Deixem-nos de ‘chemtrails’ i parlem de ‘deixants’

Tots en algun moment de la vida, especialment de petits, ens hem fixat en els camins blancs que de vegades deixen en el cel els avions; són enlluernadors, inspiradors, enigmàtics…, i segur que han fet volar la imaginació de més d’un, sigui infant o adult.

Darrere d’aquests camins efímers, però, hi ha una explicació científica, una explicació que no presenta cap dubte des del punt de vista de la física: quan la barreja de l’aire calent exhalat pels motors de reacció d’un avió i l’aire fred per on passa l’avió esdevé sobresaturada (té més vapor d’aigua del que pot contenir) es produeix un procés de condensació, de manera que es formen minúscules gotes d’aigua que es congelen immediatament. Les línies blanques visibles en el cel, doncs, són milions de cristalls de gel, situats normalment per sobre dels 8.000 m d’altitud, que es formen pel pas dels avions en determinades condicions atmosfèriques, quan la humitat és força alta i la temperatura és molt baixa.

En català, aquesta condensació visible a l’atmosfera s’anomena deixant (no pas *estela, que és la forma pròpia del castellà), per paral·lelisme amb els solcs que deixen els vaixells sobre la superfície del mar, que és l’únic significat que tenia originalment el nom deixant. Tot i que en general no és necessari, si el context no és prou clar i es fa necessari distingir els deixants de l’àmbit aeronàutic dels propis de la navegació marítima, es pot utilitzar també la locució més precisa deixant de condensació. En anglès, de fet, aquest concepte rep el nom de contrail, que és un mot creuat format per l’inici del nom CONdensation (‘condensació’) i el mot trail (‘camí’).

Malgrat la ciència i la raó, ja se sap que la imaginació pot arribar a ser molt traïdora, i, motivat per diversos fets (la persistència d’alguns deixants observats en el cel, la freqüència en l’observació de deixants, etc.), han sorgit teories de la conspiració segons les quals els deixants que no desapareixen del cel relativament ràpid no serien simplement deixants originats per un procés de condensació, sinó que contindrien agents químics o biològics disseminats per avions amb propòsits encoberts. Concretament, aquestes teories rocambolesques especulen amb finalitats com la modificació del clima o el control de la població, i consideren que aquests compostos químics serien nocius per a la salut i el medi ambient.

En els darrers anys aquestes teories conspiratòries han omplert les xarxes socials, i en català, per a designar aquests deixants compostos pretesament per agents químics i biològics, sovint s’utilitza el terme anglès, chemtrail, encunyat a finals del segle passat a partir de l’aglutinació de l’inici del mot CHEMical (‘químic -a’), i el segment final del mot conTRAIL (‘deixant’). 

El terme chemtrail, però, no es basa en cap teoria sòlida i ha estat rebutjat clarament per la comunitat científica. Cal tenir en compte, per exemple, que l’aviació ha anat en augment els darrers anys, la qual cosa explica que cada vegada sigui més habitual l’observació de deixants. A més, el fet que un deixant no desaparegui ràpidament de l’atmosfera no té a veure amb la seva composició, sinó amb la humitat relativa de l’aire; quan la humitat relativa de l’aire és propera al 100%, els deixants poden perdurar al cel gairebé tot un dia i fins i tot poden créixer.   

Per tant, les inspiradores línies blanques que veiem en el cel no són chemtrails, sinó simplement deixants. Així i tot, si en algun context en català convé fer referència als suposats deixants que contenen elements químics o biològics amb finalitats obscures, és preferible deixar de banda la denominació anglesa *chemtrail i fer servir la locució catalana paral·lela deixant químic.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes deixant i deixant químic, amb els equivalents en altres llengües, al cercador del portal Terminologia de les ciències de la Terra.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.

#termedelasetmana: de baix cost

de_baix_cost

Entre les notícies relacionades amb els aeroports catalans sovint apareix l’expressió que us proposem com a #termedelasetmana: de baix cost.

El terme complet és línia aèria de baix cost, i es refereix a la línia aèria (o aerolínia) que basa el seu negoci en l’oferta de tarifes baixes gràcies a la reducció dels costos d’explotació, especialment els relacionats amb les condicions d’utilització dels aparells i els serveis proposats als passatgers.

Convé tenir en compte que, estrictament, de baix cost no és sinònim de barat o de preu baix, ja que el cost pot ser baix però no necessàriament ho ha de ser el preu. Tot i així, a vegades s’utilitzen indistintament totes dues formes.

Si teniu la sort d’enxampar una bona oferta en els propers bitllets que compreu en una línia aèria de baix cost, doncs, podreu celebrar que s’ha combinat el baix cost i el bon preu, però ni així no caldrà que feu servir l’expressió anglesa low cost.

sobrereserva: #termedelasetmana

sobrereserva

Ès època de vacances i hem triat com a  #termedelasetmana sobrereserva (en anglès,overbooking), de l’àmbit del turisme i l’hoteleria, que fa referència a l’acció d’una empresa del sector turístic d’acceptar una reserva de places per a un allotjament, un viatge o una activitat superior al nombre de places realment disponibles, amb l’objectiu de cobrir possibles anul·lacions i no-presentacions i assegurar-se una ocupació plena.