#termedelasetmana: onada de calor

onada_de_calorEl #termedelasetmana que us proposem no es refereix a un concepte especialment agradable, però sí relativament freqüent durant els mesos d’estiu. Es tracta del terme onada de calor.

És un fenomen de certa durada consistent en l’augment considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire càlid, segons la definició del sempre interessant Diccionari de geografia física.

Si aquesta setmana, o alguna altra setmana d’aquest estiu, us toca suportar una onada de calor, us recomanem que prengueu les mesures adequades per a evitar altres termes relacionats però bastant més desagradables, com ara cop de calor, insolació, hipertèrmia o deshidratació, que també podeu trobar al Cercaterm.

 

Magnitud sísmica, intensitat sísmica i escales sísmiques

Terratremol

Dues de les primeres dades que se solen conèixer en produir-se un terratrèmol són la magnitud sísmica i la intensitat sísmica. Si bé aquests termes designen paràmetres diferents, ambdós es fan servir, entre d’altres, per a la caracterització de la grandària d’un terratrèmol, motiu pel qual a vegades se’n confon l’ús en contextos divulgatius.

La magnitud sísmica mesura l’energia alliberada en el focus d’un terratrèmol que es converteix en ones elàstiques, a partir del senyal enregistrat en un sismograma en un punt concret. És, doncs, un paràmetre objectiu, basat en la determinació instrumental.

En canvi, la intensitat sísmica es valora a partir de la descripció dels efectes d’un terratrèmol sobre les estructures, els edificis, el terreny i les persones. És, doncs, un paràmetre subjectiu de mesura qualitativa de la grandària d’un terratrèmol, i varia a cada punt del terreny en funció de la magnitud sísmica i la distància a l’epicentre, entre altres factors.

La determinació de la magnitud sísmica o la intensitat sísmica d’un terratrèmol es pot expressar en diverses escales estàndard.

Les escales de magnitud sísmica es divideixen en valors numèrics amb un decimal. A l’hora d’interpretar les dades expressades d’aquesta manera, convé tenir en compte que són escales logarítmiques de base 10, de manera que per a cada valor d’augment s’incrementa molt més l’alliberament d’energia. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8,1 produeix una sacsejada 10 vegades superior que un de magnitud 7,1, 100 vegades superior que un de magnitud 6,1, 1.000 vegades superior que un de 5,1, etc.

L’exemple més conegut d’escala de magnitud sísmica és l’escala de Richter, que pren com a base la magnitud de l’ona interna d’un terratrèmol, és a dir, l’ona sísmica que es propaga per l’interior de la Terra. Aquesta escala va ser proposada per C. F. Richter per a calcular la magnitud de terratrèmols locals a Califòrnia, i per aquest motiu de vegades s’utilitza la denominació escala de magnitud local per a fer referència a l’escala de Richter. Pel que fa a la pronunciació de l’antropònim Richter, se sol recomanar la pronúncia amb [k].

Les escales d’intensitat sísmica es basen en una divisió en graus, expressats en números romans, que permet objectivar els efectes macrosísmics d’un terratrèmol. Són escales discretes, és a dir, no admeten valors intermedis entre els valors establerts. Com que els danys d’un terratrèmol varien d’un punt del terreny a un altre, amb els diferents valors d’intensitat sísmica s’elaboren mapes d’isosistes que permeten distingir les zones amb la mateixa intensitat sísmica percebuda.

Són exemples d’escales d’intensitat sísmica l’escala de Mercalli modificada (o escala MM), que actualment consta de 12 graus, i l’escala macrosísmica europea (EMS-98), que és l’escala d’intensitat oficial a la Unió Europea.

Convé evitar l’ús del mot graus per a expressar la magnitud sísmica d’un terratrèmol i reservar aquest mot per a referir-se a valors d’intensitat sísmica (per exemple: un terratrèmol de magnitud 3,2, però un terratrèmol de grau IV ).

També cal especificar l’escala en què es donen les dades de magnitud i d’intensitat d’un terratrèmol, tenint en compte que per a cada cas hi ha diverses escales (per exemple, un terratrèmol de magnitud 3,2 és una referència incompleta, i convindria especificar un terratrèmol de magnitud 3,2 en l’escala de Richter).

 

#termedelasetmana: pluja d’estels

Si sou uns bons aficionats a l’observació dels astres és ben probable que ja estigueu al cas que aquests dies es poden observar els alfa-Centàurids. Si és la primera vegada que sentiu aquesta denominació, heu de saber que es tracta d’una pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat al voltant del 8 de febrer.

Us proposem precisament com a #termedelasetmana el terme pluja de meteors o pluja d’estels. Un meteor, tot i la denominació sinònima popular, no té res a veure amb un estel: és un fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit. I una pluja de meteors és una successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra a prop de l’òrbita d’un cometa. En el Diccionari de física podeu llegir també una interessant nota enciclopèdica sobre aquest concepte, i aprendre que durant una pluja d’estels, els meteors, per un efecte de perspectiva, semblen provenir d’un punt concret de l’esfera celeste, el radiant. La ubicació del radiant dóna nom a les diferents pluges d’estels, com ara els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu, o els Gemínids, amb radiant a la constel·lació de Gèminis.

