Mes: març de 2021

Nova infografia dedicada als termes de la realitat virtual i la realitat augmentada

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva en què es destaquen alguns dels termes propis de la realitat virtual i la realitat augmentada. Concretament, s’hi recullen termes referits a l’equipament i a les tècniques que es fan servir en aquest àmbit.

La infografia recull una vintena de termes relacionats amb els entorns immersius: casc de realitat virtual, estímul olfactiu, ulleres de 3D, àudio espacial, holoconferència, telepresència…

Cada terme ofereix un enllaç a l’entrada corresponent de la Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, amb la definició del concepte i els equivalents en castellà, anglès i francès. Aquest diccionari ha estat publicat recentment, fruit de la col·laboració entre el TERMCAT i experts procedents d’empreses del sector digital i de l’Administració, per mitjà de la Fundació i2CAT i del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest material es vol contribuir a la difusió dels termes catalans més adequats d’aquest sector que, actualment, viu un desenvolupament molt ràpid i en què la majoria de les novetats conceptuals arriben vehiculades per l’anglès.

El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes dels sectors més diversos. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web.

#termedelasetmana: palinologia

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que no és gaire conegut fora del grup d’especialistes que s’hi dediquen, però que, en canvi, es refereix a un aspecte que resultarà ben familiar a molta gent, especialment en aquestes dates de primavera. El terme és palinologia, i designa l’estudi del pol·len i les espores, juntament amb la seva dispersió i les aplicacions en camps diversos (des de la paleografia a la composició de productes apícoles, passant per la criminologia). També, com saben per experiència moltes persones al·lèrgiques, el pol·len i les espores que transporta l’aire solen ser els protagonistes de nombroses al·lèrgies que es manifesten especialment aquests dies.

El terme palinologia prové de les formes gregues palýnein (que vol dir ‘escampar’) i -logia (forma molt productiva que vehicula sentits propers a ‘paraula, teoria, tractat, estudi’).

La palinologia és la branca de la botànica que s’especialitza en l’estudi del pol·len i, com en totes les disciplines, s’hi fa servir una terminologia específica. Així, per a fer referència a les característiques morfològiques del pol·len es fan servir termes com ara espinulós, oblat, prolat, rugat, semilobat, etc., i per a referir-se a trets biològics o ecològics, termes com ara anemòfil, entomòfil o hidròfil.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm, que difon bona part de les entrades del Diccionari de palinologia de Martín, Julià i Riera (2003).

I si el que us interessa són concretament les al·lèrgies i els al·lèrgens més habituals, us recomanem de consultar el recent Lèxic d’al·lèrgies, amb més de 3.100 denominacions catalanes i equivalents en castellà i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bombolla de convivència

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, el relaxament de certes mesures de contenció de la pandèmia ens ha fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: bombolla de convivència.

Fa referència al grup de persones que habiten sota el mateix sostre i les que interactuen dins d’aquest espai, com ara les persones cuidadores. També se’n pot dir grup de convivència.

La base del sintagma, la forma bombolla, prové del llatí, i té relació amb el verb bullir, per les bombolles que es formen durant l’ebullició de l’aigua. El terme, doncs, s’ha creat per metàfora, i s’ha generalitzat aquests darrers mesos per a designar el grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. Amb el mateix recurs s’han difós formes com ara grup bombolla (especialment usat en l’àmbit educatiu) o bombolla ampliada.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, i altres termes relacionats amb la pandèmia que marca tant l’actualitat informativa, a la Terminologia de la COVID-19, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: triple jornada

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, marcada especialment per la celebració del Dia Internacional de les Dones, us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que moltes dones identificaran com a ben proper: el terme triple jornada.

Designa la jornada diària, generalment d’una dona, resultant de sumar la seva jornada laboral remunerada, les hores que esmerça en el treball domèstic i de cura, i el temps dedicat a activitats polítiques, socials i comunitàries.

És un terme transparent, creat per analogia a partir de doble jornada: aquest concepte ja recollia la jornada laboral remunerada i la feina d’atenció a la família, a la llar i a aspectes relacionats; amb el terme triple jornada s’hi afegeix el component social i comunitari.

