Etiqueta: TIC

#termedelasetmana: model de llenguatge extens

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una infografia interactiva amb alguns dels termes principals relacionats amb la intel·ligència artificial, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: model de llenguatge extens.

I és que si volem entendre què hi ha al darrere del xat GPT anem a parar a aquest terme, en anglès large language model (també té molt d’ús la sigla LLM). Es tracta d’un model d’aprenentatge automàtic capaç de modificar una gran quantitat de paràmetres de manera autònoma mentre aprèn per efectuar diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional i traduir text.

La forma catalana és un calc de la denominació anglesa, ben transparent des del punt de vista semàntic. També es proposa la sigla equivalent MLE, que pot ser útil en determinats contextos d’ús. La qualificació extens s’explica perquè aquest model és capaç de tractar una gran quantitat de dades de manera genèrica, i pot detectar-hi patrons i prendre decisions sense la necessitat de seguir instruccions predeterminades.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats en la infografia Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjament, ciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria social, estafa romàntica, extorsió sexual o sextorsió, hipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

Ciberatacs: amenaces noves, termes nous

TermcatDeixa un comentari

ciberatac

La protecció contra els ciberatacs és, des de fa temps, una de les grans preocupacions dels usuaris d’internet, tant particulars com institucionals o d’empreses. De ciberatacs (o, simplement, atacs) n’hi ha de molts tipus, però un dels més coneguts és l’anomenat atac de denegació de servei, també conegut amb la forma atac DoS (a partir la sigla anglesa corresponent a denial-of-service attack), que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir. Se sol fer saturant els canals de comunicació mitjançant l’enviament d’una gran quantitat de peticions falses alhora o també, de vegades, inhabilitant les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerables.

D’atacs DoS n’hi ha de diversa mena: en l’atac d’interferència (jamming attack, en anglès), per exemple, el que es fa és provocar pertorbacions en el servidor o la xarxa; en l’atac d’inundació (en anglès, flooding attack o flood attack), en canvi, s’envia una gran quantitat de dades que col·lapsen el sistema (per exemple, paquets de dades ICMP o UDP); en l’atac reflex (reflection attack, en anglès) es confon el servidor amb una adreça IP falsificada perquè proporcioni un codi de seguretat que permeti accedir al sistema, i en l’atac d’amplificació de DNS es falsifica l’adreça IP del sistema de noms de domini i se substitueix per l’adreça IP de la víctima, de manera que, d’una banda, totes les respostes DNS dels servidors s’envien als servidors de la víctima i, de l’altra, l’atacant envia múltiples consultes DNS curtes que requereixen una resposta molt més gran que acaba sobrecarregant el servidor.

Quan les peticions falses que caracteritzen els atacs DoS s’envien a través de grups d’usuaris o de xarxes d’ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques es parla de atac de denegació de servei distribuït o atac DDoS (a partir de la sigla anglesa corresponent a distributed denial-of-service attack).

Podríem continuar parlant-vos també de l’atac Blacknurse, l’atac d’autenticació, l’atac d’injecció, l’atac d’intermediari (o, simplement, intercepció) o l’atac de força bruta, però com que la nostra intenció no és de cap manera alarmar-vos, us proposem que, si els voleu conèixer, consulteu vosaltres mateixos la nostra Terminologia de la ciberseguretat. Allà trobareu tots aquests atacs, i encara uns quants més, ben esmentats i definits, a banda de molts altres termes relacionats amb la seguretat informàtica. Alguns d’aquests termes, els que generaven més dubtes a l’hora d’anomenar-los en català, s’han normalitzat recentment i els trobareu també aviat a la Neoloteca i al Cercaterm.

Compartim històries? Així es diu story en català

TermcatDeixa un comentari

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

Tecnologia, cultura i terminologia

TermcatDeixa un comentari

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbil, aprenentatge mòbil, comerç mòbil, màrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digital, alfabetització digital, audiència digital, bretxa digital, herència digital, identitat digital, immigrant digital, màrqueting digital, petjada digital, posicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackers, intel·ligència artificial, dades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Hem d’escriure wifi o Wi-Fi?

