Etiqueta: trànsit

#termedelasetmana: vehicle híbrid

TermcatDeixa un comentari

Cada any, entre el 16 i el 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que aquest any 2023 se centra especialment en l’eficiència energètica. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi té molt a veure: el terme vehicle híbrid.

Fa referència al vehicle automòbil proveït d’un motor doble, compost per un motor elèctric i un motor de combustió interna, que funcionen junts o per separat per proporcionar la força de propulsió. El fonament dels vehicles híbrids és aprofitar les fases de més rendiment de cada motor (és a dir, la circulació a velocitat baixa i amb frenades freqüents en el motor elèctric i la circulació a velocitat elevada i sostinguda en el motor de combustió).

Dintre els vehicles híbrids se sol distingir entre els vehicles microhíbrids, els vehicles híbrids convencionals i els vehicles híbrids endollables, segons el paper i l’autonomia del motor elèctric; també hi ha, però, vehicles híbrids en paral·lel i vehicles elèctrics d’autonomia estesa.

Sovint, en l’ús, els parlants evitem la base substantiva i nominalitzem l’adjectiu (“s’ha comprat un híbrid”). I, tot i que generalment ens referim a un cotxe, en realitat qualsevol vehicle de motor pot ser híbrid; és una solució força habitual, per exemple, en els autobusos urbans.

Ara bé, si parlem d’eficiència energètica i de reducció d’emissions contaminants, hem de tenir en compte un altre tipus de vehicle estretament relacionat amb aquest i cada vegada més present als nostres carrers, que culmina el procés d’electrificació dels motors: el terme vehicle elèctric.

Si us interessen els termes relacionats amb la mobilitat, us recomanem especialment el Diccionari de mobilitat sostenible, una obra que ja inclou prop de tres-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües, i que continuem ampliant.

[Font: TERMCAT]

Els colors de l’hidrogen, en una nova infografia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.

La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.

Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.

Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: electrolinera

TermcatDeixa un comentari

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gruix de neu

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies les notícies ens informen de les conseqüències de les intenses nevades i, en fer-ho, fan servir sovint el terme que us proposem com a #termedelasetmana: gruix de neu.

Fa referència a la distància perpendicular en centímetres entre la superfície d’una calçada i la superfície de la capa de neu que la cobreix.

Tot i que el terme no presenta cap dificultat aparent (és un sintagma descriptiu semànticament transparent), és important tenir en compte que no es considera adequada la forma *espessor (de neu) que de vegades es pot sentir o llegir. Així, es diu que a tal indret “el gruix de neu ha arribat als 40 cm”, però no “*l’espessor de neu”.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, en dues fitxes provinents del Diccionari de trànsit i del Diccionari de la neu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: zona de baixes emissions

TermcatDeixa un comentari

zona-baixes-emissions

És un terme que, aquests dies, els usuaris de vehicles que a partir de l’1 de gener de l’any vinent hagin de circular per Barcelona tenen especialment present, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: zona de baixes emissions.

Es tracta de la zona urbana en què s’estableixen restriccions de trànsit sobre determinats vehicles considerats contaminants o molt contaminants durant unes franges horàries concretes o bé permanentment, amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica.

La consciència d’estar immersos en una emergència climàtica ha fet que les iniciatives que pretenen reduir la contaminació siguin cada dia més necessàries, i per això es poden trobar zones de baixes emissions a diverses ciutats (Londres, Brussel·les, Stuttgart, Rotterdam, Hong Kong…), a banda de Barcelona i algunes àrees de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El terme és un exemple de formació sintagmàtica transparent, amb denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès. També té ús la sigla corresponent, ZBE.

#termedelasetmana: camí escolar

TermcatDeixa un comentari

cami_escolar

Buit, un camí escolar és uns dibuixos a terra, cartells, potser un policia que enyora els dies d’escola. Quan els infants hi transiten, en canvi, els camins escolars prenen tot el sentit: són recorreguts senyalitzats i protegits que, al llarg de diversos carrers, permeten anar i tornar de l’escola sense necessitat d’adults.

A mesura que el camí escolar s’acosta a l’escola, hi van confluint nens i nenes de vuit anys o més que s’hi incorporen des de punts diferents, segons el lloc on visquin. I es dibuixa així una corrua multicolor i xisclaire que aprèn, alhora, a anar sola pel món, a ser responsable i a conviure amb els altres.

I, qüestió gens menor, aprenen també a practicar la mobilitat sostenible: ja no calen els desplaçaments amb vehicles motoritzats i l’estacionament continu davant el recinte escolar per anar-hi descarregant les criatures; n’hi ha prou que els grans els deixin al punt més proper del camí escolar perquè ells mateixos vagin fent.

