#termedelasetmana: virus respiratori sincicial

El #termedelasetmana que us proposem és un terme de l’àmbit mèdic que des de fa un cert temps ocupa l’actualitat informativa i, fins i tot, algunes converses entre persones que no són especialistes, però que es troben bregant amb el virus respiratori sincicial.

Fa referència a un virus amb RNA monocatenari de polaritat negativa i una nucleocàpsida helicoidal, que pot pertànyer a les famílies paramixovirus o ortopneumovirus, causant d’infeccions respiratòries agudes, que poden ser molt greus especialment en alguns infants i en persones immunosuprimides. També se’n pot dir virus respiratori sincític o virus sincític respiratorii sovint es fan servir les sigles VRS o VSR per a fer-hi referència.

Els virus respiratoris sincicials apareixen en brots epidèmics durant els mesos d’hivern a les zones temperades, al mateix temps que altres infeccions estacionals com la grip o el refredat comú. En els casos greus, poden provocar bronquitis, bronquilitis o broncopneumònia.

Els virus respiratoris sincicials reben aquest nom perquè desenvolupen sincicis patològics en teixits de l’hoste infectat. Un sincici és una massa protoplasmàtica multinucleada, formada per la unió secundària de cèl·lules originàriament separades. La denominació sincici està creada amb el formant sin– (del grec sýn, que vol dir ‘associació, conjuntament’) i l’arrel cici (del grec kýtos, que vol dir ‘cèl·lula’). Convé observar que en català s’ha donat preferència a les formes amb dues c quan es tracta de l’adjectiu sincicial (en lloc de *sincitial), però amb c i amb t quan es tracta de la forma adjectiva sincític -a.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

No ens oblidem de la sida

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]

La verola del mico

Darrerament s’ha parlat molt de la verola del mico, una malaltia infecciosa zoonòtica causada per un poxvirus. Es caracteritza per una síndrome que comença amb febre, mal de cap, cruiximent, mal d’esquena, esgarrifances i esgotament; que continua amb una erupció, inicialment a la cara i estesa després a altres parts del cos, sobretot a les extremitats, i que evoluciona fins a la formació d’unes crostes que finalment s’assequen i cauen. En alguns casos pot causar complicacions greus, especialment en persones immunodeprimides o fràgils.

Des del punt de vista denominatiu, a més a més de verola del mico, en català també són adequats els sinònims verola del simi, pigota del mico i pigota del simi. Igualment, són adequades les formes amb el complement en plural (verola dels micos, verola dels simis, pigota dels micos i pigota dels simis), si bé són més freqüents les formes amb el complement del nom en singular. D’altra banda, en català septentrional, la forma habitual per a designar la verola és la variant formal picota (a partir de pigota).

La malaltia, endèmica de l’Àfrica occidental i central, afecta esquirols, rates, ratolins i micos, però es pot contagiar també als éssers humans com a zoonosi. Es transmet per contagi directe a través de la saliva, les excrecions respiratòries o les secrecions corporals i per contacte amb les lesions de la pell. També es pot encomanar per contagi indirecte a través de fòmits.

Si bé el salt d’espècie des dels animals als éssers humans es coneix des de fa temps a l’àrea geogràfica d’on és endèmica la malaltia, no s’havien observat casos de probable infecció comunitària fora d’aquesta àrea. Tanmateix, des de fa unes setmanes la incidència inusual creixent en diversos països ha fet que l’Organització Mundial de la Salut hagi alertat de la necessitat de mantenir la cooperació internacional i fer un seguiment acurat del brot per a controlar-ne l’evolució.
 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reinfecció

Les notícies sobre l’augment de casos de COVID han posat d’actualitat el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reinfecció.

Fa referència a la infecció nova, en una persona ja infectada per un bacteri o un virus determinat, per una soca o una variant diferent de la mateixa espècie de l’agent infecciós causant de la infecció inicial.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat amb l’adjunció del prefix d’origen llatí re- (un dels prefixos més productius, que aporta la noció de ‘duplicació’, ‘per segona vegada’) al mot infecció, també d’origen llatí, llengua en què tenia sentits relacionats amb ‘sucar’, ‘tenyir’ o ‘tacar’, i d’aquest sentit ha passat a designar l’entrada d’un agent patogen en un organisme, amb capacitat de multiplicar-se activament i d’actuar com un estímul patogen, cosa que provoca una resposta immunitària de l’organisme infectat.

Si us interessa la terminologia relacionada amb l’actual pandèmia, us recomanem la consulta del Diccionari de la COVID-19, amb 500 termes en català i equivalents en 9 llengües. També en podeu consultar la versió en pdf, el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, editat per la Fundació Esteve. I si en voleu una aproximació més visual, podeu consultar la completa Infografia: COVID-19: termes clau.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: vacunòdrom o vaccinòdrom

Un altre dels termes que la pandèmia està fent de coneixement general, més enllà de l’ús dels especialistes, és el terme vacunòdrom o vaccinòdrom, que us  proposem com a #termedelasetmana.

També s’hi pot fer referència amb el sintagma explicatiu espai de vacunació (o vaccinaciómassiva, una denominació que pràcticament descriu el significat complet del terme, i designa els espais de grans dimensions que s’habiliten per a poder dur a terme l’administració de vacunes a un gran nombre de persones en el marc de campanyes d’abast general.

