#termedelasetmana: dosi de record

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vacunòdrom o vaccinòdrom

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinaciómassiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdromcanòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat de grup

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: farmacovigilància

El #termedelasetmana que us proposem potser no té un ús gaire estès, però, en canvi, el concepte que designa és tema de conversa habitual des de fa setmanes. El terme és farmacovigilància, i es refereix a la branca de la farmacologia que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos associats a l’ús de fàrmacs. Quan es parla de l’anàlisi i l’estudi dels possibles efectes adversos de l’ús d’un medicament, doncs, s’està fent referència a la farmacovigilància.

Es tracta d’una denominació utilitzada amb normalitat dins l’àmbit, lingüísticament adequada i transparent, constituïda per la forma prefixada farmaco- (del mot grec phármakon ‘medicament’), i el substantiu vigilància (“Acció de vigilar”, és a dir, d'”Estar atent al que pot ocórrer, especialment per prevenir un perill”, segons el diccionari normatiu). En altres llengües s’utilitzen denominacions anàlogues: farmacovigilancia en espanyol, pharmacovigilance en francès, i pharmacovigilance o drug monitoring en anglès.

El terme té ús en l’àmbit de la farmacologia, la recerca clínica de medicaments i en altres disciplines més o menys relacionades, com ara l’epidemiologia, la bioètica, etc.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: palinologia

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que no és gaire conegut fora del grup d’especialistes que s’hi dediquen, però que, en canvi, es refereix a un aspecte que resultarà ben familiar a molta gent, especialment en aquestes dates de primavera. El terme és palinologia, i designa l’estudi del pol·len i les espores, juntament amb la seva dispersió i les aplicacions en camps diversos (des de la paleografia a la composició de productes apícoles, passant per la criminologia). També, com saben per experiència moltes persones al·lèrgiques, el pol·len i les espores que transporta l’aire solen ser els protagonistes de nombroses al·lèrgies que es manifesten especialment aquests dies.

El terme palinologia prové de les formes gregues palýnein (que vol dir ‘escampar’) i -logia (forma molt productiva que vehicula sentits propers a ‘paraula, teoria, tractat, estudi’).

La palinologia és la branca de la botànica que s’especialitza en l’estudi del pol·len i, com en totes les disciplines, s’hi fa servir una terminologia específica. Així, per a fer referència a les característiques morfològiques del pol·len es fan servir termes com ara espinulós, oblat, prolat, rugat, semilobat, etc., i per a referir-se a trets biològics o ecològics, termes com ara anemòfil, entomòfil o hidròfil.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm, que difon bona part de les entrades del Diccionari de palinologia de Martín, Julià i Riera (2003).

I si el que us interessa són concretament les al·lèrgies i els al·lèrgens més habituals, us recomanem de consultar el recent Lèxic d’al·lèrgies, amb més de 3.100 denominacions catalanes i equivalents en castellà i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bombolla de convivència

Aquesta setmana, el relaxament de certes mesures de contenció de la pandèmia ens ha fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: bombolla de convivència.

Fa referència al grup de persones que habiten sota el mateix sostre i les que interactuen dins d’aquest espai, com ara les persones cuidadores. També se’n pot dir grup de convivència.

La base del sintagma, la forma bombolla, prové del llatí, i té relació amb el verb bullir, per les bombolles que es formen durant l’ebullició de l’aigua. El terme, doncs, s’ha creat per metàfora, i s’ha generalitzat aquests darrers mesos per a designar el grup de persones que, en el context d’una pandèmia, es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat. Amb el mateix recurs s’han difós formes com ara grup bombolla (especialment usat en l’àmbit educatiu) o bombolla ampliada.

Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, i altres termes relacionats amb la pandèmia que marca tant l’actualitat informativa, a la Terminologia de la COVID-19, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Un any de termes del coronavirus

Avui fa just un any, el TERMCAT va publicar la primera versió del diccionari en línia Terminologia de la COVID-19. En aquell moment va rebre el nom de Termes del coronavirus i tenia un contingut de 50 termes. 

