#termedelasetmana: reconeixement d’estats

L’actualitat informativa d’aquests dies està marcada, en l’àmbit de la política internacional, pel terme que us proposem com a #termedelasetmana: reconeixement d’estats.

Fa referència a l’acte unilateral, lliure i declaratiu, de rellevància jurídica i política, pel qual un estat reconeix l’existència d’un altre estat.

La base del terme és el substantiu reconeixement, a partir del verb reconèixer, el qual està creat amb el prefix re- i el verb conèixer; aquest prefix normalment aporta el sentit de duplicació o repetició de l’acció, però en el cas de reconèixer no pren el sentit de ‘tornar a conèixer’, sinó uns sentits específics i, en el cas concret d’aquest terme, el sentit de ‘admetre una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.’.

El complement d’estats concreta l’àmbit d’aplicació del terme. Potser val la pena observar que la forma estat se sol escriure amb majúscula inicial quan fa referència a un estat concret (tant si la referència és completa com si no) i, en contextos d’especialitat, quan es fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n’especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l’Estat, però raons d’estat). Per això a reconeixement d’estats s’escriu en minúscula. Vegeu més informació sobre aquest aspecte en aquest apunt.

El terme reconeixement d’estats fa parella amb un altre tipus de reconeixement, el reconeixement de governs. Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Diccionari de relacions internacionals, amb aquests dos termes i més de 1.300 termes més vinculats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès, italià, anglès i àrab; definició, i notes explicatives o exemplificadores quan s’ha cregut convenient.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: catàstrofe

Les notícies recents dels terratrèmols a Síria i Turquia, i les que des de fa un any ens arriben des d’Ucraïna, han provocat que últimament s’hagi fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme catàstrofe, que en àmbits especialitzats es distingeix de desastre.

Una catàstrofe es defineix com un esdeveniment calamitós produït per causes naturals o humanes que, quan afecta un territori o una comunitat vulnerables, pot causar danys que desencadenin un desastre. I un desastre és una pertorbació greu del funcionament d’una societat, desencadenada per una catàstrofe, que comporta pèrdues humanes, materials o ambientals importants, les quals excedeixen la capacitat de la societat afectada per a fer-hi front amb els seus propis recursos.

Les catàstrofes poden ser de gestació lenta, com una sequera, o d’irrupció sobtada, com un terratrèmol o una inundació, i poden ser degudes a causes naturals, com un huracà, o a causes humanes, com un conflicte armat o un accident nuclear.

El mot catàstrofe prové del grec katastrophé ‘abatre, fer caure’, en què es distingeixen els formants kata– (que vol dir ‘de cap per avall’ o ‘sota’ i és present en altres termes com ara cataclismecatacumba, etc.) i el formant trophé (que transmet la idea de ‘gir’ i és la mateixa arrel que ha donat lloc a formes com ara troptropologia, etc.).

En determinats contextos, doncs, us pot ser útil la distinció conceptual entre catàstrofe i desastre. I si us interessen els termes d’aquest àmbit, us recomanem especialment el Diccionari de relacions internacionals, en què trobareu aquests termes i més de 1.300 termes més definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: suspensió d’hostilitats

Des de fa unes setmanes les notícies que arriben de l’est d’Europa vehiculen una terminologia que preferiríem no haver de sentir, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un d’aquests termes, que és alhora un desig: suspensió d’hostilitats.

Fa referència a la cessació temporal dels actes de guerra pactada per les parts bel·ligerants mitjançant un acord o un conveni, i també se’n pot dir alto el foc. Segons la durada i la jerarquia dels actors que acorden la suspensió d’hostilitats, es tracta d’una suspensió d’armes, una treva o un armistici.

Des del punt de vista de la forma, el terme suspensió d’hostilitats és un sintagma descriptiu i transparent, amb equivalents paral·lels en les llengües del nostre entorn. Respecte del sinònim alto el foc, potser val la pena advertir que no és adequada la forma alto *al foc que de vegades es pot trobar.

Esperem que la crisi actual es resolgui amb una suspensió d’hostilitats perdurable. I si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us recomanem de consultar el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes i amb àrees temàtiques específiques relatives al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans i l’acció humanitària, entre d’altres.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]