Etiqueta: economia

Avançament del Diccionari d’economia i gestió

TermcatDeixa un comentari

Es publica en línia un primer avançament del Diccionari d’economia i gestió, una obra en curs d’elaboració que parteix de l’obra homònima que l’any 2001 va elaborar i publicar en paper la Universitat Politècnica de Catalunya i Enciclopèdia Catalana. Els canvis profunds que ha experimentat aquest àmbit d’especialitat durant el segle XXI han fet aconsellable una revisió i una actualització exhaustives de l’obra original i, amb aquesta finalitat, l’any 2023 el TERMCAT es va incorporar com a coautor a aquest projecte, que ara ja mostra uns primers resultats. Un cop enllestida l’elaboració de la totalitat de l’obra, es tractarà d’un diccionari nou que reemplaçarà definitivament el diccionari publicat el 2001.

Aquesta primera entrega recull més de quatre-cents cinquanta termes relacionats amb la cadena de subministrament (estoc coixí, sistema andon), el producte (extensió de línia de productes, maduresa) i la gestió comercial (bustiada, disseny d’embalatge). Tots aquests termes han estat validats i completats per especialistes de la Universitat Politècnica de Catalunya i revisats terminològicament pel TERMCAT. Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició, i, quan s’ha considerat convenient, també notes explicatives complementàries. Així mateix, l’edició en línia permet la consulta alfabètica dels termes en qualsevol de les llengües d’equivalència i també la consulta temàtica. Progressivament s’afegiran a aquesta edició la resta d’àrees temàtiques previstes actualment en curs.

Juntament amb aquest diccionari, el TERMCAT publica també la infografia Cadena de subministrament. Termes clau, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre d’usuaris d’aquesta terminologia.

El Diccionari d’economia i gestió forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

[Font: TERMCAT]

Tracte de tu a tu en el comerç electrònic? Arriba el comerç conversacional

TermcatDeixa un comentari

Quan s’acosten les rebaixes, qui no s’anima a trobar alguna ganga? Si tenim ganes de firar-nos, de maneres no ens en falten, ja sigui en una botiga de barri o en un centre comercial, o bé per internet, en una botiga electrònica o a través d’una aplicació mòbil o app de compra. Les possibilitats no s’acaben aquí, perquè en el comerç electrònic cada vegada estan més en auge dues formes de compra inscrites en l’anomenat comerç conversacional.

El comerç conversacional (en anglès, conversational commerce o c-commerce) fa referència a un model de comerç electrònic en què el client pot dialogar lliurement amb la marca en temps real mitjançant aplicacions de missatgeria instantània, ja sigui per escrit o per mitjà de la veu. Aquesta comunicació es pot establir a través d’assistents reals o mitjançant eines d’intel·ligència artificial, com ara els assistents de veu. De fet, aquest terme que va ser encunyat el 2015 per l’estatunidenc Chris Messina, creador del format d’etiqueta que s’usa actualment a les xarxes socials i antic desenvolupador d’Uber. Pel que fa a la forma, tot i que la denominació comerç conversacional es considera un calc de l’anglès conversational commerce, es tracta d’un terme transparent, ja que l’adjectiu conversacional, que s’adjunta al mot comerç, ens remet al verb conversar.

Dins d’aquest model de comerç electrònic trobem, d’una banda, la compra en directe (en anglès, livestream shopping), que permet comprar per internet a partir d’una retransmissió de vídeo en directe en què el venedor i el client es poden comunicar entre si. D’acord amb aquest significat, en la denominació en català, al mot compra s’hi afegeix la locució adverbial en directe, que s’usa per a explicitar que es produeix simultàniament al temps en què s’enregistra o es reprodueix un contingut audiovisual. De l’altra, amb una compra per xarxes (en anglès, social shopping) podem comprar íntegrament en una xarxa social, sovint interactuant amb altres membres de la xarxa. En aquest cas, tot i que en anglès s’usa l’adjectiu social, que s’obté de l’abreujament de social network ‘xarxa social’, en català s’opta per utilitzar el mot xarxes precedit de la preposició per perquè remet de forma més precisa a les xarxes socials que no pas amb l’ús de l’adjectiu social, que podria resultar ambigu.

