Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

B2B i B2C, a què es refereixen aquestes sigles?

B2B2C.jpg

Des de sempre, hi ha hagut empreses que produeixen béns o presten serveis destinats a altres empreses o bé a consumidors finals. Per exemple, una empresa pot produir cafeteres destinades a bars i restaurants (que també són empreses) o cafeteres que es venen a la botiga d’electrodomèstics del barri perquè la gent en compri per a casa seva. O hi ha bugaderies que renten roba d’hotels, i d’altres on pot anar un ciutadà qualsevol perquè li rentin un cobrellit.

En el món del comerç electrònic passa el mateix: els clients poden ser altres empreses o poden ser consumidors finals. Però la terminologia ha canviat, i és habitual l’ús de sigles procedents de l’anglès, com ara B2B i B2C. Què signifiquen? Com es pot dir en català?

La sigla B2B significa ‘business to business’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis que es duen a terme entre empreses; la forma catalana corresponent és d’empresa a empresa. Per altra banda, la sigla B2C significa ‘business to consumer’ i es refereix als intercanvis d’informació o de serveis entre una empresa i un consumidor final, per la qual cosa, en català se’n diu d’empresa a consumidor.

En aquest context, les accions de màrqueting i publicitat adreçades a un o altre destinatari poden ser ben diferents. Mentre que les estratègies adreçades a empreses destaquen arguments racionals sobre el producte o el servei, en les estratègies d’empresa a consumidor es fa més èmfasi en el factor emocional.

Les formes d’empresa a empresa i d’empresa a consumidor, igual que les sigles respectives, també es poden aplicar a altres noms com ara estratègia, venda, comerç, model de negoci, publicitat, projecte, etc.

#termedelasetmana: finançament

finançament

Aquesta setmana es duu a terme la fira BizBarcelona, adreçada a emprenedors, pimes i el món de l’economia social perquè hi trobin inspiració, informació, consell, coneixement, contactes i solucions per crear, transformar i adaptar els projectes empresarials als nous temps.

Des del TERMCAT aprofitem l’ocasió per fer un recordatori d’un terme prou conegut, però que sovint encara es veu mal emprat. Us proposem com a #termedelasetmana el terme finançament.

Es refereix al conjunt dels recursos necessaris per al funcionament òptim d’una empresa, ja sigui a través de capital aportat pels accionistes, d’autofinançament, de subvencions a fons perdut o d’endeutament.

El concepte és prou clar, però el que ja no sembla tan clar és que la forma finançament, i totes les formes de la mateixa família, només tenen i a la primera síl·laba de l’arrel. Així, doncs, no són adequades formes com ara *financiament o *financiació (que cal substituir per finançament) o *financiar (que cal substituir per finançar, en frases com ara “Si finanço [no *financio] aquesta iniciativa…”, “Volem que ens financin [no *financiïn] el projecte…”, etc.).

 

Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.