TermcatDeixa un comentari

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

#termedelasetmana: troià

TermcatDeixa un comentari

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.

#termedelasetmana: criptomoneda

TermcatDeixa un comentari

criptomoneda

Aquesta setmana, des del TERMCAT i amb la col·laboració del CESICAT, hem publicat la Terminologia de la ciberseguretat, un diccionari dedicat a un àmbit de plena actualitat i d’interès molt generalitzat. Per això, us proposen com a #termedelasetmana un dels termes d’aquest recull: el terme criptomoneda.

Es tracta de la moneda virtual basada en la criptografia, és a dir, en les tècniques de xifratge de dades. Des del punt de vista de la formació, el terme s’ha creat amb l’adjunció del formant cripto– (del grec kryptós ‘amagat’) a la base substantiva moneda (amb una etimologia curiosa: prové del llatí moneta ‘anunciadora’, que era el sobrenom de la deessa Juno, en el temple de la qual és on es van encunyar les primeres monedes).

El terme criptomoneda s’ha fet més o menys conegut arran de les notícies vinculades al bitcoin, la criptomoneda més popular.

Si voleu més informació sobre els bitcoins, les altres criptomonedes i molts altres conceptes d’aquest àmbit, consulteu la nova Terminologia de la ciberseguretat: us hi esperen prop de 260 termes relacionats amb el món de la seguretat a la xarxa.

Què és el hacktivisme?

TermcatDeixa un comentari

El hacktivisme és una forma d’activisme que utilitza la xarxa Internet com a espai de lluita ideològica, mitjançant l’execució d’accions que destorbin la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que es pretén denunciar.

Aquest concepte no s’ha de confondre amb el ciberactivisme, que es refereix a un concepte més genèric: es defineix com l’activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris. Podríem dir, doncs, que el hacktivisme és un tipus de ciberactivisme.

Com a terme, hacktivisme està format per acronímia amb els mots hack[er] i [ac]tivisme, i té l’origen en el manlleu anglès hacktivism. És l’única forma utilitzada en català i en altres llengües com l’espanyol, el francès, l’italià i el portuguès per a designar aquest concepte. En català es pot considerar adequada lingüísticament perquè parteix del manlleu hacker, normalitzat com a sinònim de furoner | furonera amb el sentit de persona que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

 

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.

Contactless? Sense contacte

TermcatDeixa un comentari

 

Recordeu que fa no tants anys hi havia comerços on no es podia pagar amb targeta? O que només es podia fer servir la targeta si la quantitat a pagar era superior a 6 euros? Actualment les targetes de dèbit i les targetes de crèdit estan generalitzades gairebé al cent per cent per fer qualsevol pagament.

La tecnologia que permet el pagament amb targeta ha evolucionat ràpidament. Fa uns anys es donava la targeta i la persona que cobrava se l’enduia al lloc on l’establiment tenia instal·lat el datàfon, i sovint el client no podia veure com es feia l’operació. Més tard, el datàfon ja anava amunt i avall pel local, per exemple, de taula en taula en un restaurant. Pel que fa a la targeta, al principi s’havia d’introduir al datàfon i esperar que en sortís un paperet que calia signar. Més endavant, el paperet i la signatura van ser substituïts per la introducció del PIN (el número d’identificació personal). Des de fa uns quants anys, ja no cal ni que la targeta toqui el datàfon.

En efecte, hi ha targetes que porten incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta. Són les targetes sense contacte, que funcionen gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper. Aquesta tecnologia, coneguda per la seva sigla anglesa NFC (near field communication) permet l’intercanvi de petites quantitats de dades gràcies a la generació d’un camp magnètic dèbil entre dispositius situats molt a prop els uns dels altres (o entre un dispositiu i una targeta sense contacte).

Fins ara ho hem vist sobretot amb targetes, però els pagaments sense contacte es poden fer amb altres dispositius, com ara amb braçalets o directament amb el mòbil.

Tots aquests termes destacats els trobareu al Cercaterm.