Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

Què és la servitització?

servititzacioEl món de l’empresa és una selva i per sobreviure-hi i fer camí cal treballar amb qualitat, cal ser competitiu i cal estar obert a la innovació constant. Una de les maneres de millorar la competitivitat és oferir productes amb valor afegit, en què el valor que enriqueix el producte és un servei associat a aquest producte.

El procés pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el servei s’anomena servitització. Per poder oferir un servei complementari que interessi el client cal conèixer-ne bé les necessitats i l’ús que fa dels productes. Per això, en aquest model de negoci el client ha de ser al centre de l’estratègia de l’empresa.

Pel que fa a la denominació, la forma lingüística, servitització és un calc híbrid de la forma anglesa servitization, format per un radical manllevat (serviti-) i un afix substituït (-ització). L’arrel de la denominació anglesa (serviti-) procedeix del llatí servitium (‘condició d’esclau’, ‘conjunt d’esclaus’), que en català ha derivat en servei. Les altres llengües romàniques han adoptat solucions paral·leles: servitización, en castellà; servitisation, en francès, al costat d’altres formes com ara servicialisation, servicification o servicisation; servitizzazione, en italià, o servitização, en portuguès.

La fitxa d’aquest terme es pot consultar a la Consulteca i, és clar, al Cercaterm.

#termedelasetmana: empresa emergent

empresa emergent_Heisenberg MediaAquesta setmana, concretament el dia 17 de maig, se celebra el Dia Mundial d’Internet, que aquest any es vol centrar, entre altres aspectes, en la importància creixent de les empreses que basen la seva activitat en el potencial d’internet i de la tecnologia. En anglès s’hi refereixen amb la forma start-up i, en català, la forma proposada és el nostre #termedelasetmana: empresa emergent.

Amb aquest terme es designen les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Com sol passar amb la terminologia d’aquest àmbit, la internacionalització i el prestigi de la llengua fan que sovint es faci servir la forma anglesa, però la forma catalana resulta molt transparent i adequada des del punt de vista semàntic. Us animem a fer-la servir per a generalitzar-ne progressivament l’ús.

#termedelasetmana: deslocalitzat -ada

deslocalitzarL’actualitat informativa ha posat en primer pla l’adjectiu deslocalitzat -ada, que sovint es troba a les notícies amb la forma anglesa offshore, i que us proposem com a #termedelasetmana.

El terme s’aplica a la persona física o jurídica registrada en un estat en què té una llibertat fiscal més gran que en l’estat on és efectivament ubicada. Així, per exemple, a les notícies es pot destacar que diverses personalitats han evadit impostos per mitjà de societats deslocalitzades (no cal dir “societats offshore”).