#termedelasetmana: epidèmia o pandèmia?

epidemia-pandemia.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

Un mapa i una brúixola

curses-orientacio

És ben possible que, en un futur pròxim, la proliferació de navegadors de mòbil o integrats al cotxe faci incomprensibles els mapes a bona part de la població. I encara més les brúixoles, que avui ja gairebé només són un element lúdic o decoratiu, útil com a màxim per a explicar el magnetisme terrestre als fills. Perquè cap al nord (o cap on sigui) qui ens hi porta és el navegador.

I és que qui queda, avui mateix, que sigui capaç d’obrir-se camí per un espai desconegut únicament amb un mapa i una brúixola?

Qui? Doncs els orientadors i les orientadores que disputen curses d’orientació. Avancen tots sols camps a través, buscant les banderoles amb un triangle blanc i un de taronja que indiquen els controls per on han de passar. No fan servir navegador, només l’agulla capritxosa d’una brúixola i un mapa. Que no és un mapa qualsevol, sinó un mapa que, a més dels controls, permet calcular distàncies i desnivells i indica els elements singulars (roques, rieres, construccions, arbres caiguts, fonts…).  A cada control hi ha una base electrònica que fa un registre automàtic dels que hi passen —no fos cas que algú pretengués saltar-se part del recorregut. Perquè es tracta d’una cursa i, per tant, cal arribar a la meta en el mínim temps possible.

De curses d’orientació, és clar, n’hi ha per a tots els nivells, amb llargades i graus d’exigència tècnica molt diferents. I també n’hi ha per a tots els gustos: la gran majoria són a peu, però també en podeu trobar que demanen calçar esquís i d’altres en què és imprescindible portar bicicleta. En totes fareu natura i esport i, pel mateix preu, aprendreu a concentrar-vos, a calcular distàncies i a saber-vos orientar, a més d’adquirir una bona forma física.

Ara, oblideu-vos de googlemaps, tom-toms i similars. Recupereu l’art de la interpretació dels mapes, traieu la pols de la brúixola i consulteu el web de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya i els termes de curses d’orientació del Diccionari general de l’esport.

Un dia us farà servei, ja ho veureu, de la mateixa manera que, malgrat l’aparició de les calculadores als anys setanta, sort n’hem tingut de saber sumar, restar, multiplicar i dividir. I, aquell dia, ens agraireu el consell que us donem avui.

 

[Apunt elaborat amb la col·laboració de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya]

#termedelasetmana: teràpia gènica

terapia-genica

El dia 4 de febrer de cada any es commemora el Dia Mundial del Càncer, una jornada que pretén contribuir a augmentar la conscienciació sobre aquesta malaltia i promoure’n la prevenció, la detecció i el tractament. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes relacionats amb el càncer que en els darrers temps dona més motius per a l’esperança: el terme teràpia gènica.

Fa referència a la teràpia consistent a introduir DNA o RNA a les cèl·lules d’un organisme, amb l’objectiu de corregir un defecte congènit o proporcionar una nova funció a les cèl·lules. Aquesta tècnica està permetent avenços molt prometedors en la recerca contra el càncer, especialment la teràpia T-CAR, que consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Un avantatge important d’aquesta teràpia respecte de la quimioteràpia o d’altres tractaments oncològics és que presenta pocs efectes secundaris.

La base del terme, teràpia, prové del mot grec therapeía, que vol dir ‘cura, atenció’, i l’adjectiu que l’especifica, gènic -a, que vol dir ‘relatiu als gens’, també té origen grec (en aquesta llengua génos vol dir ‘naixement, gènere, raça’).

Si us interessa la terminologia relacionada amb el tractament del càncer, teniu diverses opcions de consulta, entre l’àmplia oferta de diccionaris de l’àmbit de les ciències de la salut que us ofereix el TERMCAT: la Terminologia del càncer, el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), el Diccionari d’immunologia, el Diccionari de sinologia, etc. I si voleu tota la informació aplegada en un sol recurs, feu servir el Cercaterm o el portal específic de Terminologia de les ciències de la salut.

