Què és la llarga cua com a model de negoci?

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Què és un (o una?) blockchain?

cadena_blocsAquests dies de Mobile World Congress, entre les mil novetats tecnològiques, sentim a parlar d’encriptacions, de bitcoins, i també de transaccions, d’inversors, de capital de risc…: el negoci global.

Un dels termes de moda és blockchain. En català, en diem cadena de blocs, un neologisme format per la via del calc, igual com han fet els nostres veïns, el castellà (cadena de bloques) i el francès (chaîne de blocs).

Una cadena de blocs és una base de dades dins la qual estan emmagatzemades cronològicament, en forma de blocs lligats els uns amb els altres, les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima. La primera cadena de blocs va aparèixer amb els bitcoins per a servir de registre de les transaccions i reemplaçar els intermediaris entre compradors i proveïdors de productes i serveis.

Com veieu, no cal recórrer a l’anglès per a parlar de coses modernes. I davant de qualsevol dubte terminològic, consulteu el Cercaterm.

 

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.