atenció sanitària i la promoció de la salut, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’infermeria en línia. Aquesta obra, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, la NORCAI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, conté prop d’un miler de termes definits, amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i sovint amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar cada terme.

[Font: TERMCAT]

El Dia Mundial de la Salut

TermcatDeixa un comentari
Imatge extreta del cartell del Dia Mundial de la Salut (OMS, CC BY-NC-SA 3.0 IGO)

El 7 d’abril se celebra cada any el Dia Mundial de la Salut. S’ha triat aquesta data perquè és l’aniversari de la fundació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquesta institució proposa cada any un centre d’interès relacionat amb la salut en general i la salut pública en particular.  

L’any 2022 s’ha triat com a lema l’eslògan “El nostre planeta, la nostra salut”. La intenció és focalitzar l’atenció mundial en la connexió entre la salut dels organismes vius i la del planeta. Dit amb les seves mateixes paraules, l’OMS, mitjançant aquesta campanya, “instarà els governs i la ciutadania a explicar les mesures que estan prenent per a protegir el planeta i la seva salut i per a donar prioritat a les societats del benestar”.  

Els reptes que planteja aquesta jornada de conscienciació estan molt vinculats als conceptes de salut ambiental i una sola salut. Per exemple, caldria minimitzar l’impacte que genera la contaminació atmosfèrica, l’escassetat d’aigua o el sanejament inadequat i frenar la progressió del canvi climàtic. Aquestes fites només s’assoliran amb la resposta efectiva dels governs i la contribució de tota la societat. 

Podeu consultar els termes que hem destacat en aquest apunt i també altres de relacionats en els diccionaris dels portals terminològics de ciències de la salut i de ciències de la Terra.  

#termedelasetmana: additiu alimentari

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]