#termedelasetmana: dret col·laboratiu

dl_adr

Aquesta setmana, concretament el dia 21, s’ha celebrat el Dia Europeu de la Mediació. A l’entorn d’aquesta jornada es duen a terme activitats diverses adreçades a presentar a la població en general els avantatges dels sistemes de resolució alternativa de conflictes (coneguts molt sovint amb la sigla ADR).

I en aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme dret col·laboratiu, que precisament es refereix a un d’aquests sistemes. Concretament, fa referència al procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d’un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l’inici d’un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver de recórrer, finalment, al procediment judicial. Com que els advocats pacten, ja d’entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició. Té la flexibilitat i la confidencialitat d’una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.

Com podeu veure, el concepte s’ajusta perfectament als principis que s’impulsen amb els sistemes que promouen la resolució dels conflictes sense intervenció judicial, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, i que permeten progressar cap a una societat més madura i cohesionada.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us interessarà especialment el diccionari en línia que acabem de publicar, Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR), amb una trentena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. I també us pot interessar la infografia interactiva La plaça dels ADR, amb alguns dels termes més destacats de l’àmbit.

#termedelasetmana: justícia restaurativa

termes_en_us_justicia_restaurativa

Si us moveu en ambients relacionats amb el dret o amb altres disciplines associades, o simplement si esteu al cas de l’actualitat informativa, és ben probable que us soni el terme que us proposem com a #termedelasetmana: justícia restaurativa.

Fa referència a un nou paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses. La justícia restaurativa, doncs, proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, més centrada en la vulneració de la llei. Se n’ha parlat especialment en notícies i altres contextos relacionats amb la violència masclista, com podeu veure en el nostre darrer #TermesEnÚs.

La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català, i la forma sinònima justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment. L’adjectiu restaurativa ha guanyat ús en aquest context probablement per influència de l’anglès (restorative justice), però·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: “Que serveix per a restaurar”, i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és “Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans” i “Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia”.

Al costat del terme justícia restaurativa es poden considerar altres conceptes íntimament relacionats, com ara pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu. Us convidem a consultar-los a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, en què podreu consultar tots els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació d’aquestes formes.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

#termedelasetmana: mediació

mediacióEl dia 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació. Per això el terme mediació és el nostre #termedelasetmana.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast

El Consell d’Europa va ser la primera institució europea que va manifestar la necessitat d’instituir, promoure i reforçar la mediació com un procediment de resolució de conflictes, i actualment aquest concepte és objecte d’un pla especial d’impuls encapçalat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Precisament el Departament de Justícia té en curs d’elaboració, amb l’assessorament metodològic del TERMCAT, una terminologia específica sobre l’àmbit de la mediació, que esperem poder fer pública en un termini no gaire llunyà.