Etiqueta: còmic

#termedelasetmana: otaku

TermcatDeixa un comentari

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

TermcatDeixa un comentari

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.

#termedelasetmana: bafarada o globus

TermcatDeixa un comentari

BafaradaAquesta setmana els aficionats al còmic tenen una cita ineludible: el Saló Internacional del Còmic que es fa a Barcelona del 5 al 8 de maig. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que designa un concepte molt característic dels còmics: el globus o bafarada.

Es refereix a l’espai tancat, generalment per un cercle o un quadrilàter irregular, que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge d’una historieta il·lustrada. En castellà s’hi solen referir com a bocadillo o globo, en francès com a bulle o phylactère, i en anglès com a balloon.

Si visiteu el Saló, o simplement, si recupereu algun dels còmics que teniu per casa, no deixeu d’admirar la creativitat i habilitat dels dibuixants, guionistes i altres artistes vinculats a aquest món, i de passada us podeu fixar especialment en l’ús que fan de les bafarades o globus.

anime: #termedelasetmana

xarxesDeixa un comentari

© iSockphoto / Rrakkma Amb motiu del Saló del Manga, hem publicat un tríptic que conté una vintena de termes bàsics de l’àmbit del manga, amb les denominacions en català, la categoria lèxica, la definició i notes explicatives sobre l’origen de les denominacions i altres aspectes de tipus conceptual. El tríptic recull formes com ara manga, anime, cosplay, mangaka, otaku o shonen.

En el cas de les denominacions d’origen japonès, la forma catalana proposada és la corresponent a la transcripció de la denominació original segons el sistema Hepburn, amb lleugeres simplificacions en alguns casos. El sistema de romanització Hepburn, basat en la fonologia i l’ortografia angleses, és el sistema de romanització del japonès més conegut i utilitzat internacionalment. Les simplificacions en les denominacions catalanes s’han limitat a l’eliminació de la marca de vocal llarga de la transcripció (generalment, un màcron sobre la vocal corresponent), que es considera irrellevant en aquest context específic. Sempre que s’ha produït aquesta simplificació, de tota manera, s’ha indicat també en nota la transcripció estricta corresponent a la denominació japonesa. Cal tenir en compte, igualment, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i, en general, en les llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga.

La terminologia recollida és majoritàriament una aportació de l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, membre de l’Antena de Terminologia, i ha estat revisada pel TERMCAT.