#termedelasetmana: petjada hídrica

La situació de sequera que ens acompanya des de fa mesos fa prendre una importància especial al terme que us proposem com a #termedelasetmana: petjada hídrica.

També se’n pot dir petjada de l’aigua, i fa referència al volum total d’aigua dolça usat per a produir els béns i els serveis consumits per una persona, una empresa o un país. La petjada hídrica s’expressa en termes de volum d’aigua utilitzada per any.

La petjada hídrica forma part de la família de petjades que ens ajuden a entendre de quina manera el nostre consum i la nostra producció de béns i serveis afecten els recursos naturals, al costat de la petjada de carboni i de la petjada ecològica. A la xarxa es poden trobar calculadores que permeten establir aquests valors per fer-nos conscients del cost en recursos que pot tenir un determinat bé.

Si alguna cosa positiva podem treure de moments de crisi com la sequera actual i, de fet, de tants altres fenòmens que relacionem amb l’emergència climàtica, és que tots plegats ens podem fer més conscients de la nostra petjada, del rastre que deixem, i, per tant, també de la nostra capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció, en la presa de consciència i en un ús raonable i mesurat dels recursos naturals.

Si aquest àmbit us interessa, teniu a la vostra disposició el Diccionari de gestió ambiental i també el Diccionari de l’emergència climàtica, dues obres en línia complementàries que us ajudaran a determinar els conceptes amb definicions precises i sovint amb notes complementàries d’interès, a més dels equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Què és un corredor ecològic?

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

Greenwashing? Rentar verdura?

rentat_imatge_verd

El color verd està de moda, però no pas per a vestir-se les persones —que el verd és un clàssic, i no està de moda perquè no passa mai de moda—, sinó per a vestir empreses, governs i tota mena d’organismes, els quals promouen la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient.

Tanmateix, no tot el que sembla verd és efectivament verd, o ecològic. Si es grata una mica més enllà de l’aparença, un pot adonar-se que, de vegades —no sempre, és clar— tot plegat no és més que una acció de màrqueting i que el color verd passa a gris ràpidament.

Per a il·lustrar aquesta acció, els anglesos, o els americans, s’han inventat la paraula greenwashing, fent un acrònim entre green (‘verd’, ‘ecològic’) i brainwashing (‘rentat de cervell’). En català, la proposta de denominació és una forma descriptiva, partint del que ens suggereix un terme com rentat d’imatge: rentat d’imatge verd o rentat d’imatge ecològic.

El francès ha preferit combinar el verd amb el blanc i dir-ne blanchiment vert o écoblanchiment, entre altres denominacions (mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image). En castellà es documenten ecoblanqueamiento, lavado verde o lavado de imagen verde.

Estigueu al cas i llegiu bé la lletra petita i, en cas de dubte, consulteu el Cercaterm.

#termedelasetmana: contaminació acústica

SSS-1024_512

Del 24 al 30 d’abril se celebra a Catalunya la Setmana Sense Soroll, una iniciativa que pretén aglutinar les diverses accions que es duen a terme des de l’àmbit públic i privat per conscienciar sobre el problema de la contaminació acústica.

Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana, la forma contaminació acústica, que es refereix a la contaminació que afecta els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

Amb el lema “Silenci, si us plau”, les activitats de la Setmana Sense Soroll haurien de servir perquè ens adonem que tots podem fer alguna cosa per reduir el soroll en els ambients en què ens movem.

Us convidem a afegir-vos a la iniciativa, i especialment, us animem a consultar el Diccionari de gestió ambiental, on trobareu una àrea temàtica completa dedicada als sorolls i vibracions, amb altres termes d’interès com ara aïllament acústic, barrera acústica, immissió sonora, índex de soroll, etc.