Etiqueta: dret

#termedelasetmana: llibertat de premsa

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i és precisament aquest terme el que us volem proposar com a #termedelasetmana: llibertat de premsa.

Fa referència a la llibertat fonamental de les persones de fer pública qualsevol informació veraç sense censura i a través de qualsevol mitjà de difusió, amb les úniques limitacions establertes per les lleis. La llibertat de premsa, doncs, és una manifestació de la llibertat d’expressió, com ho és també la llibertat d’opinió, recollides a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Des del punt de vista de la forma, el terme no presenta cap particularitat destacable: és un sintagma ben transparent, en què a la base llibertat (d’origen llatí) s’afegeix el complement que n’especifica l’àmbit d’aplicació, de premsa (i premsa és un cas de metonímia, en què a partir del nom de l’objecte amb què s’imprimeixen els diaris, es passa a designar, de fet, el “Conjunt de publicacions periòdiques de caràcter informatiu, especialment els diaris”, tal com recull el diccionari normatiu).

La rellevància del terme, doncs, no li dona la seva forma, sinó el concepte que vehicula. Quan l’any 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides proclamà el 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, ja indicava que ho feia amb la idea de «fomentar la llibertat de premsa al món en reconèixer que una premsa lliure, pluralista i independent és un component essencial de tota societat democràtica».

Si us interessa aquest terme i els termes que s’hi relacionen, podeu consultar el Diccionari de relacions internacionals en línia, amb més de 1.300 termes i equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Què és el delicte d’iniciat?

TermcatDeixa un comentari

Es coneix amb la forma delicte d’iniciat el delicte en què algú fa servir o subministra a tercers informació confidencial de què disposa sobre l’estat financer d’una corporació, amb l’objectiu d’alterar el funcionament normal del mercat financer. El mateix concepte s’anomena també tràfic d’informació privilegiada o, més acadèmicament, delicte d’ús d’informació privilegiada (en l’àmbit jurídic espanyol) o ús d’informació privilegiada i comunicació il·lícita d’informació privilegiada (en l’àmbit jurídic andorrà).

Totes quatre formes són vàlides, però se’n fa servir una o una altra segons el context d’ús i el grau de formalitat del text. Les dues últimes són solucions explicatives que entronquen directament amb els codis penals espanyol i andorrà, respectivament. En canvi, delicte d’iniciat i tràfic d’informació privilegiada són solucions més pròpies d’àmbits de divulgació o no necessàriament vinculats al dret.

La forma delicte d’iniciat, concretament, s’ha creat a partir del terme iniciat, iniciada (també anomenat persona amb informació privilegiada), que es refereix a la persona que té accés a informació confidencial sobre l’estat financer d’una corporació (això és, informació privilegiada) com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté. Els iniciats s’anomenen en anglès insiders, que seria com dir ‘els de dins’, encara que en realitat són persones que simplement tenen una relació estreta amb l’organització, independentment que hi treballin a dins o no (directius, comptables, consultors, agències de qualificació creditícia, etc.). Les organitzacions estan obligades a elaborar, mantenir i, si escau, posar a disposició de les autoritats una llista d’iniciats (o llista de persones amb informació privilegiada), és a dir, la relació de totes les persones que tenen accés a informació confidencial sobre l’estat financer de l’organització, sigui de manera permanent o puntual.

L’ús de iniciat, iniciada en aquest context respon al fet que aquestes persones —anàlogament als iniciats en una art o una disciplina, com ara la música, la poesia, la francmaçoneria, etc.— estan instruïdes en la matèria (en aquest cas, els comptes o els plans d’una empresa) i tenen el privilegi d’haver estat “admeses” a participar en el coneixement d’una cosa només reservada a uns quants escollits. En realitat, iniciat, iniciada és aquí una forma d’influència francesa (de initié, initiée) que ha passat a altres llengües i que en català ja té un ús considerable. 

La forma tràfic d’informació privilegiada, finalment, està creada sobre el nucli tràfic, referit al comerç il·legal i, per extensió, al fet de fer negocis il·lícits (com tràfic d’influències o tràfic de persones, entre d’altres).

Podeu consultar més informació sobre aquests termes al cercador del portal Terminologia jurídica i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desjudicialització

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, en què el dia 21 s’escau el Dia Europeu de la Mediació, el TERMCAT i el Departament de Justícia, Drets i Memòria us presentem el Diccionari de la mediació. I, per anar fent boca, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme desjudicialització.

Fa referència a l’acció de buscar una solució a un conflicte mitjançant mecanismes d’intervenció diferents de la forma jurisdiccional tradicional, que probablement seran més apropiats per a atendre les necessitats i els interessos de les parts. La desjudicialització, al costat de la deslegalització i de la desjuridificació —uns altres dos termes que també trobareu al diccionari—, és una de les bases del model de justícia que promou la mediació.

