#termedelasetmana: facilitador local

Les lamentables notícies que arriben dels enviats especials dels mitjans de comunicació a la guerra d’Ucraïna han tornat a posar en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: facilitador local | facilitadora local.

Designa la persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió. Per exemple, el facilitador local o la facilitadora local poden ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets.

La figura del facilitador local ha estat present en molts dels conflictes armats dels darrers anys en zones de l’Orient mitjà i de l’Àfrica, i últimament se n’està destacant la importància amb reconeixements públics de diversa mena.

Atès l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació en moltes zones de conflicte, té una extensió i un ús generalitzat l’equivalent anglès fixer, però com que aquesta forma també té en aquesta llengua un sentit que es pot interpretar pejorativament, actualment es prefereix la forma local producer.

En català s’ha preferit partir de la base facilitador, que ja té ús en els àmbits de la política, l’economia i altres sectors relacionats per a referir-se a la persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat. S’ha considerat que el calc directe (productor local) era equívoc i podia portar a interpretacions errònies, atès que ja té un sentit consolidat en altres àmbits relativament propers.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig lila

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: infodèmia

infodemia

Vivim unes setmanes en què les notícies directament o indirectament relacionades amb l’epidèmia declarada a Wuhan (Xina) ocupen l’actualitat informativa. I un dels nous termes que s’estan fent servir és el que us volem proposar com a #termedelasetmana: infodèmia.

Fa referència a la difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública, paral·lelament a la seva propagació o evolució.

La denominació infodèmia s’ha popularitzat en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l’Organització Mundial de la Salut a l’entorn de soroll mediàtic sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19. La suspensió del Congrés Mundial de Mòbils que s’havia de fer a Barcelona també ha reforçat l’ús d’aquest terme.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’una formació creada a partir de la truncació de info(rmació) i (epi)dèmia, seguint un model que es pot trobar paral·lelament en un cas com ara infoxicació (excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la), creat amb info(rmació) i (into)xicació.

Per a més informació sobre la terminologia relacionada amb el coronavirus, us recomanem l’apunt A l’entorn del coronavirus, i també el #termedelasetmana Epidèmia o pandèmia?

 

[Font: TERMCAT]

Què és el periodisme gonzo?

periodisme_gonzo

El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d’acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.

Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.

La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.

Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.

Una marató sense sortir de casa?

maratoDeSeries

Encara que no sapiguem amb exactitud la distància que es recorre en una marató, tots tenim clar que una marató és una cosa llarga i intensa. Així ho indica el sentit que ha pres l’adjectiu maratonià -ana en la llengua general: una reunió maratoniana és aquella que no s’acaba mai, un esforç maratonià és el que demana que donem el millor de nosaltres mateixos, i quan diem que hem tingut un cap de setmana maratonià volem dir que no hem parat de fer coses, encara que totes fossin plaents…

Doncs bé, podem fer també una marató de sèries quan mirem molts capítols seguits i sense interrupció d’una determinada sèrie de televisió, això sí, sovint ben escarxofats en un sofà. Es tracta de la forma proposada en català per a l’anglès binge-watching o binge-viewing, que literalment vol dir ‘afartament de mirar’. Els equivalents en espanyol i francès que hem pogut documentar són també curiosos i van en la mateixa línia: atracón de series, maratón de series, gavage télévisuel, visionnage boulimique i visionnement en rafale.

Podeu consultar tota la informació del terme, amb la definició i equivalents, al Cercaterm.

Com es diu en català call for papers?

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

Què és un world cafe? Com en podem dir en català?

cafe_conversa

Amb les formes angleses world cafe i knowledge cafe es fa referència a un concepte nou que s’està estenent molt de pressa en l’àmbit de la comunicació, l’estratègia empresarial i la resolució de problemes o conflictes: en català s’ha normalitzat amb la forma cafè conversa.

Es tracta d’una metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l’objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

Els especialistes que fan servir aquest terme avalen la forma cafè conversa perquè conceptualment recull els dos elements fonamentals de la forma originària: el cafè, com a espai que fomenta el diàleg, i la conversa, com a element definitori d’aquesta metodologia. Formalment, a més, és anàleg a d’altres termes com ara cafè concert i cafè teatre, que designen establiments on es presenten determinats espectacles i també, per extensió, l’espectacle o l’activitat que s’hi fa. Els calcs cafè del móncafè mundial i cafè del coneixement es consideren formes semànticament poc clares.

El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans Juanita Brown i David M. Isaacs i és en l’origen una marca registrada: The World Café.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm i a la Neoloteca.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

#termedelasetmana: infografia

Materials_Grafics_Multimedia

El #termedelasetmana que us proposem està adquirint progressivament més relleu en els àmbits de la comunicació i la informació, tant en els àmbits empresarials com en el sector públic i de serveis. Es tracta del terme infografia.

Una infografia és una representació gràfica de dades per mitjà de diverses tècniques que combinen il·lustració, taules o altres recursos més o menys interactius, que té la finalitat de comunicar informació de manera visual per a facilitar-ne la transmissió. El conjunt de tècniques que es fan servir per a crear aquestes representacions també rep el nom de infografia.

Les infografies són cada dia més utilitzades en els mitjans de comunicació i també en empreses i institucions a l’hora de presentar dades i resultats d’explotació, i fins i tot es fan servir com a suport de relats visuals de molt diversa mena.

Si en voleu veure alguns exemples, no cal que aneu gaire lluny: des del TERMCAT us oferim un ampli ventall d’infografies, que ens serveixen per a difondre terminologia dels àmbits més diversos (des dels drets humans a les curses populars, passant pels noms d’ocells, el cicle de l’aigua, el màrqueting digital, la taula periòdica dels elements, el manga, etc.). Us recomanem que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina de materials gràfics i multimèdia: ben segur que hi trobareu algun producte que us cridarà l’atenció.

#termedelasetmana: jugador expert

jugador_expert

Del 5 al 8 d’octubre es duu a terme la fira Barcelona Games World, dedicada al món dels videojocs. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme amb què molts dels assistents i participants a la fira es reconeixen: és el terme jugador expert.

Un jugador expert és la persona que dedica una part important del seu temps a l’entreteniment amb videojocs i que està al corrent de les principals novetats del sector. En anglès se sol denominar amb l’expressió hardcore gamer.

Si voleu veure altres tipus de jugadors, i molta altra terminologia relacionada amb aquest sector, us convidem a consultar la Terminologia dels videojocs, un diccionari en línia que recull prop de tres-cents termes amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.