[La informació sobre el terme micromecenatge es pot trobar actualitzada en aquest apunt. El text que teniu a continuació correspon a la informació de què es disposava l’any 2014.]

Aquests dies es parla de l’avantprojecte de llei per regular el finançament col·lectiu a través de la xarxa i de la limitació de les inversions per mitjà d’aquest sistema. La denominació catalana proposada per a aquest manlleu és micromecenatge (en anglès, crowdfunding).

La forma anglesa (de crowd ‘multitud, massa, munió’ i funding ‘finançament’) correspon a un concepte originari dels Estats Units que s’ha popularitzat a casa nostra per a referir-se a un sistema de cooperació financera en què es proposa a totes les persones que ho vulguin que aportin una quantitat de diners amb la finalitat de finançar una iniciativa empresarial o un projecte de creació concret. Habitualment funciona a través d’Internet, generalment per mitjà de llocs web especialitzats en què els internautes poden fer aportacions econòmiques més o menys grans, segons les seves possibilitats, a diferents projectes creatius, sovint dins de l’àmbit cultural, com ara un llibre, una pel·lícula, un disc, etc. Per als creadors i emprenedors és una possibilitat de donar sortida real als seus projectes i per als mecenes, els internautes que hi col·laboren, representa l’oportunitat d’aconseguir una recompensa que els mateixos creadors ofereixen en forma de productes, serveis o experiències noves relacionades amb els projectes.

La proposta micromecenatge en català està motivada perquè el terme mecenatge indica la protecció exercida per un mecenes, que és una persona que patrocina generosament les arts, les ciències, una empresa cultural, un artista, etc. El prefix micro– és en aquest cas pertinent semànticament perquè les quantitats aportades solen ser petites.

Altres formes descriptives més genèriques per a denominar aquest concepte són finançament col·lectiu, finançament compartit, mecenatge col·lectiu o mecenatge compartit.