Des del punt de vista de la formació, el terme és un exemple paradigmàtic de mot creat per derivació, un dels processos de formació de termes més productius en català i, especialment, en l’àmbit del dret i les disciplines que s’hi poden relacionar. A partir de la base judici, que prové del llatí judicium, es crea l’adjectiu judicial, amb l’adjunció de la terminació –al, habitual en la creació de formes adjectives; sobre judicial, es crea judicialitzar, amb l’adjunció de la terminació –itzar, que es fa servir per a crear verbs; sobre judicialitzar, es crea judicialització, el substantiu corresponent; i sobre aquest substantiu, amb l’adjunció del prefix negatiu des-, es crea desjudicialització.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els procediments de resolució de conflictes sense intervenció judicial, i especialment amb la mediació, us interessarà el Diccionari de la mediació, que aplega i defineix prop de 700 termes del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drets fonamentals

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dret internacional humanitari

TermcatDeixa un comentari

La guerra a Ucraïna ocupa la prioritat informativa i comporta l’ús en notícies, reportatges i converses d’una terminologia específica, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: dret internacional humanitari.

Fa referència al conjunt de normes de dret internacional públic que regulen els mètodes i els mitjans utilitzats durant un conflicte armat i procuren la protecció de les persones que no hi participen o hi han deixat de participar.

També se’n pot dir dret de guerra, una forma ben transparent, atès que aquest conjunt de normes només tenen aplicació en temps de conflicte armat. I en certs contextos especialitzats també té ús l’expressió llatina ius in bello ‘dret en la guerra’ (com és sabut, en l’àmbit del dret encara tenen ús expressions llatines, sovint sense traduir ni adaptar, que són un testimoni de l’origen tan antic d’aquestes regulacions).

És lamentable que, malgrat els centenars i milers d’anys passats, la humanitat no hagi estat capaç de fer obsoletes expressions com aquesta, que trobareu recollides al Diccionari de relacions internacionals, amb unes àrees temàtiques específiques dedicades al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, als drets humans i a l’acció humanitària.

Refugiats

TermcatDeixa un comentari

Aquests darrers dies s’ha tornat a fer visible la realitat dels refugiats. Una realitat que massa sovint s’oblida i que no sempre arriba als titulars. Aquest oblit incrementa encara més la tragèdia humanitària i la vulnerabilitat d’aquestes persones, que busquen la manera de recuperar les esperances i els somnis.

En dret internacional general, un refugiat és una persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física ja que té temors fundats de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social. Aquest terme, definit a la Convenció de Ginebra de 1951, es basa en la idea clau de la persecució. Per tant, en sentit estricte, una persona que marxa del seu país per altres causes, i no hi ha cap element de persecució o de temor de persecució, no es considera un refugiat.

Tanmateix, en determinats entorns regionals, el concepte de refugiat s’entén de manera més àmplia i inclou, també, les persones que fugen del seu país per evitar les conseqüències genèriques d’un conflicte armat, d’una situació de violència permanent o d’altres situacions de desordres públics greus, així com la violació dels drets humans.

A la Unió Europea, les persones que fugen únicament de les conseqüències genèriques d’un conflicte es consideren migrants forçats. D’acord amb el dret de la UE, les persones en situació de migració forçada poden ser beneficiaris de protecció subsidiària o algun tipus d’asil humanitari o de protecció temporal. 

L’estatus de refugiat i la protecció subsidiària són tipus de protecció internacional, i el dret comunitari preveu la concessió d’asil tant per als refugiats com per als beneficiaris de la protecció subsidiària.

Finalment, en casos de conflictes armats, situacions de violència permanent o de catàstrofes, també és habitual parlar de desplaçats interns. En aquest cas, es tracta de persones que han abandonat el seu lloc d’origen però no han creuat cap frontera reconeguda internacionalment.

Podeu consultar aquests i altres termes en el Diccionari de relacions internacionals del TERMCAT. També hi ha disponible una infografia sobre la condició de refugiat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: diputat electe

TermcatDeixa un comentari

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

TermcatDeixa un comentari

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: inhabilitació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana hi ha pocs dubtes sobre quin és el #termedelasetmana: inhabilitació.

El mot es fa servir en sentits diversos, però el terme que està d’actualitat és el que fa referència a la sanció que consisteix a incapacitar una persona per a exercir una professió o un càrrec, o per a ocupar un lloc de treball, i que generalment s’aplica a càrrecs i funcionaris públics.

Es tracta d’una paraula creada amb l’adjunció del prefix in-, que indica negació, a la base habilitació, formada a partir del verb habilitar i, aquest, de l’adjectiu hàbil, que ja en llatí tenia el sentit de ‘capaç, apte’.

En l’àmbit jurídic el terme s’ha especialitzat amb el sentit amb què s’està fent servir aquests dies, i es distingeix clarament d’altres termes semànticament relacionats però de significats diferents com ara incapacitació o separació del servei.

Si teniu interès en aquest tipus de terminologia, us recordem que teniu a la vostra disposició un portal específic, el portal Terminologia jurídica, amb un cercador especialitzat i amb apunts, comentaris i articles d’interès terminològic i jurídic. I en podeu seguir les novetats per mitjà del compte de Twitter @termdret.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]