És el mateix declaració que proclamació?

declaracio_proclamacio

La situació que es viu des de fa un temps a Catalunya i a l’Estat espanyol genera debats de tot tipus. Al marge de les notícies que es van produint i de les opinions de cadascú, tot aquest procés ha fet que siguin d’ús general termes amb un grau d’especialització molt elevat de l’àmbit jurídic i de la ciència política.

Les formes declaració d’independència i proclamació d’independència, així com els verbs corresponents declarar i proclamar, en relació a la independència, es fan servir pràcticament com a sinònims en molts contextos. Però són sinònims realment?

D’acord amb els diccionaris de la llengua general, els verbs declarar i proclamar són verbs molt propers semànticament, si bé proclamar pot tenir un matís afegit de solemnitat i d’oficialitat. És probablement a partir d’aquesta relació en la llengua general que les formes declaració d’independència i proclamació d’independència es fan servir de manera intercanviable en determinats contextos, també d’especialitat.

La distinció encara es complica més pel fet que les entitats subestatals que han esdevingut estats independents al llarg de la història ho han fet a través d’una declaració, en uns casos, o d’una proclamació, en d’altres. Els Estats Units d’Amèrica (1776), Eslovènia (1991) i Kosovo (2008), per exemple, van esdevenir independents a través d’una declaració. En canvi, la República d’Irlanda (1916), el Regne dels serbis, els croats i els eslovens (1918) i Indonèsia (1945) van esdevenir independents a través d’una proclamació.

Tanmateix, en els contextos acadèmics altament especialitzats sí que s’estableix una diferència clara entre aquests dos termes. La declaració és un acte solemne a favor de la creació d’un estat, pel qual s’inicia un procés de creació del nou estat; s’entén com un acte discursiu, intencional. La proclamació, en canvi, declara constituït el nou estat i suposa l’inici de la seva existència efectiva. La diferència, doncs, són la solemnitat (és el cas de la declaració) i l’efectivitat (en la proclamació la independència ja es considera efectiva).

El caucus, més enllà de la política nord-americana

caucus_sessio_individual

El mot caucus el solem associar en català amb la política nord-americana: als Estats Units i al Canadà caucus designa, entre altres coses, una reunió a porta tancada d’un grup de persones del mateix partit o grup polític per a seleccionar els candidats presidencials o decidir les línies polítiques que es vol seguir. Per extensió, també és el grup de polítics reunits.

Fora de la política nord-americana, però, caucus —forma procedent de l’algonquí caucauasu, que significa ‘reunió de caps de tribu’ o ‘reunió de consellers’— és també un mot utilitzat entre els professionals de la mediació per a fer referència a una sessió que, un cop iniciat el procés de mediació, el mediador pot mantenir amb cadascuna de les parts en conflicte per separat, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè una de les parts ho demana. Aquestes sessions, pel seu caràcter privat, faciliten que les parts puguin expressar-se lliurement, sense cohibició.

El Consell Supervisor ha aprovat recentment aquest manlleu, molt introduït en el llenguatge tècnic dels mediadors, al costat del sinònim sessió individual, que és una forma que descriu el concepte de manera clara i que pot entendre’s fàcilment, doncs, més enllà del nucli estricte dels experts. Cal tenir present, de fet, que la mediació és un procediment adreçat a qualsevol tipus de públic i que, per aquest motiu, és especialment important que la terminologia utilitzada sigui com més precisa i transparent millor.

Tant caucus com sessió individual són formes ja utilitzades en català. En les altres llengües que habitualment prenem com a referència (castellà, francès, etc.) també s’utilitza el manlleu i, complementàriament, altres formes descriptives anàlogues a l’aprovada en català.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

Què són els ADR en l’àmbit del dret?

Mediacio

En l’àmbit del dret, la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution) correspon en català al terme resolució alternativa de conflictes, una forma genèrica que, per extensió, es refereix també als procediments de resolució en què no hi ha intervenció judicial.

Així, aquesta sigla és femenina quan designa pròpiament la resolució, però també s’utilitza sovint en masculí quan fa referència als procediments (per exemple, “La mediació és un ADR” o “Les ADR més habituals són l’arbitratge, la conciliació i la mediació”).

La mediació és, doncs, un dels ADR més habituals: un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d’una tercera persona (un mediador), amb l’objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències. L’objectiu de la mediació és evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l’abast.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

Què és la sedició?

sedicio

Les fonts lexicogràfiques generals recullen per a sedició únicament el sentit genèric ‘Alçament contra l’autoritat establerta’.

Les fonts terminològiques especialitzades en donen una definició més precisa i exhaustiva pròpia dels àmbits del dret, la política i la defensa militar: ‘Delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d’una autoritat, o les persones o els béns d’una col·lectivitat’.

Etimològicament, el substantiu sedició prové del llatí sēdĭtĭo, ōnis, el sentit primer del qual és ‘acció d’anar a part’, ‘desunió’ o ‘discòrdia’. És en un segon sentit que pren el significat més específic de ‘revolta’ o ‘aixecament’.

El qui promou una sedició o hi pren part és un sediciós o sediciosa. Aquesta forma prové també directament del llatí sēdĭtĭosus, a, um.

Trobareu aquests termes al Cercaterm.

Com es diu vistilla en català?

justiciaEn el registre jurídic col·loquial, en castellà, és habitual l’ús de la forma vistilla. Fa referència a una audiència pública, sovint de caràcter informal, pensada per a ser molt breu. Aquesta característica temporal és el que explica la creació argòtica de la denominació vistilla, formada amb el substantiu vista i el sufix diminutiu –illa. En català, les formes més adequades per a fer-hi referència són audiència breu o vista breu.

