Etiqueta: lleure

#termedelasetmana: casal d’estiu

TermcatDeixa un comentari

Arriba l’estiu i comencen les vacances escolars, que la canalla espera amb emoció; és per això que destaquem un #termedelasetmana ple de jocs i d’aventures que comença just aquest dimecres i que està ben arrelat a la cultura i la llengua catalanes: el casal d’estiu.

Els casals d’estiu són la gran taula de salvació per a moltes famílies que veuen l’inici de l’estiu amb una mica de vertigen. Són espais plens de tallers, jocs, excursions i aventures on els menuts aprenen, es diverteixen i fan nous amics, mentre els adults intenten practicar la conciliació de la vida laboral i familiar —un terme que sona molt bé però que, en realitat, és gairebé una llegenda urbana al llarg del curs escolar.

Des del punt de vista lingüístic, recordem que casal és una entitat de caràcter popular específica dels països de parla catalana, amb finalitats culturals, recreatives, polítiques o religioses: casal d’estiu, casal d’avis, casal de joves, etc.

Els casals només ocupen unes hores al dia, però aquestes hores són or pur per a les famílies que necessiten treballar, fer gestions o, amb una mica de sort, respirar tranquils. Tot això no seria possible sense els autèntics herois de l’estiu: l’equip de monitors que aconsegueix fer de cada activitat una aventura i que, amb paciència infinita, omplen els dies dels infants de rialles i bons records. Gràcies per salvar l’estiu… a tothom!

[Font: TERMCAT ]

#termedelasetmana: mangaka

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana arriba la 43a edició del Saló del Còmic i volem destacar un terme que segur que us sonarà si sou fans del gènere manga: mangaka, el nostre #termedelasetmana.

Si alguna vegada heu somiat a crear el vostre propi manga, aleshores heu imaginat la vida d’un mangaka, els autors de còmics del gènere manga. Hi ha una tendència a pensar que els mangues només són vinyetes farcides de cops de puny i violència, però de mangues n’hi ha de tots els gèneres i de totes les edats; actualment, també hi ha mangakes que qüestionen els rols socials establerts i que escriuen personatges més profunds amb col·lectius invisibilitzats.

El terme mangaka no s’ha adaptat en català i segueix el criteri de mantenir els estrangerismes de llengües asiàtiques quan són prou coneguts i específics. Podríem crear una forma amb els sufixos que en català indiquen professió (mangaire?, manguer?, manguista?), però segurament no tindria gaire èxit perquè costa d’identificar amb el concepte i s’allunya del referent.

Què tenen en comú una karateka, un judoka o una mangaka? No és l’inici d’un acudit: en japonès, mangaka està format a partir del mot manga (‘còmic’) i el sufix -ka (que indica professió o especialització). Per tant, mangaka és, literalment, un autor de còmics manga. És el mateix sufix, per exemple, de judoka o karateka, que són ja formes catalanes que apareixen al diccionari normatiu. Convé notar que es proposa el plural regular en tots els casos: judokes, karatekes i mangakes.

A part de visitar el Saló del Còmic, sempre podeu fer una visita a la nostra Terminologia del manga.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vespreig

TermcatDeixa un comentari

Qui no ha sortit mai de gresca durant les hores del vespre perquè així el cos ens aguanta amb més dignitat l’endemà? Efectivament, aquí darrere hi ha un concepte de moda que darrerament posen en pràctica joves i grans, és intergeneracional: el vespreig.

Proposem vespreig per anomenar el que en castellà se’n diu tardeo: l’activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics, companys, coneguts i saludats, sovint durant les hores del vespre, en bars, terrasses o altres espais d’oci, combinant tapes, copes, música, conversa i algun flirteig. Com a forma complementària, tenim la denominació horabauxa, que és un acrònim format a partir de horabaixa (forma pròpia del balear) i disbauxa.

Per què apostem per vespreig? Partim de l’arrel vespre perquè té l’avantatge que es diu en tots els dialectes i sembla que coincideix bastant amb l’hora en què es fa aquesta activitat. A més a més, permet el joc amb el verb vesprejar, que ja existeix amb el sentit més general de ‘fer-se fosc’; però no s’entrebanca amb un sentit ja existent en una part o altra del domini. Per tant, vespreig té aquell toc de singularitat pel que fa al concepte i alhora d’informalitat, amb la terminació en –eig.

Així que ja ho sabeu, a partir d’ara més vespreig i menys tardeig o tardeo. Apunteu-vos a la moda d’anar de vespreig o, fins i tot, directament podeu vesprejar amb aquest nou sentit. No badeu. Salut i sort!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: càmper

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es duu a terme el Saló Internacional del Caravàning, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest sector: el terme càmper.

Fa referència a la furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.

El terme té origen en la reducció adaptada de la forma anglesa camper van, tot i que en anglès no s’utilitza la forma abreujada i el terme camper van té un sentit força genèric. L’anglicisme s’utilitza paral·lelament en castellà i en italià, llengües en què fins i tot es documenta en obres lexicogràfiques. L’adaptació càmper, que adequa la denominació a les regles ortogràfiques d’accentuació en català, és mínima i té el suport dels especialistes consultats.

També tenen molt d’ús les formes derivades camperitzar i camperització, que fan referència a l’acció de condicionar una furgoneta com a càmper.

Al Saló Internacional del Caravàning podreu veure algunes de les furgonetes que es comercialitzen com a càmper, i si sou dels que us agrada fer-vos les coses vosaltres mateixos, segurament també hi podreu prendre idees per a fer la vostra pròpia camperització.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ecoturisme

TermcatDeixa un comentari

Si durant les pròximes vacances us heu plantejat de fer una mica de turisme, us proposem que feu turisme ecològic, ecoturisme o turisme verd.

Aquest #termedelasetmana fa referència al turisme que té per finalitat el contacte directe i respectuós amb la natura, el descobriment del patrimoni local i l’entorn rural, i la pràctica d’esports a l’aire lliure.

La forma turisme ecològic és un sintagma descriptiu i transparent, en què la base turisme (“Fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació”, segons el diccionari normatiu) es complementa amb l’adjectiu ecològic, que hi aporta aquest valor de respecte per la natura, l’entorn, l’aire lliure, etc.

La forma ecoturisme es val del formant eco-, una forma prefixada provinent del mateix adjectiu ecològic, que té origen en el mot grec oikós ‘casa, medi, entorn’, i que des de fa temps és força productiu en la creació de termes (ecosfera, ecosistema, ecomuseu, ecoblanqueig, ecocida, ecodisseny, etc.).

Finalment, la forma turisme verd es crea amb l’adjectiu verd, que té un ús freqüent en la creació de termes que es relacionen amb l’entorn natural, l’ecologia i contextos semblants, com en els termes blanqueig verd, cinturó verd, espai verd, hidrogen verd, etc.

Trobareu aquest terme al Diccionari de turisme, que ha estat actualitzat fa ben poc, i també al Cercaterm. [Font: TERMCAT]

El Diccionari de turisme s’actualitza

TermcatDeixa un comentari

Des d’avui ja es pot consultar l’actualització del Diccionari de turisme, elaborat conjuntament pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra.

L’obra presenta 1.205 termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, d’àmbits com ara l’allotjament, la gastronomia i restauració, els transports, l’organització i intermediació de viatges, les modalitats de turisme, les activitats turístiques, etc.

El Diccionari de turisme es va publicar el gener d’aquest any i l’actualització que ara es presenta incorpora una revisió de la classificació temàtica dels termes i una dotzena de termes nous com ara glàmping, turisme de reunions i congressos, necroturisme o lloguer amb tripulació. La intenció dels autors és que el diccionari es pugui actualitzar anualment amb les novetats que s’incorporen al sector.

El diccionari es complementa amb una sèrie d’infografies interactives: Turisme: com treballem al segle XXI, Per allotjar-vos / fer els àpats i A l’aeroport, que il·lustren alguns dels termes clau de l’àmbit i donen accés a les entrades terminològiques corresponents.

El Diccionari de turisme forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

#termedelasetmana: monitor de lleure

TermcatDeixa un comentari

El final del curs escolar representa també, per a molta mainada, l’arribada dels campaments, les colònies, els casals d’estiu i altres activitats de lleure similars. Per això, us volem proposar el terme monitor de lleure | monitora de lleure com a #termedelasetmana.

Fa referència al monitor que atén nens i joves en activitats lúdiques i educatives fora de l’horari escolar d’un centre educatiu, com ara colònies d’estiu, casals o esplais.

