Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.

La terminologia dels actors internacionals: qui té capacitat d’influència en l’àmbit internacional?

actors_internacionals

 

Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com l’actual. El conjunt de relacions que estableixen els actors internacionals en el marc de la societat internacional ha esdevingut un tema d’interès també per al públic general, ja que els esdeveniments polítics i socials que tenen lloc en una punta del món poden tenir incidència o generar reaccions en l’altra.

Tradicionalment, les relacions internacionals eren les relacions que tenien els estats entre ells. El món es configurava com un club selecte d’estats, i les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. El concepte actor internacional, però, ha evolucionat i s’ha anat ampliant, ja que actualment, a banda dels estats, hi ha altres tipus d’entitats del sistema internacional amb habilitat per a mobilitzar recursos i capacitat per a influir en l’esfera internacional.

Així, primer es van incloure dins d’aquest concepte les organitzacions internacionals, i, més tard, s’hi van afegir un conjunt d’actors no governamentals (és a dir, entitats de naturalesa no estatal ni interestatal) com ara els bel·ligerants, els individus, els moviments d’alliberament nacional (MAN), les multinacionals, les organitzacions no governamentals (ONG) o la societat civil internacional. La seva capacitat d’incidència, política o fàctica, en l’àmbit internacional és inqüestionable.

Ja ho veieu, a banda de despertar curiositat i interès, les relacions internacionals tenen associada molta terminologia específica. És per aquest motiu que el TERMCAT ha considerat necessari elaborar un diccionari que reculli els termes d’aquest àmbit. Podreu consultar-lo ben aviat, en línia i en paper.

#termedelasetmana: dret a un judici just

Xarxes_Quadrat_judici-just

El #termedelasetmana que us proposem, com és habitual, està vinculat a l’actualitat informativa: es tracta del terme dret a un judici just.

El concepte és ben clar: és el dret de qualsevol persona a tenir un judici imparcial, públic i en un termini raonable, amb un tribunal competent, independent i neutral predeterminat per la llei, en el qual es respectin la presumpció d’innocència i les garanties processals corresponents.

El dret a un judici just és un dret civil, reconegut també a la Declaració Universal dels Drets Humans, que en l’article 10 estableix que “Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal”.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, com tants altres. És aquest un recurs de formació habitual en llengües com la catalana, i especialment viu en determinats àmbits, com ara en el dret.

El terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, que ben aviat presentarem. I si us interessa la terminologia relacionada amb els drets humans, us recordem que teniu a la vostra disposició la Terminologia dels drets humans, i una infografia interactiva de la Declaració Universal dels Drets Humans, en versió catalana, castellana i anglesa. Hi trobareu el text dels articles i, enllaçada, la terminologia que contenen.

#termedelasetmana: exili

exili

El dia 5 de febrer és el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que fa tres anys que se celebra. Per això avui us proposem com a #termedelasetmana el terme exili.

El concepte és prou clar, i es defineix com l’expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics. L’expatriació és el fet d’allunyar algú o d’allunyar-se de la pàtria.

Però, és clar, aquest és un dels casos en què la freda definició no pot incloure tot el que hi ha darrere del concepte d’exili, tant des de la perspectiva històrica com des de les vivències tan lamentablement actuals.

Des del punt de vista lingüístic, el terme forma part del cabal lèxic patrimonial heretat del llatí (de exsilium, derivat de exsilīre ‘saltar a fora’), i és paral·lel a les formes castellana (exilio), francesa (exil) i fins i tot ha passat a l’anglès (exile).

El terme forma part del Diccionari de relacions internacionals, que ben aviat es presentarà, i està estretament relacionat amb molts altres conceptes que trobareu a la infografia interactiva de la Declaració Universal dels Drets Humans.

No podem resistir la temptació d’afegir al comentari una mica del que normalment no es pot incloure en una definició de diccionari (records, matisos, enyors, esperances, poesia…). No serem originals, i recorrem a les conegudes Corrandes d’exili, de Pere Quart (Joan Oliver), en la versió de 1947, de tan bon recordar:

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res.”
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Què són els naming rights o title rights? I com n’hem de dir en català?

denominacic3b3-comercial

El terme que en anglès es designa amb la forma naming rights fa referència als drets que permeten a una empresa de patrocinar un recinte, una instal·lació o un esdeveniment posant-hi el seu nom durant un període de temps. Sovint, en anglès aquest concepte també es coneix impròpiament amb la forma title rights. Alguns d’aquests exemples segur que us sonen: la Lliga BBVA de futbol; la Lliga Endesa ACB de bàsquet; l’Emirates Stadium, de l’Arsenal; el BAXI Manresa, l’equip de bàsquet de la capital del Bages… També trobem exemples fora de l’àmbit esportiu: des del mític Kodak Theatre de Los Angeles (actualment, Dolby Theatre) o el Sony Centre for the Performing Arts de Toronto, fins a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Provença, a Barcelona, que durant un temps es va anomenar Provença – La Pedrera.

