Com es diu en català mechar?

procedimentsculinarisEn català, del procediment culinari que consisteix a fer talls i forats a una peça de carn que s’ha de rostir i omplir-los de tallets de cansalada i altres ingredients per fer-la més saborosa se’n diu entatxonar o enllardar, formes normatives que recull el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, i també emmetxar, forma documentada en algunes fonts especialitzades.

Aquesta acció es realitza amb un estri específic, una barra metàl·lica de forma semicilíndrica, proveïda d’un mànec que s’anomena agulla d’enllardar.

Cal no confondre aquest concepte d’enllardar amb un altre procediment culinari que també s’anomena enllardar i que consisteix a untar amb llard una vianda que ha de rostir-se a fi de protegir-la de la font de calor i evitar que es ressequi. En aquest cas, en castellà se’n diu enlardar, lardar o lardear.

Les fitxes de tots aquests termes les trobareu al Cercaterm. I si sou aficionats a cuinar, us recomanem una bona visita al Diccionari de procediments culinaris.

Sommelier, sumiller o somelier?

sommelierLa forma catalana normativa és sommelier, substantiu invariable de gènere (una sommelier, un sommelier). Aquest terme es refereix a la persona encarregada de la selecció, la presentació i el servei de vins i licors en alguns restaurants.

Es tracta d’un manlleu adoptat del francès, llengua històricament prestigiosa en el sector de la restauració i la gastronomia i generadora de terminologia en aquests àmbits. És, a més, la forma més internacional, que s’ha implantat en la major part de llengües. En català s’ha adoptat la forma francesa sense adaptacions gràfiques, en coherència també amb altres formes relacionades com maître, croissant, foie-gras, etc., i no es consideren adequades, doncs, les adaptacions *somelier o *sumiller.

En general es recomana pronunciar els manlleus respectant els trets fonètics de la llengua d’origen. És normal, però, que a mesura que el manlleu es generalitza se n’adapti progressivament la pronúncia: en aquest cas és natural i fàcil la pronúncia a la catalana d’acord amb les característiques de cada varietat dialectal.

Podeu aprofundir una mica més en la qüestions relacionades amb la pronúncia dels manlleus si llegiu el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. I si sou del ram, o simplement aficionats al vi, no deixeu de consultar la nova Terminologia de les varietats vitivinícoles, que acabem de presentar.

I tu, com demanes el teu mojito?

MojitoEl terme mojito és un terme normalitzat en català: s’ha admès el manlleu sense adaptar procedent de l’espanyol. Es tracta del còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita.

A l’hora de demanar un mojito, el més habitual entre els catalanoparlants és optar per la pronúncia castellana: per això en la fitxa del Cercaterm i la Neoloteca es marca el terme amb la llengua de procedència que orienta sobre la pronúncia, en aquest cas [es].

La recomanació general és pronunciar les formes manllevades recentment i no adaptades gràficament respectant els trets fonètics de la llengua d’origen, en la mesura en què es coneixen o és factible. El procés natural, però, és que, a mesura que un manlleu es generalitza, se n’adapti progressivament la pronúncia. En alguns casos, doncs, hi poden haver fluctuacions i coexistència de diferents formes no fixades en l’ús.

Si aquest estiu, mentre preneu el primer mojito, voleu conèixer amb més profunditat el criteri sobre la indicació de la llengua de procedència en els manlleus no adaptats, podeu consultar el criteri Marcatge dels manlleus no adaptats. Amb el segon mojito podeu passar a indagar sobre la pronúncia dels manlleus amb la lectura del criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Com es diu trigo sarraceno en català?

FajolEn català les formes principals són fajol, blat cairut i blat negre. Es tracta de l’espècie Fagopyrum esculentum, una planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, els fruits de la qual són destinats a la fabricació d’una farina de composició molt semblant a la dels cereals, però sense gluten. En castellà s’anomena trigo sarraceno, alforfón o alforjón.

Sovint, en l’àmbit de la gastronomia, és conegut també amb el terme en francés sarrasin, perquè la farina de fajol és la que s’utilitza per a elaborar la galette o crep de fajol, la conegudíssima crep especialment prima pròpia de la cuina bretona.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm. I si encara voleu conèixer més noms populars d’aquesta planta, com ara cairut, cairat, milloc, etc., consulteu-los al diccionari en línia Noms de plantes.

Com es pot dir topping en català?

cobertura/guarnició/ingredients

En català la forma més adequada és guarnició, en referència a un ingredient afegit que acompanya un gelat, un iogurt o una gofra, com ara trossets de fruita, boletes de xocolata, fruita seca, nata, etc. Habitualment aquesta guarnició es posa al damunt, i d’aquí ve el nom anglès topping, de top ‘part de dalt’. També es pot anomenar cobertura, especialment si es tracta d’un ingredient que banya o cobreix l’element principal, com ara un xarop, un almívar o xocolata desfeta.

La forma topping s’utilitza també en alguns casos per a indicar els ingredients que es poden afegir a una pizza. Així, és habitual que el client tingui l’opció de triar 2, 3 o 4 toppings per a crear una pizza personalitzada. En aquest cas, la millor opció és dir-ne simplement ingredient.