#termedelasetmana: eruga

TermcatDeixa un comentari

Normalment presentem el #termedelasetmana amb una imatge que l’il·lustra. En aquest cas, si no ho haguéssim fet, probablement tots els lectors hauríeu pensat que ens referíem a la larva de certs insectes lepidòpters en forma de cuc. Però la imatge de seguida us deu haver posat sobre la pista: efectivament, parlem de l’eruga de la moto de neu.

Es tracta de la cinta sens fi de cautxú reforçat, articulada i de gran resistència, situada longitudinalment a la part inferior d’una moto de neu, amb un relleu molt marcat i tensada al voltant del joc de rodes, que transmet el moviment del motor a terra per fer possible el desplaçament del vehicle. Generalment les motos de neu tenen una sola eruga, però alguns models poden tenir-ne dues, situades paral·lelament. A l’interior d’una eruga hi ha la roda de tracció (transmet a l’eruga el moviment de rotació del motor), les rodes de suport (mantenen la tensió de l’eruga en la part intermèdia) i la roda tensora (situada a l’extrem posterior de l’eruga).

De fet, el terme és compartit per diversos tipus de vehicles o de màquines que tenen mecanismes similars (per exemple, les excavadores, les màquines llevaneu i els tancs sovint també tenen erugues).

Com és fàcil d’imaginar, el terme és una creació metafòrica, en què es designa l’aparell perquè el moviment que fa recorda d’alguna manera el moviment que fa l’eruga animal quan es desplaça. Potser no serà sobrer que recordem també que en català no és admès *oruga.

I si teniu curiositat per conèixer el nom de la resta de parts de la moto de neu, us agradarà donar un cop d’ull a la nova infografia interactiva que hem preparat en què s’il·lustren molts d’aquests termes, amb enllaços al Vocabulari de la moto de neu, que recull una quarantena de termes definits i amb equivalents en castellà, francès, anglès, italià i alemany.

[Font: TERMCAT]

Festuc o pistatxo?

TermcatDeixa un comentari

La Pistacia vera és un arbret caducifoli dioic de la família de les anacardiàcies, amb brancatge abundant, que aguanta molt bé la sequera i es conrea pels seus fruits. És originari de l’Àsia central i l’Orient mitjà, i es conrea a diversos països mediterranis des de temps immemorials. El nom comú català d’aquest arbret és festuc o pistatxer.

El fruit que produeix el festuc o pistatxer és una drupa monosperma, ovoide, d’uns 2 cm de longitud, amb closca llisa i de color marró, beix o vermellós que conté una llavor comestible de consistència mantegosa i gust dolç i resinós, de color verd o verd grogós, que s’anomena festuc o pistatxo.

Totes dues paraules, festuc i pistatxo, són igualment correctes i, tot i ser tan diferents, tenen l’origen en la mateixa paraula grega, πιστάκιον (pistákion). En un cas, del grec va passar a l’àrab, que va donar fustaq o‎ fustuq, i de l’àrab va arribar al català com a festuc. La primera font documental en català és de 1335, de l’època d’Alfons el Benigne.

En l’altre cas, el grec pistákion va passar a l’italià, que va donar pistacchio, i d’aquí al castellà (pistacho), al francès (pistache) i a l’anglès (pistachio). El mot català pistatxo sembla que no és un manlleu directe de l’italià sinó per interposició del castellà i del francès, segons ens explica Coromines. En qualsevol cas, és una paraula documentada en català des de 1839, l’any en què va néixer Serafí Pitarra.

En digueu festuc, en digueu pistatxo, mengeu-ne, que són molt bons i aporten, ultra les nombroses calories, fibra, calci, magnesi, zinc, potassi, fòsfor, ferro, tiamina i vitamina E.

Trobareu les fitxes de l’arbre i del fruit al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: suspensió d’hostilitats

TermcatDeixa un comentari

Des de fa unes setmanes les notícies que arriben de l’est d’Europa vehiculen una terminologia que preferiríem no haver de sentir, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un d’aquests termes, que és alhora un desig: suspensió d’hostilitats.

