#termedelasetmana: indicació

Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.

En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.

Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina. 

Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament! 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: hipertrucatge

El dia 6 de febrer és el Dia de la Internet Segura, i des del Govern aquest any s’ha volgut posar el focus en el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’hipertrucatge.

El terme ha estat molt difós amb la seva forma anglesa, deepfake, i fa referència a la tècnica de manipulació audiovisual que, mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial, permet crear muntatges de vídeo molt realistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l’objectiu de desinformar o difamar.

En l’hipertrucatge s’utilitzen procediments diversos, com ara la superposició de diferents identitats, que permeten fer muntatges gairebé perfectes, amb persones dient coses que no han dit o intervenint en escenes on no han estat mai. Pot tenir una motivació diversa: difusió de notícies falses, burla de polítics o famosos, creació de contingut humorístic, pornorevenja, etc.

Des del punt de vista formal, és un terme creat sobre el verb trucar, que en llengua general és “Fer semblar (quelcom) una cosa que realment no és”, i el substantiu normatiu trucatge, que és una “Tècnica audiovisual que consisteix en la manipulació de les imatges impressionades realment per tal d’aconseguir resultats diferents”. El prefix del grec hiper- (que significa ‘sobre’, ‘ultra mesura’), dona un caràcter intensificador al nucli (atès que el trucatge en aquest cas és profund i permet crear imatges molt realistes).

L’alternativa catalana, doncs, té una estructura similar al manlleu anglès deepfake (mot creuat construït a partir de les formes angleses deep ‘profund’ i fake ‘fals’).

Els experts de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya alerten que, si bé no tots els hipertrucatges són fraudulents, la gran majoria sí que es creen amb males intencions, i de vegades són difícils d’identificar. Per això insisteixen en la necessitat d’estar alerta per no contribuir a la difusió d’aquesta mena de frau.

En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

Acceptada la forma ‘rúter’ al costat de ‘encaminador’

El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat la forma rúter com a designació catalana principal sinònima d’encaminador. Així, en la fitxa terminològica es recullen dues formes catalanes sinònimes i adequades: d’una banda rúter, manlleu de l’anglès adaptat, i d’una altra encaminador, calc semàntic de la mateixa forma anglesa. És un terme ben conegut que designa l’aparell que permet l’accés a internet i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.

Malgrat que l’alternativa catalana encaminador és semànticament adequada i ha tingut una difusió considerable, especialment en àmbits oficials i de l’administració, no ha aconseguit desplaçar el manlleu, el qual es manté molt viu i és d’ús generalitzat. Per aquest motiu es considera necessari acceptar-lo i adaptar-lo, al costat de la forma aprovada inicialment, encaminador, que també té ús i, a més, porta associats els conceptes de encaminar i encaminament, referits a les funcions que té un rúter.

El manlleu de l’anglès adaptat, rúter, ja es documenta en textos especialitzats i té l’aval de nombrosos especialistes de l’àmbit.  Altres llengües romàniques, com el castellà, el francès, l’italià i el portuguès, han incorporat també el manlleu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: model de llenguatge extens

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem una infografia interactiva amb alguns dels termes principals relacionats amb la intel·ligència artificial, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: model de llenguatge extens.

I és que si volem entendre què hi ha al darrere del xat GPT anem a parar a aquest terme, en anglès large language model (també té molt d’ús la sigla LLM). Es tracta d’un model d’aprenentatge automàtic capaç de modificar una gran quantitat de paràmetres de manera autònoma mentre aprèn per efectuar diverses tasques de processament del llenguatge natural, com ara generar i classificar text, respondre preguntes de manera conversacional i traduir text.