Però ara que sabem què són els naming rights, com n’hem de dir, en català? D’acord amb els especialistes consultats, la denominació més adequada és drets de denominació comercial.

En l’àmbit esportiu i en contextos divulgatius, especialment en els mitjans de comunicació, es fa servir de manera impròpia l’anglès title rights per a referir-se al que en català es pot expressar amb la forma drets de cognom comercial (que són els drets que permeten a un patrocinador incorporar el seu nom al nom del patrocinat, com és el cas, per exemple, del New York Red Bulls, el club de futbol professional de Nova Jersey), que són diferents dels drets de nom comercial (els que permeten a un patrocinador posar directament el seu nom en lloc del nom del patrocinat, com ara l’Ono Estadi, actualment reanomenat Iberostar Estadi, del RCD Mallorca).

Aquesta distinció, però, no és adequada en textos especialitzats, en els quals és preferible fer servir únicament la forma drets de denominació comercial per a referir-se a aquests conceptes.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

#termedelasetmana: dret col·laboratiu

dl_adr

Aquesta setmana, concretament el dia 21, s’ha celebrat el Dia Europeu de la Mediació. A l’entorn d’aquesta jornada es duen a terme activitats diverses adreçades a presentar a la població en general els avantatges dels sistemes de resolució alternativa de conflictes (coneguts molt sovint amb la sigla ADR).

I en aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme dret col·laboratiu, que precisament es refereix a un d’aquests sistemes. Concretament, fa referència al procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d’un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l’inici d’un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver de recórrer, finalment, al procediment judicial. Com que els advocats pacten, ja d’entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició. Té la flexibilitat i la confidencialitat d’una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.

Com podeu veure, el concepte s’ajusta perfectament als principis que s’impulsen amb els sistemes que promouen la resolució dels conflictes sense intervenció judicial, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, i que permeten progressar cap a una societat més madura i cohesionada.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us interessarà especialment el diccionari en línia que acabem de publicar, Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR), amb una trentena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. I també us pot interessar la infografia interactiva La plaça dels ADR, amb alguns dels termes més destacats de l’àmbit.

#termedelasetmana: justícia restaurativa

termes_en_us_justicia_restaurativa

Si us moveu en ambients relacionats amb el dret o amb altres disciplines associades, o simplement si esteu al cas de l’actualitat informativa, és ben probable que us soni el terme que us proposem com a #termedelasetmana: justícia restaurativa.

Fa referència a un nou paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses. La justícia restaurativa, doncs, proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, més centrada en la vulneració de la llei. Se n’ha parlat especialment en notícies i altres contextos relacionats amb la violència masclista, com podeu veure en el nostre darrer #TermesEnÚs.

La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català, i la forma sinònima justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment. L’adjectiu restaurativa ha guanyat ús en aquest context probablement per influència de l’anglès (restorative justice), però·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: “Que serveix per a restaurar”, i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és “Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l’estat d’abans” i “Posar (un edifici, una obra d’art, etc.) en el bon estat que tenia”.

Al costat del terme justícia restaurativa es poden considerar altres conceptes íntimament relacionats, com ara pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu. Us convidem a consultar-los a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, en què podreu consultar tots els criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació d’aquestes formes.

#termedelasetmana: impost sobre actes jurídics documentats

dret

Aquesta setmana l’actualitat informativa està clarament marcada per la resolució dels tribunals sobre qui s’ha de fer càrrec del terme que, precisament, us proposem com a #termedelasetmana: l’impost sobre actes jurídics documentats.

Es tracta de l’impost indirecte sobre les lletres de canvi i els actes jurídics de naturalesa administrativa, notarial o jurisdiccional. La decisió jurídica de què es parla aquesta setmana havia de determinar qui ha de pagar aquest impost.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

Les hipoteques són una realitat (i una necessitat) per a un nombre molt elevat de persones, i per això, la terminologia que s’hi relaciona sovint ocupa espais importants en l’actualitat informativa. Per exemple, us convidem a llegir els apunts que temps enrere vam dedicar al terme clàusula terra (no *clàusula sòl) i als termes taxa d’interès mínima i taxa d’interès màxima (també conegudes amb els sinònims complementaris corresponents, terra hipotecari i sostre hipotecari).

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.