Fa referència a la cessació temporal dels actes de guerra pactada per les parts bel·ligerants mitjançant un acord o un conveni, i també se’n pot dir alto el foc. Segons la durada i la jerarquia dels actors que acorden la suspensió d’hostilitats, es tracta d’una suspensió d’armes, una treva o un armistici.

Des del punt de vista de la forma, el terme suspensió d’hostilitats és un sintagma descriptiu i transparent, amb equivalents paral·lels en les llengües del nostre entorn. Respecte del sinònim alto el foc, potser val la pena advertir que no és adequada la forma alto *al foc que de vegades es pot trobar.

Esperem que la crisi actual es resolgui amb una suspensió d’hostilitats perdurable. I si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recomanem de consultar el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes i amb àrees temàtiques específiques relatives al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans i l’acció humanitària, entre d’altres.

[Font: TERMCAT]

La neu quan neva

TermcatDeixa un comentari

Diu el mite que els inuits tenen una gran diversitat de termes per a distingir els diferents tipus de neu, o els diferents tipus de blanc, si bé sembla que aquest mite no té un fonament lingüístic gaire sòlid. El que sí que és clar com l’aigua (per no dir blanc com la neu) és que en català no tenim aquesta varietat conceptual, ja que la neu no és un fenomen habitual en el conjunt dels territoris de parla catalana, i menys en aquest hivern en què s’ha trobat a faltar fins i tot als Pirineus. Malgrat aquesta mancança (de neu i de matisos), en català sí que podem presumir d’una gran riquesa dialectal per a designar un mateix fenomen relacionat amb la neu.

Així, per a fer referència a les porcions més o menys compactes de neu que cauen durant una nevada (allò que en castellà es coneix com a copo de nieve i en anglès com a snowflake) en el diccionari normatiu es recullen fins a sis noms diferents: 

  • floc, metàfora a partir del floc de llana, que és un derivat del llatí flŏccus;
  • volva, segurament una de les formes més esteses en el territori, que designa també de manera més genèrica qualsevol partícula petita d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment o que està en suspensió en l’aire o en un líquid, probablement derivat del cèltic gàl·lic ŭlva, amb el sentit de ‘polsim, filagarses’;   
  • borralló, derivat de borrall, i aquest al seu torn de borra, que designa una fibra curta procedent de qualsevol matèria tèxtil i, per analogia, s’aplica també a la inflorescència de certes flors;
  • flòbia, forma pròpia de les Illes Balears;
  • ballarusca, denominació més restringida, segurament pròpia d’algunes localitats de Girona o del català septentrional, i
  • cop, mot utilitzat sobretot al sud de les terres valencianes.

A més a més, d’acord amb altres diccionaris i fonts de referència, encara hi ha més formes sinònimes repartides pel territori, com ara ballaroc o voliaina. I no només això, sinó que el català, tot i que no arriba al mite de l’inuit, també disposa d’alguns mots específics per a designar la precipitació de flocs de neu especialment petits, com són borrascall o neviscarda.

Malgrat aquesta riquesa de noms tradicionals, de vegades aquestes formes no permeten establir les precisions pròpies de l’àmbit especialitzat, i per això més recentment ha estat necessària la creació per part d’experts de la denominació neològica neviscó. Aquest mot, que està format a partir del verb nevisquejar, d’una manera similar al nom normatiu ploviscó (format a partir de plovisquejar), designa específicament la precipitació de flocs de neu molt petits produïda per la boira o per estrats baixos, que es coneix en castellà com a cinarra. Tot i que es tracta d’un fenomen poc freqüent en les terres de parla catalana, de vegades es fa necessari disposar d’una denominació que designi amb precisió aquest concepte; de totes maneres, també convé saber que en català és més habitual parlar del fenomen que causa aquesta precipitació, la boira, que no pas de la precipitació en si, i en aquest cas la denominació que es fa servir és boira nevadora, anàloga a les formes boira ploranera i boira pixanera, que designen un fenomen similar però en un context de temperatures més altes, més habitual a casa nostra.

Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests termes, amb els equivalents en altres llengües i definicions, al portal Terminologia de les ciències de la Terra.

