#termedelasetmana: orgull LGBT

orgull_gai

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o orgull gai, com s’havia anomenat tradicionalment) designa dues coses: d’una banda, el sentiment d’autoestima i satisfacció que sent una persona del col·lectiu LGBT en relació amb la pròpia orientació sexual o identitat de gènere, i, d’altra banda, el conjunt d’actes reivindicatius dels drets de les persones LGBT que tenen lloc el dia 28 de juny.

La celebració de l’orgull LGBT d’aquest any és especial, perquè es commemoren els 50 anys de la coneguda revolta de Stonewell, que va donar el tret de sortida al moviment d’alliberament del col·lectiu. Tot va començar la matinada del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la policia, com de costum, va entrar en un bar freqüentat per persones LGBT (l’Stonewall Inn, encara avui en actiu, al barri de Greenwich Village) amb la intenció d’identificar la gent que hi havia dins i fer detencions.

Aquell cop, però, la policia hi va trobar resistència i es van desencadenar un seguit d’aldarulls, en molts casos violents, que van durar dies i que van mobilitzar bona part de la comunitat LGBT de Nova York. Poc després, van sorgir els primers grups organitzats d’activistes, que van iniciar una lluita, que encara continua avui, per a equiparar els drets de les persones LGBT als de la resta de persones i per a aconseguir que cadascú pugui viure amb llibertat la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Tant de bo que no es perdi el que s’ha aconseguit amb l’esforç de tanta gent i que la lluita continuï viva per guanyar tot el que encara falta.

Podeu consultar aquesta terminologia i altres termes de l’àrea en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), de Marta Breu, elaborat amb l’assessorament del TERMCAT.

Bon dia de l’orgull!

Practiquem ioga: els àssanes

assanaa

El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit. Aprofitem l’ocasió per encoratjar els practicants de la disciplina, i en general qualsevol persona que hi estigui interessada, a utilitzar adequadament la terminologia de l’àmbit.

Per això us volem explicar que l’adaptació catalana adequada del terme sànscrit āsana, tan conegut en aquest àmbit, és àssana. Aquest substantiu fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

Lingüísticament, àssana és una adaptació al català de la forma transliterada del sànscrit āsana: la a llarga de la primera síl·laba es converteix en tònica en català i la s passa a ss perquè en sànscrit és una consonant sorda. Pel que fa al gènere, es considera una forma masculina, tot i que hi ha vacil·lació documentada entre el femení i el masculí, tant en català com en la resta de llengües romàniques. El criteri que s’adopta en aquests casos vacil·lants és el de fidelitat a la llengua d’origen, és a dir, es mantenen com a masculins els mots que en sànscrit són masculins o neutres (āsana és neutre), i en femení, els que en sànscrit són femenins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Us avancem que estem treballant en l’elaboració d’una terminologia del ioga que contindrà gairebé 100 termes de l’especialitat, relatius a conceptes generals, postures, respiració, txakres, etc.

#termedelasetmana: química física

quimica-fisica

Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, ampliem el Diccionari de química amb una nova àrea temàtica que és una de les branques més importants de la química: la química física. I per això us proposem aquest terme com a #termedelasetmana.

La química física és la disciplina pertanyent a un àmbit multidisciplinari que s’ocupa dels fenòmens químics, o d’interès per a la química, descrits i analitzats des d’una perspectiva fisicomatemàtica, i que té com a principal objectiu arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen. La química física permet caracteritzar els problemes estudiats en una escala habitual de laboratori des d’un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure’n d’altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars.

Mentre que la denominació química física s’utilitza en contextos químics, en l’àmbit de la física s’utilitza la denominació fisicoquímica.

Si voleu saber més sobre la química física, consulteu el Diccionari de química: hi trobareu més de 700 nous termes relacionats amb els fonaments teòrics i les lleis de la química.

Maltractament de la gent gran

maltractament_gent_gran

Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut. Per això, des de fa uns quants anys, cada 15 de juny aquest dia mundial ens ha d’interpel·lar a plantejar-nos en quina mena de societat vivim i en quina volem viure. I no caldria dir que hauríem d’aspirar a viure en una societat lliure de violències.

El maltractament de la gent gran és violència, perquè és un dany físic o moral causat de manera no accidental, sinó volguda, a una persona gran. Generalment, s’esdevé dins l’àmbit familiar, però també en institucions, i el cometen les persones o les institucions que se suposa que en tenen cura, mitjançant l’ús de la violència física o psicològica o bé per negligència en l’atenció. De fet, cada vegada que la vulnerabilitat i la fragilitat d’una persona la situa sota el domini d’una altra, és a dir que depèn d’una altra per viure, hi ha risc de maltractament.