De la mateixa manera que les videotrucades són molt pràctiques, però, en general, no ens permeten establir la mateixa complicitat amb el nostre interlocutor que en una trobada presencial, difícilment el comerç conversacional podrà emular el tracte de tu a tu que ens ofereix el comerç tradicional. De totes maneres, es tracta d’una nova estratègia de venda que de ben segur que resulta atractiva per a un segment de mercat determinat.

Podeu consultar aquests termes i altres termes relacionats amb el comerç electrònic a la Neoloteca i també a la Terminologia del comerç electrònic.

[Font: TERMCAT. Article adaptat del text publicat a Via Empresa]

Tenim alternatives catalanes per a ‘due diligence’ i ‘forensic audit’?

TermcatDeixa un comentari

En un apunt anterior vam parar atenció al substantiu anglès forensics (criminalística, en català) i a l’adjectiu forensic (forense, en català). Avui volem destacar un conjunt de termes de l’àmbit econòmic que també estan formats amb l’adjectiu anglès forensic o que hi tenen relació conceptual. Concretament, es tracta de les formes auditoria preventiva, auditoria forense i comptabilitat forense, alternatives catalanes dels anglicismes due diligence, forensic audit i forensic accounting, respectivament.

El terme auditoria preventiva fa referència a la revisió detallada de la situació econòmica, financera, legal, fiscal i laboral d’una empresa, que se sol dur a terme abans de tancar un acord econòmic, especialment un procés d’adquisició o una fusió, per a verificar l’estat real de l’empresa i avaluar els possibles riscos. Per a referir-se al mateix concepte, l’anglès utilitza la denominació due diligence o, també, due diligence audit o due diligence review. No cal dir que la denominació catalana auditoria preventiva, a més de comptar amb el vistiplau dels diversos experts consultats, ens permet intuir més fàcilment que no pas les formes angleses el possible significat del terme i és similar a les alternatives utilitzades en altres llengües, com ara el francès audit préalable o contrôle préalable. El castellà, en canvi, ha optat majoritàriament pel calc de l’anglès diligencia debida, és a dir, per la traducció directa de la forma anglesa en comptes de la denominació del concepte amb formes pròpies.

També és possible evitar l’anglicisme forensic audit: la denominació auditoria forense és lingüísticament adequada, motivada i transparent. Està formada a partir del nucli auditoria, que designa l’examen de la situació econòmica i financera d’una societat, i l’adjectiu forense, que especifica el marc d’aplicació de la disciplina (la investigació de delictes durant un procés judicial). És una forma que no se’ns fa estranya perquè és anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara auditoria fiscal i auditoria de costos, entre d’altres, és paral·lela a la designació en altres llengües i té la conformitat dels especialistes consultats.

Un auditor forense o auditora forense (forensic account, forensic accountant, forensic auditor o investigative and forensic accountant, en anglès) és una persona especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial. De vegades, per a designar aquesta figura també es fa servir la forma comptable forense, però no es considera del tot adequada, tenint en compte que l’atribució habitual d’un comptable és portar la comptabilitat d’un lloc i que l’anàlisi i la revisió de la comptabilitat la fan específicament els auditors.

Relacionada amb l’auditoria forense hi ha la comptabilitat forense (forensic accounting o forensic accountancy, en anglès). Es tracta de l’especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial. De fet, l’auditoria forense es basa en la comptabilitat forense per a dur a terme l’anàlisi sistemàtica, objectiva i documentada que serveix per a determinar si la gestió d’una entitat s’ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d’un tribunal. 

En conclusió: evitar anglicismes és possible. Per a tots aquests conceptes existeixen denominacions catalanes transparents i adequades que fomenten la comunicació clara i faciliten la comprensió. Utilitzem-les!

[Font: TERMCAT]

En què s’assemblen un ‘retailer’ i un ‘insider’?

