Els tribunals fallen?

justiciaEn castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, “Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso”, segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de “errar” o “una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s’esperava”, d’acord amb el Diccionari de la llengua catalana.

Així, per a fer referència a l’acció específica d’una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir “El tribunal ha fallat sobre la qüestió x“, sinó que es pot escollir qualsevol d’aquestes opcions: “El tribunal s’ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x“. Convé remarcar l’ús habitual d’aquests tres verbs amb la preposició sobre.

D’altra banda, per a fer referència al significat més genèric de ‘portar a una conclusió definitiva’ també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, “El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari”.

Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.  

Com es diu en català subsanación?

esmenaEn l’àmbit del dret sovint s’utilitza en castellà el substantiu subsanación i el verb corresponent subsanar per a referir-se a la rectificació d’errors materials, defectes o omissions produïdes en una actuació anterior. En català, la denominació adequada per a fer referència a aquest concepte és esmena. Aquesta és la forma normativa, i es recull al Diccionari de la llengua catalana. El verb corresponent, en conseqüència, és esmenar. Així, per exemple, parlarem del període d’esmena (en castellà, período de subsanación) o del requeriment d’esmena (en castellà, requerimiento de subsanación).

No són adequades en català les formes *subsanació ni *subsanar. En castellà, el prefix sub- indica, entre altres sentits, “una acción secundaria”, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, i això podria explicar la formació de subsanar. En català, en canvi, el prefix sub- indica sentits com ara ‘sota’, ‘situat a sota’, ‘en grau inferior’, ‘en menor proporció’, ‘no del tot’, ‘gairebé’ o ‘aproximadament’, d’acord amb el diccionari normatiu, però no té aquest significat de posterioritat.

Són correctes el verb novar i l’adjectiu novat?

Image (1) Consultes-Resposta.png for post 610En català, el substantiu novació significa ‘Substitució d’una obligació per una altra de nova, en virtut d’una causa preexistent, que extingeix o modifica la primera’. Aquest terme, que podeu consultar al Cercaterm, es documenta també al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Són correctes, però, un suposat verb novar i l’adjectiu novat -ada? En castellà, el verb novar es documenta en les obres lexicogràfiques; per exemple, al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola: “Sustituir con una obligación otra otorgada anteriormente, la cual queda anulada en este acto”. En català, en canvi, les fonts de referència habitual (ja siguin de la llengua general o especialitzades de dret) recullen únicament el substantiu novació.

Des del punt de vista lingüístic seria possible, en català, l’ús del verb novar i l’adjectiu novat -ada, format a partir del participi. Per exemple, “data de la finalització del contracte novat“. Tanmateix, segons els contextos d’ús sembla que és més habitual fer servir construccions al voltant del substantiu novació (per exemple, “sotmetre a novació”, “aplicar una novació”, “objecte de novació”, “sotmès a novació”).

[Text publicat originalment al portal Terminologia jurídica]

És correcte judicialitzar?

judicialitzarJudicialitzar és un verb format a partir de l’adjectiu judicial (“Relatiu o pertanyent a l’Administració de justícia”) amb l’afegit del sufix –itzar, un sufix culte, productiu en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a ‘processos i operacions’.

El verb judicialitzar té el significat de confiar a la justícia el control d’una situació o l’execució d’un procediment que es podria resoldre per altres vies. Els contextos d’ús actuals, en els mitjans de comunicació, per exemple, es refereixen a “judicialitzar la vida política”, és a dir, a confiar a la justícia el control d’una situació que es podria resoldre per la via política.

La denominació catalana judicialitzar és paral·lela a les denominacions en altres llengües properes, com ara el castellà (judicializar), el francès (judiciariser) o l’anglès (to judiciarize).

Per tant, responent a la pregunta del títol, judicialitzar és correcte lingüísticament. Una altra cosa és si és la millor manera de resoldre un conflicte o si els tribunals haurien de ser l’últim recurs, aplicable només quan totes les altres vies no han funcionat.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

Com es diu en català surrogate pregnancy o surrogacy?

En català s’anomena gestació subrogada i es tracta del procés en què una dona gesta i pareix un infant destinat a ser criat com a fill per una altra persona. El verb de la llengua general subrogar, habitual també en l’àmbit del dret, ja hi és adequat perquè té el sentit ‘posar en el lloc d’altri’.

També s’utilitzen més popularment i en contextos informals les formes ventre de lloguer i mare de lloguer, però aquestes denominacions se solen rebutjar perquè es consideren menys precises i connotades negativament.

La traducció de l’anglès surrogate no sempre correspon a subrogar en català. Segons l’àmbit de què es tracti o del terme en qüestió pot tenir en català diverses formes, com ara cadena lleugera substitutiva i substitut de la sang en ciències de la salut, o bé succedani en alimentació.

Podeu consultar tots aquests termes, amb definicions i equivalents, al Cercaterm.