#termedelasetmana: coronavirus

coronavirus

Des de fa unes setmanes el terme coronavirus està de plena actualitat i se’n parla arreu. Per això, us el proposem com a #termedelasetmana. Els coronavirus  (Coronaviridae en llatí) són una família de virus amb RNA monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb nucleocàpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o punxes, al qual deuen el seu nom per la imatge que ofereixen en microscòpia electrònica.

Els virus d’aquesta família són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. Alguns són zoonòtics i en transmetre’s a l’espècie humana causen malalties respiratòries de gravetat diversa, que van des d’una afecció semblant al refredat comú fins a una pneumònia, insuficiència respiratòria i renal. En casos greus, especialment en persones que tenen alguna malaltia crònica, una comorbiditat o un estat d’immunodepressió, pot causar la mort. La seva taxa de letalitat és encara desconeguda, ja que molts casos lleus poden haver passat desapercebuts fins ara.

Els coronavirus són els responsables d’algunes de les malalties que han causat una alerta sanitària els darrers anys. Per exemple, la pneumònia per coronavirus SARS-CoV l’any 2003, la pneumònia per coronavirus MERS-CoV el 2015 o la pneumònia per coronavirus SARS-CoV-2 que va començar fa unes setmanes a Wuhan (Xina) i que les autoritats sanitàries intenten evitar que s’estengui en forma d’epidèmia. Les accions de prevenció individual inclouen, entre d’altres mesures bàsiques, fer una higiene de mans freqüent i evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria.

Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal

neutralitat

És ben viu un debat sobre les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre cos, amb propostes que pretenen donar pautes que trenquin normes, estereotips, i ens alliberin de pressions socials.

En aquest sentit, en un primer moment sorgeix un moviment reivindicatiu que s’anomena positivitat corporal, el qual propugna l’acceptació positiva del propi cos a partir de la idea que tots els cossos són bells. El moviment se centra bàsicament en la percepció del cos de la dona i pretén superar els paràmetres estètics normatius, basats, per exemple, en la blancor, la primor, la feminitat, etc., i postular com a bells cossos discapacitats, grassos, andrògins, etc.

Però ben aviat es comença a veure que la positivitat corporal continua valorant l’estètica i la pressió de considerar bell un cos, sigui com sigui. És en aquest punt que neix un altre moviment que suposa un pas més enllà, la neutralitat corporal, que es basa en la llibertat d’acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu. L’objectiu dels col·lectius que el promouen és fer caure els cànons de bellesa femenins normatius i proposar una relació amb el cos que se centri en les experiències vitals que ens pot proporcionar i no en la seva bellesa.

El tercer en discòrdia és la negativitat corporal, la percepció negativa del propi cos. És evident que aquest concepte no representa cap moviment reivindicatiu però és el punt de partida de l’aparició dels dos anteriors.

Són força habituals les formes angleses per a referir-se a aquests conceptes: body neutral o body neutrality, body positive o body positivity, body negative o body negativity. Al Cercaterm hi trobareu totes tres fitxes amb les denominacions catalanes adequades, equivalents en altres llengües, i les definicions.

#termedelasetmana: resolució alternativa de conflictes (ADR)

dl_adr

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

Espaguetis a l’espai

espaguetitzacio

Els forats negres continuen sent actualment, malgrat els anys d’investigació i els avenços, un dels grans misteris de l’univers i un dels més atractius. La imatge, segurament no del tot exacta, d’un gran forat negre que s’ho empassa tot és tan potent que sedueix qualsevol persona mínimament interessada per l’espai, més enllà dels astrònoms i els físics.

Diuen els experts que la gran concentració de massa d’aquestes regions de l’espai genera un camp gravitatori tan extraordinari que res, ni tan sols la llum, pot arribar-ne a sortir, i es parla de l’espaguetització dels cossos que s’hi acosten.

L’espaguetització és la descomposició progressiva d’un cos celeste que s’acosta a un altre de molt massiu i compacte en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la diferència de força gravitatòria entre el punt de l’objecte més pròxim al cos massiu i el més allunyat. Aquesta diferència, anomenada força de marea, fa que el cos es vagi estirant verticalment i comprimint horitzontalment, cada cop més, fins a esdevenir una mena de tira llarga semblant a un espagueti; d’aquí ve el nom. Quan la força de marea és de l’envergadura de la generada per un forat negre, però, l’espagueti està abocat, inexorablement, a la destrucció.

