#termedelasetmana: drets fonamentals

L’actualitat informativa a diversos punts del planeta posa en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: drets fonamentals.

Fa referència al conjunt de drets humans bàsics, de caràcter universal, inalienable i inderogable, basats en els valors de la dignitat, la llibertat i la igualtat, que es recullen en les constitucions o altres normes jurídiques bàsiques dels estats o en tractats internacionals, i gaudeixen de protecció jurisdiccional. També se’n pot dir drets humans fonamentals, que de fet és la denominació completa del terme.

Es tracta d’un sintagma descriptiu i transparent, en què la base drets (humans) es complementa amb l’adjectiu fonamental, que fa referència als fonaments, a allò que és a la base, i té un ús metafòric freqüent, com en aquest cas.

Com que el terme designa un conjunt sovint indestriable, en general es fa servir en plural (drets fonamentals), però si cal fer referència a un dels drets en particular, s’hi fa servir el singular corresponent (dret fonamental).

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us aconsellem la consulta del Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes referits a les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i, sovint, notes explicatives. I també us pot interessar la infografia interactiva dedicada a la Declaració universal dels drets humans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dret internacional humanitari

La guerra a Ucraïna ocupa la prioritat informativa i comporta l’ús en notícies, reportatges i converses d’una terminologia específica, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: dret internacional humanitari.

Fa referència al conjunt de normes de dret internacional públic que regulen els mètodes i els mitjans utilitzats durant un conflicte armat i procuren la protecció de les persones que no hi participen o hi han deixat de participar.

També se’n pot dir dret de guerra, una forma ben transparent, atès que aquest conjunt de normes només tenen aplicació en temps de conflicte armat. I en certs contextos especialitzats també té ús l’expressió llatina ius in bello ‘dret en la guerra’ (com és sabut, en l’àmbit del dret encara tenen ús expressions llatines, sovint sense traduir ni adaptar, que són un testimoni de l’origen tan antic d’aquestes regulacions).

És lamentable que, malgrat els centenars i milers d’anys passats, la humanitat no hagi estat capaç de fer obsoletes expressions com aquesta, que trobareu recollides al Diccionari de relacions internacionals, amb unes àrees temàtiques específiques dedicades al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, als drets humans i a l’acció humanitària.

Refugiats

Aquests darrers dies s’ha tornat a fer visible la realitat dels refugiats. Una realitat que massa sovint s’oblida i que no sempre arriba als titulars. Aquest oblit incrementa encara més la tragèdia humanitària i la vulnerabilitat d’aquestes persones, que busquen la manera de recuperar les esperances i els somnis.

En dret internacional general, un refugiat és una persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física ja que té temors fundats de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social. Aquest terme, definit a la Convenció de Ginebra de 1951, es basa en la idea clau de la persecució. Per tant, en sentit estricte, una persona que marxa del seu país per altres causes, i no hi ha cap element de persecució o de temor de persecució, no es considera un refugiat.

Tanmateix, en determinats entorns regionals, el concepte de refugiat s’entén de manera més àmplia i inclou, també, les persones que fugen del seu país per evitar les conseqüències genèriques d’un conflicte armat, d’una situació de violència permanent o d’altres situacions de desordres públics greus, així com la violació dels drets humans.

A la Unió Europea, les persones que fugen únicament de les conseqüències genèriques d’un conflicte es consideren migrants forçats. D’acord amb el dret de la UE, les persones en situació de migració forçada poden ser beneficiaris de protecció subsidiària o algun tipus d’asil humanitari o de protecció temporal

L’estatus de refugiat i la protecció subsidiària són tipus de protecció internacional, i el dret comunitari preveu la concessió d’asil tant per als refugiats com per als beneficiaris de la protecció subsidiària.

Finalment, en casos de conflictes armats, situacions de violència permanent o de catàstrofes, també és habitual parlar de desplaçats interns. En aquest cas, es tracta de persones que han abandonat el seu lloc d’origen però no han creuat cap frontera reconeguda internacionalment.

Podeu consultar aquests i altres termes en el Diccionari de relacions internacionals del TERMCAT. També hi ha disponible una infografia sobre la condició de refugiat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat|refugiada

L’actualitat informativa dels darrers dies ha tornat a posar en un lloc preeminent el terme que us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà.

El terme prové del participi del verb refugiar, creat a partir del substantiu refugi, que ja en llatí tenia el sentit de ‘lloc on resguardar-se’.

Els refugiats són un tipus concret de migrant. I entre els refugiats, es pot distingir entre refugiat in situ, refugiat de facto, refugiat en trànsit i refugiat en òrbita. Podeu veure aquests termes en aquesta infografia sobre la condició de refugiat.

I si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, teniu a la vostra disposició el Diccionari de relacions internacionals, amb més de 1.300 termes definits i amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Què és una ONGD?

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

La terminologia dels actors internacionals: qui té capacitat d’influència en l’àmbit internacional?

actors_internacionals

 

Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com l’actual. El conjunt de relacions que estableixen els actors internacionals en el marc de la societat internacional ha esdevingut un tema d’interès també per al públic general, ja que els esdeveniments polítics i socials que tenen lloc en una punta del món poden tenir incidència o generar reaccions en l’altra.

