Què és la quinoa?

quinoa

La quinoa és una planta originària del Perú i de Bolívia, la llavor comestible de la qual té unes propietats que permeten qualificar-la de superaliment, és a dir, que es tracta d’un aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar. La planta és una herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies de fulles simples, alternes i grosses, flors petites i vermelloses i llavors semblants a les dels cereals.

El seu ús en alimentació s’ha estès molt darrerament en la nostra gastronomia i apareix com a ingredient en molts plats amb diferents combinacions: en amanides, com a paella (en lloc de l’arròs), bullida, en truita i fins i tot en pastisseria.

La denominació prové del quítxua kinúwa o kínua. En francès i en anglès s’anomena també quinoa, i en espanyol la forma preferible és quínua, l’única recollida en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, tot i que també es documenten les formes quínoa, quinoa i kinua en altres fonts.

A l’estiu, no deixeu de menjar xocolata

Xocolata_Aflorament

Segons diuen els experts, perquè la xocolata es mantingui en condicions òptimes cal conservar-la entre els 15 i els 18 graus i en un ambient sec, en què la humitat sigui inferior al 60 %. A l’estiu, amb les altes temperatures i les humitats relatives disparades, la xocolata pot patir aflorament, sigui aflorament de greix o aflorament de sucre. És per això, segurament, que per aquestes dates és menys habitual trobar xocolata (o bombons i altres productes elaborats amb xocolata) exposada als supermercats, perquè és més difícil de conservar i, en general, se’n ven menys.

L’aflorament —conegut sovint en anglès amb les formes blooming bloom— és l’alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat. També se’n diu flor, especialment quan ens referim a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d’aquest procés d’alteració. L’aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (en català, aflorament de greix o flor de greix, i en anglès, fat blooming fat bloom), o bé a una recristal·lització del sucre (en català, aflorament de sucre o flor de sucre, i en anglès, sugar blooming o sugar bloom).

En el cas de l’aflorament de greix, l’excés de temperatura fa que la mantega es fongui i es desplaci cap a la superfície. Quan la calor afluixa, la mantega es torna a solidificar, però ja no queda distribuïda de manera homogènia i és aleshores quan apareix un tel greixós o, segons el cas, unes taques de greix més o menys àmplies a la superfície de la xocolata. En l’aflorament de sucre el procés és similar: en aquest cas, l’excés d’humitat dissol el sucre, que puja i, amb l’evaporació de l’aigua, queda a la superfície en forma de cristalls més o menys grossos.

Els amants de la xocolata, però, no heu de patir gens, perquè, si bé és veritat que l’aflorament fa canviar l’aspecte i la textura de la xocolata, el producte continua sent perfectament comestible i, sobretot, tan bo com al principi (o sigui, boníssim).

A la Neoloteca i al Cercaterm podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes, normalitzats recentment pel Consell Supervisor.

Què hi ha darrere d’un superaliment?

superaliment

Per superaliment s’entén un aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar.

Tot i que es tracta d’un terme amb una definició no gaire rigorosa i poc científica, és una denominació que està molt en voga darrerament per a referir-se de manera genèrica a tot un conjunt d’aliments naturals procedents especialment de plantes, fruits, llavors, arrels, etc., amb gran quantitat de nutrients altament absorbibles i assimilables per l’organisme.

Així, reben aquest nom aliments de tota la vida tradicionals a casa nostra com el cacau, la magrana, el pol·len, els nabius o els gerds; però també serveix per a altres aliments exòtics poc coneguts a casa nostra fins no fa gaire com la maca, la xia, les baies de goji, la quinoa, els germinats o algues com el kombu.

Podeu consultar aquesta terminologia al Cercaterm.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.