Per il·lustrar el concepte, us hem preparat aquest mapa interactiu, en què podreu consultar les denominacions que reben algunes de les pluges d’estels. I si us queda curiositat i voleu saber els criteris que hi ha al voltant dels noms d’aquests fenòmens, us convidem a consultar també el Criteri per a la denominació catalana de les pluges de meteors, que ha aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT i que ofereix informació ben precisa sobre tots els aspectes que cal tenir en compte en relació amb aquests termes (masculí o femení, plural, majúscula o minúscula, ús de les lletres gregues, etc.).

#termedelasetmana: nivologia

CC Wikimedia_Emmanuel Boutet
CC Wikimedia_Emmanuel Boutet

Aquest hivern està resultant anormalment càlid, però ara sembla que, a poc a poc, el fred va arribant. I amb el fred, és clar, arriba també la neu. Potser ho fa perquè el dia 19 de gener se celebra el Dia Mundial de la Neu, que en moltes estacions d’esquí s’ha celebrat el cap de setmana passat.

Per afegir-nos a la celebració, des del TERMCAT us proposem com a #termedelasetmana la forma nivologia, que fa referència a la ciència que estudia les formes i els moviments de la neu. Com sol passar en els termes cultes, està creat a partir de la forma llatina de neu (nix nivis) i el formant d’origen grec –logia, que estrictament vol dir ‘paraula’ però generalment aporta el sentit de ‘teoria, tractat, estudi’.

El terme té ús en el camp de la geografia física i també, és clar, en l’àmbit dels esports de neu. Precisament, si el busqueu en el Cercaterm, en trobareu dues fitxes, l’una procedent del Diccionari de geografia física i l’altra del Diccionari de la neu.

Per què la Meridiana es diu com es diu?

Un dels punts en què se situa l’actualitat informativa de la Diada d’enguany és l’avinguda Meridiana de Barcelona. Meridiana és la forma femenina de l’adjectiu meridià, que fa referència al migdia o als meridians. En el cas de Barcelona rep el nom a partir d’aquest segon sentit, el que el relaciona amb els meridians terrestres. Sabeu que aquesta avinguda segueix molt aproximadament el traçat d’un meridià terrestre?

Recordem de les classes de geografia a l’escola que la Terra està dividida en semicercles imaginaris que volten la Terra passant pels pols, anomenats meridians, i cercles imaginaris paral·lels a l’equador, anomenats paral·lels. Meridians i paral·lels, amb les seves referències principals (el meridià de Greenwich i l’equador, respectivament), conformen una xarxa de línies convencionals que són la base per a calcular les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) de qualsevol punt sobre l’esfera terrestre i, d’aquesta manera, obtenir-ne la situació amb exactitud.

Concretament, bona part del traçat nord-sud de l’avinguda Meridiana coincideix amb el meridià mesurat des de Dunkerque fins a Barcelona, i també, de manera aproximada, amb el meridià de París. La Meridiana, com a gran avinguda d’entrada a la ciutat de Barcelona, no va ser projectada fins a mitjan segle XIX, en el marc del Pla Cerdà, però la zona que ocupa té una importància geogràfica anterior. Certament, a final del segle XVIII el meridià Dunkerque-Barcelona va servir per a mesurar la longitud precisa del metre segons la definició que n’havia establert en aquell moment l’Acadèmia de les Ciències de París. Ho vam explicar en aquest Apunt terminològic.

Us convidem a conèixer la terminologia relacionada amb meridians i paral·lels, i molts altres aspectes de cartografia, geografia, teledetecció, fotogrametria, etc., en el nostre diccionari en línia titulat Diccionaris cartogràfics, que aplega en un sol producte els quatre diccionaris de la sèrie Diccionaris Terminològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, elaborats amb l’assessorament del TERMCAT.

#termedelasetmana: escalfament global

Wikimedia-RedAndrEl #termedelasetmana és escalfament global, que designa el procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra. Aquest procés és reconegut amb un consens científic pràcticament total, i és especialment rellevant que ens en fem ressò avui, Dia Internacional de la Terra, que se celebra cada any el 22 d’abril.

Podem fer nostres els mots que amb motiu d’aquest esdeveniment ha adreçat en un missatge Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU: “Faig una crida perquè totes les persones del món alcin la veu i parlin en nom d’aquest planeta, la nostra única llar. Tinguem cura de la mare Terra perquè ella pugui continuar tenint cura de nosaltres com ho ha fet durant mil·lennis”.

Si voleu consultar la definició i els equivalents del terme escalfament global, i de molts altres termes relacionats, us convidem a visitar en línia el Diccionari de geografia física.

#termedelasetmana: temps perillós

Wikimedia-Daphne-ZarasDimecres 26 de març és el Dia Mundial del Clima. Els fenòmens extrems relacionats amb el clima interessen, preocupen i fascinen, perquè la natura s’hi mostra amb tota la seva força.

Un dels termes que s’han normalitzat recentment és precisament temps perillós, que correspon a l’anglès severe weather. Podeu consultar a la Neoloteca la fitxa terminològica completa, que inclou els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de la forma, i també una fitxa de criteri, en què es comenten les diverses possibilitats denominatives que s’han desestimat. També us recomanem la consulta a l’àrea de Climatologia del Diccionari de geografia física.

sistema d’informació geogràfica: #termedelasetmana

El dijous 11 de juliol presentem la col·lecció de diccionaris terminològics cartogràfics, i en aquest marc difonem com a terme de la setmana sistema d’informació geogràfica /SIG, que fa referència al sistema informatitzat  que permet emmagatzemar, cartografiar, analitzar, modificar i relacionar qualsevol tipus d’informació geogràfica amb la finalitat de facilitar la gestió, l’estudi i la planificació territorial.