El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, publiquen en línia la Terminologia dels aparells sanitaris. L’obra s’emmarca en l’estratègia conjunta de fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari i recull gairebé 350 termes amb denominacions, definicions i notes explicatives en català, i també equivalents en castellà, francès i anglès.
Cada terme conté una definició amb els trets distintius de l’aparell i, sovint, notes amb informació complementària sobre les parts, els usos principals o, en alguns casos, un enllaç a la fitxa disponible sobre aquest aparell en els repertoris de l’Organització Mundial de la Salut.
La Terminologia dels aparells sanitaris forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.
Coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona, el TERMCAT i la Fundació Barcelona Capital Nàutica han preparat un conjunt de recursos amb què es presenta i divulga la terminologia que es relaciona amb aquest esdeveniment.
Per una banda, s’ha elaborat un diccionari que es difon en línia, la Terminologia de la Copa Amèrica, que recull 81 termes relatius a conceptes de la navegació a vela (únicament conceptes molt bàsics utilitzats a la Copa Amèrica), la competició en si (qui hi participa, com es desenvolupa i com es regula) i els velers (tipus de velers participants, parts i elements que s’hi poden distingir i tripulació). Tots aquests termes han estat completats i revisats per especialistes de l’àmbit, i es presenten amb la definició i els equivalents en castellà i en anglès.
Per una altra banda, també s’ha preparat un tríptic amb una selecció dels termes principals relatius al desenvolupament de la competició, a les embarcacions, el personal, la tripulació i l’arbitratge, i en què també s’il·lustren les parts principals dels velers.
Aquests materials s’afegeixen a la infografia interactiva Els velers de la Copa Amèrica, que ja es va presentar l’any passat, amb els components principals i la tripulació dels dos models de velers utilitzats en aquesta competició: l’AC75 i l’AC40. La infografia il·lustra esquemàticament una trentena de termes i permet accedir a la fitxa terminològica completa de cadascun d’aquests termes, per consultar els equivalents en altres llengües, la definició i, sovint, també notes complementàries.
Amb una història que es remunta a l’any 1851 i en fa, per tant, una de les competicions esportives més antigues del món, la Copa Amèrica sempre ha apostat per la innovació tecnològica, l’eficiència energètica i l’espectacularitat en el món de la vela. Hi conviuen, per tant, termes tradicionals de la vela (vela major, bauprès, banyera) i termes de creació recent (controlador o controladora de vol, elevador de timó, hidroala) que intenten optimitzar al màxim la força del vent. Fins a tal punt ha arribat el desenvolupament tècnic, que els velers que hi competeixen poden superar els 52 nusos (és a dir, els 96 km/h), amb el buc completament aixecat sobre la superfície de l’aigua.
Projecte de llegat: actualització de la terminologia nàutica
Aquesta actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Capital Nàutica és part dels Projectes de Llegat de la Copa Amèrica que s’estan portant a terme amb l’objectiu d’“Obrir el mar a tothom” i d’apropar la nàutica en el seu sentit més ampli al conjunt de la ciutadania, aprofitant la celebració de la Copa Amèrica.
El diccionari forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat. El tríptic es difondrà en els diversos estands informatius que l’organització de la prova obrirà a la ciutat perquè pugui arribar als espectadors interessats, i també se’n farà difusió en les diverses iniciatives de promoció que es duen a terme en centres educatius. I la infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.
Sobre Barcelona Capital Nàutica
Barcelona Capital Nàutica és una fundació pública que treballa per convertir Barcelona i Catalunya en referents mundials en l’àmbit nàutic, a través de l’esport i la sostenibilitat, amb l’impuls de l’economia blava, la innovació i la ciència, així com l’educació i la promoció de la cultura del mar.
La Fundació té la missió d’aglutinar totes les administracions per donar suport als organitzadors de la 37a America’s Cup, ACE Barcelona SL, en la celebració de l’esdeveniment a Barcelona. Entre altres tasques, col·labora amb les entitats amfitriones proporcionant les infraestructures i els serveis necessaris per a garantir que l’esdeveniment continuï sent un èxit per a tothom. També vetlla perquè la competició serveixi com a catalitzador d’iniciatives en l’àmbit nàutic i de llegat permanent en la mesura que connecta amb altres projectes en diferents àmbits: divulgació de la cultura del mar, formació, promoció dels esports nàutics, suport a esportistes, descarbonització de les embarcacions de lleure, sostenibilitat i economia blava.
Formen el patronat de la Fundació la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i Esport, la Diputació de Barcelona, el Port de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Global.
Ara ja fa un mes, vam dedicar un apunt a comentar els diversos tipus de sushis que tenen forma de rotlle. Aquests, però, no són els únics sushis que podem assaborir, ja sigui a casa o al restaurant, sols o en companyia, a l’hivern o a l’estiu. I és que aquest cèlebre plat japonès, elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, peix o marisc generalment crus i verdures, també pot tenir altres formes.
