Etiqueta: ciències de la vida

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

TermcatDeixa un comentari

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

Estenedors… per a papallones?

TermcatDeixa un comentari

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

Què és un corredor ecològic?

TermcatDeixa un comentari

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

És adequat mediat/mediada en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut?

TermcatDeixa un comentari

mediar

Sovint els professionals de les ciències de la vida i de la salut es plantegen si l’adjectiu mediat/mediada és adequat en català en els contextos en què el fan servir, ja que ells mateixos intueixen que es pot tractar d’un calc de l’anglès mediated.

Doncs bé, l’adjectiu mediat és adequat en l’àmbit de la biologia, la immunologia, la bioquímica, etc., a partir del verb mediar, terme que el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat amb el sentit següent: ‘intervenir en el desencadenament d’un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d’algunes de les seves parts o etapes’. Aquest adjectiu, per tant, prové de la forma del participi del verb.

En trobem alguns exemples d’ús en formes com ara immunitat cel·lular mediada pels limfòcits T, citotoxicitat mediada per cèl·lules, bacteriòlisi mediada pel complement terminal de la via lítica o sensibilització mediada per la immunoglobulina E.

Cal destacar, però, que el verb anglès to mediate té un abast més ampli que el verb mediar, de manera que en funció del context pot ser preferible optar per altres formes en català, com ara intervenir, participar, fer d’intermediari, assistir, determinar, facilitar, originar o vehicular.

Així, es prefereix la denominació immunitat cel·lular en comptes de *immunitat mediada per cèl·lules (per a l’anglès cell-mediated immunity); interaccions d’origen químic en lloc de *interaccions mediades químicament (per a chemically-mediated interactions); inhibició amb cetuximab en comptes de *inhibició mediada per cetuximab (de cetuximab-mediated inhibition); o hipersensibilitat produïda per immunocomplexos en lloc de *hipersensibilitat mediada per immunocomplexos (de immune complex-mediated hypersensibility), etc.

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors

TermcatDeixa un comentari

infografia_migracio_ocells2

Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva.

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratori, au migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l’enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.

 

Trampejar no és posar trampes

TermcatDeixa un comentari

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la ratera, parar un llit a la sala, parar taula, parar botiga, parar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

Greenwashing? Rentar verdura?

Termcat1 comentari

rentat_imatge_verd

El color verd està de moda, però no pas per a vestir-se les persones —que el verd és un clàssic, i no està de moda perquè no passa mai de moda—, sinó per a vestir empreses, governs i tota mena d’organismes, els quals promouen la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient.

Tanmateix, no tot el que sembla verd és efectivament verd, o ecològic. Si es grata una mica més enllà de l’aparença, un pot adonar-se que, de vegades —no sempre, és clar— tot plegat no és més que una acció de màrqueting i que el color verd passa a gris ràpidament.

Per a il·lustrar aquesta acció, els anglesos, o els americans, s’han inventat la paraula greenwashing, fent un acrònim entre green (‘verd’, ‘ecològic’) i brainwashing (‘rentat de cervell’). En català, la proposta de denominació és una forma descriptiva, partint del que ens suggereix un terme com rentat d’imatge: rentat d’imatge verd o rentat d’imatge ecològic.

El francès ha preferit combinar el verd amb el blanc i dir-ne blanchiment vert o écoblanchiment, entre altres denominacions (mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image). En castellà es documenten ecoblanqueamiento, lavado verde o lavado de imagen verde.

Estigueu al cas i llegiu bé la lletra petita i, en cas de dubte, consulteu el Cercaterm.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

TermcatDeixa un comentari

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

L‘epigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: bec d’esclop

TermcatDeixa un comentari

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

#termedelasetmana: odonats

TermcatDeixa un comentari

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.