Aquesta setmana, en què el dia 21 s’escau el Dia Europeu de la Mediació, el TERMCAT i el Departament de Justícia, Drets i Memòria us presentem el Diccionari de la mediació. I, per anar fent boca, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme desjudicialització.

Fa referència a l’acció de buscar una solució a un conflicte mitjançant mecanismes d’intervenció diferents de la forma jurisdiccional tradicional, que probablement seran més apropiats per a atendre les necessitats i els interessos de les parts. La desjudicialització, al costat de la deslegalització i de la desjuridificació —uns altres dos termes que també trobareu al diccionari—, és una de les bases del model de justícia que promou la mediació.

Des del punt de vista de la formació, el terme és un exemple paradigmàtic de mot creat per derivació, un dels processos de formació de termes més productius en català i, especialment, en l’àmbit del dret i les disciplines que s’hi poden relacionar. A partir de la base judici, que prové del llatí judicium, es crea l’adjectiu judicial, amb l’adjunció de la terminació –al, habitual en la creació de formes adjectives; sobre judicial, es crea judicialitzar, amb l’adjunció de la terminació –itzar, que es fa servir per a crear verbs; sobre judicialitzar, es crea judicialització, el substantiu corresponent; i sobre aquest substantiu, amb l’adjunció del prefix negatiu des-, es crea desjudicialització.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els procediments de resolució de conflictes sense intervenció judicial, i especialment amb la mediació, us interessarà el Diccionari de la mediació, que aplega i defineix prop de 700 termes del sector.

[Font: TERMCAT]

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

Aquesta setmana, concretament el dia 21, s’ha celebrat el Dia Europeu de la Mediació. A l’entorn d’aquesta jornada es duen a terme activitats diverses adreçades a presentar a la població en general els avantatges dels sistemes de resolució alternativa de conflictes (coneguts molt sovint amb la sigla ADR).

I en aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme dret col·laboratiu, que precisament es refereix a un d’aquests sistemes. Concretament, fa referència al procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d’un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l’inici d’un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver de recórrer, finalment, al procediment judicial. Com que els advocats pacten, ja d’entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició. Té la flexibilitat i la confidencialitat d’una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.

Com podeu veure, el concepte s’ajusta perfectament als principis que s’impulsen amb els sistemes que promouen la resolució dels conflictes sense intervenció judicial, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, i que permeten progressar cap a una societat més madura i cohesionada.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us interessarà especialment el diccionari en línia que acabem de publicar, Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR), amb una trentena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. I també us pot interessar la infografia interactiva La plaça dels ADR, amb alguns dels termes més destacats de l’àmbit.

Si us moveu en ambients relacionats amb el dret o amb altres disciplines associades, o simplement si esteu al cas de l’actualitat informativa, és ben probable que us soni el terme que us proposem com a #termedelasetmana: justícia restaurativa.

Fa referència a un nou paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses. La justícia restaurativa, doncs, proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, més centrada en la vulneració de la llei. Se n’ha parlat especialment en notícies i altres contextos relacionats amb la violència masclista, com podeu veure en el nostre darrer #TermesEnÚs.

La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català, i la forma sinònima justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment. L’adjectiu restaurativa ha guanyat ús en aquest context probablement per influència de l’anglès (restorative justice), però·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: “Que serveix per a restaurar”, i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és “Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans” i “Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia”.

Al costat del terme justícia restaurativa es poden considerar altres conceptes íntimament relacionats, com ara pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu. Us convidem a consultar-los a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, en què podreu consultar tots els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació d’aquestes formes.