Etiqueta: drets humans

#termedelasetmana: drets fonamentals

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

TermcatDeixa un comentari

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

Què és una ONGD?

TermcatDeixa un comentari

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

Termcat1 comentari

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.

#termedelasetmana: dret a un judici just

TermcatDeixa un comentari

Xarxes_Quadrat_judici-just

El #termedelasetmana que us proposem, com és habitual, està vinculat a l’actualitat informativa: es tracta del terme dret a un judici just.

El concepte és ben clar: és el dret de qualsevol persona a tenir un judici imparcial, públic i en un termini raonable, amb un tribunal competent, independent i neutral predeterminat per la llei, en el qual es respectin la presumpció d’innocència i les garanties processals corresponents.

El dret a un judici just és un dret civil, reconegut també a la Declaració Universal dels Drets Humans, que en l’article 10 estableix que “Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal”.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, com tants altres. És aquest un recurs de formació habitual en llengües com la catalana, i especialment viu en determinats àmbits, com ara en el dret.

El terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, que ben aviat presentarem. I si us interessa la terminologia relacionada amb els drets humans, us recordem que teniu a la vostra disposició la Terminologia dels drets humans, i una infografia interactiva de la Declaració Universal dels Drets Humans, en versió catalana, castellana i anglesa. Hi trobareu el text dels articles i, enllaçada, la terminologia que contenen.