Giró ros, marselan, xarel·lo vermell… Les noves varietats vitivinícoles autoritzades, en català

marselan

Es beu pensatiu, a glops petits, una mica de vi. El gust a la boca, l’aroma per via retronasal, les característiques tàctils. Té cos, un color fosc i tons porpra, amb una aroma afruitada, d’espècies i de… cacau? Arruga el front. No el situa. “Et dones?” Deixa la copa sobre les estovalles blanques, contrariat. “Doncs és un marselan.”

El següent és poc àcid i aromàtic i té un grau alcohòlic alt. Un vi varietal jove, sens dubte. “Un giró ros”, l’informa. “Un cep de les Balears que fa un raïm blanc amb grans de color vermell grisós, ja saps de què et parlo, oi?” Després ve el trobat blanc (conreat especialment a l’Alguer, li aclareix). Amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i un grau alcohòlic alt, ja ho veus.

“Com ho saps, tot això?”, claudica finalment. Ella somriu en silenci, amb aire de misteri, fins que se’n compadeix. “Són tres de les sis noves varietats autoritzades pel Reial decret 313/2016, de 29 de juliol, que s’afegeixen al Reial decret 740/2015, de 31 de juliol; el que regula el potencial de producció vitícola.” “I… tu et llegeixes els reials decrets i les modificacions?”

No. Hi ha una miiica de trampa. Està al cas de les actualitzacions de la Neoloteca. El TERMCAT ofereix la Terminologia de les varietats vitivinícoles en el seu web, amb informació dels ceps, el raïm i el vi de totes les varietats autoritzades a Catalunya pel Reial decret de 2015. Aviat hi constaran també les varietats afegides pel Reial decret de 2016, que, de moment, ja es poden consultar entre les noves incorporacions de la Neoloteca. La contempla amb admiració.

“Tot parteix d’una sessió de normalització amb especialistes per a establir els noms en català de les varietats recollides en el Reial decret de 2015.” En van resultar 42 fitxes amb els noms normalitzats en català, equivalents en altres llengües, definicions i notes. També hi ha criteris sobre el gènere gramatical dels noms de ceps, raïms i vins, l’ús de majúscules i minúscules, el tractament dels manlleus i la sinonímia. “I ara, amb els mateixos especialistes de la sessió, s’han normalitzat els noms de les varietats afegides el 2016.” De fet, hi ha un acord entre l’INCAVI i el TERMCAT per a assegurar l’actualització constant d’aquest projecte.

Se’l mira amb un punt de malícia. “I ara, un tast de vermentino? Amb aroma de poma i altres fruites. O de vidadillo, que és àcid, ric en tanins i de color intens… Deixa, encara millor: una mica de xarel·lo vermell, també anomenat cartoixà marí o pansa rosada, que és fresc i àcid i diuen que té una aroma herbàcia…” L’home li allarga maquinalment la copa —amb l’esperança que l’hi ompli alhora de vi i d’un afecte equiparable al que sent ell.

Els noms dels vins s’escriuen en majúscula o en minúscula?

Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns. Així doncs: chardonnay, gewürztraminer, godello, malbec o pinot noir.

De fet, així es documenten els noms de les varietats i els vins que ja es troben recollits en el diccionari normatiu i en altres diccionaris de referència en català i en altres llengües romàniques: macabeu, merlot, parellada

Aquesta qüestió, i d’altres que es donaran a conèixer ben aviat, es va tractar en la sessió de normalització sobre les denominacions corresponents a les varietats de raïm de vinificació autoritzades en les DO catalanes que el TERMCAT va dur a terme el 27 de novembre amb experts en viticultura i enologia.

Salut, bon vi i bones festes!

És adequada la forma desgorjament en l’elaboració del cava?

El terme consignat en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és degollament. En el procés de vinificació és l’operació de canviar els taps de les ampolles de vi escumós o de cava a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves.

La forma desgorjament està molt estesa en el sector i apareix ja recollida en algunes obres terminològiques especialitzades de l’àmbit. Es tracta d’una forma introduïda a partir del francès dégorgement. En castellà s’anomena degüelle o degüello, i en anglès, degorging o disgorging.

Com s’adapta al català el manlleu syrah, nom de vi, cep i raïm?

En català tenim el terme normalitzat sirà (manlleu adaptat del francès syrah, d’origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shiraz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa), que designa tant el cep d’aquesta varietat negra d’interès vitivinícola
—utilitzada en moltes de les denominacions d’origen del territori—, com el raïm de cep sirà i el vi que se n’obté.

El manlleu adaptat evita pronúncies errònies i ja es documenta en l’etiquetatge en català d’alguns vins que contenen aquesta varietat de raïm. Es reconeix, també, que la denominació més estesa internacionalment és la forma vehiculada a través del francès syrah.

Com a denominació de raïm i de vi, sirà té gènere masculí d’acord amb l’ús documentat majoritàriament en català i amb la informació del diccionari normatiu, en què tots els noms de raïms i de vins es recullen com a masculins. Com a denominació de cep, s’opta també pel masculí, malgrat que en francès syrah és una forma femenina i en català (i també en altres llengües) hi ha una certa vacil·lació, tenint en compte que els noms de ceps són majoritàriament masculins i que el masculí és el gènere no marcat i a què es tendeix en casos d’indeterminació.

Cal tenir present, també, que els noms de les varietats vegetals s’escriuen en minúscula. Per a l’ús de la rodona o la cursiva en els manlleus us recomanem que consulteu en el nostre web el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

#termedelasetmana: enoturisme

www.tomascatelazo.com
http://www.tomascastelazo.com

La setmana del 21 al 27 de juliol se celebra Viu Penedès 2014, una setmana dedicada, en paraules dels organitzadors, “a donar a conèixer per mitjà d’activitats esportives, culturals i musicals la gastronomia i el paisatge d’aquest territori de vi i cava”.

En diversos documents els promotors d’aquest acte s’hi han referit també com la Setmana de l’Enoturisme, i és precisament aquest terme el que us proposem com a #termedelasetmana.

L’enoturisme es defineix com el conjunt d’activitats i recursos turístics d’oci i de lleure adreçats a descobrir el vi, el territori, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions vitivinícoles. També ens hi podem referir amb el sinònim turisme enològic.

Us convidem a consultar el terme al Cercaterm per descobrir-ne els equivalents en altres llengües, i sobretot, a participar d’aquesta iniciativa, aprofitant que la cultura del vi és especialment rellevant a Catalunya.