Etiqueta: esports d’hivern

#termedelasetmana: eruga

TermcatDeixa un comentari

Normalment presentem el #termedelasetmana amb una imatge que l’il·lustra. En aquest cas, si no ho haguéssim fet, probablement tots els lectors hauríeu pensat que ens referíem a la larva de certs insectes lepidòpters en forma de cuc. Però la imatge de seguida us deu haver posat sobre la pista: efectivament, parlem de l’eruga de la moto de neu.

Es tracta de la cinta sens fi de cautxú reforçat, articulada i de gran resistència, situada longitudinalment a la part inferior d’una moto de neu, amb un relleu molt marcat i tensada al voltant del joc de rodes, que transmet el moviment del motor a terra per fer possible el desplaçament del vehicle. Generalment les motos de neu tenen una sola eruga, però alguns models poden tenir-ne dues, situades paral·lelament. A l’interior d’una eruga hi ha la roda de tracció (transmet a l’eruga el moviment de rotació del motor), les rodes de suport (mantenen la tensió de l’eruga en la part intermèdia) i la roda tensora (situada a l’extrem posterior de l’eruga).

De fet, el terme és compartit per diversos tipus de vehicles o de màquines que tenen mecanismes similars (per exemple, les excavadores, les màquines llevaneu i els tancs sovint també tenen erugues).

Com és fàcil d’imaginar, el terme és una creació metafòrica, en què es designa l’aparell perquè el moviment que fa recorda d’alguna manera el moviment que fa l’eruga animal quan es desplaça. Potser no serà sobrer que recordem també que en català no és admès *oruga.

I si teniu curiositat per conèixer el nom de la resta de parts de la moto de neu, us agradarà donar un cop d’ull a la nova infografia interactiva que hem preparat en què s’il·lustren molts d’aquests termes, amb enllaços al Vocabulari de la moto de neu, que recull una quarantena de termes definits i amb equivalents en castellà, francès, anglès, italià i alemany.

[Font: TERMCAT]

Calcem-nos, que és temporada de neu!

TermcatDeixa un comentari

En els dies més freds i clars, hi ha qui somia una estufa, una butaca i una beguda calenta i qui enyora, en canvi, la neu pols posada sota un cel tibant. Els primers parlen de llibres, de sèries o pel·lícules o de música; els segons tenen entatxonada a l’armari roba que els permetria sobreviure a una glaciació i carreguen tot l’any les cadenes al maleter del cotxe —només per a dies com aquests.

Ara, a esquiar no s’hi pot anar de qualsevol manera, sinó que cal anar-hi ben equipat. I un bon equipament comença, com sempre, per la base. En aquest cas, pels peus. Ho trobareu explicat en aquesta infografia interactiva sobre l’esquí alpí, feta conjuntament amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i amb la col·laboració del Govern d’Andorra.

D’entrada, necessitem els esquís, tant si els tenim desats tot l’any contra la paret de l’armari com si els lloguem a destinació. Les mides dels esquís varien segons la disciplina, l’alçada del subjecte i les seves habilitats, però en tots els casos hi distingim l’espàtula, que és la part corbada cap amunt que acaba amb la punta (l’extrem agut), el patí o part central, que suporta el pes d’esquiadors i esquiadores amb un pont elegant, i la cua, que és la part final. També canvia segons la disciplina i el nivell el gravat de la sola de l’esquí, és a dir la cara inferior en contacte amb la neu. I fareu bé de mantenir en bon estat els cantells.

També us caldran les botes, és clar, igualment llogades o en propietat. Que tampoc són totes iguals. Per exemple, l’esquí alpí exigeix una bota amb carcassa rígida i canya alta que protegeixi el turmell (el genoll no, per desgràcia), ben fixada amb la corretja d’ajust i l’ajustador de sivella perquè es quedi allà on l’heu posat peti qui peti. En canvi, l’esquí nòrdic o l’esquí de muntanya necessiten una bota molt més flexible que permeti fer el gest de caminar o córrer. Vaja, que si algú pretén trepitjar-vos quan aneu descalços per l’apartament d’esquí és millor que ho faci amb botes del segon tipus, francament.

I finalment les fixacions. En l’esquí alpí, formades per una puntera i una talonera que mantindran el peu immobilitzat excepte en cas d’impacte (amb la possibilitat de graduar quan voleu que surti volant l’esquí per a estalviar-vos lesions); en l’esquí de muntanya, formades també per una puntera i una talonera, amb la particularitat que la bota es fixa a la talonera durant el descens però no durant l’ascensió, i, en l’esquí de fons, formades únicament per una puntera, ja que la bota s’encaixa directament amb la guia de l’esquí cada cop que torna a reposar sobre el patí.

En resum, que, si el fred us fa somiar en l’esquí, ja podeu començar a calçar-vos (i a abrigar-vos!). Perquè podreu anar a treure-us el cuquet en català —i en occità, en el cas de la Vall d’Aran— per un munt de pistes d’esquí del Pirineu, a cavall de la Catalunya sud, la Catalunya del Nord i Andorra: Boí Taüll, Grandvalira, Vall de Núria, Baqueira Beret, Masella, Les Angles, Lles, Font-romeu, Vallnord…

I tingueu a mà la infografia que us dèiem. Sempre fa servei saber què portem posat als peus…

Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014

xarxesDeixa un comentari

Sabeu què són el bob o el cúrling? Són noms d’esports que aquests dies, amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014, sentirem més d’una vegada. És bon moment, doncs, per repassar la terminologia associada a l’esdeveniment, que en aquesta edició acollirà una de les representacions catalanes més nombroses des que es van començar a celebrar.

Al costat de les competicions més conegudes dels esports de neu en què participaran la majoria dels nostres esportistes (el descens i l’eslàlom en esquí alpí, l’esquí de fons en esquí nòrdic o el surf d’estil lliure en surf de neu –en anglès, snowboard–), també són olímpics el biatló, el salt de trampolí o la combinada nòrdica, que són altres disciplines d’esquí nòrdic. Pel que fa al gel, al costat de l’hoquei sobre gel i del patinatge sobre gel (amb disciplines com ara el patinatge artístic i el patinatge de velocitat), també es competirà en luge i tobogan (en anglès, skeleton).

Així doncs, termes com ara cantell, conducció del viratge, eslàlom superegant, cama lliure, bastó d’esquí de fons, cedir la traça, granota de salt o vol seran d’ús habitual durant aquestes setmanes. Si sou aficionats a aquestes modalitats esportives, us recomanem que consulteu a la Terminologia dels esports d’hivern i al Cercaterm tant les característiques i els equivalents en castellà, francès i anglès, com la resta de terminologia associada a l’olimpisme d’hivern.

Bona sort als participants, molta neu i que guanyi el millor!