Consulteu aquesta nova infografia interactiva, en què podeu trobar alguns dels termes clau propis de les plataformes de vídeo a la carta. Cada terme ofereix un enllaç a l’entrada completa corresponent de la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta.
Aquesta setmana presentem un nou diccionari dedicat a un producte de consum ben popular: de què parlem quan parlem de Filmin, Netflix, HBO Max, Disney+, Prime Video i una llarga llista de productes similars? Doncs d’una plataforma de vídeo a la carta, també anomenada plataforma de vídeo a demanda o, de manera més genèrica, plataforma audiovisual, i precisament aquest és el terme que us proposem com a #termedelasetmana.
En l’àmbit tecnològic, una plataforma és un conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn de difusió de continguts. I el servei de vídeo a la carta o vídeo a demanda (en anglès, video on demand, VOD) permet la selecció i la reproducció en línia de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d’un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.
Tanmateix, si per parlar d’aquests productes ens fixem en el mode de distribució que té lloc a la xarxa de telecomunicacions, sovint es fa servir la sigla OTT, de l’anglès over-the-top, que significa literalment, ‘per sobre dels límits’, perquè aquests serveis sobrepassen els límits de les xarxes convencionals. En català es parla de plataforma OTT o plataforma de lliure distribució, que s’aplica a la plataforma que difon els continguts a través d’una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d’accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se’n fa.
Trobareu aquests termes i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC i a la Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta.
[Font: TERMCAT]
Aquesta setmana us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que té ús des de fa bastants anys, però que últimament sembla que ha recuperat vitalitat i presència en diversos àmbits, i especialment en l’Administració: el terme llenguatge planer.
Fa referència a l’estil d’escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit, que es basa en l’ús d’expressions concises i clares, una estructura lingüística ordenada i un bon disseny del document.
Sembla que els precedents directes d’aquest concepte es troben als anys setanta del segle passat, amb el Plain English Movement dels Estats Units, un corrent que propugnava una simplificació de la documentació. Algunes fonts assenyalen que ja als anys quaranta l’escriptor George Orwell havia reclamat en un assaig la simplificació del llenguatge atenent a raons de justícia social.
En català la forma més utilitzada és llenguatge planer, tot i que també se’n pot dir llenguatge ciutadà, llenguatge clar o llenguatge senzill. Els especialistes solen considerar el llenguatge planer com una de les estratègies pròpies de la comunicació clara, un altre terme que també està experimentant un ús creixent.
El concepte del llenguatge planer en l’àmbit de l’Administració pública es relaciona amb una cultura de servei al ciutadà, de proximitat i de justícia, i en àmbits com el de la salut o el dret és especialment rellevant.
[Font: TERMCAT]
El podcàsting està vivint una mena de segona joventut, i aquesta setmana us volem proposar de fixar-nos en un terme que hi està estretament relacionat: podcaster | podcastera.
Fa referència a la persona que crea o que participa en un pòdcast, és a dir, en una emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.
El pòdcast, doncs, és l’emissió que es crea; el podcàsting, la tècnica que permet l’enregistrament i la difusió de pòdcasts, i el podcaster o la podcastera és la persona responsable de crear els pòdcasts.
El terme es pronuncia com a paraula aguda, en el cas del masculí, o plana, en femení, amb l’accent sobre la e. Segueix així el patró dels termes tradicionals acabats amb -er | -era que indiquen ‘professió, ofici, activitat’, com en sabater | sabatera, forner | fornera o tants altres, i que en l’àmbit de les tecnologies també té altres formes anàlogues creades recentment com ara youtuber | youtubera, instagramer | instagramera, facebooker | facebookera o tiktoker | tiktokera.
Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.
[Font: TERMCAT]
El #termedelasetmana que us proposem és un terme de creació recent però que molt probablement ja haureu vist o sentit: és el terme cultura de la cancel·lació.
Fa referència a la pràctica que promou el boicot a una persona i la seva activitat professional, especialment un personatge públic i en el marc de les xarxes socials, per haver fet una acció o publicat una opinió que es considera socialment inadequada. També té un ús freqüent el verb corresponent, cancel·lar, que afegeix aquest nou sentit als que ja tenia.
El terme té una base llatina: el verb cancellare volia dir ‘traçar unes ratlles creuades (un cancellus) sobre un text’ per anul·lar-lo, per indicar que no val. Aquest sentit és el que recullen els diccionaris actuals també en català, i d’aquí ha passat a l’ús actual especialment en informàtica, en què se sol aplicar al fet d’abandonar o deixar d’executar una determinada acció. I d’aquí, i amb la més que probable influència de l’anglès, ha passat a contextos propis de les xarxes socials i, en general, de la comunicació.
Podeu consultar aquests termes, amb els equivalents en diverses llengües, al Cercaterm.
[Font: TERMCAT]
Les lamentables notícies que arriben dels enviats especials dels mitjans de comunicació a la guerra d’Ucraïna han tornat a posar en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: facilitador local | facilitadora local.
Designa la persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió. Per exemple, el facilitador local o la facilitadora local poden ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets.
La figura del facilitador local ha estat present en molts dels conflictes armats dels darrers anys en zones de l’Orient mitjà i de l’Àfrica, i últimament se n’està destacant la importància amb reconeixements públics de diversa mena.
Atès l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació en moltes zones de conflicte, té una extensió i un ús generalitzat l’equivalent anglès fixer, però com que aquesta forma també té en aquesta llengua un sentit que es pot interpretar pejorativament, actualment es prefereix la forma local producer.
En català s’ha preferit partir de la base facilitador, que ja té ús en els àmbits de la política, l’economia i altres sectors relacionats per a referir-se a la persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat. S’ha considerat que el calc directe (productor local) era equívoc i podia portar a interpretacions errònies, atès que ja té un sentit consolidat en altres àmbits relativament propers.
[Font: TERMCAT]
Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.
Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.
[Font: TERMCAT]
Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.
Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.
La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.
Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.
Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?
[Font: TERMCAT]
El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.
Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.
La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.
Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.
Encara que no sapiguem amb exactitud la distància que es recorre en una marató, tots tenim clar que una marató és una cosa llarga i intensa. Així ho indica el sentit que ha pres l’adjectiu maratonià -ana en la llengua general: una reunió maratoniana és aquella que no s’acaba mai, un esforç maratonià és el que demana que donem el millor de nosaltres mateixos, i quan diem que hem tingut un cap de setmana maratonià volem dir que no hem parat de fer coses, encara que totes fossin plaents…
Doncs bé, podem fer també una marató de sèries quan mirem molts capítols seguits i sense interrupció d’una determinada sèrie de televisió, això sí, sovint ben escarxofats en un sofà. Es tracta de la forma proposada en català per a l’anglès binge-watching o binge-viewing, que literalment vol dir ‘afartament de mirar’. Els equivalents en espanyol i francès que hem pogut documentar són també curiosos i van en la mateixa línia: atracón de series, maratón de series, gavage télévisuel, visionnage boulimique i visionnement en rafale.
Podeu consultar tota la informació del terme, amb la definició i equivalents, al Cercaterm.