Els noms dels gràfics de visualització de dades, en una nova infografia interactiva del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva que permet consultar els noms de diversos tipus de gràfics emprats per a la visualització de dades.

En l’era de la sobrecàrrega informativa i les dades massives, la visualització de dades és una disciplina que s’ocupa d’oferir les representacions visuals més eficaces per a ajudar a comprendre conjunts de dades i conceptes que facilitin la presa de decisions. En aquest objectiu, els gràfics hi tenen un paper central.

La infografia recull termes com ara gràfic de corona (en anglès, donut chart), gràfic d’intensitat de colors (en anglès, heatmap), gràfic de marques (una proposta catalana en lloc de bullet graph) i gràfic de dispersió (una proposta catalana en lloc de scatterplot).

Cada imatge ofereix un enllaç a l’entrada corresponent de la Terminologia de la visualització de dades, una obra disponible en línia des de l’any 2018 i que és el fruit de la col·laboració del TERMCAT amb l’aleshores Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i l’empresa OneTandem. Els termes que conté aquest diccionari provenen, en bona part, del buidatge de la Guia de visualització de dades, una publicació que és un referent per a tots els professionals que treballen amb dades.

Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la difusió i la utilització de les formes catalanes més adequades dels termes relatius als tipus de gràfics.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: flota captiva

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana us presentarem una important actualització del Diccionari de mobilitat sostenible, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme flota captiva.

Fa referència al conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies assignats a un mateix organisme o una mateixa entitat, de titularitat pública o privada, que presten servei en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes. La previsibilitat de les rutes i la utilització d’una base per als vehicles que no estan de servei permeten ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, buscant alternatives als motors de combustió interna, optimitzant els trajectes i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d’energia necessàries.

El concepte s’oposa especialment a un altre terme de la mateixa àrea, flota grisa, que és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d’una empresa utilitzen per a complir les obligacions laborals d’aquesta empresa. Les flotes grises representen un problema important per a la mobilitat sostenible, ja que, en no constar com a propietat de l’empresa, és més difícil gestionar-les de manera unitària i no estan obligades a seguir cap mena de legislació que no sigui la pròpia dels vehicles particulars.

La base del terme és el mot flota, que ve del llatí flŭctus ‘onada’; d’aquest sentit sembla que passà a designar el conjunt de gent que es mou com una onada, i d’aquí el conjunt de vehicles. Aquest nom és complementat per l’adjectiu captiva, també d’origen llatí, llengua en què ja tenia el sentit de ‘privat de llibertat’.

I potser no serà sobrer que recordem que, en el cas de flota grisa, l’adjectiu gris grisa té dues terminacions en català (un vestit gris, una faldilla grisa), i per tant no és adequat dir flota *gris.

Si us interessen els termes relacionats amb la mobilitat sostenible, estigueu atents, perquè ben aviat podreu consultar una versió actualitzada del Diccionari de mobilitat sostenible, amb uns 280 termes relatius a desplaçaments, gestió, mitjans de transport, ferrocarrils, transport per cable, fonts d’energia, combustibles, etc.

[Font: TERMCAT]

Escalfem i entrenem o ens escalfem i ens entrenem?

TermcatDeixa un comentari

Ara mateix, amb el fred gèlid de Pequín, els esportistes dels jocs olímpics d’hivern ho saben millor que ningú: abans de posar-nos intensament en qualsevol activitat esportiva (i tinguem l’edat que tinguem), és convenient fer escalfament; si fa molt de fred, com a Pequín, encara més. És la manera de millorar el rendiment i d’evitar lesions.

Però… ens hem d’escalfar o hem d’escalfar? I, ja que hi som: Un cop acabat l’escalfament, entrenem o ens entrenem? És  dir, quines són les formes correctes: entrenar/escalfar o entrenar-se/escalfar-se?

Doncs depèn. En català hi ha molts verbs que no tenen cap pronom de persona quan l’acció s’aplica sobre algú, una cosa o una part del cos; en canvi, aquests mateixos verbs sovint sí que porten pronom quan l’acció s’aplica sobre un mateix. Així, la mare o el pare pentinen l’Arnau o pentinen els cabells de l’Arnau, però la Maria ja es pentina sola (les nenes sempre van més de pressa, ja se sap).

