Etiqueta: turisme

#termedelasetmana: càmper

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es duu a terme el Saló Internacional del Caravàning, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest sector: el terme càmper.

Fa referència a la furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.

El terme té origen en la reducció adaptada de la forma anglesa camper van, tot i que en anglès no s’utilitza la forma abreujada i el terme camper van té un sentit força genèric. L’anglicisme s’utilitza paral·lelament en castellà i en italià, llengües en què fins i tot es documenta en obres lexicogràfiques. L’adaptació càmper, que adequa la denominació a les regles ortogràfiques d’accentuació en català, és mínima i té el suport dels especialistes consultats.

També tenen molt d’ús les formes derivades camperitzar i camperització, que fan referència a l’acció de condicionar una furgoneta com a càmper.

Al Saló Internacional del Caravàning podreu veure algunes de les furgonetes que es comercialitzen com a càmper, i si sou dels que us agrada fer-vos les coses vosaltres mateixos, segurament també hi podreu prendre idees per a fer la vostra pròpia camperització.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ecoturisme

TermcatDeixa un comentari

Si durant les pròximes vacances us heu plantejat de fer una mica de turisme, us proposem que feu turisme ecològic, ecoturisme o turisme verd.

Aquest #termedelasetmana fa referència al turisme que té per finalitat el contacte directe i respectuós amb la natura, el descobriment del patrimoni local i l’entorn rural, i la pràctica d’esports a l’aire lliure.

La forma turisme ecològic és un sintagma descriptiu i transparent, en què la base turisme (“Fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació”, segons el diccionari normatiu) es complementa amb l’adjectiu ecològic, que hi aporta aquest valor de respecte per la natura, l’entorn, l’aire lliure, etc.

La forma ecoturisme es val del formant eco-, una forma prefixada provinent del mateix adjectiu ecològic, que té origen en el mot grec oikós ‘casa, medi, entorn’, i que des de fa temps és força productiu en la creació de termes (ecosfera, ecosistema, ecomuseu, ecoblanqueig, ecocida, ecodisseny, etc.).

Finalment, la forma turisme verd es crea amb l’adjectiu verd, que té un ús freqüent en la creació de termes que es relacionen amb l’entorn natural, l’ecologia i contextos semblants, com en els termes blanqueig verd, cinturó verd, espai verd, hidrogen verd, etc.

Trobareu aquest terme al Diccionari de turisme, que ha estat actualitzat fa ben poc, i també al Cercaterm. [Font: TERMCAT]

El Diccionari de turisme s’actualitza

TermcatDeixa un comentari

Des d’avui ja es pot consultar l’actualització del Diccionari de turisme, elaborat conjuntament pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra.

L’obra presenta 1.205 termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, d’àmbits com ara l’allotjament, la gastronomia i restauració, els transports, l’organització i intermediació de viatges, les modalitats de turisme, les activitats turístiques, etc.

El Diccionari de turisme es va publicar el gener d’aquest any i l’actualització que ara es presenta incorpora una revisió de la classificació temàtica dels termes i una dotzena de termes nous com ara glàmping, turisme de reunions i congressos, necroturisme o lloguer amb tripulació. La intenció dels autors és que el diccionari es pugui actualitzar anualment amb les novetats que s’incorporen al sector.

El diccionari es complementa amb una sèrie d’infografies interactives: Turisme: com treballem al segle XXI, Per allotjar-vos / fer els àpats i A l’aeroport, que il·lustren alguns dels termes clau de l’àmbit i donen accés a les entrades terminològiques corresponents.

El Diccionari de turisme forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: glàmping

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana el TERMCAT i l’Agència Catalana de Turisme presentem una actualització del Diccionari de turisme, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme glàmping.

Fa referència al càmping que disposa d’albergs mòbils o de bungalous equipats completament de manera confortable, luxosa i amb bon gust.

