Hi intervindran F. Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers.
La presentació del Diccionari anirà a càrrec de Glòria Fontova, del TERMCAT, i Adrià López-Baucells, del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
En el transcurs de l’acte el biòleg i divulgador científic Pere Renom pronunciarà la xerrada “Noms comuns, la manera més natural d’anomenar la natura”.
També s’hi presentarà el nou Portal Vida, un espai creat pel TERMCAT per a la difusió i la compartició de coneixement a l’entorn de la terminologia de les ciències de la vida, a càrrec de Jordi Bover i M. Antònia Julià, del TERMCAT.
El Diccionari dels mamífers del món posa a l’abast dels usuaris 6.793 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, i a algunes subespècies considerades d’interès, que es presenten classificades en 27 ordres i 163 famílies. L’obra, fruit de la iniciativa i el treball inicial de l’especialista impulsor d’aquest projecte, Rafel Cebrian († 2021), s’ha elaborat sota la coordinació científica d’Àlex Mascarell, del Zoo de Barcelona, i en col·laboració amb Juli Mauri, biòleg especialista en zoologia, i altres experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers que han dut a terme la compleció i la revisió conceptual de la nomenclatura catalana.
Els assistents a l’acte rebran un exemplar del pòster Ratpenats de Catalunya, obra de Toni Llobet, editat en ocasió d’aquesta presentació. En acabar l’acte s’oferirà un pica-pica.
Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, s’escau el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: gas d’efecte hivernacle.
Fa referència al gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols.
Els principals gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i l’ozó. El vapor d’aigua i l’ozó a l’atmosfera són principalment d’origen natural, mentre que una part important del diòxid de carboni és antropogènic, és a dir, provocat per l’home. I, a banda del diòxid de carboni, també són antropogènics altres gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburs, els perfluorocarburs, l’hexafluorur de sofre i el trifluorur de nitrogen.
La concentració de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat al llarg dels darrers decennis, fet que potencia l’escalfament global i el canvi climàtic i, consegüentment, posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, així com el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
Pel que fa a la forma del terme, recentment el diccionari normatiu ha donat prioritat a la simplificació efecte hivernacle, i deixa com a forma secundària la forma amb la preposició efecte d’hivernacle. Per a designar el gas són adequades la forma gas d’efecte hivernacle i, complementàriament, gas amb efecte hivernacle; també té un ús generalitzat la sigla corresponent, GEH (en anglès, GHG, corresponent a greenhouse gas).
Podeu consultar la fitxa del terme, amb la definició i notes complementàries, i amb els equivalents en altres llengües, al Diccionari de l’emergència climàtica en línia, una obra elaborada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que recull i defineix 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.
En un apunt anterior vam parar atenció al substantiu anglès forensics (criminalística, en català) i a l’adjectiu forensic (forense, en català). Avui volem destacar un conjunt de termes de l’àmbit econòmic que també estan formats amb l’adjectiu anglès forensic o que hi tenen relació conceptual. Concretament, es tracta de les formes auditoria preventiva, auditoria forense i comptabilitat forense, alternatives catalanes dels anglicismes due diligence, forensic audit i forensic accounting, respectivament.
El terme auditoria preventiva fa referència a la revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d’una empresa, que se sol dur a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d’adquisició o una fusió, per a verificar l’estat real de l’empresa i avaluar els possibles riscos. Per a referir-se al mateix concepte, l’anglès utilitza la denominació due diligence o, també, due diligence audit o due diligence review. No cal dir que la denominació catalana auditoria preventiva, a més de comptar amb el vistiplau dels diversos experts consultats, ens permet intuir més fàcilment que no pas les formes angleses el possible significat del terme i és similar a les alternatives utilitzades en altres llengües, com ara el francès audit préalable o contrôle préalable. El castellà, en canvi, ha optat majoritàriament pel calc de l’anglès diligencia debida, és a dir, per la traducció directa de la forma anglesa en comptes de la denominació del concepte amb formes pròpies.