Per exemple, pot tenir la forma típica que ens ve ràpidament al cap quan algú ens proposa d’anar a menjar sushi: la del niguiri, que és la varietat de sushi consistent en una porció d’arròs compactada a mà en forma ovalada amb un tall de peix, marisc, alvocat o un altre ingredient a sobre. La denominació niguiri, que significa literalment ‘sushi compactat’, s’ha adaptat al català amb la grafia gu, que no s’allunya excessivament de la forma japonesa transcrita i facilita la pronúncia adequada del terme.
O també podem menjar sushis en forma de cistelleta. És el cas del gunkan, una cistelleta d’alga nori farcida amb una base d’arròs compactat a mà i ingredients diversos per sobre, generalment trossos de peix o ous de peix i verdures. Es considera, estrictament, un tipus de niguiri, ja que l’arròs es compacta a mà (a diferència del que es fa amb els makis, en què s’utilitza una estoreta de bambú). En aquest cas, s’ha mantingut la grafia transcrita del japonès, de pronunciació inequívoca.
Finalment, per completar el ventall de sushis tenim el txirashi o bol de sushi, que designa la varietat de sushi consistent en un bol amb arròs i ingredients diversos repartits per sobre, generalment verdures i trossos de peix i marisc crus. En aquest cas s’ha optat per la semiadaptació de la forma japonesa transcrita chirashi d’acord amb la pronúncia originària del mot, així com per una forma descriptiva transparent que permet identificar el concepte en contextos generals.
Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de París, i és segur que durant aquests dies se’ns tornarà a fer ben present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: anelles olímpiques.
Fa referència al símbol olímpic consistent en cinc cercles buits de colors blau, groc, negre, verd i vermell entrellaçats, que representa la trobada dels cinc continents i dels esportistes de tot el món en uns jocs olímpics.
Des del punt de vista de la forma lingüística, recordem que en aquest cas és preferible la forma anelles olímpiques més que no pas *anells olímpics, segons la distribució semàntica de les formes anell i anella en el diccionari normatiu.
Si sou periodistes, o simplement bons aficionats a l’esport, i voleu parlar amb precisió de les modalitats esportives que durant els propers dies tindrem oportunitat de seguir, tingueu ben a mà l’enllaç al Diccionari general de l’esport, que aplega més d’11.500 termes classificats en 89 esports diferents (inclosos tots els esports olímpics).
La compleció de la terminologia olímpica en català ha estat un dels encàrrecs més ambiciosos que el TERMCAT ha dut a terme, i ha tingut una repercussió internacional important, com vam explicar en aquest apunt.
Els Jocs Olímpics són una magnífica ocasió per a enlluernar-nos davant l’habilitat i la capacitat dels esportistes arribats d’arreu del món, com ens recorden les cinc anelles olímpiques; i de descobrir esports que tenim poques oportunitats de seguir amb deteniment perquè no són tan populars. Gaudiu-ne tant com pugueu, i descobriu què vol dir cada terme nou que sentiu amb l’ajut del Diccionari general de l’esport.
L’aigua és, per definició, incolora. Però en l’àmbit especialitzat de la hidrologia té ús el terme que us proposem com a #termedelaetmana: aigua verda.
Fa referència a l’aigua procedent de la pluja, del desgel o de la fusió de la neu que s’infiltra al sòl i que està disponible per a la transpiració de les plantes.
L’aigua verda s’oposa a l’aigua blava, que és l’aigua procedent de la pluja, de la fusió de la neu o del desgel que s’escorre superficialment fins a rius, llacs i embassaments o que s’infiltra en el subsol fins als aqüífers.
Es tracta, per tant, de dos termes creats per metàfora: l’adjectiu verda s’explica per la relació amb el color més habitual de la vegetació, i la forma blava per la relació amb el color aparent més habitual en rius, llacs i embassaments.
Aquests dos conceptes són importants no sols en l’àmbit de la hidrologia, sinó també en molts altres sectors relacionats, com ara en la gestió forestal i en tot el camp d’estudi ambiental.
Per això, també els trobareu en el recull que tot just aquesta setmana us presentem, la Terminologia de la sequera, un diccionari en línia que recull 75 termes relacionats amb la situació de sequera que vivim a Catalunya des de fa anys i que inclou termes de climatologia, meteorologia, hidrologia, gestió de l’aigua, agricultura i silvicultura.
El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana: actes dels Espais Terminològics 2023, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme el novembre passat dedicada a la reflexió sobre els mecanismes que poden afavorir el coneixement i l’ús dels termes catalans en els diversos àmbits del coneixement. L’obra és el catorzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.
El volum recull les aportacions de diversos experts que van participar a la jornada, que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 15 de novembre. En concret, s’hi poden trobar els textos “El futur de la llengua francesa depèn del català”, de Genís Roca; “Estendre l’ús de la terminologia en l’àmbit docent universitari”, de Marina Massaguer; “Propostes de dinamització de l’activitat terminològica a les universitats”, de Mercè Lorente; “Reflexions sobre com estendre la terminologia jurídica catalana a l’àmbit del dret”, d’Anna Arnall; “La veu que sempre diu”, d’Ernest Macià, i “El català al sector TIC”, de Karina Gibert.
Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions, propostes i idees per a promoure l’ús de la terminologia catalana en el context actual de recessió d’ús de la nostra llengua en determinats sectors.
L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als catorze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.
El #termedelasetmana que us proposem designa un concepte que, d’un temps ençà, va guanyant ressò, no sols en l’àmbit especialitzat que li és propi, sinó de manera prou general: es tracta del terme petjada del turisme.
Fa referència a l’impacte ecològic que l’activitat turística deixa en un territori determinat.
És un terme creat per metàfora a partir de la base petjada, que a banda del seu sentit recte també es fa servir per a designar la marca, el rastre o la influència que un fenomen té sobre un altre.
Si us interessen els termes relacionats amb el turisme, us recordem que teniu a la vostra disposició el Diccionari de turisme, una obra elaborada per l’Agència Catalana de Turisme i el TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra, que recull 1.205 termes amb definicions, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i força notes complementàries. I si poseu l’interès més aviat en l’aspecte mediambiental, podeu consultar el Diccionari de gestió ambiental, que aplega més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès, i el Diccionari de l’emergència climàtica, que defineix 230 termes específicament relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.
El dia 3 de juliol és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, una iniciativa que pretén conscienciar sobre la importància d’intentar construir un futur lliure de residus plàstics, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: bossa compostable.
Fa referència a la bossa fabricada amb biopolímers, generalment amb midó de blat de moro, que es descompon en contacte amb microorganismes i en presència d’oxigen. La bossa compostable té un procés de descomposició que dura de 3 a 6 mesos, a diferència dels 18 mesos de la bossa biodegradable i dels 150 anys de la bossa de plàstic convencional.
Des del punt de vista formal, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base bossa (un mot patrimonial d’ús i coneixement general) es complementa amb l’adjectiu compostable, creat a partir del verb compostar i aquest, del substantiu compost, participi del verb compondre que ha adquirit un sentit específic en l’àmbit de l’agricultura i el medi ambient (‘fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables’).
La bossa compostable s’ha convertit ja en un element habitual a les llars del nostre entorn: el senzill gest de fer-la servir per als residus orgànics i biodegradables, i de dipositar-la en els contenidors específics o de baixar-la els dies que se’n fa la recollida específica, és un costum que contribueix a evitar l’excés de bosses de plàstic i, consegüentment, és una petita contribució a millorar el nostre entorn natural.
Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, s’escau el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme nom sentit.
També se’n pot dir nom triat, i fa referència al nom amb què vol ser anomenada una persona transgènere, diferent del seu nom de naixement, d’acord amb la seva identitat de gènere.
Des del punt de vista formal, es tracta de formes semànticament transparents: la base nom es complementa amb els participis sentit o triat, d’ús i coneixement general, amb els quals el sentit del nou terme resulta fàcilment identificable.
El terme nom sentit es comença a trobar en formularis de l’Administració i en altres contextos en què és pertinent que s’hi faci constar aquesta dada personal.
Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, s’escau el Dia Internacional dedicat a la malaltia que us proposem com a #termedelasetmana: ELA o esclerosi lateral amiotròfica.
Fa referència a una malaltia neurodegenerativa d’origen desconegut, caracteritzada per un deteriorament progressiu de les motoneurones de l’escorça cerebral, del bulb raquidi i de la banya ventral de la medul·la espinal, que es manifesta habitualment en una pèrdua progressiva de força, atròfia muscular i fasciculacions.
L’ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa en incidència, després de la demència i de la malaltia de Parkinson, i ara mateix no té cura, tot i que alguns tractaments farmacològics i la fisioteràpia poden ajudar a endarrerir la degeneració muscular.
Des del punt de vista de la forma, la sigla ELA té una gran difusió, per la comoditat d’ús que representa en contrast amb la denominació desplegada. En el terme complet, la base esclerosi té origen grec, i vol dir ‘enduriment’, que en aquest cas s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat; l’adjectiu lateral ‘situat al costat’ fa referència al conjunt de nervis que se situen a ambdós costats de l’espina dorsal, on es troben moltes de les neurones afectades per la malaltia; i la forma amiotròfica, també d’origen grec, inclou els formants a-, que indica ‘negació’, mio– ‘múscul’ i tròfic ‘relatiu a l’alimentació o creixement’, i es refereix a l’atròfia muscular (pèrdua de múscul i de la funció muscular) que es produeix en aquesta malaltia i que, amb el pas del temps, afecta la capacitat de mastegar, deglutir, parlar i respirar.
L’ELA, com totes les malalties degeneratives, afecta greument la vida de la persona malalta, però també representa un enorme trasbals per a la seva família i tot el seu entorn. Ocasions com el Dia Internacional de l’ELA pretenen augmentar el coneixement i la recerca sobre la malaltia, i la sensibilització de tota la societat davant d’aquest trastorn.
