#termedelasetmana: ELA

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, s’escau el Dia Internacional dedicat a la malaltia que us proposem com a #termedelasetmana: ELA o esclerosi lateral amiotròfica.

Fa referència a una malaltia neurodegenerativa d’origen desconegut, caracteritzada per un deteriorament progressiu de les motoneurones de l’escorça cerebral, del bulb raquidi i de la banya ventral de la medul·la espinal, que es manifesta habitualment en una pèrdua progressiva de força, atròfia muscular i fasciculacions.

L’ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa en incidència, després de la demència i de la malaltia de Parkinson, i ara mateix no té cura, tot i que alguns tractaments farmacològics i la fisioteràpia poden ajudar a endarrerir la degeneració muscular.

Des del punt de vista de la forma, la sigla ELA té una gran difusió, per la comoditat d’ús que representa en contrast amb la denominació desplegada. En el terme complet, la base esclerosi té origen grec, i vol dir ‘enduriment’, que en aquest cas s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat; l’adjectiu lateral ‘situat al costat’ fa referència al conjunt de nervis que se situen a ambdós costats de l’espina dorsal, on es troben moltes de les neurones afectades per la malaltia; i la forma amiotròfica, també d’origen grec, inclou els formants a-, que indica ‘negació’, mio– ‘múscul’ i tròfic ‘relatiu a l’alimentació o creixement’, i es refereix a l’atròfia muscular (pèrdua de múscul i de la funció muscular) que es produeix en aquesta malaltia i que, amb el pas del temps, afecta la capacitat de mastegar, deglutir, parlar i respirar.

L’ELA, com totes les malalties degeneratives, afecta greument la vida de la persona malalta, però també representa un enorme trasbals per a la seva família i tot el seu entorn. Ocasions com el Dia Internacional de l’ELA pretenen augmentar el coneixement i la recerca sobre la malaltia, i la sensibilització de tota la societat davant d’aquest trastorn.

[Font: TERMCAT]

Els sushis més enrotllats

TermcatDeixa un comentari

Aprofitant que la setmana que ve, concretament dimarts dia 18, s’escau el Dia Internacional del Sushi, avui volem dedicar l’apunt als diversos tipus de sushi que tenen forma de rotlle. I és que, recentment, arran de l’última actualització del Glossari de sabors del món, el Consell Supervisor del TERMCAT n’ha fixat les denominacions en català.

Així, en primer lloc, i com a base dels diversos tipus de sushi, s’ha aprovat el terme maki, que designa la “varietat de sushi consistent en un rotlle cilíndric de sushi embolicat, amb l’ajuda d’una estoreta de bambú, dins una fulla d’alga nori, que se serveix en porcions tallades d’uns tres centímetres”. En aquest cas, s’ha substituït la forma difosa inicialment, rotlle de sushi, pel manlleu directe del japonès maki (que vol dir, de fet, ‘rotlle’), ja que té un ús cada cop més important en català, anàlogament al que passa en altres llengües. A més, a partir del significat original de ‘rotlle’, la forma maki s’utilitza també com una denominació genèrica per a referir-se a qualsevol tipus de sushi que s’elabora enrotllant els ingredients. Igualment, en català maki també s’aplica sovint a cadascuna de les porcions en què se serveixen aquests rotlles.

Els tipus principals de maki són aquests:

  • futomaki o maki gros: és força gruixut i sol anar farcit de diversos ingredients.
  • hossomaki o maki petit: només fa uns dos centímetres de diàmetre i generalment està farcit amb un sol ingredient.
  • temaki o maki en cornet: s’embolica amb la mà i té forma de con.
  • uramaki o maki girat: el rotlle de sushi s’embolica amb una estoreta al voltant d’una fulla d’alga nori, de manera que l’arròs queda a fora i la resta d’ingredients, a dins.
  • rotlle de Califòrnia: un uramaki farcit de peix cuit o surimi, verdures diverses i maionesa, que sol anar recobert amb llavors de sèsam o ous de peix. Es tracta d’un tipus de maki especial, originari dels Estats Units; una bona alternativa per a aquells a qui no agrada el peix cru.

Com podeu veure, en aquests termes, al costat dels manlleus japonesos s’ha ofert una alternativa descriptiva basada en el terme maki, que ajuda a comprendre el significat de cada terme a aquelles persones que no coneixen bé la gastronomia japonesa.