El terme està format sobre la base monitor|monitora, un mot d’origen llatí (de monitor, monitoris ‘guia’, ‘conseller’, derivat de monere ‘aconsellar’) que designa en diversos àmbits la persona que atén, acompanya o ensenya. El complement de lleure especifica l’àmbit d’aplicació.

En relació amb aquest terme, convé tenir en compte que no es considera adequada la forma monitoratge per a fer referència al conjunt de monitors i monitores. Monitoratge és un terme tècnic que designa, en diversos àmbits d’especialitat, una operació de vigilància i supervisió (d’una intervenció o d’un malalt en l’àmbit mèdic; d’un sistema complex en l’àmbit tecnològic; etc.). Si es vol fer referència al conjunt de monitors i monitores es fa servir la forma coordinada o el plural masculí.

També es pot observar que la forma monitor referida a l’aparell que serveix per a controlar a distància una imatge o un altre senyal electromagnètic, o a la pantalla d’un terminal informàtic o d’un sistema de visualització d’imatges, ha arribat al català (i a altres llengües) a partir de l’anglès, però de fet en aquesta llengua també té el mateix origen llatí.

I aprofitarem l’ocasió per fer un reconeixement a tots els joves que, sovint des del voluntariat o amb unes condicions econòmiques molt escasses, s’escarrassen per oferir a la canalla no només entreteniment, sinó tot un conjunt d’experiències que els enriqueixin, en uns entorns en què prenen especial importància valors com la companyonia, l’autonomia personal, el respecte a la natura i tants altres.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm i també al Diccionari d’educació.

[Font: TERMCAT]

Els termes catalans dels videojocs, en un nou material interactiu

TermcatDeixa un comentari

Termes_videojocs

Has participat alguna vegada en una trobada LAN (LAN party)? Ets una jugadora ocasional (casual gamer) o una jugadora experta (hardcore player)? Ja saps quina diferència hi ha entre un joc de trets i un joc de lluita?

Si et ve de gust, ara pots jugar una mica amb el nou material interactiu que hem preparat: Termes de videojocs: com els diem en català? Hi trobaràs alguns dels termes més habituals en l’àmbit dels videojocs amb la seva forma en anglès (sovint, la més coneguda) i, si fas clic sobre la imatge, descobriràs la proposta catalana corresponent. A més, si cliques el terme, aniràs a parar a l’entrada corresponent de la Terminologia dels videojocs, en què trobaràs la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Els gamers són jugadors (de videojocs)?

TermcatDeixa un comentari

videojugador

Les formes jugador (de videojocs) i videojugador són les alternatives catalanes adequades per a la forma anglesa gamer.

En anglès, els principals diccionaris defineixen gamer com la persona que juga amb videojocs; les formes catalanes jugador (de videojocs) o videojugador, doncs, són semànticament apropiades per traslladar aquest concepte a la nostra llengua. Sovint, el context pot fer innecessària la part del terme que està entre parèntesis, i n’hi ha prou de referir-s’hi com a jugador. En castellà, es recullen les formes jugador (de videojuegos) o videojugador, i en francès, joueur de jeux vidéo.

Per tant, tot i que l’anglicisme tingui un ús sovintejat, recomanem d’utilitzar les alternatives pròpies, que resulten ben transparents.

#termedelasetmana: manga

TermcatDeixa un comentari

manga_webnou

De l’1 al 4 de novembre es duu a terme a Barcelona una nova edició del Saló del Manga, un esdeveniment que concentra un nombrós grup d’aficionats. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme manga.

Com és prou sabut, el manga és un gènere de còmic d’origen japonès, sovint en blanc i negre i amb un sentit de lectura de dreta a esquerra en cada pàgina, que es caracteritza per personatges de gran expressivitat i ulls molt grossos, fons poc detallats, un estil cinematogràfic i l’ús abundant d’onomatopeies

La denominació manga prové del japonès, en què significa, literalment, ‘imatge o dibuix còmic’ (de man ‘caòtic, desordenat, divertit’ i ga ‘dibuix, imatge’).

I si bé la forma manga ja es pot considerar de coneixement general, potser no ho són tant tot un conjunt de termes relacionats: otaku, mangaka, cosplay, shojo, hentai, etc. Si voleu saber a què fa referència cadascun, us recomanem de consultar aquest tríptic, on trobareu una vintena de termes definits, amb equivalents en altres llengües i amb notes ben interessants.