Els tribunals fallen?

justiciaEn castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, “Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso”, segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de “errar” o “una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava”, d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana.

Així, per a fer referència a l’acció específica d’una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir “El tribunal ha fallat sobre la qüestió x“, sinó que es pot escollir qualsevol d’aquestes opcions: “El tribunal s’ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x“. Convé remarcar l’ús habitual d’aquests tres verbs amb la preposició sobre.

D’altra banda, per a fer referència al significat més genèric de ‘portar a una conclusió definitiva’ també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, “El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari”.

Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.  

És correcte judicialitzar?

judicialitzarJudicialitzar és un verb format a partir de l’adjectiu judicial (“Relatiu o pertanyent a l’Administració de justícia”) amb l’afegit del sufix –itzar, un sufix culte, productiu en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a ‘processos i operacions’.

El verb judicialitzar té el significat de confiar a la justícia el control d’una situació o l’execució d’un procediment que es podria resoldre per altres vies. Els contextos d’ús actuals, en els mitjans de comunicació, per exemple, es refereixen a “judicialitzar la vida política”, és a dir, a confiar a la justícia el control d’una situació que es podria resoldre per la via política.

La denominació catalana judicialitzar és paral·lela a les denominacions en altres llengües properes, com ara el castellà (judicializar), el francès (judiciariser) o l’anglès (to judiciarize).

Per tant, responent a la pregunta del títol, judicialitzar és correcte lingüísticament. Una altra cosa és si és la millor manera de resoldre un conflicte o si els tribunals haurien de ser l’últim recurs, aplicable només quan totes les altres vies no han funcionat.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

#termedelasetmana: mediació

mediacióEl dia 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació. Per això el terme mediació és el nostre #termedelasetmana.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast

El Consell d’Europa va ser la primera institució europea que va manifestar la necessitat d’instituir, promoure i reforçar la mediació com un procediment de resolució de conflictes, i actualment aquest concepte és objecte d’un pla especial d’impuls encapçalat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Precisament el Departament de Justícia té en curs d’elaboració, amb l’assessorament metodològic del TERMCAT, una terminologia específica sobre l’àmbit de la mediació, que esperem poder fer pública en un termini no gaire llunyà.

Recursos del TERMCAT per a l’àmbit de la justícia

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa la campanya “En català, també és de llei”, i des del TERMCAT ens hi afegim i destaquem els principals recursos de què disposem per als professionals de l’àmbit de la justícia.

El Diccionari de dret administratiu conté 1.130 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica.

El Diccionari de dret civil conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives.

El Vocabulari de dret penal i penitenciari conté 2.705 termes corresponents a quatre grups temàtics: dret penal, dret processal penal, dret penitenciari i dret penal militar. Cada article mostra les denominacions en català, equivalents en castellà i l’àrea temàtica.

La Terminologia notarial aplega uns tres-cents termes, que són els d’ús més habitual a les notaries, i en presenta les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà. A més dels més característics del món de la notaria, també s’hi inclouen termes que provenen d’altres branques del dret estretament vinculades amb la feina diària del notari, com ara el dret civil, el dret hipotecari o el dret mercantil.

El Lèxic de les Comunitats europees recull més de tres-cents termes procedents del buidatge de l’apartat Comunitats Europees del tesaurus multilingüe Eurovoc, setanta-cinc dels quals són termes de dret comunitari. Per a cada terme es proporciona la denominació en català i els equivalents en castellà, francès i anglès.

La campanya “En català, també és de llei” té la col·laboració del Departament de Justícia, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, i el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya.