#termedelasetmana: drac o dragó?

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comúdragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.