#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: inhabilitació

Aquesta setmana hi ha pocs dubtes sobre quin és el #termedelasetmana: inhabilitació.

El mot es fa servir en sentits diversos, però el terme que està d’actualitat és el que fa referència a la sanció que consisteix a incapacitar una persona per a exercir una professió o un càrrec, o per a ocupar un lloc de treball, i que generalment s’aplica a càrrecs i funcionaris públics.

Es tracta d’una paraula creada amb l’adjunció del prefix in-, que indica negació, a la base habilitació, formada a partir del verb habilitar i, aquest, de l’adjectiu hàbil, que ja en llatí tenia el sentit de ‘capaç, apte’.

En l’àmbit jurídic el terme s’ha especialitzat amb el sentit amb què s’està fent servir aquests dies, i es distingeix clarament d’altres termes semànticament relacionats però de significats diferents com ara incapacitació o separació del servei.

Si teniu interès en aquest tipus de terminologia, us recordem que teniu a la vostra disposició un portal específic, el portal Terminologia jurídica, amb un cercador especialitzat i amb apunts, comentaris i articles d’interès terminològic i jurídic. I en podeu seguir les novetats per mitjà del compte de Twitter @termdret.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: resolució alternativa de conflictes (ADR)

dl_adr

Dimarts 21 de gener es commemora el Dia Europeu de la Mediació, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme resolució alternativa de conflictes.

El terme fa referència al procés pel qual les parts en desacord intenten posar fi a les seves disputes sense intervenció judicial, i la mediació és precisament un dels procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals, juntament amb l’arbitratge i la conciliació.

La denominació completa d’aquest terme és descriptiva i en certs contextos la llargada la pot fer incòmoda, i probablement per això s’ha generalitzat la sigla ADR, que correspon a la forma anglesa (alternative dispute resolution) però té ús en català i en altres llengües de l’entorn.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit podeu consultar diversos materials: el diccionari en línia Sistemes de resolució alternativa de conflictes; la infografia interactiva La plaça dels ADR; i també el vídeo explicatiu La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes.

Els drets de l’infant, en un nou diccionari i una infografia interactiva del TERMCAT

DL_drets-infant

Coincidint amb el Dia Universal de la Infància i el 30è aniversari de l’adopció de la Convenció dels Drets de l’Infant a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el TERMCAT publica avui la Terminologia dels drets de l’infant, una obra en línia elaborada pel Centre de Terminologia que posa a l’abast dels usuaris 48 termes relacionats amb els drets recollits en aquesta Convenció.

Tant els termes en català com els equivalents en altres llengües s’han creat o adaptat a partir del text de la Convenció, així com de reculls terminològics i documents explicatius relacionats. Les definicions que acompanyen aquests termes no són estrictament terminològiques, sinó que contenen un resum dels punts més importants dels articles de la Convenció corresponents.

Cada fitxa terminològica inclou la denominació en català, una definició, equivalents en castellà, anglès i francès i, si escau, notes complementàries que amplien la informació de la definició. Per exemple, s’hi poden consultar termes referits a drets, com ara dret a l’educació, dret a la privacitat, dret al joc i a l’esbarjo; a llibertats, com ara llibertat d’opinió o llibertat d’associació, o a principis, com ara principi de responsabilitat dels pares.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva sobre els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La Síndica de Greuges de Barcelona ha col·laborat en aquesta infografia i es farà càrrec de l’edició i difusió de la versió en format pòster.

Amb la publicació en línia es fa accessible la terminologia a tots els usuaris potencials, experts en drets de l’infant, estudiants, professionals del sector educatiu i d’altres sectors al servei de la infància, infants, famílies, pares i tota mena de lectors interessats en aquesta matèria, amb l’objectiu de divulgar tant com sigui possible els drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant, el tractat internacional amb més ratificacions de la història i que repre-senta el reconeixement a escala internacional dels infants com a ciutadans i com a subjectes de drets.