TermcatDeixa un comentari

Sense pensar-nos-hi gaire, probablement, la primera semblança que ens ve al cap entre les formes retailer i insider és que es tracta de dos termes anglesos. I també podríem afegir-hi que, formalment, coincideixen en el nombre de síl·labes i en la terminació en -er.

A banda d’aquestes similituds, però, n’hi ha una altra molt rellevant que, sovint, ens pot passar desapercebuda a primer cop d’ull. Segur que teniu la resposta a la punta de la llengua, oi? I és que, justament, és en la llengua on trobem la semblança que ens interessa destacar entre retailer i insider. Concretament, parlem del fet que totes dues formes disposen de denominacions catalanes pròpies aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT, l’òrgan encarregat de l’establiment formal de la terminologia en llengua catalana.

En català, ens entenem millor si utilitzem formes com detallista o minorista, per a referir-nos al comerciant que es dedica a l’adquisició de mercaderies als majoristes per a revendre-les unitàriament o en petites quantitats al consumidor, perquè ens resulten més conegudes i estan més esteses en el parlar habitual que no pas l’anglicisme retailer. Igualment, ens pot ser més fàcil relacionar el concepte referit a una persona que té accés a informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté amb la denominació catalana persona amb informació privilegiada o, també, iniciat iniciada, que no pas amb la forma anglesa insider.

En l’àmbit de l’economia, l’empresa i el comerç hi ha termes que es coneixen i s’utilitzen amb una forma anglesa per als quals el català ja ha establert un terme normalitzat que, sovint, és més clar i entenedor per al parlant d’aquesta llengua. En són alguns exemples, a més dels casos citats anteriorment, termes com ara auditoria forense (en anglès, forensic audit), avatar client (customer persona), compra en directe (livestream shopping), entrevistes exprés (speed dating), finançament col·lectiu (crowdfunding), pescaclics (clickbait) i simulació de compra (mystery shopping).

Podeu consultar aquests i altres termes normalitzats a la infografia Termes normalitzats d’economia, empresa i comerç, on trobareu per a cada cas la forma anglesa amb què se sol conèixer el concepte, la denominació catalana aprovada, una finestra desplegable amb la definició del terme i l’enllaç a la fitxa completa de la Neoloteca amb molta més informació (equivalents en altres llengües, criteris aplicats en l’aprovació del terme, etc.). També trobareu aquests termes i molt més al cercador del portal Terminologia d’economia i empresa.

[Font: TERMCAT. Article adaptat del text publicat al Via Empresa]

Com s’explica la bretxa salarial de gènere?

Termcat1 comentari

El premi Nobel d’economia d’aquest any ha estat concedit, per tercera vegada en les cinquanta-cinc edicions d’aquest premi, a una dona: Claudia Goldin, catedràtica d’economia de la Universitat de Harvard. Concretament, i a partir de la recopilació i l’anàlisi de les dades sobre el mercat laboral als Estats Units d’Amèrica en els darrers 200 anys, Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha explicat les causes de la bretxa salarial existent entre homes i dones i ha avançat en la comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball.

En aquest apunt volem fer-nos ressò de la persona i el tema que han merescut el guardó i destacar, també, un dels termes protagonistes d’aquest estudi. Ens referim a la bretxa salarial de gènere (en anglès, gender pay gap), que designa la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i, de retruc, a la bretxa de gènere (en anglès gender gap), entesa com la diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit.

La denominació bretxa, procedent del francès brèche, i aquest del fràncic brekam (‘esvoranc’, ‘fesa’) fa referència a l’obertura que fa l’artilleria en una muralla. És un mot propi de l’àmbit de la poliorcètica que els diccionaris defineixen com l’art (sempre qüestionable) dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d’enginyeria militar utilitzades per a defensar o atacar una fortificació. En el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Coromines ens explica que  bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la guerra dels Segadors i que es divulgà molt més en la guerra de Successió i en les següents.

La forma bretxa també designa un pas estret entre muntanyes, en geografia; una roca constituïda per cairells units per un ciment natural, en petrografia, o, en sentit figurat, una escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat.

