Close

#termedelasetmana: pauta de vacunació

L’actualitat informativa es fixa aquests dies en el fet que ja s’estan administrant les segones dosis de la vacuna de la COVID-19. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme pauta de vacunació.

Es refereix al règim d’administració d’una vacuna, en relació amb el nombre de dosis i l’interval d’administració de cada dosi. La pauta de vacunació inclou tant les dosis de primovacunació com les possibles dosis de record d’una vacuna.

La base del terme és el mot pauta, que té el mateix origen llatí que la paraula pacte, que aporta el sentit de ‘norma, acord, convenció’, present també en altres termes com ara pauta d’administració, pauta de comportament, pauta de tractament o pauta social. El complement de vacunació concreta a què es refereix la pauta. També és possible fer servir les formes sinònimes pauta de vaccinació o pauta vacunal.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també al diccionari en línia Terminologia de les vacunes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: COVID-19

L’actualitat informativa i les iniciatives al voltant de la Marató de TV3 d’aquest any fan bastant evident la tria del #termedelasetmana: COVID-19.

Per desgràcia, avui es pot considerar que aquesta malaltia d’origen víric és universalment coneguda; clínicament es defineix com una malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que en casos lleus produeix símptomes similars als de la grip, generalment febre, tos, dispnea, miàlgia i astènia, i en casos greus pot derivar en una pneumònia associada a un procés inflamatori general que requereix atenció intensiva.

Els especialistes de l’àmbit ens expliquen amb detall com es transmet, com es prevé i com es tracta, quines seqüeles potencials pot deixar, i tota altra mena de detalls. Però pel que fa a l’aspecte lingüístic la forma COVID-19 és una sigla procedentde la denominació anglesa coronavirus disease 2019 (‘malaltia del coronavirus 2019’). La sigla s’utilitza sobretot en l’àmbit especialitzat, mentre que en l’àmbit divulgatiu i de la llengua general la tendència és a escriure covid-19, en minúscules, com a forma ja lexicalitzada.

En català el gènere recomanat per a COVID-19 (o covid-19) és el femení (“la COVID-19”), d’acord amb l’origen etimològic del mot (una sigla anglesa que té com a nucli la paraula disease, corresponent en català al mot femení malaltia). Tot i això, també es considera vàlid l’ús en masculí, ja que s’ajusta al que seria esperable en un mot agut acabat en [it]. La pronúncia recomanable del mot és com a paraula aguda, amb l’accent sobre l’última síl·laba (i no pas com si fos escrit “*còvid”). En la resta de llengües romàniques el gènere atribuït a COVID-19 (i a les seves variants gràfiques, Covid-19 i covid-19) varia segons la font. En castellà, francès i italià els organismes oficials, però, recomanen l’ús preferent del femení.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent, i també podeu consultar un conjunt d’infografies interactives amb una selecció dels termes més destacats.

[Font: TERMCAT]

Onades terminològiques en temps de coronavirus

Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.

Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.

En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem  incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.

ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral,que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.

D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.

Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.

Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.

[Font: TERMCAT. Publicat originalment a Via Empresa]

#termedelasetmana: grup bombolla

Aquests dies és un dels termes que sentim més sovint en notícies i fins i tot en converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: es tracta del terme grup bombolla.

Fa referència al grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. L’organització dels contactes personals a partir de grups bombolla és una mesura de moderació social intermèdia entre l’aïllament complet i la relació interpersonal sense restriccions. Les recomanacions de salut pública són que cada persona mantingui els seus grups bombolla tan estables com sigui possible.

Des del punt de vista de la formació, és un terme de caràcter sintagmàtic basat en una imatge metafòrica: la bombolla suggereix un concepte d’aïllament respecte de l’entorn, i afegida en aposició al mot grup en determina les característiques.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut mental

Aquesta setmana, el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat un nou diccionari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels conceptes clau d’aquest àmbit: el terme salut mental.

Fa referència a l’estat d’equilibri psíquic en què una persona és capaç d’utilitzar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.

Com sol passar amb conceptes complexos com aquest, la salut mental no té una única definició, ja que aquesta noció depèn de patrons culturals, de judicis subjectius i d’enfocaments teòrics i professionals diferents. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és l’estat de benestar d’una persona en què és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de contribuir d’alguna manera en la comunitat.

Es defineixi com es defineixi, és clar que la salut mental és un component essencial de la salut de les persones i està condicionada per factors ambientals, biològics, psicològics i socioeconòmics. I també és prou clar que es tracta d’un concepte que cal tenir especialment present en circumstàncies extraordinàries com les que estem vivint arran de la pandèmia.

Vegeu la fitxa d’aquest terme, i de 263 altres termes igualment interessants, en el nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gestió de malalties

En temps de pandèmia la terminologia és present en espais centrals de l’actualitat informativa. El terme que us proposem com a #termedelasetmana té un ús molt freqüent entre els professionals de la salut, tot i que sovint interferit per altres formes menys adequades: és el terme gestió de malalties, que és el terme adequat en lloc de manejament (traducció literal i inadequada de l’anglès management), de maneig (per influència del castellà manejo) o de manegament (que té altres sentits). També és adequada la denominació atenció integral de malalties.