També és possible evitar l’anglicisme forensic audit: la denominació auditoria forense és lingüísticament adequada, motivada i transparent. Està formada a partir del nucli auditoria, que designa l’examen de la situació econòmica i financera d’una societat, i l’adjectiu forense, que especifica el marc d’aplicació de la disciplina (la investigació de delictes durant un procés judicial). És una forma que no se’ns fa estranya perquè és anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara auditoria fiscal i auditoria de costos, entre d’altres, és paral·lela a la designació en altres llengües i té la conformitat dels especialistes consultats.
Un auditor forense o auditora forense(forensic account, forensic accountant, forensic auditor o investigative and forensic accountant, en anglès) és una persona especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial. De vegades, per a designar aquesta figura també es fa servir la forma comptable forense, però no es considera del tot adequada, tenint en compte que l’atribució habitual d’un comptable és portar la comptabilitat d’un lloc i que l’anàlisi i la revisió de la comptabilitat la fan específicament els auditors.
Relacionada amb l’auditoria forense hi ha la comptabilitat forense (forensic accounting o forensic accountancy, en anglès). Es tracta de l’especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial. De fet, l’auditoria forense es basa en la comptabilitat forense per a dur a terme l’anàlisi sistemàtica, objectiva i documentada que serveix per a determinar si la gestió d’una entitat s’ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d’un tribunal.
En conclusió: evitar anglicismes és possible. Per a tots aquests conceptes existeixen denominacions catalanes transparents i adequades que fomenten la comunicació clara i faciliten la comprensió. Utilitzem-les!
El #termedelasetmana que us volem proposar és la forma adjectiva perinatal, que fa referència al període que precedeix i segueix immediatament el naixement.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el període perinatal s’inicia a les 22 setmanes de gestació, quan el fetus pot tenir possibilitats raonables de viabilitat, i finalitza 7 dies després del naixement. Segons altres fonts, en canvi, els límits del període perinatal són diferents: pot començar a les 28 setmanes de gestació i pot acabar 28 dies després del naixement.
Des del punt de vista de la formació, és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada pel prefix peri– (del grec perí, que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’, present en formes tan conegudes com perímetre, perifèria o perífrasi,o pròpies del llenguatge mèdic com perioperatori o periocular) i l’adjectiu natal (“Relatiu a la naixença d’algú”).
L’adjectiu es fa servir en diverses expressions d’ús habitual entre especialistes: període perinatal, icterícia perinatal, mortalitat perinatal, transmissió perinatal o dol perinatal, per exemple. Precisament aquesta setmana, concretament el dia 15 d’octubre, es proposa commemorar el Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional, que pretén obrir espais per a la reflexió i la conscienciació sobre el dolor causat per la pèrdua d’un nadó durant la gestació o poc després del naixement.
Podeu consultar el terme perinatal a la Neoloteca, el diccionari en línia que recull els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definició, els equivalents en altres llengües i un resum dels criteris que ha tingut en compte el Consell Supervisor per a l’aprovació del terme.
Aquesta setmana, concretament el 10 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental i, en aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme consciència de malaltia.
Es refereix a la capacitat d’una persona d’assumir el problema de salut que té i de comprendre les necessitats procedents d’aquest problema de salut. La manca de consciència de malaltia és especialment rellevant en salut mental, si bé també es dona en altres àmbits.
Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base substantiva consciència (que, segons el diccionari normatiu, és la “Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc.”) es determina amb el complement de malaltia, que especifica el camp d’aplicació i fa del conjunt un terme de semàntica transparent.
La Federació Mundial de la Salut Mental promou la commemoració del Dia Internacional de la Salut Mental per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.
Sense pensar-nos-hi gaire, probablement, la primera semblança que ens ve al cap entre les formes retailer i insider és que es tracta de dos termes anglesos. I també podríem afegir-hi que, formalment, coincideixen en el nombre de síl·labes i en la terminació en -er.