Tradicionalment, les relacions internacionals eren les relacions que tenien els estats entre ells. El món es configurava com un club selecte d’estats, i les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. El concepte actor internacional, però, ha evolucionat i s’ha anat ampliant, ja que actualment, a banda dels estats, hi ha altres tipus d’entitats del sistema internacional amb habilitat per a mobilitzar recursos i capacitat per a influir en l’esfera internacional.

Així, primer es van incloure dins d’aquest concepte les organitzacions internacionals, i, més tard, s’hi van afegir un conjunt d’actors no governamentals (és a dir, entitats de naturalesa no estatal ni interestatal) com ara els bel·ligerants, els individus, els moviments d’alliberament nacional (MAN), les multinacionals, les organitzacions no governamentals (ONG) o la societat civil internacional. La seva capacitat d’incidència, política o fàctica, en l’àmbit internacional és inqüestionable.

Ja ho veieu, a banda de despertar curiositat i interès, les relacions internacionals tenen associada molta terminologia específica. És per aquest motiu que el TERMCAT ha considerat necessari elaborar un diccionari que reculli els termes d’aquest àmbit. Podreu consultar-lo ben aviat, en línia i en paper.

Què és el forum-shopping?

dret

El forum-shopping fa referència a l’elecció de la jurisdicció en què es presenta una demanda basada en la creença o la percepció que aquella jurisdicció pot ser més favorable que les altres alternatives pels interessos econòmics o jurídics de qui l’escull.

Així, es produeix forum-shopping, per exemple, quan una empresa que vol presentar una demanda sobre una compravenda internacional de mercaderies tria si la presenta davant de la jurisdicció d’un país o d’un altre. Els interessos econòmics que poden prioritzar l’elecció d’una jurisdicció per davant d’unes altres de legítimes poden ser, per exemple, la durada o el cost del procediment, i els interessos jurídics, poden ser, per exemple, l’eficàcia esperada de la sentència que dicti el tribunal o les normes que aplicarà per resoldre la controvèrsia.

El forum-shopping és l’exercici de l’opció legítima que té tot demandant a l’hora d’iniciar un procediment. Malgrat tot, el terme té connotacions negatives, probablement perquè el fet de triar l’Estat on es presenta una demanda pot suposar un avantatge injust a favor del demandant. Com a conseqüència, sovint es fa servir aquesta forma per a destacar, precisament, aquest matís concret del concepte, és a dir, aquest càlcul oportunista.

Aquest terme és propi del dret internacional privat, però s’ha estès també al dret internacional públic, on es fa servir en l’àmbit de l’arranjament pacífic de controvèrsies entre estats. Així, per exemple, si es produís una controvèrsia entre l’Argentina i el Brasil per un aspecte comercial i l’Argentina volgués presentar una demanda, podria decidir si la presenta al tribunal d’arbitratge del MERCOSUR o a l’Organització Mundial del Comerç.

La denominació forum-shopping, normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, és la forma més estesa en contextos d’especialitat. En català s’escriu amb guionet, d’acord amb la normativa de la llengua, que estableix que s’escriu guionet en compostos que són manlleus no adaptats, tant si en la llengua d’origen ja duen guionet com si s’escriuen amb els elements separats, com és el cas de la forma forum shopping, que en anglès se sol escriure sense guionet.

L’ús generalitzat del manlleu en contextos tècnics no impedeix que en contextos més generals o divulgatius es puguin fer servir denominacions alternatives de tipus descriptiu, que resultin més transparents per al públic general, com ara opció jurisdiccional per conveniència o elecció de la jurisdicció considerada més convenient. En les altres llengües també es documenten, de fet, aquesta mena de propostes, complementàries al manlleu: búsqueda de un foro de conveniència o elección del fuero más ventajoso, en castellà, o course aux tribunaux o élection de jurisdiction, en francès.

(Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.)

#termedelasetmana: asil

drets_humans_asilConcerts, manifestacions, articles, crides de diverses menes… És clar que aquesta setmana el protagonisme el té la voluntat de donar alguna resposta a la crisi dels refugiats. Des del TERMCAT ens hi afegim un cop més amb el nostre #termedelasetmana, que és el terme asil.

L’asil és la protecció discrecional que un estat ofereix a una persona estrangera perquè té amenaçats o corren perill la seva vida, la seva llibertat o els seus drets fonamentals per actes de persecució o violència, derivats del comportament actiu o omissiu de l’estat d’origen, normalment per motius d’ètnia, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social determinat.

Podeu consultar aquest terme a la Terminologia de les migracions, i també a l’encara més recent Terminologia dels drets humans. Hi trobareu aquest terme al costat dels tipus d’asil: asil diplomàtic, asil humanitari, asil polític i asil territorial. I, és clar, al costat de formes tan relacionades com ara asilat | asilada o demandant d’asil.

Però potser la parella més evident la forma amb el terme dret d’asil, perquè, efectivament, aquest dret està reconegut a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que indica que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”.

Si el tema us interessa, i en voleu parlar amb propietat, consulteu els dos diccionaris esmentats, i encara us suggerim una visita a la infografia interactiva que hem preparat sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi descobrireu tota la terminologia que conté aquest document i potser hi redescobrireu els valors que la inspiraren i que avui són tan vigents.