#termedelasetmana: llibre electrònic

El 4 de juliol és el Dia Internacional del Llibre Electrònic, i per això us volem proposar el terme llibre electrònic com a #termedelasetmana.

Fa referència al llibre editat en suport digital, amb contingut de text, imatge o so, que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït. El mitjà més habitual per a llegir llibres electrònics és el lector de llibres electrònics, un maquinari concebut específicament per a la lectura de llibres electrònics, generalment de les dimensions d’un llibre de butxaca però més estret i lleuger, amb pantalla monocroma, i amb diverses opcions de navegació pels continguts.

També se’n pot dir llibre digital. Sovint, aquest concepte és designat amb la forma anglesa e-book, una forma que es considera innecessària en català atès que les denominacions catalanes alternatives són descriptives i transparents, ja tenen un ús bastant consolidat i segueixen el paral·lelisme amb moltes altres formes que en anglès es creen amb el prefix e- i en català es resolen amb els adjectius electrònic o digital (correu electrònicmàrqueting electrònicbanca electrònicaadministració electrònica, etc.).

El lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader) sovint és anomenat també amb la forma reduïda llibre electrònic (“A l’estiu sempre m’emporto el llibre electrònic a la platja”), per un procés natural de metonímia.

Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: portada

Aquesta setmana ens volem tornar a fixar en un terme que, sovint, veiem utilitzat de manera imprecisa. Es tracta del terme portada, i de la diferència amb el terme relacionat coberta. Una diferència que moltes persones ja tenen present, però que pel que es veu en textos de diversa mena, encara no és de coneixement general.

Com es veu a la il·lustració que acompanya aquest text, la portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. En general, a la pàgina posterior de la portada hi trobem la pàgina de crèdits, amb el copyright i altres blocs d’informació.

En canvi, la coberta (o tapa) sí que és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La coberta protegeix la part anterior, el llom i la part posterior del llibre (aquesta part posterior és la contracoberta). De vegades, els llibres es presenten encara amb una sobrecoberta, que cobreix la coberta pròpiament dita.

Per tant, quan passegem entre parades de la fira del llibre, o quan entrem a una llibreria i badoquegem entre els prestatges, el que veiem són les cobertes o sobrecobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir.

Ah, i un consell per a estudiants: quan citeu un llibre en una bibliografia, és millor que prengueu les dades (títol, nom de l’autor, editorial, etc.) de la portada i de la pàgina de crèdits, i no pas de la coberta; en general, és més probable que la portada i els crèdits hagin estat revisats per l’autor del llibre, i en canvi la coberta sol seguir un procés de creació diferent que no sempre garanteix que l’autor l’hagi poguda revisar.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el món del llibre, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia del llibre, amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: enquadernació en rústica

enquadernacio_rusticaAquesta setmana els llibres tenen un protagonisme indiscutible, perquè es duu a terme la Setmana del Llibre en Català.

Un dels termes que més es fan servir en les converses entre els professionals de l’edició és el que avui us destaquem com a #termedelasetmana: l’enquadernació en rústica.

Fa referència al tipus d’enquadernació en què les cobertes són de paper o de cartolina, i també se’n pot dir enquadernació de tapa tova. Aquesta enquadernació, en què els diversos plecs de fulls solen anar encolats, és la més habitual en els llibres de butxaca, perquè resulta més econòmica.

El terme fa parella, és clar, amb l’enquadernació en cartoné o enquadernació de tapa dura, en què les cobertes són de cartó prim, generalment folrades amb paper, i els plecs de fulls solen anar cosits. Aquesta mena d’enquadernació és més costosa però també més resistent.

Si visiteu la Setmana del Llibre en Català estem convençuts que trobareu títols que us interessaran, ja siguin enquadernats en rústica o en cartoné. I si us queden ganes de conèixer més terminologia pròpia de llibres i llibreters, us convidem a visitar la Terminologia del llibre en línia, on trobareu una selecció de termes de l’àmbit.

#termedelasetmana: bibliotràiler

© iStock / evirgenEls protagonistes de la setmana de Sant Jordi són, evidentment, les roses i els llibres. Si ens fixem especialment en els llibres, és prou sabut que durant aquests dies es concentra un percentatge important de les vendes anuals.

Els llibreters i editors són especialment conscients d’això, i evidentment cerquen la millor manera de fer arribar als lectors potencials les virtuts dels llibres que ens ofereixen.

En línia amb el desenvolupament de moltes altres estratègies de màrqueting recents, des de fa un cert temps podeu trobar a la xarxa els protagonistes del nostre #termedelasetmana: els bibliotràilers o tràilers de llibre.

El terme és prou transparent: es tracta de vídeos elaborats per promoure un llibre. N’hi ha de tota mena: des d’obres quasi cinematogràfiques fins a petites mostres d’enginy elaborades amb pocs mitjans però molta imaginació. En anglès es difon amb la forma booktrailer. En vam parlar ja fa més d’un any i mig, però recentment n’hem actualitzat la fitxa.

Tant si és per mitjà d’un bibliotràiler com si és per qualsevol altre mitjà més o menys tradicional, us desitgem que aquest Sant Jordi trobeu un llibre que us proporcioni unes molt bones estones. Bona diada de Sant Jordi!