Tot i que la diferència o desigualtat existent entre persones, col·lectius o comunitats respecte d’un mateix indicador, com pot ser en aquest cas el gènere o el salari, és un concepte present al llarg de la història de la humanitat, no va ser fins l’any 1980 que Eleanor Marie Smeal, líder feminista i analista política estatunidenca, va utilitzar per primera vegada el terme anglès gender gap per a referir-se a la diferència existent entre homes i dones. El substantiu anglès gap, procedent del norrè o nòrdic antic gap (‘abisme, crit’), té un paral·lelisme semàntic amb bretxa perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com ara un mur, una bardissa o una defensa militar.

Si bé la forma anglesa gap va obrir, inicialment, una certa bretxa en llengües com el català (gap de gènere), el castellà (gap de genero), el francès (gap de genre) o l’italià (gap di genere), val a dir que, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació, les institucions i els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l’avenç de l’anglicisme.

En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l’ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids (fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d’altres) com a nucli del sintagma. Probablement, la consolidació de bretxa en aquests termes, i en altres semànticament relacionats, com  bretxa de pobresa, bretxa digital o bretxa terapèutica, es pot explicar no només pel veïnatge amb el castellà brecha, sinó també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d’allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: criptovalor no fungible, NFT

TermcatDeixa un comentari

Tot i que el concepte no és fàcil d’entendre per als no iniciats, us proposem com a #termedelasetmana un terme de què es parla molt actualment: el terme criptovalor no fungible, més sovint anomenat amb la sigla NFT.

Es refereix al criptovalor que representa la propietat d’un actiu digital de caràcter únic i que serveix de certificat d’autenticitat. Un criptovalor no fungible està relacionat amb un objecte real, generalment una obra d’art digital, per un codi d’identificació únic i és emmagatzemat en una cadena de blocs (en anglès, blockchain).

Com sol passar en termes llargs, especialment en els àmbits relacionats amb la tecnologia, en contextos reals té més ús la sigla (NFT) que no pas el terme corresponent. I, com és també relativament habitual en aquest sector, la sigla que s’ha estès pràcticament en totes les llengües correspon a les inicials de la forma anglesa del terme (non-fungible token), com ja ha passat també amb termes com ara DNS (servidor de noms de domini, de l’anglès domain name server), M2M (de màquina a màquina, de l’anglès machine to machine) o, des de fa anys, CD (disc compacte, de l’anglès compact disk).

La base del terme, criptovalor, està creada amb el formant cripto– (del grec kryptós ‘ocult, amagat’), ja present en termes com ara criptografia, per exemple, adjuntat al substantiu valor (del llatí valor, amb el mateix significat que l’actual). Aquesta base es complementa amb l’expressió no fungible, d’ús relativament habitual en àmbits relacionats amb l’economia. Fungible és un adjectiu d’ús relativament recent, que prové d’una forma llatina fungibilis, amb el sentit de ‘que es consumeix amb l’ús’.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ciència ciutadana

TermcatDeixa un comentari

Us volem proposar com a #termedelasetmana un terme de creació recent, que vehicula un concepte que sembla que guanya importància cada dia que passa. Es tracta del terme ciència ciutadana.

Fa referència a la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics no professionals que té per objectiu la creació de coneixement amb la participació activa de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, ja sigui en la definició de problemes i reptes, en la captació i processament de dades o en la seva interpretació.

Probablement perquè es tracta d’un concepte relativament nou, encara hi ha força vacil·lació denominativa a l’hora de referir-s’hi. En català es consideren adequades i sinònimes les formes ciència ciutadana, ciència col·laborativa i ciència participativa, formes paral·leles a les que es poden documentar en francès i en anglès. En anglès també són freqüents les formes civic science i networked science, i especialment crowd science o crowd sourced science. Aquestes darreres formes ens permeten destacar la relació d’aquest concepte amb altres termes com ara crowdsourcing o crowdfunding (en català, finançament col·lectiu) o altres iniciatives de coneixement compartit com ara la mateixa Viquipèdia.