I la vulnerabilitat d’una persona no tan sols la causen problemes de salut, física o mental, sinó també una situació socioeconòmica precària, o canvis en l’organització social i familiar que han provocat una desvinculació de les famílies i la soledat de la gent gran, o factors culturals generals, com ara la consideració negativa de l’envelliment i la vellesa. Aquest darrer factor ha fet necessari crear un neologisme per descriure situacions, potser no del tot noves, però sí més esteses actualment, com és la discriminació per l’edat, l’edatisme. Per sort, tanmateix, pren força un terme que ja no és nou però que s’ha de promoure i ha de ser més vigent que mai, l’envelliment actiu.

Com a societat tenim la responsabilitat de no permetre que es produeixin maltractaments, a ningú. A ningú. Tal com alguns experts han exposat, per exemple, al Protocol marc d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una de les formes de generar maltractaments és silenciar-los, o també consentir que es mantinguin models d’atenció inadequats.

Trobareu tota aquesta terminologia i altra terminologia relacionada al Cercaterm i als diccionaris en línia de Serveis socials i d’Atenció integrada.

#termedelasetmana: petaflop

petaflop

El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent. Se’n parla força aquests dies que s’ha sabut que Barcelona acollirà un nou supercomputador en el marc d’una inversió de fons europeus. I per mirar d’explicar-nos la capacitat de càlcul que tindrà aquesta nova infraestructura ens han dit que el futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 petaflops.

Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: tera– (1012), peta– (1015), exa (1018), zetta (1021) i yotta (1024). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second. Malgrat que la forma de singular lògica seria flops, amb la essa final de second (per exemple, 1 petaflops), actualment es tendeix a associar la essa final a una marca de plural i s’utilitza majoritàriament flop en singular i flops en plural (1 petaflop, 10 petaflops).

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

#termedelasetmana: acolliment familiar

familia_acollida

Del 31 de maig al 8 de juny es duu a terme la Setmana de l’Acolliment Familiar a Catalunya, amb un conjunt d’activitats de presentació i promoció d’aquesta iniciativa arreu del territori. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: acolliment familiar.

Es tracta d’una forma de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una família fins que puguin tornar amb la família pròpia. Com s’explica en el material de difusió de la Setmana, “L’acolliment familiar és un gest desinteressat que ofereix a les famílies la possibilitat d’acollir un infant que, per circumstàncies familiars i per un temps determinat, necessita trobar un nou entorn on rebre l’estimació, la tendresa, la comprensió, l’atenció i la dedicació que es mereix.”

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple de sintagma descriptiu, format sobre la base del substantiu acolliment, creat per derivació sobre el verb acollir, i aquest a partir de collir (del llatí collĭgĕre ‘aplegar’), al qual s’afegeix l’adjectiu familiar (‘relatiu a la família’, també d’origen llatí), que en circumscriu el sentit i l’àmbit d’aplicació.

Com en molts altres casos, la rellevància del terme que us proposem no l’hem de buscar en els aspectes lingüístics, sinó en el concepte que s’hi vehicula. Us convidem, doncs, a conèixer amb més detall l’acolliment familiar, una iniciativa social que és de justícia promoure.

Què és el periodisme gonzo?

periodisme_gonzo

El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.

Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.

La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.

Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.

#termedelasetmana: copa menstrual

copa_menstrual

El dia 28 de maig s’escau el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, l’objectiu del qual és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta. I el mateix dia, per iniciativa de més de 400 entitats especialment dedicades al treball en països en vies de desenvolupament, es proposa de celebrar també el Dia Mundial de la Higiene Menstrual. Ens afegim a aquestes iniciatives amb el #termedelasetmana que us proposem: copa menstrual.

Es tracta d’una copa de silicona o làtex que s’introdueix a la vagina durant els dies de la menstruació per a recollir-ne el fluix. Sembla que les primeres copes menstruals van ser comercialitzades per l’empresa Mooncup, denominació que en anglès sovint es fa servir com a nom de l’objecte. Actualment la copa menstrual ha guanyat popularitat, perquè se’n valoren especialment la practicitat i els aspectes ecològics.

Des del punt de vista de la formació, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu: la base copa (del llatí vulgar cŭppa, amb el mateix sentit) respon a la forma de l’objecte, i l’adjectiu menstrual que la determina també té origen llatí (de menstrualis, que vol dir ‘mensual’).

Entre els objectius dels dies mundials que hem comentat s’esmenta també la voluntat de normalitzar la regla i superar el tabú que sovint l’envolta, per ajudar a concebre-la com un fet natural del qual s’ha de poder parlar amb normalitat. Esperem contribuir-hi mínimament amb aquest #termedelasetmana.

Estenedors… per a papallones?

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.