En les llengües del nostre entorn proper s’han creat termes paral·lels (triple jornada en castellà, triple journée en francès, i third shift o triple shift en anglès).

Podeu consultar aquest terme, i altres termes relacionats amb el mateix àmbit, a la Terminologia de les dones en el món laboral, i també al Cercaterm.

Encara…

TermcatDeixa un comentari

Quan les noietes de final de l’educació obligatòria han de decidir què faran el curs següent, encara hi ha una pressió que les inclina més a fer formació professional d’educació infantil que de mecànica de motos. Quan les noies que han acabat el batxillerat han de decidir què estudien a la universitat encara hi ha una pressió que les empeny més cap a fer de biòlogues que d’enginyeres. Quan les noies entren al mercat laboral encara hi ha una pressió que els dificulta accedir a determinats llocs de treball en igualtat de condicions que un home, troben portes de vidre. Quan les dones que acaben de tenir un fill han de decidir qui demana reducció de la jornada laboral per atendre la criatura encara hi ha una pressió que les empeny a ser elles i no el pare. Fins quan… encara?

La porta de vidre que acabem d’esmentar és una de les múltiples barreres invisibles amb què topen les dones al llarg de la vida, obstacles que els impedeixen l’accés a la presa de decisions i la participació plena a la societat, que són el resultat de normes i valors tradicionals, els de l’heteropatriarcat. Un cop dins el món laboral, les dones han de fer la feina el doble de ben feta perquè se’ls reconeguin els mèrits i puguin ascendir en l’escala, fins que topen amb un sostre de vidre. Això si han pogut superar el terra enganxós que els impedeix desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes, perquè tenen tantes tasques i càrregues associades que cal un esforç molt gros per tirar endavant.

Un esforç i un tren d’energia és el que necessita una dona amb inquietuds polítiques, socials o comunitàries que vulgui desenvolupar alguna activitat en algun d’aquests entorns, perquè prèviament haurà d’haver enllestit la seva jornada laboral remunerada i després, el seu treball domèstic i de cura. És el que s’anomena la triple jornada.

Encara. Sí, encara som a mig camí.

Però tirem endavant, perquè hi ha coses que funcionen, com ara algunes bones pràctiques, formes correctes d’actuació en l’àmbit del gènere que poden contribuir a impulsar un canvi de mentalitat que derivi en un equilibri de poder entre dones i homes. Per exemple, les mesures d’igualtat a l’empresa, els plans d’igualtat a l’empresa, les polítiques de conciliació o els processos de selecció igualitaris.

Trobareu tots aquests termes i més a la Terminologia de les dones en el món laboral, al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.

Un any de termes del coronavirus

TermcatDeixa un comentari

Avui fa just un any, el TERMCAT va publicar la primera versió del diccionari en línia Terminologia de la COVID-19. En aquell moment va rebre el nom de Termes del coronavirus i tenia un contingut de 50 termes. 

El diccionari es va preparar en un temps molt curt per a atendre els múltiples dubtes de termes relacionats amb la pandèmia, com a resultat del fet insòlit que omplia l’actualitat informativa i afectava la realitat quotidiana de tothom, just abans del confinament de març de 2020.

L’obra s’ha anat completant al llarg de l’any, sumant esforços d’institucions i persones, i actualment conté 420 termes. El nombre de fitxes ha crescut gradualment, a mesura que ha anat avançant el nostre coneixement sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19 i al ritme que han anat variant els interessos i dubtes terminològics (denominatius i conceptuals) dels nostres usuaris.

Aquesta evolució cronològica es percep perfectament en el relat visual Terminologia de la COVID-19: apunts i comentaris. Recordeu que, a més a més d’aquest material recopilatori, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19 i el conjunt d’infografies interactives COVID-19: termes clau. La intenció del TERMCAT és continuar alimentant el diccionari per incorporar els nous termes que la situació de la pandèmia vagi posant de relleu.

#termedelasetmana: diputat electe

TermcatDeixa un comentari

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]