Black Friday i Ciber Monday: podem dir-ne Divendres Negre i Ciberdilluns?

divendres-negre_ciberdilluns

Les formes Divendres Negre i Ciberdilluns, adaptades al català amb majúscula i sense marca tipogràfica, es poden considerar adequades si cal fer referència en català al que en anglès s’anomena Black Friday i Cyber Monday, respectivament. Es tracta de dues iniciatives comercials amb origen en la cultura anglosaxona que es duen a terme el primer divendres i el primer dilluns després del Dia d’Acció de Gràcies, que als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre.

Coincidint amb l’inici de la campanya de Nadal, aquestes jornades també s’han popularitzat a casa nostra, i les botigues, els centres comercials i les cadenes multinacionals ofereixen descomptes i promocions per augmentar les vendes, especialment en el sector del comerç en línia. L’impacte econòmic en els àmbits del comerç, el transport o la logística és cada vegada més alt.

Diverses teories expliquen la procedència de la denominació Black Friday. N’hi ha que l’atribueixen al fet que aquest dia els botiguers aconsegueixen canviar els números vermells (negatius) per negres (positius), mentre que d’altres asseguren que l’adjectiu negre fa al·lusió al desgavell del trànsit i el caos produïts als anys 60 a les grans ciutats nord-americanes a causa dels descomptes que s’oferien l’endemà del dia d’Acció de Gràcies.

#termedelasetmana: impost sobre actes jurídics documentats

dret

Aquesta setmana l’actualitat informativa està clarament marcada per la resolució dels tribunals sobre qui s’ha de fer càrrec del terme que, precisament, us proposem com a #termedelasetmana: l’impost sobre actes jurídics documentats.

Es tracta de l’impost indirecte sobre les lletres de canvi i els actes jurídics de naturalesa administrativa, notarial o jurisdiccional. La decisió jurídica de què es parla aquesta setmana havia de determinar qui ha de pagar aquest impost.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

Les hipoteques són una realitat (i una necessitat) per a un nombre molt elevat de persones, i per això, la terminologia que s’hi relaciona sovint ocupa espais importants en l’actualitat informativa. Per exemple, us convidem a llegir els apunts que temps enrere vam dedicar al terme clàusula terra (no *clàusula sòl) i als termes taxa d’interès mínima i taxa d’interès màxima (també conegudes amb els sinònims complementaris corresponents, terra hipotecari i sostre hipotecari).

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa bossa de pobresaal Diccionari de serveis socials.

Respostes a l’enquesta sobre monedes

Monedes_Món

Aprofitant que hem publicat fa pocs dies el diccionari en línia Monedes del món, hem volgut posar a prova els vostres coneixements sobre el tema o la vostra perícia fent cerques simples o avançades en el nostre diccionari. Perquè les respostes a les cinc preguntes llançades per Twitter les podíeu trobar fàcilment si entràveu al diccionari.

I estem contents perquè heu estat molts usuaris els que us heu animat a contestar preguntes. Moltes gràcies a tothom per participar-hi! Ara donarem les respostes i cadascú que es posi nota.

La primera pregunta era molt fàcil. El sol és la unitat monetària del Perú. A Costa Rica tenen el colon i a Colòmbia fan servir el peso colombià. Ho ha endevinat el 79 % dels participants.

La segona pregunta era per despistar, perquè demanava si a Europa encara circulen francs. La resposta és que sí, els francs suïssos, que són oficials a Suïssa i a Liechtenstein. Segurament, per a la majoria de nosaltres, pensar en francs és pensar en francs francesos. I, és clar, els francs francesos sí que estan fora de circulació perquè a França la moneda oficial és l’euro. Ho ha encertat el 82 % de participants.

La tercera pregunta era molt difícil. La unitat monetària de Papua Nova Guinea (gairebé a les nostres antípodes) és el kina. El lev és la moneda de Bulgària i el ringgit és oficial a Malàisia. Ho ha encertat el 61 % de participants.

La quarta pregunta també era difícil, però es podia saber fent una cerca simple al diccionari. MAD és el codi ISO internacional del dírham marroquí. Aquest codi està format per dues lletres (poden ser les dues primeres o unes altres) del nom del país i la lletra inicial de la moneda, en l’ordre sintàctic anglès. En aquest cas, Moroccan dirham. Ho ha encertat només el 37 % de participants.