A banda d’aquestes similituds, però, n’hi ha una altra molt rellevant que, sovint, ens pot passar desapercebuda a primer cop d’ull. Segur que teniu la resposta a la punta de la llengua, oi? I és que, justament, és en la llengua on trobem la semblança que ens interessa destacar entre retailer i insider. Concretament, parlem del fet que totes dues formes disposen de denominacions catalanes pròpies aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan encarregat de l’establiment formal de la terminologia en llengua catalana.
En català, ens entenem millor si utilitzem formes com detallista o minorista, per a referir-nos al comerciant que es dedica a l’adquisició de mercaderies als majoristes per a revendre-les unitàriament o en petites quantitats al consumidor, perquè ens resulten més conegudes i estan més esteses en el parlar habitual que no pas l’anglicisme retailer. Igualment, ens pot ser més fàcil relacionar el concepte referit a una persona que té accés a informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté amb la denominació catalana persona amb informació privilegiada o, també, iniciat iniciada, que no pas amb la forma anglesa insider.
En l’àmbit de l’economia, l’empresa i el comerç hi ha termes que es coneixen i s’utilitzen amb una forma anglesa per als quals el català ja ha establert un terme normalitzat que, sovint, és més clar i entenedor per al parlant d’aquesta llengua. En són alguns exemples, a més dels casos citats anteriorment, termes com ara auditoria forense (en anglès, forensic audit), avatar client (customer persona), compra en directe (livestream shopping), entrevistes exprés (speed dating), finançament col·lectiu(crowdfunding), pescaclics (clickbait) i simulació de compra (mystery shopping).
Podeu consultar aquests i altres termes normalitzats a la infografia Termes normalitzats d’economia, empresa i comerç, on trobareu per a cada cas la forma anglesa amb què se sol conèixer el concepte, la denominació catalana aprovada, una finestra desplegable amb la definició del terme i l’enllaç a la fitxa completa de la Neoloteca amb molta més informació (equivalents en altres llengües, criteris aplicats en l’aprovació del terme, etc.). També trobareu aquests termes i molt més al cercador del portal Terminologia d’economia i empresa.
[Font: TERMCAT. Article adaptat del text publicat al Via Empresa]
Aquesta setmana des del TERMCAT, amb la col·laboració d’Espai Sonor Català, hem presentat una infografia interactiva amb alguns dels termes més característics del pòdcast, i per això, com a #termedelasetmana us volem proposar el terme podcaster | podcastera.
Fa referència a la persona que crea o que participa en un pòdcast, és a dir, en una emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.
El pòdcast, doncs, és l’emissió que es crea; el podcàsting, la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió de pòdcasts, i el podcaster o la podcastera és la persona responsable de crear els pòdcasts.
El terme es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en sabater | sabatera, forner | fornera o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues creades recentment com ara youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.
Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.
Un any més ha arribat la Setmana del Llibre en Català. Quan hi aneu, és ben probable que passejant entre les parades us cridi l’atenció el terme que us proposem com a #termedelasetmana: que us cridi l’atenció alguna sobrecoberta.
La sobrecoberta és el full de paper imprès per la cara exterior que protegeix les cobertes d’un llibre. Sovint es fa amb un paper més o menys plastificat, i sol tenir un disseny acurat que faci destacar el llibre entre la resta.
També se’n pot dir camisa. Tant sobrecoberta com camisa són formes descriptives, en el primer cas creada per l’adjunció del formant sobre– a la base coberta, i en el segon cas, creada per metàfora, per analogia de la funció protectora de la camisa de roba amb la funció que fa aquest element sobre les cobertes del llibre.
