#termedelasetmana: connectivitat ecològica

Aquesta setmana s’emmarca dins de la Setmana de la Natura i es vol posar èmfasi en la recuperació d’espècies i hàbitats per recordar que sense hàbitat no hi ha espècie. Reconnectar espais fragmentats i restaurar ecosistemes degradats és una manera concreta de construir aquest #FuturViu que reivindica la campanya d’enguany. Per això, el nostre #termedelasetmana és connectivitat ecològica.

Animals, plantes, rius i pol·linitzadors depenen d’una xarxa contínua d’espais naturals que els permet moure’s, reproduir-se i mantenir els processos ecològics que sostenen la vida. La connectivitat ecològica fa referència, precisament, a aquesta connexió entre hàbitats: boscos, rius, camps, aiguamolls o espais verds que, quan estan units, formen un territori més viu i resilient. Però sovint aquesta xarxa es fragmenta per carreteres, urbanitzacions o infraestructures. Quan això passa, moltes espècies queden aïllades i els ecosistemes es tornen més fràgils, especialment en un context de canvi climàtic.

Per això, cada vegada són més importants accions com restaurar rius, crear corredors biològics, mantenir marges naturals o naturalitzar les ciutats. Connectar la natura és també una manera de protegir la biodiversitat i de garantir un futur més habitable per a tothom.

#termedelasetmana: salamandra comuna

Aquesta setmana, coincidint amb la nova publicació del Diccionari dels amfibis i rèptils del món, volem destacar un dels amfibis més inconfusibles de casa nostra: la salamandra comuna, el nostre #termedelasetmana.

La salamandra comuna (que també rep els noms de salamandra o salamàndria) és una espècie autòctona protegida i un bon indicador de la qualitat ambiental dels boscos. La seva pell negra lluent amb taques grogues segrega substàncies tòxiques i el color groc actua com un avís de perillositat per als depredadors, per dissuadir l’atac. Cada individu presenta un patró de taques únic, com si fos una empremta digital. És un animal nocturn i discret, molt vinculat a ambients humits i ombrívols. Una de les seves particularitats és la reproducció ovovivípara: la femella pot parir directament a l’aigua larves ja formades, en lloc de pondre ous.

Com a curiositat lingüística, destaquem l’origen del seu equivalent anglès: fire salamander. Des de l’antiguitat se l’ha associada al foc: es creia que la seva secreció cutània podia apagar-lo i encara avui persisteix la idea popular que pot travessar les flames sense prendre mal. En la tradició cabalística, fins i tot, va ser identificada amb l’esperit elemental del foc. I, d’aquesta creença cultural i simbòlica, hem passat al concepte de salamandra per a anomenar un tipus d’estufa.

Altres espècies de salamandres que podeu trobar en el nou diccionari són la salamandra alpina, la salamandra anellada o la salamandra bocapetita, una fantasia d’adjectius!

#termedelasetmana: blaveta zebrada

Ara que és bona època per papallonejar, en tots els sentits, aquesta setmana publiquem una actualització del diccionari de Noms de papallones i volem destacar-ne una d’autòctona que es troba al sud-est de la península Ibèrica: per davant, vesteix un blau metàl·lic amb matisos lilosos; per darrere, es camufla com una zebra en un safari africà: la blaveta zebrada (Tarucus theophrastus).

Tot i el seu nom exòtic i passatger de safari, aquesta espècie també és present al sud de les terres de parla catalana (concretament a Alacant) i es troba en el sector sud-oest del Mediterrani, principalment al nord d’Àfrica. De mida extraordinàriament petita però amb una aparença que no passa desapercebuda: elegant per davant (blaveta per l’anvers de les ales), críptica per darrere (zebrada pels patrons blancs i negres del revers que recorden una zebra o un laberint, com es mostra a la imatge). D’aquí venen els noms populars també en altres llengües: common tiger blue, en anglès; laberinto africano, en castellà.

