#termedelasetmana: ciència ciutadana

Us volem proposar com a #termedelasetmana un terme de creació recent, que vehicula un concepte que sembla que guanya importància cada dia que passa. Es tracta del terme ciència ciutadana.

Fa referència a la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics no professionals que té per objectiu la creació de coneixement amb la participació activa de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, ja sigui en la definició de problemes i reptes, en la captació i processament de dades o en la seva interpretació.

Probablement perquè es tracta d’un concepte relativament nou, encara hi ha força vacil·lació denominativa a l’hora de referir-s’hi. En català es consideren adequades i sinònimes les formes ciència ciutadanaciència col·laborativa i ciència participativa, formes paral·leles a les que es poden documentar en francès i en anglès. En anglès també són freqüents les formes civic science i networked science, i especialment crowd science o crowd sourced science. Aquestes darreres formes ens permeten destacar la relació d’aquest concepte amb altres termes com ara crowdsourcing o crowdfunding (en català, finançament col·lectiu) o altres iniciatives de coneixement compartit com ara la mateixa Viquipèdia.

Precisament a la Viquipèdia es destaca que la ciència ciutadana pot ser duta a terme per individus, equips o xarxes de voluntaris que col·laboren amb científics professionals per aconseguir objectius comuns. La implicació de xarxes de voluntaris permet als científics assolir tasques que, d’altra manera, requeririen grans inversions en temps o diners. Molts projectes de ciència ciutadana serveixen l’educació i sobrepassen els objectius educatius. Aquests projectes poden ser dissenyats per a un entorn educatiu formal o un entorn d’educació més informal com ara els museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunoteràpia

immunoterapia_2

Aquesta setmana arriba La Marató de TV3, una crida a la solidaritat que va molt més enllà que un simple programa de televisió. Des del TERMCAT ens hi hem afegit ja amb la publicació de la Terminologia del càncer, i ara encara ho volem reforçar amb el nostre #termedelasetmana: us proposem el terme immunoteràpia.

La immunoteràpia contra el càncer és una de les tècniques que actualment tenen més importància, i en el futur s’espera que encara tingui més pes i obri noves possibilitats. Es tracta de la manipulació de la resposta immunitària de l’individu amb finalitat terapèutica. Hi ha tres tipus bàsics d’immunoteràpies oncològiques: les basades en immunitat cel·lular, en anticossos i en citocines.

Ben segur que durant La Marató d’aquest diumenge es parlarà de la immunoteràpia, en podrem aprendre més coses, i, sobretot, ben segur que conclourem que “La investigació dona vida”.

És el mateix recerca que investigació?

recerca2

Els termes recerca i investigació són adequats en català per a designar el conjunt d’activitats intel·lectuals i materials adreçades a aclarir, trobar, descobrir, comprendre o transformar determinades qüestions d’un àmbit concret del coneixement. Són formes que han estat aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta, efectivament, de formes sinònimes, ja que no hi ha diferències essencials de significat entre totes dues. No obstant això, recerca es considera la forma preferent, d’una banda, perquè és la forma més consolidada en les publicacions tècniques i en les institucions oficials catalanes, i de l’altra, per la seva projecció internacional, ja que és una forma paral·lela al terme francès (recherche) i anglès (research). Per aquest motiu, en les fitxes terminològiques que trobareu al Cercaterm i a la Neoloteca corresponents a aquest terme, investigació es recull com a sinònim complementari de recerca, que és la denominació principal.

Finalment, destaquem que recerca és també la forma triada en la formació dels termes recerca, desenvolupament i innovacióamb la sigla R+D+Irecerca i desenvolupamentamb la sigla R+Dtermes relacionats però amb significats sensiblement diferents (si voleu aprofundir en aquesta qüestió us recomanem que llegiu les fitxes terminològiques de cadascun d’aquests termes o bé la fitxa general del criteri consultable al Cercaterm).

Com es diu en català call for papers?

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

#termedelasetmana: grafè

© iStock_Bumbasor
© iStock_Bumbasor

Aquesta setmana ve marcada per la celebració del Mobile World Congress 2016 a Barcelona. El #termedelasetmana que us proposem sembla que està cridat, segons algunes veus, a esdevenir un dels conceptes clau en el desenvolupament de la tecnologia dels propers anys. Es tracta del terme grafè, que ja havíem destacat temps enrere.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, el qual presenta un conjunt de propietats físiques molt interessants i ha esdevingut un camp de proves extraordinari en terrenys com la nanotecnologia.