El terme està creat per truncació i adjunció dels mots glamur (“Atractiu d’una persona o cosa que provoca admiració general”, segons el diccionari normatiu) i el mot càmping, que fa referència tant a la forma de turisme consistent a fer estada en un alberg mòbil, com ara una tenda de campanya o una caravana, generalment dins d’un espai de terreny limitat i equipat per a l’acampada, com al terreny dotat d’instal·lacions per a l’ús dels campistes. Els dos mots tenen origen anglès, però des de fa anys s’han incorporat al català (i a la majoria de llengües del nostre entorn) amb les adaptacions gràfiques pertinents, la qual cosa ha facilitat també que el Consell Supervisor del TERMCAT hagi normalitzat glàmping com a terme propi de l’àmbit del turisme.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: fructiturisme

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies és possible que us animeu a practicar el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el fructiturisme.

També se’n pot dir turisme de la fruita, i fa referència a la modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters. Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla; visites a les centrals de fruita; degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats (melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc.).

Ara, i durant pocs dies, els camps de fruiters ofereixen l’esplendor de la floració en un espectacle natural tan extraordinari com efímer.

El terme és un exemple de compost híbrid, en què s’adjunta el formant d’origen llatí fructi– (de fructum ‘fruita’) —present també en altres termes com ara fructicultura—, a la base substantiva turisme, un mot que sembla que vam prendre ara ja fa més d’un segle de l’anglès tourism, que al seu torn deriva del francès tour ‘passeig, volta’.

El terme fructiturisme és un dels 1.200 termes que podeu trobar al recent Diccionari de turisme, amb definicions, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i força notes complementàries, en una obra impulsada per Turisme de Catalunya i feta amb el suport del Govern d’Andorra.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sobrereserva

TermcatDeixa un comentari

El terme que us proposem com a #termedelasetmana sol tenir un ús més freqüent en períodes de vacances: és el terme sobrereserva, sovint anomenat amb l’equivalent anglès overbooking.

Fa referència a l’acció d’una empresa del sector turístic d’acceptar una reserva de places per a un allotjament, un viatge o una activitat superior al nombre de places realment disponibles, amb l’objectiu de cobrir possibles anul·lacions i no-presentacions i assegurar-se una ocupació plena.

El terme, semànticament transparent, està creat per composició, amb l’adjunció de la preposició sobre i el substantiu reserva, i calca el procés de creació de l’anglès, tal com també es pot documentar en altres llengües properes (sobrecontratación, sobrerreserva o sobreventa en castellà; surréservation en francès).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquesta àrea, podeu consultar també aquestes tres infografies en què s’il·lustra terminologia pròpia dels aeroports, dels allotjaments o del treball en el sector turístic.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: operador turístic

TermcatDeixa un comentari

operador-turistic

L’actualitat informativa ha tornat a fer ben visible el terme que us proposem com a #termedelasetmana: operador turístic.

Sovint anomenades amb la forma anglesa tour operators, el terme fa referència a les empreses turístiques que projecten, elaboren i organitzen serveis turístics i viatges combinats a gran escala. Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

La forma operador turístic és relativament recent, creada per calc de la forma anglesa. La base operador, d’arrel llatina, adquireix aquí un sentit emparentat amb l’original ‘que opera’, és a dir, ‘que duu a terme l’obra que li és pròpia’. L’adjectiu turístic —d’origen anglès tot i que creat sobre la base francesa tour ‘volta’— limita i concreta l’àmbit temàtic de referència.

Destaquem el terme arran de les notícies sobre la fallida d’un dels grans operadors turístics d’àmbit internacional, però també perquè aquesta setmana, concretament el dia 27 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Turisme. Si us interessen els termes d’aquest sector professional, us recomanem de tenir a mà l’enllaç del Lèxic de transport turístic, en què trobareu més de dos-cents termes específics en onze llengües diferents: alemany, anglès, aromanès, castellà, català, cors, francès, gallec, ladí, occità i sard.