Tant el contingut com el moment processal en què es pot dur a terme una audiència breu són molt variables. Per aquest motiu, en català no són adequades les formes audiència prèvia o vista prèvia per a fer-hi referència, ja que la vista no sempre és prèvia. A més a més, audiència prèvia i vista prèvia fan referència a un altre terme propi del dret processal. Tampoc no serien adequades les formes audiència informal o vista informal perquè, tot i que sovint són vistes de caràcter informal, no sempre tenen aquesta característica.

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica]

Contraban i tràfic de persones

Prou_trafic_essers_humans

Malauradament, al 2017 encara hi ha esclaus al món, i molt a prop de casa. Persones que són tractades com a mercaderia. Xarxes de crim organitzat a escala mundial que s’enriqueixen aprofitant-se de la vulnerabilitat, de les situacions de necessitat, de la pobresa, de la violència, de la guerra. Es fa difícil escriure sense un nus a l’estómac que hi ha persones que són víctimes de xarxes de tràfic d’éssers humans, una de les violacions dels drets humans més terribles que hi ha, o de xarxes de contraban de persones. És un fenomen que s’agreuja cada dia.

El novembre de l’any 2000 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció contra la Delinqüència Organitzada Transnacional. Encara no un mes després (12-15 de desembre) es va celebrar una conferència d’alt nivell polític a Palerm en què els estats membres van ratificar-la. Els estats també van poder signar els tres protocols que la complementaven: el Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic d’éssers humans, especialment dones i canalla; el Protocol contra el contraban de persones per terra, mar i aire, i el Protocol contra la fabricació il·lícita i el tràfic d’armes, les seves parts i components i munició. En els protocols de Palerm queden definits els termes tràfic d’éssers humans i contraban d’éssers humans, que aviat s’incorporaran a la Neoloteca.

El tràfic d’éssers humans o tràfic de persones és l’acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l’amenaça, l’engany, l’ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d’explotar-les. L’explotació de les víctimes del tràfic d’éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d’òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. Les denominacions catalanes són paral·leles a les formes angleses human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons. En castellà, es coneix com a trata de seres humanos o trata de personas; en francès, com a traite des êtres humains o traite de personnes.

Les denominacions catalanes contraban d’éssers humans i contraban de persones són també calcs de l’anglès human smuggling i people smuggling, respectivament, i fan referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat de treure’n un benefici econòmic. En castellà, es coneix com a tráfico de personas; en francès, com a trafic d’êtres humains o trafic de personnes.

Quin sentit donem al prefix quasi?

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]

#termedelasetmana: asil

drets_humans_asilConcerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.

L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.

Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.

Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.

Terra o sòl? Sòl o terra? Prou clàusules abusives!

clausula_terraLes hipoteques continuen generant notícies, especialment quan contenen clàusules amb condicions abusives. Diversos tribunals s’hi han pronunciat: l’últim ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, que ha decidit que els bancs han de tornar als clients els diners que havien pagat de més per culpa d’una taxa d’interès mínima inclosa en una clàusula de la seva hipoteca.

Alguns préstecs hipotecaris amb taxa d’interès variable contenen clàusules que estipulen la taxa d’interès més baix que poden atènyer, encara que l’euríbor —la taxa d’interès interbancària de referència a la zona euro— sigui més baix. Aquesta taxa d’interès s’anomena taxa d’interès mínima, en contextos especialitzats, o terra hipotecari, en contextos més divulgatius. Això ho vam comentar en un apunt al blog de fa força temps.

Ara bé, si el que volem és referir-nos concretament a la clàusula d’un préstec hipotecari que conté aquest topall, aleshores en direm clàusula terra, i no pas *clàusula sòl, d’acord amb el sentit i els usos que tenen en la llengua general les paraules terra i sòl, i també per seguir la metàfora amb el seu contrari: en català, una habitació té sostre i terra. Si la taxa d’interès puja, topem amb el sostre; si baixa, topem amb el terra.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: drets col·lectius

drets_humansAquesta setmana l’actualitat informativa se centra, des de perspectives diverses, en actuacions relacionades amb els drets humans. Per això us proposem, d’entre tots els termes que inclou la recent Terminologia dels drets humans, el #termedelasetmana drets col·lectius.

Els drets col·lectius són els drets humans d’una comunitat, relatius a la seva identitat i als seus interessos comuns. Són, principalment, el dret a la pau; el dret al desenvolupament; el dret a l’autodeterminació i a la lliure disposició de les riqueses i els recursos naturals; el dret al patrimoni comú de la humanitat; el dret de les minories ètniques, lingüístiques i religioses a la seva cultura, a la seva llengua i a la seva religió; el dret dels treballadors migratoris a treballar en altres països en unes condicions dignes i justes, i el dret al medi ambient.

Els drets col·lectius són considerats drets humans de tercera generació. En canvi, els drets culturals, els drets econòmics i els drets socials són considerats de segona generació, i els drets civils i els drets polítics, de primera generació. La classificació dels drets humans en tres generacions va ser ideada pel jurista txec Karel Vasak i és utilitzada bàsicament com a instrument pedagògic: respon a criteris temporals i materials, però en cap cas no comporta una jerarquització dels drets humans.

Podeu consultar més termes d’interès a la Terminologia dels drets humans i a la infografia interactiva sobre la Declaració Universal dels Drets Humans.