El #termedelasetmana que us proposem és un terme de l’àmbit mèdic que des de fa un cert temps ocupa l’actualitat informativa i, fins i tot, algunes converses entre persones que no són especialistes, però que es troben bregant amb el virus respiratori sincicial.

Fa referència a un virus amb RNA monocatenari de polaritat negativa i una nucleocàpsida helicoidal, que pot pertànyer a les famílies paramixovirus o ortopneumovirus, causant d’infeccions respiratòries agudes, que poden ser molt greus especialment en alguns infants i en persones immunosuprimides. També se’n pot dir virus respiratori sincític o virus sincític respiratori, i sovint es fan servir les sigles VRS o VSR per a fer-hi referència.

Els virus respiratoris sincicials apareixen en brots epidèmics durant els mesos d’hivern a les zones temperades, al mateix temps que altres infeccions estacionals com la grip o el refredat comú. En els casos greus, poden provocar bronquitis, bronquilitis o broncopneumònia.

Els virus respiratoris sincicials reben aquest nom perquè desenvolupen sincicis patològics en teixits de l’hoste infectat. Un sincici és una massa protoplasmàtica multinucleada, formada per la unió secundària de cèl·lules originàriament separades. La denominació sincici està creada amb el formant sin– (del grec sýn, que vol dir ‘associació, conjuntament’) i l’arrel cici (del grec kýtos, que vol dir ‘cèl·lula’). Convé observar que en català s’ha donat preferència a les formes amb dues c quan es tracta de l’adjectiu sincicial (en lloc de *sincitial), però amb c i amb t quan es tracta de la forma adjectiva sincític -a.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Les notícies sobre l’augment de casos de COVID han posat d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reinfecció.

Fa referència a la infecció nova, en una persona ja infectada per un bacteri o un virus determinat, per una soca o una variant diferent de la mateixa espècie de l’agent infecciós causant de la infecció inicial.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat amb l’adjunció del prefix d’origen llatí re- (un dels prefixos més productius, que aporta la noció de ‘duplicació’, ‘per segona vegada’) al mot infecció, també d’origen llatí, llengua en què tenia sentits relacionats amb ‘sucar’, ‘tenyir’ o ‘tacar’, i d’aquest sentit ha passat a designar l’entrada d’un agent patogen en un organisme, amb capacitat de multiplicar-se activament i d’actuar com un estímul patogen, cosa que provoca una resposta immunitària de l’organisme infectat.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’actual pandèmia, us recomanem la consulta del Diccionari de la COVID-19, amb 500 termes en català i equivalents en 9 llengües. També en podeu consultar la versió en pdf, el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, editat per la Fundació Esteve. I si en voleu una aproximació més visual, podeu consultar la completa Infografia: COVID-19: termes clau.

[Font: TERMCAT]

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinació) massiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdrom, canòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]