Quin sentit donem al prefix quasi?

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]

#termedelasetmana: asil

drets_humans_asilConcerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.

L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.

Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.

Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: drets col·lectius

drets_humansAquesta setmana l’actualitat informativa se centra, des de perspectives diverses, en actuacions relacionades amb els drets humans. Per això us proposem, d’entre tots els termes que inclou la recent Terminologia dels drets humans, el #termedelasetmana drets col·lectius.

Els drets col·lectius són els drets humans d’una comunitat, relatius a la seva identitat i als seus interessos comuns. Són, principalment, el dret a la pau; el dret al desenvolupament; el dret a l’autodeterminació i a la lliure disposició de les riqueses i els recursos naturals; el dret al patrimoni comú de la humanitat; el dret de les minories ètniques, lingüístiques i religioses a la seva cultura, a la seva llengua i a la seva religió; el dret dels treballadors migratoris a treballar en altres països en unes condicions dignes i justes, i el dret al medi ambient.

Els drets col·lectius són considerats drets humans de tercera generació. En canvi, els drets culturals, els drets econòmics i els drets socials són considerats de segona generació, i els drets civils i els drets polítics, de primera generació. La classificació dels drets humans en tres generacions va ser ideada pel jurista txec Karel Vasak i és utilitzada bàsicament com a instrument pedagògic: respon a criteris temporals i materials, però en cap cas no comporta una jerarquització dels drets humans.

Podeu consultar més termes d’interès a la Terminologia dels drets humans i a la infografia interactiva sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els tribunals fallen?

justiciaEn castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, “Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso”, segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de “errar” o “una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava”, d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana.

Així, per a fer referència a l’acció específica d’una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir “El tribunal ha fallat sobre la qüestió x“, sinó que es pot escollir qualsevol d’aquestes opcions: “El tribunal s’ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x“. Convé remarcar l’ús habitual d’aquests tres verbs amb la preposició sobre.

D’altra banda, per a fer referència al significat més genèric de ‘portar a una conclusió definitiva’ també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, “El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari”.

Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.