Close

#termedelasetmana: desconfinament

comerç-obert

Des de fa unes setmanes és un dels termes més presents en notícies i converses, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: desconfinament.

Fa referència al procés de recuperació gradual de la normalitat en l’activitat d’una població després d’un procés de confinament.

Es tracta d’un cas molt clar de terme creat per derivació, en aquest cas per l’adjunció del prefix des– (que afegeix el sentit de ‘contrari, oposat’) a la base substantiva confinament, la qual també està creada afegint la terminació –ment al verb confinar, format a partir de confí ‘límit’, una paraula d’origen llatí. Per a més detalls sobre el sentit de confinament (i la diferència amb aïllament i quarantena), vegeu aquest altre apunt.

La derivació és probablement el mètode més habitual per a la creació de noves paraules i termes que s’afegeixen al cabal lèxic de llengües com el català. Les formes creades per derivació s’incorporen dins del sistema lingüístic de manera molt natural, i això fa que sovint el parlant no les identifiqui com a paraules noves; en canvi, els neologismes creats per manlleu o amb altres recursos són molt més evidents.

Confiem que el desconfinament us estigui provant, estigueu en la fase que estigueu, i us convidem a continuar fent servir la terminologia més adequada per referir-vos al coronavirus SARS-CoV-2 i a tot el que s’hi relaciona amb la consulta del diccionari en línia permanentment actualitzat Termes del coronavirus.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: distància de seguretat

distancia-seguretat

Us proposem com a #termedelasetmana un altre dels termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus: el terme distància de seguretat.

Fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d’una malaltia. També se’n pot dir distància física.

I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d’una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d’una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.

Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social, un terme de la sociologia que es refereix a la separació relativa d’una persona o d’un grup respecte d’altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells.

En aquesta etapa de confinament a casa, la tecnologia ens ha permès de mantenir el contacte amb familiars, amics i companys i mantenir-hi la proximitat malgrat les mesures de distanciament.

Si voleu consultar altres termes relacionats amb la pandèmia, els trobareu permanentment actualitzats al diccionari Termes del coronavirus en línia.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene de mans

rentar-mans

Avui, 5 de maig, s’escau el Dia Mundial de la Higiene de Mans, i com que aquest concepte és un dels més importants en aquests temps d’epidèmia, us el proposem com a #termedelasetmana: higiene de mans.

Fa referència al conjunt de normes, tècniques i hàbits d’higiene aplicat a les mans, destinat a evitar les infeccions. La higiene de mans és un hàbit preventiu fonamental perquè està demostrat que les mans són la via principal de transmissió dels microorganismes. És fàcil trobar per internet vídeos i altres materials que expliquen visualment com s’ha de fer una bona higiene de mans.

És interessant observar que l’etimologia del terme ja ens dona una bona pista sobre la importància del concepte per a la salut, atès que prové del grec hygieinón, que significa precisament ‘salut’.

També se’n pot dir rentat de mansrentada de mans o rentatge de mans, amb la base rentar, més habitual en la llengua general, que ve d’un llatí tardà recentare, que volia dir ‘refrescar, remullar’.

La importància de la higiene de mans s’ha fet especialment evident en la situació actual, i així potser sorprèn menys que s’hagi dedicat un dia mundial a destacar-la. Si en voleu saber més, us recomanem de visitar aquesta pàgina del Departament de Salut.

I si voleu consultar altres termes relacionats amb l’actual crisi sanitària, us recomanem el diccionari en línia Termes del coronavirus, que actualitzem permanentment.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aïllament, confinament i quarantena

aillament

Les notícies relacionades amb l’extensió del coronavirus de la COVID-19 vehiculen terminologia que convé fer servir i interpretar amb precisió. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme aïllament, i les diferències entre aquest terme i altres de relacionats com ara confinament i quarantena.

El terme aïllament (en anglès, isolation; en castellà, aislamiento) fa referència específicament al conjunt de mesures que s’apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar encomanar-la a altres persones. L’aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).

El confinament (en anglès, confinement; en castellà, confinamiento), com es pot veure per l’ús que n’hem fet en el paràgraf anterior, es refereix al fet de tancar algú dins un espai limitat per motius diversos, com ara la salut pública, la seguretat ciutadana o altres.

I la quarantena (en anglès, quarantine; en castellà, cuarentena) designa la restricció de les activitats de persones sanes que han estat en contacte amb una persona amb una malaltia contagiosa durant la fase en què la malaltia és transmissible, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació durant el període d’incubació.

