#termedelasetmana: sobrecoberta

Un any més ha arribat la Setmana del Llibre en Català. Quan hi aneu, és ben probable que passejant entre les parades us cridi l’atenció el terme que us proposem com a #termedelasetmana: que us cridi l’atenció alguna sobrecoberta.

La sobrecoberta és el full de paper imprès per la cara exterior que protegeix les cobertes d’un llibre. Sovint es fa amb un paper més o menys plastificat, i sol tenir un disseny acurat que faci destacar el llibre entre la resta.

També se’n pot dir camisa. Tant sobrecoberta com camisa són formes descriptives, en el primer cas creada per l’adjunció del formant sobre– a la base coberta, i en el segon cas, creada per metàfora, per analogia de la funció protectora de la camisa de roba amb la funció que fa aquest element sobre les cobertes del llibre.

La sobrecoberta, a més a més de protegir, també ens pot ajudar a recordar que la part externa del llibre és la coberta (o la tapa), no pas la portada; la portada és una de les primeres pàgines de l’interior del llibre, en la qual es fa constar el títol de l’obra i, normalment, l’autoria i l’editorial responsable.

En aquesta infografia interactiva trobareu il·lustrades les parts principals del llibre, i podreu accedir a les fitxes completes de termes com ara faixapàgina de respectellomtallguardaportadella, etc.

I si encara necessiteu més informació, podeu recórrer a la consulta de la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb uns cent vuitanta termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització, la publicitat i les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: faixa

La setmana de Sant Jordi té el llibre com un dels protagonistes destacats. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que trobem en bastants dels llibres que veiem en les parades, especialment en les novetats: el terme faixa.

Fa referència a la tira de paper amb què s’envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant, com ara premis literaris obtinguts per l’obra, el nombre d’edicions, el nombre d’exemplars venuts, la referència a altres obres del mateix autor, etc. També se’n pot dir banda.

Es tracta d’un dels sentits que ha adoptat la paraula faixa, que sol designar elements més llargs que amples que envolten altres elements. El mot també té usos en àrees com la indumentària, la construcció, la navegació, etc.

La faixa envolta la coberta o la sobrecoberta, però no pas la portada. Si voleu parlar amb precisió de les parts del llibre, us recomanem de consultar la infografia interactiva Les parts del llibre, i també el diccionari en línia Terminologia del llibre, que conté 180 termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat, a més de les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Us desitgem un bon dia de Sant Jordi, ben ple de llibres (amb faixa o sense!).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: llibre electrònic

El 4 de juliol és el Dia Internacional del Llibre Electrònic, i per això us volem proposar el terme llibre electrònic com a #termedelasetmana.

Fa referència al llibre editat en suport digital, amb contingut de text, imatge o so, que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït. El mitjà més habitual per a llegir llibres electrònics és el lector de llibres electrònics, un maquinari concebut específicament per a la lectura de llibres electrònics, generalment de les dimensions d’un llibre de butxaca però més estret i lleuger, amb pantalla monocroma, i amb diverses opcions de navegació pels continguts.

També se’n pot dir llibre digital. Sovint, aquest concepte és designat amb la forma anglesa e-book, una forma que es considera innecessària en català atès que les denominacions catalanes alternatives són descriptives i transparents, ja tenen un ús bastant consolidat i segueixen el paral·lelisme amb moltes altres formes que en anglès es creen amb el prefix e- i en català es resolen amb els adjectius electrònic o digital (correu electrònicmàrqueting electrònicbanca electrònicaadministració electrònica, etc.).

El lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader) sovint és anomenat també amb la forma reduïda llibre electrònic (“A l’estiu sempre m’emporto el llibre electrònic a la platja”), per un procés natural de metonímia.

Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: portada

Aquesta setmana ens volem tornar a fixar en un terme que, sovint, veiem utilitzat de manera imprecisa. Es tracta del terme portada, i de la diferència amb el terme relacionat coberta. Una diferència que moltes persones ja tenen present, però que pel que es veu en textos de diversa mena, encara no és de coneixement general.

Com es veu a la il·lustració que acompanya aquest text, la portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. En general, a la pàgina posterior de la portada hi trobem la pàgina de crèdits, amb el copyright i altres blocs d’informació.

En canvi, la coberta (o tapa) sí que és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La coberta protegeix la part anterior, el llom i la part posterior del llibre (aquesta part posterior és la contracoberta). De vegades, els llibres es presenten encara amb una sobrecoberta, que cobreix la coberta pròpiament dita.

Per tant, quan passegem entre parades de la fira del llibre, o quan entrem a una llibreria i badoquegem entre els prestatges, el que veiem són les cobertes o sobrecobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir.

Ah, i un consell per a estudiants: quan citeu un llibre en una bibliografia, és millor que prengueu les dades (títol, nom de l’autor, editorial, etc.) de la portada i de la pàgina de crèdits, i no pas de la coberta; en general, és més probable que la portada i els crèdits hagin estat revisats per l’autor del llibre, i en canvi la coberta sol seguir un procés de creació diferent que no sempre garanteix que l’autor l’hagi poguda revisar.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el món del llibre, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: enquadernació en rústica

enquadernacio_rusticaAquesta setmana els llibres tenen un protagonisme indiscutible, perquè es duu a terme la Setmana del Llibre en Català.

Un dels termes que més es fan servir en les converses entre els professionals de l’edició és el que avui us destaquem com a #termedelasetmana: l’enquadernació en rústica.

Fa referència al tipus d’enquadernació en què les cobertes són de paper o de cartolina, i també se’n pot dir enquadernació de tapa tova. Aquesta enquadernació, en què els diversos plecs de fulls solen anar encolats, és la més habitual en els llibres de butxaca, perquè resulta més econòmica.

El terme fa parella, és clar, amb l’enquadernació en cartoné o enquadernació de tapa dura, en què les cobertes són de cartó prim, generalment folrades amb paper, i els plecs de fulls solen anar cosits. Aquesta mena d’enquadernació és més costosa però també més resistent.

Si visiteu la Setmana del Llibre en Català estem convençuts que trobareu títols que us interessaran, ja siguin enquadernats en rústica o en cartoné. I si us queden ganes de conèixer més terminologia pròpia de llibres i llibreters, us convidem a visitar la Terminologia del llibre en línia, on trobareu una selecció de termes de l’àmbit.

#termedelasetmana: bibliotràiler

© iStock / evirgenEls protagonistes de la setmana de Sant Jordi són, evidentment, les roses i els llibres. Si ens fixem especialment en els llibres, és prou sabut que durant aquests dies es concentra un percentatge important de les vendes anuals.

Els llibreters i editors són especialment conscients d’això, i evidentment cerquen la millor manera de fer arribar als lectors potencials les virtuts dels llibres que ens ofereixen.

En línia amb el desenvolupament de moltes altres estratègies de màrqueting recents, des de fa un cert temps podeu trobar a la xarxa els protagonistes del nostre #termedelasetmana: els bibliotràilers o tràilers de llibre.

El terme és prou transparent: es tracta de vídeos elaborats per promoure un llibre. N’hi ha de tota mena: des d’obres quasi cinematogràfiques fins a petites mostres d’enginy elaborades amb pocs mitjans però molta imaginació. En anglès es difon amb la forma booktrailer. En vam parlar ja fa més d’un any i mig, però recentment n’hem actualitzat la fitxa.

Tant si és per mitjà d’un bibliotràiler com si és per qualsevol altre mitjà més o menys tradicional, us desitgem que aquest Sant Jordi trobeu un llibre que us proporcioni unes molt bones estones. Bona diada de Sant Jordi!