#termedelasetmana: copa menstrual

copa_menstrual

El dia 28 de maig s’escau el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, l’objectiu del qual és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta. I el mateix dia, per iniciativa de més de 400 entitats especialment dedicades al treball en països en vies de desenvolupament, es proposa de celebrar també el Dia Mundial de la Higiene Menstrual. Ens afegim a aquestes iniciatives amb el #termedelasetmana que us proposem: copa menstrual.

Es tracta d’una copa de silicona o làtex que s’introdueix a la vagina durant els dies de la menstruació per a recollir-ne el fluix. Sembla que les primeres copes menstruals van ser comercialitzades per l’empresa Mooncup, denominació que en anglès sovint es fa servir com a nom de l’objecte. Actualment la copa menstrual ha guanyat popularitat, perquè se’n valoren especialment la practicitat i els aspectes ecològics.

Des del punt de vista de la formació, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu: la base copa (del llatí vulgar cŭppa, amb el mateix sentit) respon a la forma de l’objecte, i l’adjectiu menstrual que la determina també té origen llatí (de menstrualis, que vol dir ‘mensual’).

Entre els objectius dels dies mundials que hem comentat s’esmenta també la voluntat de normalitzar la regla i superar el tabú que sovint l’envolta, per ajudar a concebre-la com un fet natural del qual s’ha de poder parlar amb normalitat. Esperem contribuir-hi mínimament amb aquest #termedelasetmana.

Gestants per a altres pares

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intencióEs tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.