#termedelasetmana: ciberseguretat

ciberseguretat

Des de l’any 1983 se celebra, el dia 15 de març, el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, a proposta de l’ONU. Aquest any, la celebració s’ha volgut centrar en l’àmbit de la seguretat en les transaccions comercials digitals, atès que les compres per la xarxa són una realitat cada vegada més implantada.

En aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme ciberseguretat, que fa referència al conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la integritat i la confidencialitat de les dades informàtiques. El terme té com a forma sinònima el sintagma descriptiu seguretat informàtica.

Des del punt de vista de la formació, ciberseguretat està creat amb l’adjunció de la forma prefixada ciber– a la base seguretat. El formant ciber– prové del terme cibernètica, que s’aplica a la disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i els de les màquines amb l’objectiu de construir aparells que imitin els sistemes de comunicació i de comportament humans. Es tracta d’una creació de mitjan segle XIX a partir del grec kybernētikós, que vol dir ‘relatiu al pilot’, derivat de kybernáō ‘dur el timó, governar’.

A banda de la forma ciberseguretat, el formant és molt productiu en aquest àmbit, i ha donat lloc a termes com ara ciberactivisme, ciberassetjament, cibercultura, ciberespai, etc. Podeu veure una llarga llista de termes creats amb el formant si feu una cerca avançada al Cercaterm i cerqueu tots els termes que comencen amb aquesta cadena de caràcters.

Què és i com es pot dir en català un servei de acuda?

En el sector de les empreses que ofereixen serveis de seguretat, l’anomenat servicio de acuda és el que consisteix a enviar un vigilant a un domicili quan se’n dispara l’alarma perquè comprovi què ha passat.

En castellà utilitzen, doncs, una forma verbal simple de acudir (un imperatiu o un subjuntiu, segons els contextos). Tot i que en català el verb acudir té exactament el mateix sentit que en castellà (‘Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu’) és difícil crear una forma tan sintètica paral·lela a la castellana a partir d’alguna forma flexionada del verb en català. La denominació proposada és servei de verificació personal, forma sintagmàtica però perfectament viable i adequada en els contextos habitualment formals en què s’usa, com els catàlegs de serveis d’empreses de seguretat.

La forma acuda també s’utilitza com a substantiu masculí i femení (un acuda, una acuda) per a designar directament la persona que fa aquest servei. En català, se’n pot dir vigilant de servei de verificació personal o bé, de manera més escurçada, vigilant de verificació personal.

Podeu consultar aquests termes a la Consulteca.

#termedelasetmana: seguretat viària

Els Mossos d’Esquadra i el Servei Català de Trànsit han engegat aquesta setmana una campanya per reduir els accidents causats per distracció al volant. És, doncs, una campanya de seguretat viària, i aquest és precisament el #termedelasetmana que us proposem.

Convé tenir en compte que l’adjectiu adequat per a referir-se a la relació amb qualsevol tipus de via (urbana o interurbana) és viari viària, i no pas vial.

Vial és una paraula de la llengua, però no té valor adjectiu, sinó que és un substantiu que fa referència a un tipus de via, en concret, un vial és un caminal ample, generalment amb arbres a banda i banda.

Per tant, quan ens referim a conceptes relacionats amb el trànsit i amb tot allò que s’esdevé en vies de comunicació, la forma de l’adjectiu adequada és viari o, en femení, viària (seguretat viària, disciplina viària, educació viària, control viari…).

Si voleu evitar les distraccions lingüístiques referides a l’àmbit de la seguretat viària, us recomanem la consulta del Diccionari de seguretat viària, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia. Hi trobareu prop de tres-centes denominacions catalanes, amb les definicions corresponents i equivalents en castellà, anglès i francès.