Els termes de la indumentària de la dansa d’arrel tradicional, en una nova infografia interactiva

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.

Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).

A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camalgipómitenarebosillo o saragüells.

Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons calçons interiors i cosset, respectivament).

La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.

La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansadansa vivaesbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsadapunt de moriscarístol, etc.); balls i danses (ball de gitanesball placorranda, etc.); figures coreogràfiques (cadenacargolpont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyolescercoletpal amb cintes, etc.).

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: drac o dragó?

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comúdragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.