Etiqueta: geografia física

#termedelasetmana: intrusió salina

TermcatDeixa un comentari

En les preocupants notícies que comenten la situació del delta de l’Ebre i d’altres zones humides sovint apareix el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: intrusió salina.

També se’n pot dir intrusió d’aigua salada, i fa referència a la penetració d’aigua salada en una massa d’aigua dolça, ja sigui a la superfície o subterràniament, a causa de la seva major densitat. Les possibilitats d’intrusió salina a aqüífers i aiguamolls costaners són cada vegada més elevades a causa principalment de la combinació de dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic: d’una banda, l’augment del nivell del mari, de l’altra, la reducció de la precipitaciómitjana anual en certes zones de la Terra, que fa que els aqüífers i els aiguamolls perdin recàrrega d’aigua dolça.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, la base del qual és el mot intrusió, que ja en llatí tenia el sentit de ‘introduir-se indegudament en algun lloc’, i l’adjectiu salina (o el complement d’aigua salada), que concreten el tipus d’intrusió.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al recent Diccionari de l’emergència climàtica, on també trobareu molts altres termes d’interès del mateix àmbit, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gruix de neu

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies les notícies ens informen de les conseqüències de les intenses nevades i, en fer-ho, fan servir sovint el terme que us proposem com a #termedelasetmana: gruix de neu.

Fa referència a la distància perpendicular en centímetres entre la superfície d’una calçada i la superfície de la capa de neu que la cobreix.

Tot i que el terme no presenta cap dificultat aparent (és un sintagma descriptiu semànticament transparent), és important tenir en compte que no es considera adequada la forma *espessor (de neu) que de vegades es pot sentir o llegir. Així, es diu que a tal indret “el gruix de neu ha arribat als 40 cm”, però no “*l’espessor de neu”.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, en dues fitxes provinents del Diccionari de trànsit i del Diccionari de la neu.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: tsunami

TermcatDeixa un comentari

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

#termedelasetmana: colada de lava

TermcatDeixa un comentari

coladaDeLava

L’erupció del volcà de Fuego, a Guatemala, ocupa aquests dies bona part de l’actualitat informativa. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que probablement trobarem en les notícies que es refereixen als efectes de l’erupció: el terme colada de lava.

Una colada de lava (o també, colada volcànica) és la massa fluida de lava que surt d’un cràter i que s’escampa vessant avall en forma de mantells fins que s’immobilitza per refredament i es consolida.

Des del punt de vista lingüístic, la forma colada és un manlleu del francès coulée, del verb couler, del mateix origen llatí (collare) que trobem en el mot català colar, i que es relaciona amb el substantiu llatí colum (‘tamís, garbell’). Per la seva banda, lava té origen en l’italià lava, que prové també del llatí labes (‘caiguda, esllavissada’).

Confiem que l’erupció del volcà no provoqui més desgràcies. I si us interessa la terminologia relacionada amb els fenòmens volcànics, en trobareu una bona mostra al Diccionari de geografia física, que forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT.

#termedelasetmana: onada de fred

TermcatDeixa un comentari

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.