La Terminologia dels drets de l’infant forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix fins a 147 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: llibertat d’expressió

llibertat-expressio

Aquesta setmana hem publicat un diccionari que ens fa una il·lusió especial: la Terminologia dels drets de l’infant, basada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides ara fa precisament 30 anys. Com a mostra d’un dels termes que conté, us proposem el #termedelasetmana llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió queda recollida en aquest diccionari, d’acord amb el text de la Convenció, com la llibertat de l’infant de manifestar públicament idees, opinions i sentiments, i de cercar, rebre i difondre informació, sense limitació de fronteres.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació sintagmàtica ben transparent, en què a la base llibertat (del llatí libertas, amb el mateix significat) s’afegeix el complement d’expressió (també d’origen llatí), que n’especifica el tipus.

La llibertat d’expressió és un dels grans conceptes en què es basa l’organització de les societats avançades, i com a tal és present en documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que, a partir del consens internacional, pretenen oferir una orientació i un guiatge als Estats perquè en facin objecte d’especial protecció. Per ajudar a fer-ne la màxima difusió, hem preparat també una infografia interactiva amb els drets que s’hi recullen.

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

#termedelasetmana: dret a la igualtat de remuneració

dretigualtatremugif

La setmana del dia 8 de març està marcada per la reivindicació feminista, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que designa una reivindicació tan lògica que fins resulta sorprenent que encara calgui fer-la. Es tracta del terme dret a la igualtat de remuneració.

Es defineix com el dret de qualsevol persona a percebre un salari equitatiu i en igualtat amb la resta de persones que fan feines equivalents. El dret a la igualtat de remuneració està comprès en el dret al treball, i es classifica com un dret econòmic i un dret social.

També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dret a salari igual per igual treball, una denominació també sintagmàtica, com la principal, que presenta com a particularitat el recurs a l’anàfora, una figura retòrica en què es fa ús de la repetició de mots per reforçar el missatge transmès.

I és que les figures retòriques no són un recurs exclusiu de la poesia, com de vegades s’han presentat, sinó que en trobem en tota mena d’expressions lingüístiques, i especialment en missatges publicitaris, en eslògans polítics, etc. I, com veieu, també en terminologia.

Al marge del recurs de formació, el que és important del terme, però, és que tots plegats el tinguem ben present i el reivindiquem com el que és: un dret humà bàsic. I que com a tal trobareu al costat d’altres drets a la Terminologia dels drets humans en línia.

La terminologia dels actors internacionals: qui té capacitat d’influència en l’àmbit internacional?

actors_internacionals

 

Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com l’actual. El conjunt de relacions que estableixen els actors internacionals en el marc de la societat internacional ha esdevingut un tema d’interès també per al públic general, ja que els esdeveniments polítics i socials que tenen lloc en una punta del món poden tenir incidència o generar reaccions en l’altra.

Tradicionalment, les relacions internacionals eren les relacions que tenien els estats entre ells. El món es configurava com un club selecte d’estats, i les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. El concepte actor internacional, però, ha evolucionat i s’ha anat ampliant, ja que actualment, a banda dels estats, hi ha altres tipus d’entitats del sistema internacional amb habilitat per a mobilitzar recursos i capacitat per a influir en l’esfera internacional.

Així, primer es van incloure dins d’aquest concepte les organitzacions internacionals, i, més tard, s’hi van afegir un conjunt d’actors no governamentals (és a dir, entitats de naturalesa no estatal ni interestatal) com ara els bel·ligerants, els individus, els moviments d’alliberament nacional (MAN), les multinacionals, les organitzacions no governamentals (ONG) o la societat civil internacional. La seva capacitat d’incidència, política o fàctica, en l’àmbit internacional és inqüestionable.

Ja ho veieu, a banda de despertar curiositat i interès, les relacions internacionals tenen associada molta terminologia específica. És per aquest motiu que el TERMCAT ha considerat necessari elaborar un diccionari que reculli els termes d’aquest àmbit. Podreu consultar-lo ben aviat, en línia i en paper.