La sobrecoberta, a més a més de protegir, també ens pot ajudar a recordar que la part externa del llibre és la coberta (o la tapa), no pas la portada; la portada és una de les primeres pàgines de l’interior del llibre, en la qual es fa constar el títol de l’obra i, normalment, l’autoria i l’editorial responsable.
En aquesta infografia interactiva trobareu il·lustrades les parts principals del llibre, i podreu accedir a les fitxes completes de termes com ara faixa, pàgina de respecte, llom, tall, guarda, portadella, etc.
I si encara necessiteu més informació, podeu recórrer a la consulta de la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb uns cent vuitanta termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització, la publicitat i les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.
A alguns de nosaltres aquest estiu se’ns ha fet tirant a curt. La calor ha arribat força tard i se n’ha anat d’hora, i no ens ha deixat gaires dies per anar a la platja i a la piscina. El que no ens ha impedit, però, és de gaudir de bones converses al voltant d’uns natxos amb guacamole, un hummus amb bastonets de pa o de verdures o unes tires de pollastre amb salsa barbacoa.
Totes aquestes tapes tenen en comú que, per menjar-nos-les, hem d’introduir l’ingredient més sòlid en una salsa o crema. És el que en castellà es coneix cada cop més com dippear o dipear. Aquesta forma, que sembla que tendeix a desplaçar l’alternativa més genuïna mojar, prové del verb anglès to dip, que té el sentit general de ‘submergir’.
Però, i nosaltres, com n’hem de dir? En català, considerem que és innecessari recórrer a formes calcades de l’anglès i que cal, doncs, evitar denominacions com *dipejar o *dipar. I és que tenim una forma genuïna i tradicional que funciona bé en la majoria de contextos: el verb sucar, que té el sentit de ‘fer que un menjar s’impregni d’una certa quantitat d’un suc o un líquid ficant-l’hi i traient-l’en’. En francès, de manera paral·lela, s’utilitza el verb tremper, de significat anàleg.
Així doncs, podem sucar els natxos al guacamole, els bastonets a l’hummus i les tires de pollastre a la salsa. Cal dir que el verb sucar també és adequat amb un ús absolut: “aquests bastonets són ideals per a sucar”.
Del 16 al 22 de setembre es duu a terme la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables. Aquest any el lema de la Setmana és “Compartim l’espai públic”, i se’ns proposa posar l’accent en la intermodalitat, i per això aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana.
La intermodalitat es defineix com la utilització successiva de diversos modes de transport al llarg d’un mateix recorregut de persones o mercaderies, sense períodes de temps o distàncies llargues per cobrir en el canvi entre un mode i un altre.
Un dels objectius principals de les polítiques d’intermodalitat amb relació al transport de passatgers és aconseguir reduir la utilització dels vehicles de motor privats, per mitjà de connexions entre diversos modes de transport. Així, se solen establir línies ferroviàries per a llargues distàncies entre dues poblacions o entre una població i la seva zona d’influència, i línies d’autobús, tramvia o metro que hi connecten per a distàncies mitjanes un cop a dintre la població. Igualment, es poden habilitar espais a l’interior de les estacions o dels mateixos mitjans de transport perquè els passatgers hi puguin deixar bicicletes que els permetin completar el seu trajecte.
Des del punt de vista de la formació, intermodalitat és un terme creat per derivació. A la base del terme hi ha el nom mode, d’origen llatí, que en l’àmbit de la mobilitat es fa servir especialment integrant el terme mode de transport. Sobre mode s’han creat les formes modal (adjectiu) i modalitat (nom), totes dues ja recollides pel diccionari i d’ús habitual en diversos camps del coneixement. L’adjunció del prefix inter– (també d’origen llatí, que aporta el sentit de ‘entre’, ‘mútuament’) acaba de completar el terme.
La Setmana Europea de la Mobilitat pretén animar-nos a moure’ns de manera sostenible, cosa que comporta un benefici per a la nostra salut i per al medi ambient, i la intermodalitat en pot ser un dels elements clau.