El terme espaguetització és un dels més de 300 termes normalitzats pel Consell Supervisor durant l’any 2019. Del mateix àmbit se n’han normalitzat un grapat més: acreció, corrent d’acreció, decalatge cap al roig, decalatge cap al blau, mareodestrucció, postresplendor, etc. Els trobareu tots a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: bioètica

Bioetica_infogr

Aquesta setmana ens fa molta il·lusió poder presentar un nou diccionari, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona títol a l’obra: bioètica.

La bioètica, tal com es recull en el nou Diccionari de bioètica, és l’estudi plural i interdisciplinari de les implicacions ètiques que comporta el progrés de les ciències de la vida i de la salut, i de la repercussió que té aquest progrés en la societat i en el seu sistema de valors.

Com es dedueix de la definició, es tracta d’un vast camp d’estudi, que abraça des de la genètica fins a la salut mental, passant per la reproducció, el final de la vida, la salut pública, els drets i deures en l’atenció sanitària, etc., com podreu veure en aquesta infografia.

Encara que els temes que es planteja la disciplina són probablement tan antics com la mateixa consciència humana, el fet és que el terme bioètica és relativament recent: se n’atribueix la creació a l’oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter, en una publicació de l’any 1970. Es va valdre del formant grec bio– (‘vida’) i del substantiu ètica, referit al conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes, que també té, en últim terme, un origen grec (de ẽthos ‘costum, caràcter’).

Una marató de donació de sang

sang

Com cada any, després de les festes nadalenques el Banc de Sang i de Teixits de Catalunya organitza una Marató de Donants de Sang. L’objectiu és  remuntar les reserves de sang després de les festes nadalenques, en què la donació baixa habitualment (gairebé un 25 %) pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Es calcula que calen unes 10.000 donacions per recuperar el nivell òptim de reserves.

Tal com expliquen al Banc de Sang i de Teixits, la sang és un teixit format per diversos components amb característiques i funcions diferents. Totes les donacions de sang se separen al laboratori per obtenir tres productes diferents: glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Cada un d’aquests components sanguinis es transfon a un malalt diferent. Per això, una única donació de sang pot beneficiar tres persones diferents.

Us convidem a recuperar aquests altres apunts publicats anteriorment, relacionats amb la terminologia de la donació de sang: donació, donant o grup sanguini O. Però, sobretot, us animem a donar sang: com diu el lema de la campanya, #donarsangMODEON.

Torrons

torro

Ja esteu a punt per festes? Ja teniu preparada alguna peça de roba per estrenar? Ja teniu fet el pessebre o guarnit l’arbre? Ja heu col·locat al mig del menjador una bona ponsètia? Ja teniu a punt l’os de vedella, l’os de pernil, l’api i la xirivia per fer bon brou? I ja teniu un bon vi del Penedès[1], escumós o no, a refrescar? I sobretot sobretot, ja teniu els torrons?

Sí, els torrons que ens transporten, ben empaquetats, els fruits de la tardor mediterrània: les ametlles, les avellanes, els pinyons, les nous i la mel. Els torrons que tanquen tots els àpats de festes. Els torrons que ens atipen fins al capdamunt, però que no podem parar d’anar trencant a bocins petits o retallant a talls finets perquè n’hi ha de tantes menes que els hem de tastar tots, i repetir de tots per confirmar que són molt bons!

I efectivament, hi ha torrons fluixos que tallem a talls i torrons forts que trenquem a trossos. Exemples de torrons fluixos són el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà. En canvi, el torró d’Alacant o el torró d’Agramunt són torrons forts. Tot això si ens cenyim als torrons clàssics. Però si entrem en qualsevol pastisseria i mirem l’oferta, la cosa es complica: torrons de coco, torrons de crocant, torrons de xocolata… torrons de xocolata? De xocolata negra, de trufa, de praliné, de xocolata amb marc de cava, de xocolata amb cafè, de xocolata amb fruita de la passió, de xocolata amb avellanes senceres, de xocolata amb capes de neula, de xocolataaaaaaaaa… I per als iconoclastes, gelat de torró, mousse de torró, bescuit de torró…

Recordeu que ho tenim tot al Cercaterm.

Bon Nadal i bon profit!

 


[1] Considereu-ho una indulgència nadalenca. (N. de l’A.)