Fa referència al mètode de gestió en què s’elaboren protocols diagnòstics i terapèutics que unifiquen criteris de pràctica clínica a fi d’augmentar l’eficàcia de les intervencions i reduir la despesa sanitària. El concepte de gestió de malalties no només s’utilitza des d’una perspectiva econòmica, sinó que també es caracteritza per posar en pràctica programes d’avaluació dels resultats en el context d’una determinada organització sanitària.

La base gestió és adequada al concepte, atès que el diccionari normatiu la defineix com l’acció de gestionar, és a dir, de ‘portar o dirigir els afers (d’una societat industrial o mercantil, d’una empresa, etc.)’. Sovint es fa servir aquesta forma sola, sense necessitat del complement de malalties, perquè el context ja fa evident de què s’està parlant.

En canvi, la forma manejament, que algú fa servir per influència de l’anglès management, només és adequada en català en el sentit de l’acció de fer moure o funcionar alguna cosa amb les mans. Tampoc és adequada la forma maneig, que té el mateix sentit i que segurament s’ha difós en català per influència del castellà manejo. Igualment, convé evitar la forma manegament, que en llengua general es refereix a l’acció d’aconseguir fer funcionar alguna cosa, però que no es considera adequada per a aquest ús especialitzat.

Si voleu consultar els equivalents d’aquest terme en altres llengües, i molts altres termes creats sobre la mateixa base gestió, consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: test d’antígens

Una setmana més, l’actualitat relacionada amb la pandèmia marca els continguts informatius i les converses, i s’hi vehicula terminologia específica com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: test d’antígens, que també es pot dir prova antigènica.

Fa referència a un tipus de test ràpid, concretament el que permet, per mitjà de l’anàlisi d’una mostra nasal o de saliva, identificar-hi la presència d’un determinat antigen. En el cas d’actualitat, els tests d’antígens identifiquen en uns 10-15 minuts l’antigen que es relaciona amb el virus SARS-CoV-2.

El terme està creat sobre la base test, que prové de l’anglès. (Com a curiositat, els diccionaris etimològics ens informen que el mot anglès té origen, de fet, en la mateixa paraula llatina testus que en català ha donat test amb el significat de vas de terrissa, perquè l’anglès el va manllevar al francès antic com a terme propi de l’alquímia, en què es feia servir per a designar el vas o pot de terrissa en què es feia la prova per a determinar si un mineral era or, i d’aquí va passar al sentit de prova en general.) El diccionari normatiu ja recull el sentit de test com a ‘prova, reacció, assaig’, que es fa servir especialment en contextos tècnics.

A aquesta base s’hi afegeix el complement d’antígens, que en precisa el camp d’acció. El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l’expressió anglesa antibody generation (‘generació d’anticossos’). Però actualment s’ha comprovat que només un tipus d’antígens, els immunògens, són capaços d’induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.

Val la pena fixar-se en el fet que antigen, en singular, es pronuncia com a paraula plana, no pas aguda, i que no porta accent gràfic; en canvi, sí que en porta quan s’escriu en plural (antígens). Pel que fa a test, admet els plurals tests (més freqüent en contextos tècnics i especialitzats) o testos.

La forma sinònima prova antigènica, per altra banda, pren com a base la forma del lèxic general prova i la complementa amb l’adjectiu antigènica, creat a partir del terme antigen.

Com altres vegades, si us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar la Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera contínua.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cribratge

immunoterapia

Una vegada més, l’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa present el #termedelasetmana que us proposem: cribratge.

Es refereix a la recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a un conjunt d’elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica. En l’àmbit de la salut, la recerca s’aplica a una població determinada per a detectar-hi les persones afectades per una malaltia o un problema de salut. El cribratge consisteix en l’aplicació de procediments de selecció (qüestionaris, exploracions físiques, proves complementàries) a poblacions d’individus aparentment sans. En el cas actual, fa referència sobretot a les proves PCR que es fan amb la intenció de detectar els malalts asimptomàtics de COVID-19.

El terme es documenta en textos especialitzats des de fa prop de quaranta anys, creat a partir de la base llatina cribrare ‘triar, garbellar’. És l’alternativa preferida pels especialistes catalans de l’àmbit per evitar la difusió de l’anglicisme screening, que es feia servir de manera generalitzada.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: rastreig de contactes

rastreig-de-contactes

L’actualitat informativa relacionada amb la pandèmia ens fa ben present el #termedelasetmana que us proposem: rastreig de contactes.

Fa referència a la tècnica per fer el seguiment i tractament de les persones que han tingut contacte estret amb una persona infectada per una malaltia epidèmica, amb la finalitat de frenar la progressió de la malaltia. Les persones que han tingut contacte amb persones infectades són generalment controlades durant un cert període de temps i finalment aïllades si s’infecten.

El terme és ben transparent: rastreig és el substantiu derivat del verb rastrejar, que té el sentit de ‘seguir el rastre d’algú o d’alguna cosa’. I el rastre és la pista o el vestigi que deixa alguna cosa, en aquest cas, la infecció. A aquest substantiu s’hi afegeix el complement de contactes, que especifica l’element sobre el qual es fa el rastreig, això és, les persones amb qui s’ha mantingut contacte (una paraula que ja en llatí es relaciona amb tacte i amb el verb tocar).

Els professionals que s’encarreguen de dur a terme aquesta feina són els rastrejadors de contactes.

Si voleu veure els equivalents en altres llengües d’aquest terme, o us interessa la terminologia relacionada amb la pandèmia, us recomanem de consultar el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem de manera constant.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

Back to top