Per tant, l’aïllament sempre es refereix a persones malaltes, mentre que la quarantena s’aplica a persones que en principi estan sanes. El confinament es pot aplicar tant a persones malaltes com a persones sanes.

Cada forma lingüística ajuda a interpretar-ne millor el sentit. Així, aïllament prové de illa, i ens remet al significat d’aquesta porció de terra que queda completament separada de la resta de la terra. En canvi, confinament es relaciona amb la paraula confí, que vol dir ‘límit, frontera’, i comporta la idea de tancament o reclusió. Finalment, quarantena té origen en el mot quaranta, i s’explica pel costum d’imposar quaranta dies d’aïllament a persones o productes que provenien de zones possiblement contaminades abans de deixar-les circular lliurement per un territori. Actualment, és clar, els períodes de quarantena no han de ser necessàriament de quaranta dies, una xifra arbitrària de ressonàncies bíbliques.

Us recomanem, doncs, que feu servir cada terme amb el sentit adequat, amb la qual cosa evitareu malentesos. I si voleu més informació sobre termes relacionats amb el coronavirus, consulteu el diccionari Termes del coronavirus i l’apunt A l’entorn del coronavirus.

#termedelasetmana: infodèmia

infodemia

Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.

Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.

Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?

 

[Font: TERMCAT]

A l’entorn del coronavirus

coronavirus

Les notícies a l’entorn de l’epidèmia que s’ha declarat a Wuhan (Xina) ocupen bona part de l’actualitat informativa. En aquest apunt mirem de presentar la informació terminològica que, de moment, hem pogut recollir sobre el cas. Cal tenir en compte que els organismes internacionals que vetllen per la salut estudien el cas i van emetent comunicats a mesura que avancen en la recerca o en la determinació de les característiques del virus i de la malaltia que s’hi associa, i això pot fer que la informació també pugui variar.

Ara com ara, es pot afirmar que el nom de la malaltia és COVID-19 (de l’anglès corona virus disease i l’any en què va sorgir). La grafia més adequada en català, de manera similar a altres casos com “SARS” o “MERS”, és amb rodona i majúscules. No sembla tan adequat emprar només la majúscula inicial (“Covid-19”), perquè podria induir erròniament a pensar que es tracta d’un nom propi.

Si es vol fer servir un nom genèric, el que hi correspondria és malaltia per coronavirus o pneumònia per coronavirus; aquests noms, però, tenen l’inconvenient de no ser prou precisos, perquè hi ha altres malalties o pneumònies causades per altres coronavirus, tant en animals com en humans. En contextos d’aquest tipus, la referència a Wuhan podria ser pertinent, però l’OMS ha volgut evitar expressament aquesta associació en anomenar el nou virus. Per tant, es pot optar per una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.

En la majoria de contextos es documenta “el COVID-19”, i no “la COVID-19”, tot i que puguin referir-se a la malaltia o la pneumònia. Probablement això es deu al fet que el parlant no té present aquest referent omès, i al fet que no es distingeix entre la referència a la malaltia o al virus, i per això es fa servir el gènere masculí (passa paral·lelament en altres casos com ara el zika o el chikungunya).

Pel que fa a la pronúncia, sembla que en català la forma més natural és pronunciar COVID com a forma aguda.

Si no es fa referència a la malaltia, sinó concretament al virus, la denominació adequada és coronavirus SARS-CoV-2, nom oficial aprovat finalment per l’ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) en lloc de “2019-nCoV”, que va ser el nom provisional donat a la soca. En molts contextos, sobretot als mitjans de comunicació i en usos populars, sovint es fa difícil distingir quan es fa referència al virus i quan a la malaltia. Tampoc seria inadequat parlar de coronavirus de la COVID-19 (anàlogament a virus de la grip o virus de la sida).

Més informació en aquests altres apunts:

#termedelasetmana: coronavirus

#termedelasetmana: brot, epidèmia o pandèmia

#termedelasetmana: infodèmia

#termedelasetmana: epidèmia o pandèmia?

epidemia-pandemia.

Arran de les notícies relacionades amb el coronavirus de Wuhan, aquests dies tenen un ús molt destacat els termes epidèmia i pandèmia, i també brot epidèmic. Quines diferències hi ha des del punt de vista terminològic?