En la Setmana Europea de la Mobilitat, els camins escolars són camins de salut, seguretat i bons aires que fan les nostres poblacions molt més amables.

#termedelasetmana: màquina llevaneu

TermcatDeixa un comentari

llevaneu

Vet aquí un #termedelasetmana que, en algunes zones del país és ben habitual, i en altres llocs, molt menys, però tant en unes zones com les altres, quan fa falta fa molta falta: la màquina llevaneu.

Es tracta de la màquina autopropulsada proveïda d’un dispositiu per a enretirar cap als costats la neu, que s’utilitza per a permetre el trànsit per una carretera nevada. Les màquines llevaneu més habituals són la llevaneu de proa (que incorpora una pala davantera que enretira la neu cap al costat) i la turbina llevaneu (que té una turbofresadora que xucla la neu de la carretera i l’expulsa cap al costat).

Com es pot observar, la màquina llevaneu també es pot anomenar simplement llevaneu, però convé tenir en compte la particularitat en la formació del plural: el plural de màquina llevaneu és màquines llevaneu, no pas màquines *llevaneus. En canvi, sí que és admissible el plural llevaneus quan no complementa màquines (“Ja han passat les màquines llevaneu” o “Ja han passat les llevaneus”).

I ja ho sabeu: si us toca conduir en carreteres nevades, molta precaució, encara que hagin passat les llevaneus.

#termedelasetmana: accidentalitat

TermcatDeixa un comentari

accidentalitat

Durant aquests mesos d’estiu augmenten els trajectes en cotxe, en moto o en bicicleta. I com que aquests trajectes de vegades es duen a terme en un context de vacances o de temps d’oci, es pot afavorir un cert relaxament en l’atenció o en el compliment de les mesures de seguretat. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la forma accidentalitat.

El terme fa referència al nombre d’accidents de trànsit que es produeixen en un punt d’una via, una zona, etc., en un període de temps determinat. Té com a sinònima la denominació sinistralitat, que és utilitzada sobretot en el context de les assegurances.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un exemple de terme creat per sufixació: a partir de la base accident (que prové del llatí accĭdens ‘que s’esdevé d’improvís’), es forma l’adjectiu accidental i, amb un nou sufix, el substantiu accidentalitat.

Quan estigueu de vacances, doncs, mireu de relaxar-vos tant com pugueu, però mai al volant o al manillar. I si el terme us interessa, per motius professionals o personals, en trobareu molts més de relacionats al Diccionari de seguretat viària.

 

És adequat el terme megacamió?

TermcatDeixa un comentari

megacamioEl terme megacamió es pot considerar adequat lingüísticament: s’ha creat adjuntant a la base camió la forma prefixada mega-, variant de megalo-, del mot grec mégas, ‘gran’. És un terme que designa un camió de més de 25 metres de llargada i de pes superior a les 60 tones. Recentment el terme és d’actualitat pel debat a l’entorn dels aspectes de seguretat i de sostenibilitat, entre d’altres, relacionats amb aquesta mena de vehicles, i està pendent la regulació de la circulació de megacamions per les carreteres catalanes.

Megacamió és la forma més àmpliament estesa en totes les llengües (francès: mégacamion; anglès: megatruck; castellà: megacamión) i utilitzada ja en la documentació de la legislació europea. Es documenten molts altres noms per a designar aquest concepte, que depenen del registre i del lloc, especialment en anglès (monster-truck, gigaliner, B-train, ecoliner, eurocombi) i en francès (éco combi, maxi-camion, gigaliner). Es constata, però, que les formes amb mega– són les que tenen més consens internacional.

#termedelasetmana: seguretat viària

xarxesDeixa un comentari

Els Mossos d’Esquadra i el Servei Català de Trànsit han engegat aquesta setmana una campanya per reduir els accidents causats per distracció al volant. És, doncs, una campanya de seguretat viària, i aquest és precisament el #termedelasetmana que us proposem.

Convé tenir en compte que l’adjectiu adequat per a referir-se a la relació amb qualsevol tipus de via (urbana o interurbana) és viari viària, i no pas vial.

Vial és una paraula de la llengua, però no té valor adjectiu, sinó que és un substantiu que fa referència a un tipus de via, en concret, un vial és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.

Per tant, quan ens referim a conceptes relacionats amb el trànsit i amb tot allò que s’esdevé en vies de comunicació, la forma de l’adjectiu adequada és viari o, en femení, viària (seguretat viària, disciplina viària, educació viària, control viari…).

Si voleu evitar les distraccions lingüístiques referides a l’àmbit de la seguretat viària, us recomanem la consulta del Diccionari de seguretat viària, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia. Hi trobareu prop de tres-centes denominacions catalanes, amb les definicions corresponents i equivalents en castellà, anglès i francès.