Precisament a la Viquipèdia es destaca que la ciència ciutadana pot ser duta a terme per individus, equips o xarxes de voluntaris que col·laboren amb científics professionals per aconseguir objectius comuns. La implicació de xarxes de voluntaris permet als científics assolir tasques que, d’altra manera, requeririen grans inversions en temps o diners. Molts projectes de ciència ciutadana serveixen l’educació i sobrepassen els objectius educatius. Aquests projectes poden ser dissenyats per a un entorn educatiu formal o un entorn d’educació més informal com ara els museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: empresa emergent (start-up)

TermcatDeixa un comentari

empresa-emergent

La vitalitat del sector industrial i econòmic relacionat amb les noves tecnologies ha quedat palesa en el conjunt d’iniciatives relacionades més o menys directament amb l’àmbit tecnològic que s’estan organitzant malgrat la cancel·lació del Congrés Mundial de Mòbils, com ara la Tech Spirit Barcelona que es duu a terme aquesta setmana i es presenta com una iniciativa feta per emprenedors i per a emprenedors.

En aquest sector té una presència molt destacada el terme que us proposem com a #termedelasetmana: empresa emergent.

Aquesta és l’alternativa catalana a l’anglicisme start-up, i fa referència a l’empresa de constitució recent que respon a una oportunitat de mercat important i que té un marcat caràcter innovador i un creixement fort i ràpid.

Malgrat l’extensió de la forma anglesa, la denominació catalana té els avantatges de resultar més transparent semànticament —també per a persones que no coneguin el concepte—, i de permetre inserir la noció dins de la sèrie dels diversos tipus d’empresa (empresa emergent, empresa derivada, empresa gasela, empresa de primera, etc.). Si teniu curiositat per saber altres denominacions catalanes del sector, podeu consultar aquest material interactiu: Un nom per a cada empresa.

Els àngels existeixen? Els àngels inversors, sí

TermcatDeixa un comentari

angel_inversor

Si tenim una bona idea de negoci, ja tenim mitja feina feta. L’altra meitat és trobar el capital que permetrà convertir la bona idea en una bona empresa. Per trobar finançament hi ha dues vies possibles: la via tradicional, que consisteix a anar a demanar un crèdit a una entitat bancària, i la via alternativa, que consisteix a aconseguir els diners per vies diferents.

Les vies del finançament alternatiu són múltiples, inclosa l’aparició d’una persona, física o jurídica, que inverteix capital de risc en una empresa, en la qual participa com a accionista i com a assessor.

Una persona que pot semblar que providencialment baixa del cel en el moment que semblava que no ho aconseguiries. Per això se’ls anomena àngels inversors, en català; en altres llengües es fa servir la mateixa metàfora: business angel o angel investor, en anglès; ange financier, en francès, tot i que és més habitual anomenar-lo investisseur providentiel; ángel financiero o ángel inversor, en castellà.

Per tant, la resposta és que sí, que els àngels existeixen.

Trobareu aquests termes al Cercaterm i a la Terminologia del finançament alternatiu.

#termedelasetmana: gestió del risc

TermcatDeixa un comentari

gestio_risc

Ja està disponible en català el primer estàndard internacional sobre gestió del risc a les empreses, la Norma UNE-ISO 31000:2018 Gestió del risc. Directrius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme que n’és l’eix central: gestió del risc.

La gestió del risc fa referència al conjunt d’activitats coordinades per a dirigir i gestionar una organització en relació amb el risc, és a dir, amb l’efecte de la incertesa sobre els objectius, que potencialment comporta desviacions respecte de les expectatives i dona lloc a oportunitats o amenaces. Es tracta d’un concepte clau en la gestió de les organitzacions per a establir la seva estratègia, assolir els objectius i prendre decisions basades en informació.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

El TERMCAT és l’encarregat d’elaborar la versió catalana de les normes UNE, en el marc de l’acord establert amb l’Associació Espanyola de Normalització (UNE) i el conveni firmat entre la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística, per a fomentar l’ús del català en el món empresarial.

Podeu consultar la relació de normes UNE disponibles en català al web del TERMCAT, i la terminologia continguda en els glossaris de les normes traduïdes, al Cercaterm.

Per a l’adquisició d’aquestes i altres normes, us podeu adreçar a UNE o al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.