#termedelasetmana: catàstrofe

Les notícies recents dels terratrèmols a Síria i Turquia, i les que des de fa un any ens arriben des d’Ucraïna, han provocat que últimament s’hagi fet especialment present el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el terme catàstrofe, que en àmbits especialitzats es distingeix de desastre.

Una catàstrofe es defineix com un esdeveniment calamitós produït per causes naturals o humanes que, quan afecta un territori o una comunitat vulnerables, pot causar danys que desencadenin un desastre. I un desastre és una pertorbació greu del funcionament d’una societat, desencadenada per una catàstrofe, que comporta pèrdues humanes, materials o ambientals importants, les quals excedeixen la capacitat de la societat afectada per a fer-hi front amb els seus propis recursos.

Les catàstrofes poden ser de gestació lenta, com una sequera, o d’irrupció sobtada, com un terratrèmol o una inundació, i poden ser degudes a causes naturals, com un huracà, o a causes humanes, com un conflicte armat o un accident nuclear.

El mot catàstrofe prové del grec katastrophé ‘abatre, fer caure’, en què es distingeixen els formants kata– (que vol dir ‘de cap per avall’ o ‘sota’ i és present en altres termes com ara cataclismecatacumba, etc.) i el formant trophé (que transmet la idea de ‘gir’ i és la mateixa arrel que ha donat lloc a formes com ara troptropologia, etc.).

En determinats contextos, doncs, us pot ser útil la distinció conceptual entre catàstrofe i desastre. I si us interessen els termes d’aquest àmbit, us recomanem especialment el Diccionari de relacions internacionals, en què trobareu aquests termes i més de 1.300 termes més definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: refugiat | refugiada

refugiat_refugiadaD’un temps ençà, l’actualitat informativa se centra massa sovint, malauradament, en aquest concepte que avui us proposem com a #termedelasetmana: refugiat | refugiada.

El terme fa referència a la “Persona que es troba fora del seu país de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física, ja sigui perquè té temors fundats de ser objecte de persecució per motius d’ètnia, raça, religió, sexe, orientació sexual, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social, ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d’un conflicte armat o d’una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d’un desastre natural o humà”.

Ben aviat, concretament el dia 20 de juny, es commemora el Dia Internacional de les Persones Refugiades, una iniciativa més perquè no oblidem la injusta situació en què es troben tantes persones.

Al TERMCAT aquest concepte serà especialment present avui en una sessió de normalització que duem a terme amb especialistes, en el marc d’un projecte en curs sobre la terminologia de les migracions humanes.

#termedelasetmana: ajut humanitari d’emergència

El #termedelasetmana que us proposem no necessita gaire explicació, vistes les notícies que arriben des del Nepal: és ajut humanitari d’emergència. Es tracta de l’ajut material o logístic urgent que es proporciona a les víctimes de desastres amb l’objectiu de proveir-les a curt termini de béns i serveis bàsics per a garantir-ne la subsistència immediata.

Des del punt de vista conceptual, es distingeix entre ajut humanitari i ajut humanitari d’emergència: l’ajut humanitari d’emergència es proporciona durant un temps molt limitat, entre sis i dotze mesos després que es produeixi el desastre, i inclou, per exemple, l’ajut alimentari, la provisió d’aigua o de medicaments, o l’atenció sanitària. Si s’allarga més temps, aleshores es considera ajut humanitari, que se centra també en aspectes relacionats amb les infraestructures i altres recursos de desenvolupament a mitjà i llarg termini.

Podeu consultar aquests termes, i altres termes relacionats, al Diccionari de cooperació al desenvolupament, que vam publicar el passat mes de febrer i forma part també de la col·lecció de Diccionaris en Línia.