El diccionari es va preparar en un temps molt curt per a atendre els múltiples dubtes de termes relacionats amb la pandèmia, com a resultat del fet insòlit que omplia l’actualitat informativa i afectava la realitat quotidiana de tothom, just abans del confinament de març de 2020.

L’obra s’ha anat completant al llarg de l’any, sumant esforços d’institucions i persones, i actualment conté 420 termes. El nombre de fitxes ha crescut gradualment, a mesura que ha anat avançant el nostre coneixement sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19 i al ritme que han anat variant els interessos i dubtes terminològics (denominatius i conceptuals) dels nostres usuaris.

Aquesta evolució cronològica es percep perfectament en el relat visual Terminologia de la COVID-19: apunts i comentaris. Recordeu que, a més a més d’aquest material recopilatori, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19 i el conjunt d’infografies interactives COVID-19: termes clau. La intenció del TERMCAT és continuar alimentant el diccionari per incorporar els nous termes que la situació de la pandèmia vagi posant de relleu.

#termedelasetmana: pauta de vacunació

L’actualitat informativa es fixa aquests dies en el fet que ja s’estan administrant les segones dosis de la vacuna de la COVID-19. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme pauta de vacunació.

Es refereix al règim d’administració d’una vacuna, en relació amb el nombre de dosis i l’interval d’administració de cada dosi. La pauta de vacunació inclou tant les dosis de primovacunació com les possibles dosis de record d’una vacuna.

La base del terme és el mot pauta, que té el mateix origen llatí que la paraula pacte, que aporta el sentit de ‘norma, acord, convenció’, present també en altres termes com ara pauta d’administració, pauta de comportament, pauta de tractament o pauta social. El complement de vacunació concreta a què es refereix la pauta. També és possible fer servir les formes sinònimes pauta de vaccinació o pauta vacunal.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també al diccionari en línia Terminologia de les vacunes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: COVID-19

L’actualitat informativa i les iniciatives al voltant de la Marató de TV3 d’aquest any fan bastant evident la tria del #termedelasetmana: COVID-19.

Per desgràcia, avui es pot considerar que aquesta malaltia d’origen víric és universalment coneguda; clínicament es defineix com una malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2, que en casos lleus produeix símptomes similars als de la grip, generalment febre, tos, dispnea, miàlgia i astènia, i en casos greus pot derivar en una pneumònia associada a un procés inflamatori general que requereix atenció intensiva.

Els especialistes de l’àmbit ens expliquen amb detall com es transmet, com es prevé i com es tracta, quines seqüeles potencials pot deixar, i tota altra mena de detalls. Però pel que fa a l’aspecte lingüístic la forma COVID-19 és una sigla procedentde la denominació anglesa coronavirus disease 2019 (‘malaltia del coronavirus 2019’). La sigla s’utilitza sobretot en l’àmbit especialitzat, mentre que en l’àmbit divulgatiu i de la llengua general la tendència és a escriure covid-19, en minúscules, com a forma ja lexicalitzada.

En català el gènere recomanat per a COVID-19 (o covid-19) és el femení (“la COVID-19”), d’acord amb l’origen etimològic del mot (una sigla anglesa que té com a nucli la paraula disease, corresponent en català al mot femení malaltia). Tot i això, també es considera vàlid l’ús en masculí, ja que s’ajusta al que seria esperable en un mot agut acabat en [it]. La pronúncia recomanable del mot és com a paraula aguda, amb l’accent sobre l’última síl·laba (i no pas com si fos escrit “*còvid”). En la resta de llengües romàniques el gènere atribuït a COVID-19 (i a les seves variants gràfiques, Covid-19 i covid-19) varia segons la font. En castellà, francès i italià els organismes oficials, però, recomanen l’ús preferent del femení.

Si voleu consultar aquest terme i altres termes relacionats amb la pandèmia, us recordem que teniu disponible el diccionari Terminologia de la COVID-19, que actualitzem de manera permanent, i també podeu consultar un conjunt d’infografies interactives amb una selecció dels termes més destacats.

[Font: TERMCAT]