Aquesta setmana, concretament el dia 24 de gener, és el Dia del Punt Volat. Perquè el dia tingui més volada i per poder celebrar-ho amb caliu i escalfor, us volem proposar el #termedelasetmana pèl·let.
El terme pèl·let fa referència al biocombustible sòlid en forma de cilindre o esfera de mida petita obtingut de l’agregació de residus de fusta i altres elements vegetals secs finament dividits. Els materials que componen un pèl·let són residus de fusta o similars.
En anglès s’escriu pellet i és un mot amb molts sentits, però de moment en català només l’hem incorporat amb dos significats específics: primer en l’àmbit de la geologia, per a designar una partícula carbonàtica que es troba en certes roques calcàries, i més recentment en l’àmbit de l’energia per a fer referència a aquest biocombustible.
Una curiositat sobre aquest mot, pèl·let, és que està emparentat etimològicament amb una paraula catalana molt habitual, que és ni més ni menys que pilota. Tots dos tenen origen en el mateix mot llatí, si bé els dos han fet camins diferents i tenen significats diferents.
Si voleu saber-ne més sobre terminologia relacionada amb la transició energètica, us avancem que ben aviat publicarem el Diccionari de la transició energètica. Pareu atenció a les xarxes!
Us proposem un #termedelasetmana que, a banda de contextos específics relacionats amb les fonts d’energia i la sostenibilitat, s’està fent d’ús força generalitzat: és el terme matriu elèctrica.
Fa referència a la combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària (per exemple, energia nuclear, energia hidroelèctrica, energia eòlica, energia solar, etc.) utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector. La contribució de cada font d’energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges. També se’n pot dir cistella elèctrica, però no pas *mix elèctric, una forma híbrida mig anglesa mig catalana que té bastant d’ús però es considera inadequada.
La base del terme és matriu, una forma que en diversos àmbits d’especialitat designa el conjunt d’elements característics d’una unitat, i que també es troba en el terme estretament relacionat matriu energètica.
Pel que fa al sinònim cistella elèctrica, es tracta d’una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses, remet al conjunt del consum, en aquest cas d’energia elèctrica. Els especialistes consultats consideren que aquesta segona denominació pot ser especialment útil en contextos més divulgatius.
Si teniu interès en aquests termes, en trobareu els equivalents en altres llengües i la definició a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també hi podreu consultar un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de les formes catalanes.
Aquesta setmana s’escauen el Dia Mundial de l’Educació Ambiental i el Dia Internacional de l’Energia Neta, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme especialment rellevant d’aquests àmbits: el terme aerotèrmia.
Es refereix a l’energia renovable que s’obté de l’energia tèrmica de l’aire mitjançant l’ús d’una bomba de calor. També se’n pot dir energia aerotèrmica, i es pot utilitzar per a produir aigua calenta sanitària o per a climatitzar espais tancats; en aquest segon cas, la bomba de calor extreu calor de l’aire exterior i l’injecta a l’interior quan funciona com a sistema de calefacció, o extreu calor de l’aire interior i l’allibera a l’exterior quan funciona com a sistema de refrigeració.
La forma aerotèrmia és una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir de la forma prefixada aero-, del grec aér ‘aire’, i la forma sufixada –tèrmia, del grec thermós ‘calent’, pel fet que aquest tipus d’energia s’obté de l’energia tèrmica de l’aire.
El terme ha estat normalitzat recentment, amb el vistiplau de tots els experts consultats, que també han destacat la proximitat formal i conceptual amb el terme geotèrmia i el fet que es documenti paral·lelament en les llengües del nostre entorn.
En podeu consultar la fitxa completa, amb la definició i els equivalents en altres llengües, a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.
La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.
Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.
Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.
Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Ben aviat us presentarem una infografia interactiva, Els colors de l’hidrogen, en què mirem d’explicar gràficament les diferències entre els termes que estan creats afegint un color a la base hidrogen. De moment, però, en aquest #termedelasetmana us proposem de fixar-nos en l’hidrogen verd.
També se’n pot dir hidrogen net o hidrogen renovable, i fa referència a l’hidrogen obtingut de l’aigua mitjançant un procés d’electròlisi basat en electricitat extreta de fonts d’energies renovables, en un procés que no genera emissions de carboni a l’atmosfera. L’hidrogen verd suma l’avantatge de la sostenibilitat en la generació a l’avantatge de l’hidrogen de no produir emissions de carboni quan s’utilitza com a combustible en un motor de combustió interna o una pila de combustible.
Pel que fa al transport, es considera que l’hidrogen verd podria acabar substituint els carburants com a combustible alternatiu en el transport pesant (terrestre, marítim i fins i tot aeronàutic), en què el sistema de bateries elèctriques comportaria un augment molt gran de pes; en canvi, per als vehicles particulars les bateries semblen la solució més eficient.
Com es veu en les formes sinònimes, amb els adjectius net i renovable, el color verd s’associa, des de ja fa uns quants anys, a situacions i processos respectuosos amb el medi ambient, a l’ecologia, a la preservació de la natura, etc., i especialment en casos com aquest en què es posa en contrast amb altres colors en els termes hidrogen blanc, hidrogen groc, hidrogen rosa, hidrogen turquesa, hidrogen blau, hidrogen gris, hidrogen marró i hidrogen negre.
Si teniu curiositat per descobrir què caracteritza cada tipus d’hidrogen, estigueu atents a la propera difusió de la infografia.
Aquest divendres se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, amb el qual es pretén conscienciar tothom de la necessitat de preservar el medi.
L’any 1972, l’ONU va declarar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient amb l’objectiu de motivar persones i institucions a ser part activa en el desenvolupament sostenible de la societat i la promoció de la bona salut del medi ambient.
Des del TERMCAT també volem commemorar aquesta jornada amb el nostre #termedelasetmana, que és energia neta. Es considera neta l’energia en el procés d’obtenció o d’utilització de la qual no es generen residus, que té un impacte ambiental moderat o feble i que no comporta contaminació química ni acústica. És una energia, doncs, que no perjudica el medi ambient ni compromet les fonts de recursos naturals. Són exemples d’energia neta l’energia solar, l’energia eòlica o l’energia geotèrmica.
Podeu consultar aquest terme, amb la definició i els equivalents en castellà i anglès, en el Cercaterm.
Tot el que té a veure amb la fiscalitat sol despertar més recel que entusiasme. I, tanmateix, la fiscalitat (la fiscalitat ecològica o ecofiscalitat) és bàsica per aconseguir una mobilitat sostenible. L’objectiu en aquest cas, més que la recaptació immoderada de fons, és la incentivació d’unes conductes respectuoses amb el medi ambient.
Podem incloure en la fiscalitat ecològica, doncs, les taxes que graven els mitjans de transport i els usos més contaminants: els peatges (autopistes de peatge, peatges d’accés a una zona urbana, peatges per estacionament a la via pública, etc.) i també els impostos sobre carburants.
Ara bé, perquè aquestes mesures es puguin considerar ecològiques, és imprescindible complementar-les amb una política que faciliti uns hàbits de desplaçament més ecològics. Per exemple, l’establiment d’una xarxa de transport públic eficient i a l’abast, l’adequació de carrils bici i zones de vianants i la preparació d’intercanvis modals adequats entre mitjans de transport, aparcaments de bicicletes inclosos.
I, posats a fer, és bo tenir en compte que els usuaris, per més compromesos que se sentin amb el medi ambient, solen preferir els incentius als impostos. En aquest cas, podríem parlar de descomptes en transport públic per a certs col·lectius, de complements d’estacionament concedits també als treballadors que no es desplacen amb cotxe o de complements concedits exclusivament als treballadors que utilitzin el transport públic —totes, mesures que ja es tenen en compte en alguns països.
Mentre uns quants dels nostres polítics treballen en aquesta línia —i en altres línies igualment vitals per al país—, al TERMCAT hi col·laborem establint la terminologia catalana del Lèxic panllatí de la mobilitat sostenible, coordinat en el marc de Realiter per l’Oficina de Traducció del Govern del Canadà. Es tracta d’un projecte que ha de veure la llum el 2015 —qui sap si abans o després de l’establiment d’una autèntica fiscalitat ecològica, unes alternatives de desplaçament adequades i uns estimulants incentius.
Aquesta setmana Barcelona és la capital europea de l’energia eòlica. Durant quatre dies empreses i especialistes del sector de més de seixanta països es reuneixen en el congrés anual de l’Associació Europea d’Energia Eòlica per discutir el futur energètic europeu. És per aquest motiu, doncs, que el terme que destaquem aquesta setmana és mapa eòlic: ‘Mapa que informa sobre les direccions, les intensitats i les freqüències dels vents en un territori i, freqüentment, les seves potencials aplicacions en l’àmbit de l’energia eòlica.’ Els mapes eòlics són una eina fonamental per a la preselecció d’ubicacions dels aerogeneradors que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, els parc eòlics.
