Tot l’equip del TERMCAT us volem desitjar un bon Nadal i que l’any 2021 sigui millor.
Com veureu, la nostra nadala s’adiu especialment al context, en un any en què hem hagut d’incorporar el teletreball per poder continuar oferint-vos els nostres serveis.
Gràcies a tots per seguir-nos i per ajudar-nos amb els vostres suggeriments, consultes, observacions i comentaris.
L’actualitat informativa i les iniciatives al voltant de la Marató de TV3 d’aquest any fan bastant evident la tria del #termedelasetmana: COVID-19.
Per desgràcia, avui es pot considerar que aquesta malaltia d’origen víric és universalment coneguda; clínicament es defineix com una malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que en casos lleus produeix símptomes similars als de la grip, generalment febre, tos, dispnea, miàlgia i astènia, i en casos greus pot derivar en una pneumònia associada a un procés inflamatori general que requereix atenció intensiva.
Els especialistes de l’àmbit ens expliquen amb detall com es transmet, com es prevé i com es tracta, quines seqüeles potencials pot deixar, i tota altra mena de detalls. Però pel que fa a l’aspecte lingüístic la forma COVID-19 és una sigla procedentde la denominació anglesa coronavirus disease 2019 (‘malaltia del coronavirus 2019’). La sigla s’utilitza sobretot en l’àmbit especialitzat, mentre que en l’àmbit divulgatiu i de la llengua general la tendència és a escriure covid-19, en minúscules, com a forma ja lexicalitzada.
En català el gènere recomanat per a COVID-19 (o covid-19) és el femení (“la COVID-19”), d’acord amb l’origen etimològic del mot (una sigla anglesa que té com a nucli la paraula disease, corresponent en català al mot femení malaltia). Tot i això, també es considera vàlid l’ús en masculí, ja que s’ajusta al que seria esperable en un mot agut acabat en [it]. La pronúncia recomanable del mot és com a paraula aguda, amb l’accent sobre l’última síl·laba (i no pas com si fos escrit “*còvid”). En la resta de llengües romàniques el gènere atribuït a COVID-19 (i a les seves variants gràfiques, Covid-19 i covid-19) varia segons la font. En castellà, francès i italià els organismes oficials, però, recomanen l’ús preferent del femení.
Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent, i també podeu consultar un conjunt d’infografies interactives amb una selecció dels termes més destacats.
[Font: TERMCAT]
Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.
Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.
En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.
ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral,que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.
D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.
Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.
Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.
[Font: TERMCAT. Publicat originalment a Via Empresa]
Aquests dies és un dels termes que sentim més sovint en notícies i fins i tot en converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: es tracta del terme grup bombolla.
Fa referència al grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. L’organització dels contactes personals a partir de grups bombolla és una mesura de moderació social intermèdia entre l’aïllament complet i la relació interpersonal sense restriccions. Les recomanacions de salut pública són que cada persona mantingui els seus grups bombolla tan estables com sigui possible.
Des del punt de vista de la formació, és un terme de caràcter sintagmàtic basat en una imatge metafòrica: la bombolla suggereix un concepte d’aïllament respecte de l’entorn, i afegida en aposició al mot grup en determina les característiques.
Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent.
[Font: TERMCAT]
Parlar dels incoterms és parlar de les regles, creades l’any 1936 per la Cambra de Comerç Internacional, i acceptades per tots els governs i per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies, que s’inclouen en els contractes de compravenda amb la finalitat de determinar els drets i les obligacions del venedor i del comprador, pel que fa al lloc de lliurament de la mercaderia, al repartiment de les despeses i a la transmissió dels riscos, en les operacions comercials nacionals i internacionals.
La denominació incoterms prové de la marca comercial Incoterms®, acrònim de l’anglès International Commerce Terms (‘Termes de Comerç Internacional’). La Cambra de Comerç Internacional actualitza les regles Incoterms® cada 10 anys; la darrera actualització ha tingut lloc amb la publicació dels Incoterms® 2020, vigents des de l’1 de gener d’aquest any.
Amb la intenció de destacar els termes utilitzats en la versió de les noves regles Incoterms® 2020, i de facilitar la difusió de les denominacions catalanes dels incoterms entre els professionals del sector, el TERMCAT ha elaborat el diccionari en línia Incoterms, amb la col·laboració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), del Comitè Espanyol de la Cambra de Comerç Internacional i del Banc Sabadell. L’obra recull els termes relatius a les regles Incoterms® publicades per la Cambra de Comerç Internacional entre els anys 2000 i 2020 i es complementa amb la infografia interactiva Incoterms 2020, que recull els termes de les regles actuals en una representació gràfica que il·lustra els trets principals que defineixen cada incoterm.
Els incoterms s’expressen amb una abreviació anglesa de tres lletres carregades de significat. Els agents implicats en les transaccions comercials (empresaris, transportistes, asseguradores, advocats, etc.) saben prou bé que no és el mateix transportar una mercaderia des de Tòquio fins a Barcelona, o des de València fins a Singapur, utilitzant l’incoterm EXW (a fàbrica) que fer la mateixa operació amb l’incoterm DDP (lliurat amb drets pagats). Per què? Què volen dir aquestes lletres?
En el primer cas, EXW representa la mínima obligació per al venedor, que es limita a empaquetar la mercaderia i deixar-la a la porta del seu establiment a disposició del comprador. En el segon cas, DDP representa la màxima obligació per al venedor el qual ha de fer-se càrrec de lliurar la mercaderia en el lloc convingut del país d’importació i assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins aquell lloc, incloses les despeses dels tràmits duaners.
Entre aquests dos extrems de mínimes i màximes obligacions per al venedor, hi ha un ventall d’incoterms que tradicionalment s’han agrupat en quatre categories, d’acord amb les lletres inicials de cada terme que indiquen el grau d’obligació del venedor. Així, els termes amb la lletra inicial E, com és el cas de EXW (a fàbrica), determinen que el lliurament de la mercaderia es fa directament en origen sense cap obligació de pagament; els termes amb la lletra F, com FCA(franc a transportista), FAS (franc a moll) i FOB (franc a vaixell), indiquen un lliurament indirecte de la mercaderia sense pagament del transport inicial; en els termes que comencen amb la lletra C, com són CPT (ports pagats fins a), CIP (ports i assegurança pagats fins a), CFR (cost i noli) i CIF (cost, assegurança i noli), el lliurament de la mercaderia també és indirecte, però amb pagament del transport inicial; i, finalment, els termes amb la lletra inicial D, com DAP (lliurat a lloc), DPU (lliurat a lloc i descarregat) i DDP (lliurat amb drets pagats) impliquen fer el lliurament directe al lloc de destinació amb pagament del transport. Des de l’any 2010, els incoterms ja no es classifiquen segons les lletres inicials, sinó que s’agrupen en dues categories en funció del mode de transport utilitzat.
De la comprensió i l’ús adequat d’aquests termes per part dels diferents agents relacionats amb l’àmbit del comerç internacional depèn, en gran mesura, que les mercaderies que hem comprat a Tòquio o que hem venut a València arribin a bon port fins a Barcelona o fins a Singapur.
Podeu consultar aquests termes al diccionari en línia Incoterms.
[Font: TERMCAT]