La base del terme vacunòdrom o vaccinòdrom és el mot vacuna o vaccí, respectivament, que són les dues formes admeses per la normativa per a referir-se al ‘preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix immunització contra diverses infeccions’. Vaccí procedeix del llatí vaccīnus ‘relatiu a la vaca’, mentre que vacuna procedeix de la forma castellana paral·lela, també amb el mateix sentit. Aquest origen s’explica per raons històriques, atès que en la descoberta de les vacunes el bestiar boví hi tingué un paper rellevant.

A aquesta base s’hi afegeix la forma sufixada –drom, que prové del mot grec drómos, que significa ‘cursa’, com es veu en els mots hipòdromcanòdrom o velòdrom. Per extensió d’aquest significat propi, també fa referència simplement a un espai generalment de grans dimensions, com en el cas de aeròdrom o rocòdrom. En les llengües del nostre entorn també s’han creat formes paral·leles (vacunódromo en castellà, vaccinodrome en francès).

Podeu consultar el terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm. I us recordem un cop més que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a fer servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: immunitat de grup

Us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes que la pandèmia que patim ha fet coneguts més enllà de l’ús entre especialistes: el terme immunitat de grup.

També se’n pot dir immunitat col·lectiva o immunitat de comunitat, i fa referència a la immunitat específica d’un nombre prou gran de persones d’una comunitat, que fa que disminueixi el risc de contagi a mesura que augmenta el nombre de persones immunes, ja sigui per vacunació o pel contagi previ de la malaltia. La proporció de població immune que es requereix perquè es pugui parlar d’immunitat de grup depèn de l’agent infecciós, de les característiques de transmissió, de la distribució de persones immunes i persones susceptibles i d’altres factors, especialment ambientals.

La base del terme és el mot immunitat, que procedeix del llatí immunitas, un derivat de immunis, que volia dir ‘lliure de càrregues’. A aquesta base s’hi afegeixen els complements que especifiquen a quin tipus d’immunitat ens referim. Recordem que en català s’escriu amb dues m consecutives, no pas *inmunitat.

S’aconsella evitar la forma *immunitat de ramat, calc de la forma anglesa herd immunity, que es considera menys adequada i transparent que les formes proposades.

Us recordem que teniu a la vostra disposició el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, que s’actualitza permanentment i recull molts dels termes que durant aquesta situació de pandèmia ens hem hagut d’acostumar a sentir i, fins i tot, a fer-los servir.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: farmacovigilància

El #termedelasetmana que us proposem potser no té un ús gaire estès, però, en canvi, el concepte que designa és tema de conversa habitual des de fa setmanes. El terme és farmacovigilància, i es refereix a la branca de la farmacologia que té per objectiu la identificació, la quantificació, l’avaluació i la prevenció dels riscos associats a l’ús de fàrmacs. Quan es parla de l’anàlisi i l’estudi dels possibles efectes adversos de l’ús d’un medicament, doncs, s’està fent referència a la farmacovigilància.

Es tracta d’una denominació utilitzada amb normalitat dins l’àmbit, lingüísticament adequada i transparent, constituïda per la forma prefixada farmaco- (del mot grec phármakon ‘medicament’), i el substantiu vigilància (“Acció de vigilar”, és a dir, d'”Estar atent al que pot ocórrer, especialment per prevenir un perill”, segons el diccionari normatiu). En altres llengües s’utilitzen denominacions anàlogues: farmacovigilancia en espanyol, pharmacovigilance en francès, i pharmacovigilance o drug monitoring en anglès.

El terme té ús en l’àmbit de la farmacologia, la recerca clínica de medicaments i en altres disciplines més o menys relacionades, com ara l’epidemiologia, la bioètica, etc.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: palinologia

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que no és gaire conegut fora del grup d’especialistes que s’hi dediquen, però que, en canvi, es refereix a un aspecte que resultarà ben familiar a molta gent, especialment en aquestes dates de primavera. El terme és palinologia, i designa l’estudi del pol·len i les espores, juntament amb la seva dispersió i les aplicacions en camps diversos (des de la paleografia a la composició de productes apícoles, passant per la criminologia). També, com saben per experiència moltes persones al·lèrgiques, el pol·len i les espores que transporta l’aire solen ser els protagonistes de nombroses al·lèrgies que es manifesten especialment aquests dies.

El terme palinologia prové de les formes gregues palýnein (que vol dir ‘escampar’) i -logia (forma molt productiva que vehicula sentits propers a ‘paraula, teoria, tractat, estudi’).

La palinologia és la branca de la botànica que s’especialitza en l’estudi del pol·len i, com en totes les disciplines, s’hi fa servir una terminologia específica. Així, per a fer referència a les característiques morfològiques del pol·len es fan servir termes com ara espinulós, oblat, prolat, rugat, semilobat, etc., i per a referir-se a trets biològics o ecològics, termes com ara anemòfil, entomòfil o hidròfil.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm, que difon bona part de les entrades del Diccionari de palinologia de Martín, Julià i Riera (2003).

I si el que us interessa són concretament les al·lèrgies i els al·lèrgens més habituals, us recomanem de consultar el recent Lèxic d’al·lèrgies, amb més de 3.100 denominacions catalanes i equivalents en castellà i anglès.

[Font: TERMCAT]