Trobareu aquests termes al Portal d’alimentació i gastronomia, a la Neoloteca i  al Cercaterm. I, si voleu descobrir més plats exòtics, podeu consultar el Glossari de sabors del món.

[Font: TERMCAT]

Nova actualització del Glossari de sabors del món

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT ha actualitzat el Glossari de sabors del món, un diccionari en línia que recull un centenar de termes relatius a productes alimentaris (verdures, fruites, begudes, pans) i elaboracions gastronòmiques (aperitius, plats a base de carn o de peix, salses, dolços i postres) d’arreu del món.

De l’actualització d’aquest any cal destacar-ne la incorporació de nous termes corresponents a la cuina xinesa i japonesa. Així doncs, s’hi poden trobar plats com ara les boles de sèsam, els crancs de riu picants o el pa d’oli farcit, a més d’un conjunt de termes propis de la gastronomia japonesa que recentment han estat normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT: futomaki, uramaki, tataki, etc.

El diccionari, fruit de la col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística L’Heura del Consorci per a la Normalització Lingüística, té l’origen en els termes treballats amb motiu de les diverses edicions de la mostra gastronòmica Sabors del món, que es duu a terme a Santa Coloma de Gramenet des de l’any 2012 i té com a objectius la promoció del comerç local, la cohesió social i el foment del català com a llengua comuna. Més enllà de la mostra que el va originar, el diccionari continua alimentant-se amb la incorporació de nous termes, ja que està concebut com un projecte obert.

El Glossari de sabors del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: matriu elèctrica

TermcatDeixa un comentari

Us proposem un #termedelasetmana que, a banda de contextos específics relacionats amb les fonts d’energia i la sostenibilitat, s’està fent d’ús força generalitzat: és el terme matriu elèctrica.

Fa referència a la combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària (per exemple, energia nuclear, energia hidroelèctrica, energia eòlica, energia solar, etc.) utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector. La contribució de cada font d’energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges. També se’n pot dir cistella elèctrica, però no pas *mix elèctric, una forma híbrida mig anglesa mig catalana que té bastant d’ús però es considera inadequada.

La base del terme és matriu, una forma que en diversos àmbits d’especialitat designa el conjunt d’elements característics d’una unitat, i que també es troba en el terme estretament relacionat matriu energètica.

Pel que fa al sinònim cistella elèctrica, es tracta d’una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses, remet al conjunt del consum, en aquest cas d’energia elèctrica. Els especialistes consultats consideren que aquesta segona denominació pot ser especialment útil en contextos més divulgatius.

Si teniu interès en aquests termes, en trobareu els equivalents en altres llengües i la definició a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també hi podreu consultar un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de les formes catalanes.

[Font: TERMCAT]

Una nova infografia recull les classes funcionals dels additius alimentaris, un element clau en l’etiquetatge

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària, que se celebra el 7 de juny, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, publiquen una infografia interactiva que recull el nom de les classes funcionals dels additius alimentaris.

Els additius són substàncies naturals o sintètiques que s’afegeixen als aliments amb una funció tecnològica o organolèptica. Són ingredients i, com a tals, han de figurar en la llista d’ingredients amb la indicació de la funció que hi fan, és a dir, la classe funcional. En total, hi ha 27 classes funcionals, amb termes com ara acidulant, humectant, sal fundent o escumejant. La infografia també permet accedir a la informació d’altres termes relacionats, com ara número E o classe funcional.

Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu que els consumidors puguin interpretar la informació en l’etiquetatge dels productes alimentaris.

De manera interactiva, es pot consultar la definició de cada classe funcional o, fent clic a l’enllaç, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, els equivalents en castellà, francès i anglès, i la definició.

Tots els termes formen part del Diccionari de seguretat alimentària, un diccionari en línia que és una obra conjunta del Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

Aquesta infografia es complementa amb d’altres del mateix àmbit, dedicades als additius alimentaris, les malalties transmeses per aliments i els perills alimentaris i s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix informació sobre els additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: número E

TermcatDeixa un comentari

El terme que us volem proposar aquesta setmana és present en moltes de les etiquetes dels productes alimentaris que podem comprar al supermercat: el número E.

Fa referència al codi alfanumèric que identifica els additius alimentaris autoritzats dins de la Unió Europea.

El número E d’un additiu alimentari (també se’n pot dir codi E) està format per la lletra E, que és la inicial de Europa, seguida de tres o quatre dígits. En l’etiquetatge dels aliments els additius alimentaris es designen amb el nom de la seva classe funcional (humectant, acidulant, escumejant, etc.) seguida entre parèntesis de la denominació específica de l’additiu alimentari o del número E. L’assignació d’un número E a un additiu indica que ha estat avaluat en termes de seguretat i eficàcia i que és segur per a l’ús en aliments dins dels límits especificats.

Si us interessen els termes relacionats amb l’etiquetatge i amb els additius, aquesta setmana, que s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, des del TERMCAT presentarem una infografia interactiva que dona accés a les entrades terminològiques dels termes que designen les classes funcionals dels additius aprovats a la Unió Europea.

I si teniu interès en la seguretat alimentària en general, podeu consultar el Diccionari de seguretat alimentària, que inclou més de 700 termes relacionats amb la seguretat alimentària, amb la qualitat dels aliments, amb els sistemes de control i d’anàlisi del risc i amb els perills alimentaris.

En el mateix àmbit també teniu disponibles les infografies Seguretat alimentària: els additius alimentaris, Seguretat alimentària: malalties transmeses per aliments i Seguretat alimentària: els perills alimentaris. Amb aquests materials, juntament amb el Lèxic d’additius alimentaris, podeu tenir una perspectiva prou completa de la terminologia del sector.

[Font: TERMCAT]

Els termes de la ràdio, en una nova infografia creada amb motiu dels 100 anys de ràdio a Catalunya

TermcatDeixa un comentari

Coincidint amb la celebració durant aquest any 2024 del centenari de la ràdio a Catalunya, el TERMCAT presenta la infografia Termes de la ràdio, que recull 22 termes bàsics relacionats amb aquest sector.

Per mitjà d’aquesta infografia, es poden consultar les fitxes terminològiques completes de cada terme, que contenen equivalents en diverses llengües i definicions. Alguns termes fan referència a elements bàsics de de les emissions radiofòniques, com ara guió o escaleta; d’altres, a elements sonors específics, com ara sintonia, ràfega, falca i melodia publicitària o jingle; i encara s’hi afegeixen termes vinculats als gèneres i al màrqueting, com ara radiofórmula, audiència i audímetre.

L’objectiu d’aquest material és afavorir el coneixement i la difusió dels termes catalans propis d’aquest àmbit, que té la particularitat de ser alhora especialitzat i de gran difusió general.

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reconeixement d’estats

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa d’aquests dies està marcada, en l’àmbit de la política internacional, pel terme que us proposem com a #termedelasetmana: reconeixement d’estats.

Fa referència a l’acte unilateral, lliure i declaratiu, de rellevància jurídica i política, pel qual un estat reconeix l’existència d’un altre estat.

La base del terme és el substantiu reconeixement, a partir del verb reconèixer, el qual està creat amb el prefix re- i el verb conèixer; aquest prefix normalment aporta el sentit de duplicació o repetició de l’acció, però en el cas de reconèixer no pren el sentit de ‘tornar a conèixer’, sinó uns sentits específics i, en el cas concret d’aquest terme, el sentit de ‘admetre una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.’.

El complement d’estats concreta l’àmbit d’aplicació del terme. Potser val la pena observar que la forma estat se sol escriure amb majúscula inicial quan fa referència a un estat concret (tant si la referència és completa com si no) i, en contextos d’especialitat, quan es fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n’especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l’Estat, però raons d’estat). Per això a reconeixement d’estats s’escriu en minúscula. Vegeu més informació sobre aquest aspecte en aquest apunt.

El terme reconeixement d’estats fa parella amb un altre tipus de reconeixement, el reconeixement de governs. Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Diccionari de relacions internacionals, amb aquests dos termes i més de 1.300 termes més vinculats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès, italià, anglès i àrab; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.

[Font: TERMCAT]

Sterrato? Camins de terra!

TermcatDeixa un comentari

Més que l’sterrato, aquí defensem la terra. La terra de les vies no asfaltades —o, almenys, en part no asfaltades— per on pedalegen esforçadament els ciclistes mastegant la pols i perfilant uns bessons de pedra.