I l’última pregunta, la cinquena, demanava sobre la moneda actual de l’Equador, que ja no és el sucre, sinó el dòlar dels Estats Units. Ho ha encertat el 84 % de participants.

I fins aquí les respostes. Esperem que, si més no, us hagi entrat una mica de curiositat de consultar el nostre diccionari.

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

#termedelasetmana: empresa emergent

empresa emergent_Heisenberg MediaAquesta setmana, concretament el dia 17 de maig, se celebra el Dia Mundial d’Internet, que aquest any es vol centrar, entre altres aspectes, en la importància creixent de les empreses que basen la seva activitat en el potencial d’internet i de la tecnologia. En anglès s’hi refereixen amb la forma start-up i, en català, la forma proposada és el nostre #termedelasetmana: empresa emergent.

Amb aquest terme es designen les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Com sol passar amb la terminologia d’aquest àmbit, la internacionalització i el prestigi de la llengua fan que sovint es faci servir la forma anglesa, però la forma catalana resulta molt transparent i adequada des del punt de vista semàntic. Us animem a fer-la servir per a generalitzar-ne progressivament l’ús.

#termedelasetmana: deslocalitzat -ada

deslocalitzarL’actualitat informativa ha posat en primer pla l’adjectiu deslocalitzat -ada, que sovint es troba a les notícies amb la forma anglesa offshore, i que us proposem com a #termedelasetmana.

El terme s’aplica a la persona física o jurídica registrada en un estat en què té una llibertat fiscal més gran que en l’estat on és efectivament ubicada. Així, per exemple, a les notícies es pot destacar que diverses personalitats han evadit impostos per mitjà de societats deslocalitzades (no cal dir “societats offshore”).

Austericidi? Matem l’austeritat!

D’un temps ençà llegim i sentim a parlar d’austericidi, una paraula que expressa amb força l’aclaparament del ciutadà mitjà a causa de la crisi econòmica. El concepte que hi ha darrere és l’asfíxia econòmica de la població d’un país com a conseqüència de les mesures d’austeritat excessives aplicades pel govern.

És un concepte inventat al sud d’Europa, probablement a l’Estat espanyol, ja que es documenta àmpliament a la xarxa tant en català com en castellà, i també força en italià, però en canvi en francès i en anglès l’ús és menys consistent i està influït molt probablement per les llengües que l’utilitzen més àmpliament. La geografia del terme coincideix amb la geografia dels països en què la crisi ha estat, és encara, més intensa.

Austericidi és, tanmateix, una formació irregular. El sufix –cidi prové del llatí –cidium, derivat del mot caedere, que significa ‘occir’, ‘matar’. Literalment significa, doncs, ‘acció de matar l’austeritat’. Per tant, el significat esperable a partir de la denominació no és el que se li dóna en realitat. Per aquest motiu, és aconsellable descartar l’ús de la denominació austericidi.

Us proposem com a alternativa la denominació austeritat suïcida, que ja té un cert ús. És una forma descriptiva i de significat transparent, fàcilment deduïble a partir dels mots que la componen. Al diccionari normatiu, l’adjectiu suïcida significa ‘Extremament perillós i amb molt poques garanties d’èxit. Conducta suïcida. Solució suïcida‘; i al Gran diccionari de la llengua catalana: ‘Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida‘.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: condonació del deute

© Maria Toutoudaki
© Maria Toutoudaki

Si la setmana passada us proposàvem unes reflexions sobre la forma corralito, aquesta setmana no abandonem les notícies d’actualitat referides a la situació a Grècia i us proposem com a #termedelasetmana un altre terme que també s’està fent servir molt: condonació del deute.

Es coneix amb aquesta forma l’extinció del deute exterior d’un país pel perdó total o parcial que fa un organisme creditor de manera unilateral i solidària.

El terme s’ha fet servir tradicionalment en l’àmbit de les relacions internacionals, especialment en contextos relacionats amb els països en vies de desenvolupament, i així el podeu trobar, per exemple, en el nostre Diccionari de cooperació al desenvolupament. La novetat és que actualment s’està aplicant també a les relacions entre països i organismes europeus. De fet, la forma condonació es fa servir en diversos contextos relacionats amb l’economia, perquè es refereix de manera general a l’acció de perdonar totalment o parcialment qualsevol deute.