Ben segur que teniu presents els termes sinònim i antònim: segurament els recordeu de quan anàveu a escola. Avui us proposem de fixar-nos en la riquíssima família de termes emparentats amb aquests; és probable que molts us sonin, però alguns altres potser seran una descoberta.

Per exemple, és àmpliament conegut el topònim, però des de l’àmbit de la geografia ens arriben també el corònim, l’orònim, l’hidrònim o el talassònim, al costat de l’endotopònim, l’exònim, l’exotopònim, el fitotopònim, l’hagiotopònim, i el simpàtic i repetitiu tautotopònim.

El conegut anònim (bonica paradoxa) conviu, en els àmbits del dret, de la documentació i la bibliologia, amb l’autònim, el pseudònim i l’al·lònim. I en biologia es fan servir termes com ara autoctònim i biònim.

I en els àmbits de la lingüística, és clar, hi ha un nombre important de creacions paral·leles: el quasi publicitari acrònim, l’antropònim i l’autoglotònim; l’hiperònim, l’hipònim i, és clar, el cohipònim; l’homònim, l’heterònim i el parònim; el productiu epònim i el sempre escampat geosinònim, al costat del sovint literari aptònim.

Ja ho veieu: la paraula grega ónoma, que vol dir ‘nom’, ens ha regalat la forma sufixada -ònim perquè puguem crear un munt de termes. Alguns ja venen d’antic, i d’altres són creacions relativament recents. És bonic pensar quin nou terme es crearà en els propers dies, mesos o anys amb aquest mateix recurs; un recurs que ens enllaça, per la via dels noms, amb la saviesa dels antics grecs.