#termedelasetmana: de baix cost

TermcatDeixa un comentari

de_baix_cost

Entre les notícies relacionades amb els aeroports catalans sovint apareix l’expressió que us proposem com a #termedelasetmana: de baix cost.

El terme complet és línia aèria de baix cost, i es refereix a la línia aèria (o aerolínia) que basa el seu negoci en l’oferta de tarifes baixes gràcies a la reducció dels costos d’explotació, especialment els relacionats amb les condicions d’utilització dels aparells i els serveis proposats als passatgers.

Convé tenir en compte que, estrictament, de baix cost no és sinònim de barat o de preu baix, ja que el cost pot ser baix però no necessàriament ho ha de ser el preu. Tot i així, a vegades s’utilitzen indistintament totes dues formes.

Si teniu la sort d’enxampar una bona oferta en els propers bitllets que compreu en una línia aèria de baix cost, doncs, podreu celebrar que s’ha combinat el baix cost i el bon preu, però ni així no caldrà que feu servir l’expressió anglesa low cost.

La volta al món en 80 termes V: Europa

xarxesDeixa un comentari

Després d’un mes voltant pel món és el moment d’acostar-nos a casa. I ho farem des del nord del continent europeu. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots d’algun dels dialectes del sami o lapó per si de cas ens trobem amb el Pare Noel o amb els seus ajudants. A Grenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

Quan passem per Escòcia farem una parada per assaborir un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per aprendre les regles de joc del corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i la nostra selecció es troba en la setena posició mundial? Després de la suada i una mica afamats, emprendrem la ruta en direcció a l’est, menjarem uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem la matrioixca més maca per portar de record als nostres amics.

Seguim l’itinerari i arribem a la regió dels Balcans, on farem el clàssic apunt lingüístic de cada etapa de la nostra #termruta. D’entre les llengües de la zona destaquem el gagaús, amb 150.000 parlants, i el serbocroat, una llengua que des de temps immemorials hi ha qui l’escriu amb alfabet llatí i hi ha qui l’escriu amb alfabet ciríl·lic.

La ruta terminològica va arribant a la seva fi i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i anirem a fer les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. La nit la passarem a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de raviolis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica. A qualsevol país del centre d’Europa podrem beure una bona cervesa, tot i que essent la República Txeca el país del món que més en consumeix, serà la millor opció per conèixer el procés de cervesificació.

L’últim àpat del viatge el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els nostres especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia…

I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català. Si no ho heu fet, visiteu al nostre blog les altres etapes de la nostra volta al món. Us desitgem que passeu un bon estiu i no oblideu d’enviar-nos les vostres imatges en tornar de vacances.

La volta al món en 80 termes I: Àsia

xarxes5 comentaris

Les tan merescudes vacances s’acosten cada dia més. Aquest any us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars, més o menys desconeguts, més o menys curiosos— dels cinc continents. La primera parada de la #termruta la fem a l’Àsia; en concret, al Japó.

Molts de vosaltres deveu haver tastat en més d’una ocasió un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes de l’art culinari nipó al diccionari de Gastronomia japonesa. Continuem el nostre periple fins al sud-est asiàtic, però si hi arribem en plena època de monsons potser ens haurem d’aixoplugar sota un il·lipé de Borneo.

L’itinerari terminològic ens porta ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als vostres amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

Si el que voleu és arribar al sostre del món, deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aprofiteu l’estiu per visitar Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu encara més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

La #termruta continua per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. Renovats de cos i ànima, és l’hora d’intentar-ho. Ho fareu molt bé i no sereu agafats al vol. I si us arribeu a Sri Lanka, no deixeu de visitar un dàgoba (la mateixa construcció que a l’Índia sentireu anomenar stupa).

Després, agafem les maletes i cap al Caucas i l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem a Armènia per tastar un bon lavash. I als països àrabs, un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i marxarem a l’Àfrica. Mentrestant, podeu resseguir la ruta asiàtica pel mapa interactiu que us hem preparat. Si teniu fotos d’algun d’aquests termes i ens voleu ajudar a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari.