L’exposició itinerant Quaranta anys acompanyant canvis socials a través dels termes s’activa fins a finals d’any

En el marc de l’acte de celebració del 40è aniversari del TERMCAT al Palau de Pedralbes, es va poder visitar per primer cop l’exposició Quaranta anys acompanyant canvis socials a través dels termes, en què es recullen quaranta termes, un per a cada any, que reflecteixen l’evolució de la nostra societat aquests anys i també la tasca de fixació de la llengua catalana que ha dut a terme el TERMCAT. Termes com ara pílingfamília monoparentalclonatgezona europòdcastpescaclicssororitatteletreball o vespreig, dels més antics fins als més actuals, han marcat els últims 40 anys.

Prèviament, ja es va iniciar una primera parada a la seu central del Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona (al carrer d’Avinyó, 52), on es va exposar del 10 de febrer al 5 de març. Ara aquesta exposició itinerant, com bé diu el seu nom, continua l’itinerari i se’n va de gira. La propera estació, a petició novament del Consorci per a la Normalització Lingüística, és a Sant Cugat del Vallès: s’està del 18 al 26 de maig al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat i s’emmarca dins de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana del Català.

La segona parada és a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans, concretament en un dels claustres, on s’exposarà del 28 de maig al 5 de juny, fent-la coincidir amb la XXIII Jornada de la SCATERM, titulada «Quan la ciència esdevé ficció i la terminologia ho fa possible», que se celebrarà el dijous 4 de juny al matí.

L’exposició fa una parada tècnica durant l’estiu i es torna a activar al novembre: del 2 al 30 de novembre s’estarà a Girona capital, concretament a Casa Solterra (també seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de Girona).

Recordem que l’exposició pot continuar fent el seu camí i que, si us interessa, podeu contactar amb l’Àrea de Comunicació del TERMCAT per planificar noves dates a través del correu informacio@termcat.cat

#termedelasetmana: gir de guió

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació de la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta (que incorpora sis llengües romàniques) i amb el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre), destaquem el #termedelasetmana gir argumental o gir de guió, el famós plot twist

En aquest cas, es tracta de la tècnica que consisteix a introduir un canvi radical o una sorpresa inesperada en el desenvolupament d’una obra audiovisual. És a dir, aquell moment inesperat que et deixa amb la boca oberta i et fa pensar: «No m’ho esperava gens!» 

En francès, rebondissement; en gallec, reviravolta argumental; en portuguès, reviravolta o reviravolta na trama; en italià, colpo di scena; en romanès, răsturnare de situație… Que boniques, les equivalències en llengües romàniques! Cada llengua hi dona el seu toc, i aquí arriba la importància del Dia Internacional de la Traducció: perquè un bon traductor ha de fer el mateix que un guionista i ha de sorprendre, mantenir la coherència i, sobretot, enganxar el públic. 

Traduir un gir argumental dins d’una obra no és només passar paraules d’una llengua a l’altra: és assegurar-se que el lector o l’espectador senti la mateixa sacsejada que tu al sofà, ja sigui a París, a Lisboa, a Tòquio o a Lleida. 

Un brindis pels traductors, que aquesta setmana són els veritables mestres del gir inesperat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: art de la distorsió

Aquesta setmana volem destacar un #termedelasetmana ben creatiu, innovador i molt visual, aprofitant el material que hem publicat recentment sobre termes de la cultura digital i el carrusel visual per a xarxes: art de la distorsió.

L’art de la distorsió (també conegut com a glitch-art) converteix errors digitals en joies visuals o sonores. El que normalment es considera una fallada —imatges trencades, àudios estranys, vídeos bojos—, en aquest cas esdevé material creatiu. Hi ha moltes maneres de crear amb l’error: manipulant el codi d’un arxiu d’imatge, distorsionant dades o, fins i tot, obrint una foto amb un editor de text i deixant que el caos faci la seva màgia. És una mica com si l’artista jugués a ser hacker, però amb sensibilitat artística i ull per l’estètica.

Des del punt de vista lingüístic, aquest concepte té el seu origen en el terme anglès glitch, que en l’àmbit de les TIC es coneix amb el terme fixat en català distorsió transitòria.

En definitiva, l’art de la distorsió celebra el desperfecte perfecte, i ens recorda que, fins i tot en el caos digital, hi pot haver bellesa. Perquè, al capdavall, no hi ha res més humà (i digital) que fallar amb estil.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: carxofa (i derivats)

Aquesta setmana, concretament el 16 de març, és el dia protagonista d’una hortalissa, la inflorescència de la carxofera, un fruit amb el cor tendre i pelut i amb les fulles carnoses que es pot cuinar de mil maneres i que és font d’inspiració de poetes i glosadors: la carxofa o escarxofa, el nostre #termedelasetmana.

De la carxofa també se’n pot fer una carxofada (‘menjada de carxofes’), que acostuma a ser una festa gastronòmica i popular dedicada a la carxofa. Sense menystenir els calçots i les calçotades, creiem que és important destacar que de festes de la carxofa també se’n fan i que el derivat carxofada, tot i que no es documenti en les obres actuals de referència, també està ben format i no presenta cap problema lingüístic.

Mireu si ens agrada, la carxofa i els seus derivats, que hi ha el terme més argòtic i informal carxofada com a denominació complementària per parlar de la declaració llampec: la presa de declaracions ràpida, habitualment d’un polític, i feta a peu dret davant d’un micròfon, que en castellà es coneix com a canutazo. Tothom coneix el símil popular del micròfon amb la carxofa, oi? Doncs ja ho sabeu: més carxofades i menys *canutassos.

Una curiositat més sobre la carxofa és que té un derivat verbal que a tothom li agradaria posar en pràctica més sovint: escarxofar-se. Però quin lligam hi ha entre la carxofa i espatarrar-se al sofà? Potser per la semblança amb la forma de la carxofa aixafada quan la cuinem. És bonic pensar que quan descansem en un sofà ens assemblem a les carxofes cuinades, i més si ens agraden.

[TERMCAT]

#termedelasetmana: podcaster | podcastera

Aquesta setmana des del TERMCAT, amb la col·laboració d’Espai Sonor Català, hem presentat una infografia interactiva amb alguns dels termes més característics del pòdcast, i per això, com a #termedelasetmana us volem proposar el terme podcaster | podcastera.

Fa referència a la persona que crea o que participa en un pòdcast, és a dir, en una emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.

El pòdcast, doncs, és l’emissió que es crea; el podcàsting, la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió de pòdcasts, i el podcaster o la podcastera és la persona responsable de crear els pòdcasts.

El terme es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en sabater | sabatera, forner | fornera o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues creades recentment com ara youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Els termes de la ràdio, en una nova infografia creada amb motiu dels 100 anys de ràdio a Catalunya

Coincidint amb la celebració durant aquest any 2024 del centenari de la ràdio a Catalunya, el TERMCAT presenta la infografia Termes de la ràdio, que recull 22 termes bàsics relacionats amb aquest sector.

Per mitjà d’aquesta infografia, es poden consultar les fitxes terminològiques completes de cada terme, que contenen equivalents en diverses llengües i definicions. Alguns termes fan referència a elements bàsics de de les emissions radiofòniques, com ara guió o escaleta; d’altres, a elements sonors específics, com ara sintoniaràfegafalca i melodia publicitària o jingle; i encara s’hi afegeixen termes vinculats als gèneres i al màrqueting, com ara radiofórmulaaudiència i audímetre.

L’objectiu d’aquest material és afavorir el coneixement i la difusió dels termes catalans propis d’aquest àmbit, que té la particularitat de ser alhora especialitzat i de gran difusió general.

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: plataforma de vídeo a la carta

Aquesta setmana presentem un nou diccionari dedicat a un producte de consum ben popular: de què parlem quan parlem de Filmin, Netflix, HBO Max, Disney+, Prime Video i una llarga llista de productes similars? Doncs d’una plataforma de vídeo a la carta, també anomenada plataforma de vídeo a demanda o, de manera més genèrica, plataforma audiovisual, i precisament aquest és el terme que us proposem com a #termedelasetmana.

En l’àmbit tecnològic, una plataforma és un conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn de difusió de continguts. I el servei de vídeo a la carta o vídeo a demanda (en anglès, video on demand, VOD) permet la selecció i la reproducció en línia de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d’un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.

Tanmateix, si per parlar d’aquests productes ens fixem en el mode de distribució que té lloc a la xarxa de telecomunicacions, sovint es fa servir la sigla OTT, de l’anglès over-the-top, que significa literalment, ‘per sobre dels límits’, perquè aquests serveis sobrepassen els límits de les xarxes convencionals. En català es parla de plataforma OTT o plataforma de lliure distribució, que s’aplica a la plataforma que difon els continguts a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.

Trobareu aquests termes i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC i a la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: llenguatge planer

Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que té ús des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.

Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d’expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.

Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.

En català la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadàllenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.

El concepte del llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: cultura de la cancel·lació

El #termedelasetmana que us proposem és un terme de creació recent però que molt probablement ja haureu vist o sentit: és el terme cultura de la cancel·lació.

Fa referència a la pràctica que promou el boicot a una persona i la seva activitat professional, especialment un personatge públic i en el marc de les xarxes socials, per haver fet una acció o publicat una opinió que es considera socialment inadequada. També té un ús freqüent el verb corresponent, cancel·lar, que afegeix aquest nou sentit als que ja tenia.

El terme té una base llatina: el verb cancellare volia dir ‘traçar unes ratlles creuades (un cancellus) sobre un text’ per anul·lar-lo, per indicar que no val. Aquest sentit és el que recullen els diccionaris actuals també en català, i d’aquí ha passat a l’ús actual especialment en informàtica, en què se sol aplicar al fet d’abandonar o deixar d’executar una determinada acció. I d’aquí, i amb la més que probable influència de l’anglès, ha passat a contextos propis de les xarxes socials i, en general, de la comunicació.

Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]