Després d’un mes voltant pel món és el moment d’acostar-nos a casa. I ho farem des del nord del continent europeu. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots d’algun dels dialectes del sami o lapó per si de cas ens trobem amb el Pare Noel o amb els seus ajudants. A Grenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

Quan passem per Escòcia farem una parada per assaborir un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per aprendre les regles de joc del corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i la nostra selecció es troba en la setena posició mundial? Després de la suada i una mica afamats, emprendrem la ruta en direcció a l’est, menjarem uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem la matrioixca més maca per portar de record als nostres amics.

Seguim l’itinerari i arribem a la regió dels Balcans, on farem el clàssic apunt lingüístic de cada etapa de la nostra #termruta. D’entre les llengües de la zona destaquem el gagaús, amb 150.000 parlants, i el serbocroat, una llengua que des de temps immemorials hi ha qui l’escriu amb alfabet llatí i hi ha qui l’escriu amb alfabet ciríl·lic.

La ruta terminològica va arribant a la seva fi i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i anirem a fer les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. La nit la passarem a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de raviolis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica. A qualsevol país del centre d’Europa podrem beure una bona cervesa, tot i que essent la República Txeca el país del món que més en consumeix, serà la millor opció per conèixer el procés de cervesificació.

L’últim àpat del viatge el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els nostres especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia…

I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català. Si no ho heu fet, visiteu al nostre blog les altres etapes de la nostra volta al món. Us desitgem que passeu un bon estiu i no oblideu d’enviar-nos les vostres imatges en tornar de vacances.

Les tan merescudes vacances s’acosten cada dia més. Aquest any us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars, més o menys desconeguts, més o menys curiosos— dels cinc continents. La primera parada de la #termruta la fem a l’Àsia; en concret, al Japó.

Molts de vosaltres deveu haver tastat en més d’una ocasió un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes de l’art culinari nipó al diccionari de Gastronomia japonesa. Continuem el nostre periple fins al sud-est asiàtic, però si hi arribem en plena època de monsons potser ens haurem d’aixoplugar sota un il·lipé de Borneo.

L’itinerari terminològic ens porta ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als vostres amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

Si el que voleu és arribar al sostre del món, deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aprofiteu l’estiu per visitar Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu encara més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

La #termruta continua per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. Renovats de cos i ànima, és l’hora d’intentar-ho. Ho fareu molt bé i no sereu agafats al vol. I si us arribeu a Sri Lanka, no deixeu de visitar un dàgoba (la mateixa construcció que a l’Índia sentireu anomenar stupa).

Després, agafem les maletes i cap al Caucas i l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem a Armènia per tastar un bon lavash. I als països àrabs, un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i marxarem a l’Àfrica. Mentrestant, podeu resseguir la ruta asiàtica pel mapa interactiu que us hem preparat. Si teniu fotos d’algun d’aquests termes i ens voleu ajudar a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari.