#termedelasetmana: empresa emergent

empresa emergent_Heisenberg MediaAquesta setmana, concretament el dia 17 de maig, se celebra el Dia Mundial d’Internet, que aquest any es vol centrar, entre altres aspectes, en la importància creixent de les empreses que basen la seva activitat en el potencial d’internet i de la tecnologia. En anglès s’hi refereixen amb la forma start-up i, en català, la forma proposada és el nostre #termedelasetmana: empresa emergent.

Amb aquest terme es designen les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Com sol passar amb la terminologia d’aquest àmbit, la internacionalització i el prestigi de la llengua fan que sovint es faci servir la forma anglesa, però la forma catalana resulta molt transparent i adequada des del punt de vista semàntic. Us animem a fer-la servir per a generalitzar-ne progressivament l’ús.

#termedelasetmana: deslocalitzat -ada

deslocalitzarL’actualitat informativa ha posat en primer pla l’adjectiu deslocalitzat -ada, que sovint es troba a les notícies amb la forma anglesa offshore, i que us proposem com a #termedelasetmana.

El terme s’aplica a la persona física o jurídica registrada en un estat en què té una llibertat fiscal més gran que en l’estat on és efectivament ubicada. Així, per exemple, a les notícies es pot destacar que diverses personalitats han evadit impostos per mitjà de societats deslocalitzades (no cal dir “societats offshore”).

Austericidi? Matem l’austeritat!

D’un temps ençà llegim i sentim a parlar d’austericidi, una paraula que expressa amb força l’aclaparament del ciutadà mitjà a causa de la crisi econòmica. El concepte que hi ha darrere és l’asfíxia econòmica de la població d’un país com a conseqüència de les mesures d’austeritat excessives aplicades pel govern.

És un concepte inventat al sud d’Europa, probablement a l’Estat espanyol, ja que es documenta àmpliament a la xarxa tant en català com en castellà, i també força en italià, però en canvi en francès i en anglès l’ús és menys consistent i està influït molt probablement per les llengües que l’utilitzen més àmpliament. La geografia del terme coincideix amb la geografia dels països en què la crisi ha estat, és encara, més intensa.

Austericidi és, tanmateix, una formació irregular. El sufix –cidi prové del llatí –cidium, derivat del mot caedere, que significa ‘occir’, ‘matar’. Literalment significa, doncs, ‘acció de matar l’austeritat’. Per tant, el significat esperable a partir de la denominació no és el que se li dóna en realitat. Per aquest motiu, és aconsellable descartar l’ús de la denominació austericidi.

Us proposem com a alternativa la denominació austeritat suïcida, que ja té un cert ús. És una forma descriptiva i de significat transparent, fàcilment deduïble a partir dels mots que la componen. Al diccionari normatiu, l’adjectiu suïcida significa ‘Extremament perillós i amb molt poques garanties d’èxit. Conducta suïcida. Solució suïcida‘; i al Gran diccionari de la llengua catalana: ‘Dit d’una acció o una actitud molt perillosa o perniciosa per a la persona que la fa o l’adopta. Aquella va ésser una decisió suïcida. Un pilot suïcida. Una inversió suïcida‘.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: condonació del deute

© Maria Toutoudaki
© Maria Toutoudaki

Si la setmana passada us proposàvem unes reflexions sobre la forma corralito, aquesta setmana no abandonem les notícies d’actualitat referides a la situació a Grècia i us proposem com a #termedelasetmana un altre terme que també s’està fent servir molt: condonació del deute.

Es coneix amb aquesta forma l’extinció del deute exterior d’un país pel perdó total o parcial que fa un organisme creditor de manera unilateral i solidària.

El terme s’ha fet servir tradicionalment en l’àmbit de les relacions internacionals, especialment en contextos relacionats amb els països en vies de desenvolupament, i així el podeu trobar, per exemple, en el nostre Diccionari de cooperació al desenvolupament. La novetat és que actualment s’està aplicant també a les relacions entre països i organismes europeus. De fet, la forma condonació es fa servir en diversos contextos relacionats amb l’economia, perquè es refereix de manera general a l’acció de perdonar totalment o parcialment qualsevol deute.

#termedelasetmana: corralito

© iStock / f_
© iStock / f_

Aquesta setmana un dels termes més presents als mitjans de comunicació és corralito. Encara que no sigui un mot català, us el proposem com a #termedelasetmana perquè es tracta d’un tipus de terme que sovint provoca dubtes.

La globalització té també conseqüències en l’àmbit del coneixement —i per tant, de la llengua—, i almenys en bona part del planeta la informació és ràpidament compartida (potser més que ràpidament, hauríem de dir immediatament compartida). Aquesta immediatesa, afegida a la voluntat dels informadors de transmetre una experiència autèntica, propera als fets que són notícia, són alguns dels motius que expliquen la difusió de formes com ara corralito. El mot es va començar a escampar des de l’Argentina, arran de la crisi bancària d’aquest país, i es fa servir en la llengua original no sols en català, sinó també en certs contextos en anglès, en francès, en italià, etc. Com que la situació presenta paral·lelismes amb la situació actual a Grècia, ara s’hi aplica la mateixa etiqueta.

És el mateix fenomen que es va donar en un cas com el de chapapote, ara ja fa uns quants anys, arran de l’enfonsament d’un petrolier davant les costes gallegues. Algunes d’aquestes formes amb el temps poden sentir-se com a indispensables i, en conseqüència, es poden acabar incorporant dins del cabal general de la llengua (és el que va passar fa anys en casos en certa mesura similars com ara iceberg o tsunami). En canvi, altres formes del mateix estil potser cauran en l’oblit amb més o menys rapidesa.

Si no es vol fer servir la forma corralito, hi ha alternatives descriptives com ara bloqueig de comptes. I si voleu més informació sobre el tractament dels manlleus, us convidem a consultar aquest criteri aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT: Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Confiem que corralito continuï durant molt temps designant una realitat aliena a la nostra cultura, i que els que s’hi troben enxampats sense tenir-ne cap responsabilitat trobin ben aviat una bona sortida.