I entrenar i escalfar es comporten exactament així, com pentinar. Amb la particularitat que, a més de escalfar-se, també podem dir fer escalfament.

El quadre següent mostra uns quants usos habituals.

SENSE PRONOM

—El responsable de tecnificació entrena els esquiadors.
—Avui entrenarem un sistema de joc nou.
—Abans de sortir a córrer, hem d’escalfar els músculs de les cames.
—Escalfem el cos per tonificar els músculs.
AMB PRONOM

—L’equip d’hoquei gel s’entrenarà demà a les 10 del matí.
—Vull que us entreneu amb més ganes!
—Abans d’entrenar-nos, ens escalfarem. [O …farem escalfament]
—La davantera s’escalfa a la banda esperant el moment d’entrar. [O La davantera fa escalfament..]
—Si t’haguessis escalfat bé, potser t’hauries estalviat l’esquinç. [O Si haguessis fet un bon escalfament…]

#termedelasetmana: sequera

TermcatDeixa un comentari

Avui el #termedelasetmana que us proposem és ben conegut i d’ús generalitzat, especialment des de fa ja massa setmanes: és el terme sequera.

També se’n pot dir secada o seca, i el concepte és ben clar: fa referència a la situació de dèficit hídric en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes.

El que potser ja no és tan conegut és que els especialistes distingeixen tres tipus de sequera: la sequera meteorològica, la sequera agrícola i la sequera hidrològica. La que estem vivint des de fa setmanes és la sequera meteorològica, però com veureu si consulteu les tres entrades, els conceptes estan lligats per relacions de causa i efecte.

Des del punt de vista de la forma, el terme està format sobre la base llatina sĭccus ‘sec’, amb adjunció del sufix també d’origen llatí -era que, entre altres significats, aporta el de ‘lloc on es troba’ (com es veu en altres casos com ara peixera, cinglera, etc.).

Esperem que la situació de sequera no s’allargui gaires dies més i, sobretot, que les actuacions de consum i d’intervenció humana sobre els recursos naturals no contribueixin a agreujar la situació. I si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, us aconsellem de consultar el Diccionari de l’emergència climàtica, en què trobareu 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica definits i amb els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjament, ciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria social, estafa romàntica, extorsió sexual o sextorsió, hipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: criptovalor no fungible, NFT

TermcatDeixa un comentari

Tot i que el concepte no és fàcil d’entendre per als no iniciats, us proposem com a #termedelasetmana un terme de què es parla molt actualment: el terme criptovalor no fungible, més sovint anomenat amb la sigla NFT.

Es refereix al criptovalor que representa la propietat d’un actiu digital de caràcter únic i que serveix de certificat d’autenticitat. Un criptovalor no fungible està relacionat amb un objecte real, generalment una obra d’art digital, per un codi d’identificació únic i és emmagatzemat en una cadena de blocs (en anglès, blockchain).

Com sol passar en termes llargs, especialment en els àmbits relacionats amb la tecnologia, en contextos reals té més ús la sigla (NFT) que no pas el terme corresponent. I, com és també relativament habitual en aquest sector, la sigla que s’ha estès pràcticament en totes les llengües correspon a les inicials de la forma anglesa del terme (non-fungible token), com ja ha passat també amb termes com ara DNS (servidor de noms de domini, de l’anglès domain name server), M2M (de màquina a màquina, de l’anglès machine to machine) o, des de fa anys, CD (disc compacte, de l’anglès compact disk).

La base del terme, criptovalor, està creada amb el formant cripto– (del grec kryptós ‘ocult, amagat’), ja present en termes com ara criptografia, per exemple, adjuntat al substantiu valor (del llatí valor, amb el mateix significat que l’actual). Aquesta base es complementa amb l’expressió no fungible, d’ús relativament habitual en àmbits relacionats amb l’economia. Fungible és un adjectiu d’ús relativament recent, que prové d’una forma llatina fungibilis, amb el sentit de ‘que es consumeix amb l’ús’.

[Font: TERMCAT]