La forma catalana és un calc de la denominació anglesa, ben transparent des del punt de vista semàntic. També es proposa la sigla equivalent MLE, que pot ser útil en determinats contextos d’ús. La qualificació extens s’explica perquè aquest model és capaç de tractar una gran quantitat de dades de manera genèrica, i pot detectar-hi patrons i prendre decisions sense la necessitat de seguir instruccions predeterminades.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats en la infografia Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjamentciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria socialestafa romànticaextorsió sexual o sextorsióhipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

Ciberatacs: amenaces noves, termes nous

ciberatac

La protecció contra els ciberatacs és, des de fa temps, una de les grans preocupacions dels usuaris d’internet, tant particulars com institucionals o d’empreses. De ciberatacs (o, simplement, atacs) n’hi ha de molts tipus, però un dels més coneguts és l’anomenat atac de denegació de servei, també conegut amb la forma atac DoS (a partir la sigla anglesa corresponent a denial-of-service attack), que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir. Se sol fer saturant els canals de comunicació mitjançant l’enviament d’una gran quantitat de peticions falses alhora o també, de vegades, inhabilitant les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerables.

D’atacs DoS n’hi ha de diversa mena: en l’atac d’interferència (jamming attack, en anglès), per exemple, el que es fa és provocar pertorbacions en el servidor o la xarxa; en l’atac d’inundació (en anglès, flooding attack o flood attack), en canvi, s’envia una gran quantitat de dades que col·lapsen el sistema (per exemple, paquets de dades ICMP o UDP); en l’atac reflex (reflection attack, en anglès) es confon el servidor amb una adreça IP falsificada perquè proporcioni un codi de seguretat que permeti accedir al sistema, i en l’atac d’amplificació de DNS es falsifica l’adreça IP del sistema de noms de domini i se substitueix per l’adreça IP de la víctima, de manera que, d’una banda, totes les respostes DNS dels servidors s’envien als servidors de la víctima i, de l’altra, l’atacant envia múltiples consultes DNS curtes que requereixen una resposta molt més gran que acaba sobrecarregant el servidor.

Quan les peticions falses que caracteritzen els atacs DoS s’envien a través de grups d’usuaris o de xarxes d’ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques es parla de atac de denegació de servei distribuït o atac DDoS (a partir de la sigla anglesa corresponent a distributed denial-of-service attack).

Podríem continuar parlant-vos també de l’atac Blacknurse, l’atac d’autenticació, l’atac d’injecció, l’atac d’intermediari (o, simplement, intercepció) o l’atac de força bruta, però com que la nostra intenció no és de cap manera alarmar-vos, us proposem que, si els voleu conèixer, consulteu vosaltres mateixos la nostra Terminologia de la ciberseguretat. Allà trobareu tots aquests atacs, i encara uns quants més, ben esmentats i definits, a banda de molts altres termes relacionats amb la seguretat informàtica. Alguns d’aquests termes, els que generaven més dubtes a l’hora d’anomenar-los en català, s’han normalitzat recentment i els trobareu també aviat a la Neoloteca i al Cercaterm.

Compartim històries? Així es diu story en català

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

Tecnologia, cultura i terminologia

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbilaprenentatge mòbilcomerç mòbilmàrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digitalalfabetització digitalaudiència digitalbretxa digitalherència digitalidentitat digitalimmigrant digitalmàrqueting digitalpetjada digitalposicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackersintel·ligència artificialdades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Hem d’escriure wifi o Wi-Fi?

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

#termedelasetmana: troià

troia

Aquesta setmana s’escau el Dia de la Internet Segura, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més habituals en l’àmbit de la seguretat a la xarxa: el terme troià.

Es tracta del programa maliciós amb una funció aparentment útil, però amb funcions addicionals amagades que faciliten l’accés no autoritzat a un sistema i el fan vulnerable.

Els orígens del terme són prou coneguts, i encara més evidents si ens fixem en la forma sinònima cavall de Troia: com en la història mitològica, el programa maliciós s’amaga dins d’un altre programa útil per introduir-se dins del sistema, com els soldats grecs es van amagar dins del gran cavall que van deixar a l’entrada de la ciutat de Troia.

Des del punt de vista lingüístic, és un bon exemple d’un recurs força productiu a l’hora de crear nous termes: el recurs de l’habilitació o conversió; en aquest cas concret, la forma adjectiva troià (‘relatiu a l’antiga Troia’) es fa servir com a substantiu (molt probablement per influència de l’anglès) i adquireix un sentit específic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la seguretat informàtica, us interessarà conèixer la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu fins a 260 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant.