#termedelasetmana: dret internacional humanitari

La guerra a Ucraïna ocupa la prioritat informativa i comporta l’ús en notícies, reportatges i converses d’una terminologia específica, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: dret internacional humanitari.

Fa referència al conjunt de normes de dret internacional públic que regulen els mètodes i els mitjans utilitzats durant un conflicte armat i procuren la protecció de les persones que no hi participen o hi han deixat de participar.

També se’n pot dir dret de guerra, una forma ben transparent, atès que aquest conjunt de normes només tenen aplicació en temps de conflicte armat. I en certs contextos especialitzats també té ús l’expressió llatina ius in bello ‘dret en la guerra’ (com és sabut, en l’àmbit del dret encara tenen ús expressions llatines, sovint sense traduir ni adaptar, que són un testimoni de l’origen tan antic d’aquestes regulacions).

És lamentable que, malgrat els centenars i milers d’anys passats, la humanitat no hagi estat capaç de fer obsoletes expressions com aquesta, que trobareu recollides al Diccionari de relacions internacionals, amb unes àrees temàtiques específiques dedicades al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, als drets humans i a l’acció humanitària.

Refugiats

Aquests darrers dies s’ha tornat a fer visible la realitat dels refugiats. Una realitat que massa sovint s’oblida i que no sempre arriba als titulars. Aquest oblit incrementa encara més la tragèdia humanitària i la vulnerabilitat d’aquestes persones, que busquen la manera de recuperar les esperances i els somnis.

En dret internacional general, un refugiat és una persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física ja que té temors fundats de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social. Aquest terme, definit a la Convenció de Ginebra de 1951, es basa en la idea clau de la persecució. Per tant, en sentit estricte, una persona que marxa del seu país per altres causes, i no hi ha cap element de persecució o de temor de persecució, no es considera un refugiat.

Tanmateix, en determinats entorns regionals, el concepte de refugiat s’entén de manera més àmplia i inclou, també, les persones que fugen del seu país per evitar les conseqüències genèriques d’un conflicte armat, d’una situació de violència permanent o d’altres situacions de desordres públics greus, així com la violació dels drets humans.

A la Unió Europea, les persones que fugen únicament de les conseqüències genèriques d’un conflicte es consideren migrants forçats. D’acord amb el dret de la UE, les persones en situació de migració forçada poden ser beneficiaris de protecció subsidiària o algun tipus d’asil humanitari o de protecció temporal

L’estatus de refugiat i la protecció subsidiària són tipus de protecció internacional, i el dret comunitari preveu la concessió d’asil tant per als refugiats com per als beneficiaris de la protecció subsidiària.

Finalment, en casos de conflictes armats, situacions de violència permanent o de catàstrofes, també és habitual parlar de desplaçats interns. En aquest cas, es tracta de persones que han abandonat el seu lloc d’origen però no han creuat cap frontera reconeguda internacionalment.

Podeu consultar aquests i altres termes en el Diccionari de relacions internacionals del TERMCAT. També hi ha disponible una infografia sobre la condició de refugiat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: inhabilitació

Aquesta setmana hi ha pocs dubtes sobre quin és el #termedelasetmana: inhabilitació.

El mot es fa servir en sentits diversos, però el terme que està d’actualitat és el que fa referència a la sanció que consisteix a incapacitar una persona per a exercir una professió o un càrrec, o per a ocupar un lloc de treball, i que generalment s’aplica a càrrecs i funcionaris públics.

Es tracta d’una paraula creada amb l’adjunció del prefix in-, que indica negació, a la base habilitació, formada a partir del verb habilitar i, aquest, de l’adjectiu hàbil, que ja en llatí tenia el sentit de ‘capaç, apte’.

En l’àmbit jurídic el terme s’ha especialitzat amb el sentit amb què s’està fent servir aquests dies, i es distingeix clarament d’altres termes semànticament relacionats però de significats diferents com ara incapacitació o separació del servei.

Si teniu interès en aquest tipus de terminologia, us recordem que teniu a la vostra disposició un portal específic, el portal Terminologia jurídica, amb un cercador especialitzat i amb apunts, comentaris i articles d’interès terminològic i jurídic. I en podeu seguir les novetats per mitjà del compte de Twitter @termdret.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: resolució alternativa de conflictes (ADR)

dl_adr

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.