La denominació grafè està formada per la base graf(it) (perquè el grafè es pot obtenir per exfoliació del grafit) i el sufix –è designador d’hidrocarburs, paral·lelament a formes com ara alquè (de alcohol + –è) i etilè (de etil + –è).

Mentre esperem descobrir quines novetats ens proporcionarà l’estudi i l’ús del grafè, de moment us convidem a visitar-ne la fitxa terminològica corresponent, en què veureu els equivalents en altres llengües, la definició i altres detalls.

#termedelasetmana: serendipitat

© Pixabay_Felixioncool
© Pixabay_Felixioncool

És molt coneguda l’anècdota que explica que Fleming va descobrir la penicil·lina per un descuit: mentre investigava, va adonar-se que en un cultiu que havia quedat oblidat la colònia d’un fong havia crescut espontàniament. La seva sagacitat, intel·ligència i preparació científica van fer la resta, perquè a molts altres els podia haver passat per alt el fet.

El fenomen pel qual es descobreix una cosa quan de fet se n’estava cercant una altra es coneix amb el terme serendipitat, i com que avui publiquem una actualització del Tesaurus de termes de recerca, ens ha semblat que aquest era un bon candidat a #termedelasetmana.

A més, la forma serendipitat té un origen literari prou curiós. La va crear en anglès (serendipity) el polític, historiador i escriptor Horace Walpole, el qual es va inspirar en un conte d’origen persa en què uns prínceps de l’illa de Serendib (o Serendip), nom àrab de l’actual Sri Lanka, resolen els seus problemes per mitjà d’unes casualitats extraordinàries.

Us convidem a cercar aquests termes i molts més de relacionats amb la recerca en el Tesaurus que avui actualitzem, i a mantenir la capacitat d’observació ben atenta, a veure si també vosaltres feu algun dia alguna troballa extraordinària.

#termedelasetmana: estat de la qüestió

© Elsevier
© Elsevier

Aquesta setmana, concretament del 21 al 24 d’octubre —però amb activitats complementàries que s’allarguen més enllà d’aquestes dates—, es duu a terme a Barcelona la 15a Conferència Europea sobre la Sida, organitzada per la Societat Clínica Europea de la Sida (EACS, European AIDS Clinical Society). Es tracta d’un esdeveniment de gran relleu, que ofereix en el seu programa “state of the art plenary lectures” sobre la recerca en aquest camp.

En el nostre #termedelasetmana us recordem que la forma state of the art no es tradueix literalment (no es diu *estat de l’art), sinó que correspon a la forma estat de la qüestió.

En certs àmbits de la recerca més avançada l’anglès ha esdevingut la llengua d’intercanvi habitual entre els especialistes, però és important que aquests mateixos especialistes, quan divulguen els resultats de la recerca en àmbits més generalistes, facin servir les alternatives catalanes més adequades. Això afavoreix la comprensió del missatge i la concepció de la llengua pròpia com un vehicle apte per a la comunicació dins de la pròpia comunitat.

Ah, i si sou especialistes en el camp de la sida, us recordem que disposeu del Vocabulari multilingüe de la sida, dins de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: síndrome de Rett

http://www.verkami.com/projects/9255-investigacion-de-nuevos-tratamientos-para-el-sindrome-de-rett#El #termedelasetmana que us proposem avui és síndrome de Rett o trastorn de Rett, que designa un trastorn generalitzat del desenvolupament que pot afectar els infants, especialment les nenes. Aquesta patologia neurològica complexa presenta una simptomatologia diversa, però es caracteritza per una desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d’autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge. La síndrome de Rett és una patologia associada generalment a una mutació espontània del gen MECP2, un interruptor epigenètic que controla l’expressió de diverses proteïnes.

Normalment us convidem a consultar la fitxa dels termes que destaquem, perquè hi pugueu veure la definició, els equivalents en altres llengües, etc. Aquesta vegada, però, us proposem que també feu una altra cosa: us convidem a visitar aquesta pàgina, en què trobareu la descripció del projecte de microfinançament que han engegat el Dr. Manel Esteller i el seu equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i de la Universitat de Barcelona per ajudar en la cerca d’un tractament farmacològic per a aquesta malaltia.

Una aportació ben petita pot fer possible continuar la recerca. Gràcies!