Els ocells marins volen en una nova infografia interactiva

El TERMCAT publica avui la infografia interactiva Ocells marins: un tresor en perill, en el marc del segon Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, que se celebra aquest cap de setmana a Menorca i que dona el protagonisme al grup d’ocells més amenaçat del planeta i amb més problemes de conservació.

La infografia recull 12 espècies d’ocells, d’ordres i famílies diverses, que viuen adaptats al medi marí, i que hem volgut destacar perquè representen espècies emblemàtiques, com ara el mascarell o l’ocell de tempesta, o per l’estat de conservació en què estan catalogades actualment, com ara la baldriga balear, endèmica de les Illes Balears, i el fumarell negre, en perill d’extinció; la baldriga mediterrània, el corb marí emplomallat o la gavina corsa, considerades espècies vulnerables; o el gavot, catalogada com espècie quasi amenaçada.

Cada il·lustració inclou enllaços a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica disponible de cadascuna de les espècies. Aquesta obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, i actualment en curs, permet la consulta de 7.379 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 74 famílies d’ocells passeriformes.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel ConsellSupervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells marins: un tresor en perill forma part del conjunt de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors

infografia_migracio_ocells2

Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva.

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratoriau migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l’enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.

 

Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.