Si comencem pel cas més habitual, un brot epidèmic és l’increment significatiu en un període de temps determinat del nombre de persones d’una població afectades per una malaltia. Una epidèmia, per altra banda, es defineix com l’aparició, en una comunitat o una àrea geogràfica més gran, durant un període de temps concret, d’un nombre inesperat de casos d’una malaltia, que excedeixen clarament els valors habituals. I, finalment, una pandèmia és una epidèmia que afecta greument una àrea geogràfica més extensa (i habitualment més d’un país, o sigui, que travessa fronteres). Els criteris per a declarar una pandèmia els estableix l’Organització Mundial de la Salut. En el cas del coronavirus de Wuhan, per exemple, l’OMS no considera que aquesta epidèmia sigui, ara com ara, una pandèmia.

Des del punt de vista lingüístic, brot és un exemple de terme creat per metàfora, a partir del sentit primer del mot de ‘branqueta tendra’. En canvi, epidèmia és una paraula d’origen grec, amb el significat de ‘arribada o estada en un país’, creada amb els formants epi– ‘sobre’ i –dèmia, que prové de dẽmos ‘poble’. En el cas de pandèmia, el primer formant, també d’origen grec, és pan-, del grec pãs, pantós, que vol dir ‘tot’.

#termedelasetmana: coronavirus

coronavirus

Des de fa unes setmanes el terme coronavirus està de plena actualitat i se’n parla arreu. Per això, us el proposem com a #termedelasetmana. Els coronavirus  (Coronaviridae en llatí) són una família de virus amb RNA monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb nucleocàpsida de simetria helicoidal, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o punxes, al qual deuen el seu nom per la imatge que ofereixen en microscòpia electrònica.

Els virus d’aquesta família són agents causants de malalties respiratòries i altres afeccions en diferents classes de vertebrats. Alguns són zoonòtics i en transmetre’s a l’espècie humana causen malalties respiratòries de gravetat diversa, que van des d’una afecció semblant al refredat comú fins a una pneumònia, insuficiència respiratòria i renal. En casos greus, especialment en persones que tenen alguna malaltia crònica, una comorbiditat o un estat d’immunodepressió, pot causar la mort. La seva taxa de letalitat és encara desconeguda, ja que molts casos lleus poden haver passat desapercebuts fins ara.

Els coronavirus són els responsables d’algunes de les malalties que han causat una alerta sanitària els darrers anys. Per exemple, la pneumònia per coronavirus SARS-CoV l’any 2003, la pneumònia per coronavirus MERS-CoV el 2015 o la pneumònia per coronavirus SARS-CoV-2 que va començar fa unes setmanes a Wuhan (Xina) i que les autoritats sanitàries intenten evitar que s’estengui en forma d’epidèmia. Les accions de prevenció individual inclouen, entre d’altres mesures bàsiques, fer una higiene de mans freqüent i evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria.

#termedelasetmana: virus de l’Ebola

ebola

Lamentablement, aquests dies torna a estar d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: virus de l’Ebola.

Es tracta del virus causant de la febre hemorràgica de l’Ebola, o malaltia de l’Ebola, una malaltia altament contagiosa i sovint mortal, que actualment està tornant a causar estralls.

La denominació virus de l’Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial, com qualsevol altre nom de malaltia.

Pel que fa a la pronúncia, es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què se’n va començar a parlar. La pronúncia de les vocals àtones és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes, i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua.

#termedelasetmana: malaltia infecciosa

malaltia_infecciosa

Aquesta setmana, la tria del #termedelasetmana és especialment evident: aquesta és la setmana de la Marató de TV3, dedicada aquest any a les malalties infeccioses. Per tant, el #termedelasetmana que us proposem és precisament aquest: malaltia infecciosa.

Es refereix a una malaltia causada per microorganismes patògens, que pot romandre localitzada o estendre’s sistèmicament i que pot ser transmesa directament o indirectament d’un organisme a un altre. Les malalties infeccioses són causades per bacteris, virus, fongs o protozous.

Si us interessa obtenir més informació sobre aquest terme, us recomanem que consulteu aquest material interactiu, en format de targetes reversibles, que difon alguns dels termes relacionats més destacats.

I si el que us interessa és la informació sobre la resta de la terminologia relacionada amb les malalties infeccioses, us convidem a visitar la Terminologia de les malalties infeccioses, que acabem de publicar amb els 220 termes més rellevants d’aquest sector.

Back to top