En el ciclisme francès és mític el pavé (l’empedrat que odien tots els ciclistes professionals), però en el ciclisme italià es valoren els camins no asfaltats: la cursa ciclista més famosa sobre terra és la mítica Strade Bianche (‘camins blancs’), que va arrencar el 2007 entre els turons de la Toscana per a recuperar el sabor antic del ciclisme, i històricament unes quantes etapes del Giro d’Itàlia han substituït l’asfalt pels camins.

L’associació amb el ciclisme italià justifica que aquestes vies (sobretot de terra, però també de roca o de grava) s’hagin popularitzat una mica pertot com a sterrato. En parlen molts ciclistes aficionats, que no consideren complet un itinerari de muntanya o mitjana muntanya si no inclou, almenys, una part sense asfalt…

Ara bé, de l’sterrato en català en podem dir, senzillament, la terra o un tram de terra.

Es tracta d’una forma que ja s’utilitza des de fa temps en el món dels ral·lis per contraposició als trams d’asfalt o als trams de neu o gel. A més, tram de terra ens encaixa molt bé quan no parlem de la Toscana sinó dels camins amb marges atapeïts de pins del Montnegre o de la carretera de les Aigües o dels Rasos de Peguera; ens serveix per a les pistes planes, els camins de carro i les vies que ja tiren cap a corriol; ens facilita la comunicació amb els que no tenen gota de coneixement de ciclisme, i, de passada, ens proporciona una altra manera de dir-ho per si volem anar variant.

Abans de tirar-nos de cap a la terra, però, farem bé d’aparcar la bicicleta de carretera (poc recomanable per a fer trams de terra si volem mantenir la seva integritat i la nostra) i preparar la bicicleta tot terreny o, encara millor, la bicicleta de grava —o la bicicleta d’aventura, si voleu. És a dir, aquesta bicicleta versàtil de pneumàtics intermedis, manillar ample, distància entre eixos engrandida i pedaler baix que ajuda tant el ciclista aficionat a pedalejar amb la mateixa elegància sobre l’asfalt i sobre la terra. Els americans en diuen gravel bike, que per això se la van inventar ells.

I ara, amb els dies que s’allarguen, oblidem l’sterrato i defensem més que mai la terra. La terra i la nostra petita èpica de la pols i l’esforç, la pau, la satisfacció de la fita aconseguida. Al capdavall, com va deixar escrit Màrius Torres, la terra no sabrà mai mentir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cicle solar

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies l’activitat solar està d’actualitat per alguns fenòmens que s’estan esdevenint i que tenen origen a la nostra estrella més propera. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme cicle solar.

Fa referència al període semiregular, d’onze anys aproximadament, que presenta l’activitat solar.

El cicle solar va ser descobert l’any 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, el qual, després de 17 anys d’observacions sistemàtiques de les taques solars, es va adonar que el nombre de taques solars i la seva latitud mitjana anava canviant amb els anys. Rudolf Wolf va establir una metodologia per a indicar el nombre i la grandària de les taques solars que encara s’utilitza actualment. El Sol està en el màxim d’activitat quan presenta el major nombre de taques solars, i en el mínim quan té el menor nombre de taques solars.

I precisament aquests dies sembla que el Sol està especialment actiu, com es pot veure en les taques solars, i recentment s’han produït grans ejeccions de massa coronal en direcció a la Terra que van donar lloc a una tempesta geomagnètica i al fenomen visible de l’aurora boreal.

Des del punt de vista formal, el terme cicle solar és un sintagma transparent semànticament: la base cicle (‘Període de temps en què s’acompleix una sèrie d’esdeveniments o fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre’) es complementa amb l’adjectiu solar ‘pertanyent al Sol’, que especifica l’àmbit d’aplicació del terme.

Si us interessen els termes relacionats amb l’astronomia, aquests dies esteu d’enhorabona, perquè en els períodes de més activitat solar és més probable que l’actualitat informativa faci presents termes com ara activitat solar, taca solar, fulguració solar, ejecció de massa coronal, tempesta geomagnètica, aurora polar o aurora boreal. Tot un conjunt de termes que, com els planetes del nostre sistema solar, giren al voltant del Sol, i que podeu consultar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]