Escollida Papallona de l’Any 2024 per l’Associació Zerynthia, pertany a la família dels licènids i sovint es pot veure en hàbitats secs i assolellats, entre matolls, on vola de manera ràpida i nerviosa. Les erugues s’alimenten de plantes del gènere Ziziphus (ginjoler) i tenen una relació molt especial amb les formigues, que les protegeixen a canvi de substàncies ensucrades. Així que si algun dia us la trobeu mentre papallonegeu durant l’estiu, no tenim cap dubte que estareu més contents que un gínjol. 

Recordem que hem de deixar que les papallones ballin amb el vent. El pot de vidre no és cap jardí i l’agulla no fa cap poema. Les col·leccions d’insectes són cosa del passat… com la ignorància ecològica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: lluerna

Aquesta setmana, concretament dijous, és el Dia Mundial de les Cuques de Llum; per això, volem destacar un #termedelasetmana que ens fa pensar en les nits d’estiu d’acampada i en les històries que ens explicaven amb la llanterna sota el sac de dormir. De sobte, quan pensàvem que ja no hi havia més aventures per viure aquell dia, apareixia una llum a terra que no era artificial: la lluerna, també coneguda com a cuca de llum.

La lluerna és un insecte coleòpter de la família dels lampírids. La femella no té ales i, curiosament, sembla més un cuc que un escarabat. Però té un superpoder: per l’extrem del seu cos emet una llum verda brillant que il·lumina la nit com si fos una petita estrella que camina per l’herba. Els mascles, més petits i amb ales, volen i busquen aquestes llums màgiques per trobar parella. És com anar de festa major i fer el ball del fanalet.

Des del punt de vista lingüístic, el mot lluerna ve del llatí vulgar lūcerna, que vol dir ‘llàntia’. No és d’estranyar, doncs, que tingui diverses denominacions arreu de la comunitat lingüística, a banda dels termes més estesos lluerna i cuca de llum: en valencià, cuc de llum o llumeneta; en septentrional, papa de llum; en central, cuca de Sant Joan; en balear, llanterna

Malauradament, no tot és un conte de fades: les lluernes cada cop són més difícils de veure perquè la contaminació i la llum artificial posen en perill la seva supervivència, entre d’altres factors. Qui tingui la sort de veure aquest miracle de la natura una nit d’estiu, que demani un desig.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pol·linització

Dijous, 22 de maig, comença la Setmana de la Natura i dimarts és el Dia Mundial de les Abelles, per això el nostre #termedelasetmana té a veure amb un ball subtil entre flors i pol·linitzadors: la pol·linització.

Recordem que la pol·linització és molt més que un flirteig entre flors i insectes: és la clau de la biodiversitat i del nostre rebost. Concretament, és el procés de preparació d’una flor per a la fecundació per mitjà del transport dels grans de pol·len des dels estams fins als pistils femenins de la mateixa flor, d’una flor de la mateixa planta o bé d’una flor d’una altra planta. Les abelles —i altres pol·linitzadors com ara papallones o escarabats— fan possible que el 75 % dels cultius donin fruit, però estan en perill per múltiples causes lligades a l’activitat humana: els pesticides, la pèrdua d’hàbitats, el canvi climàtic, etc.

Des del punt de vista lingüístic, pol·linització és un terme format per derivació, a partir del verb pol·linitzar (de l’arrel pol·len, pres de llatí pollen: ‘flor de farina’).

Així que ja ho sabeu: planteu flors amigues, eviteu pesticides, compreu mel local… I no us n’oblideu: si voleu que floreixi la vida, cuideu qui la fa possible. Ah, i estigueu atents a la pròxima publicació del Portal Vida, que parlarem de la flora mel·lífera!

[Font: TERMCAT ]

Paraules habitables: Florir

Quan arriba la primavera és moment de parlar de verd i flors, però també del malson dels al·lèrgics al pol·len. En aquest capítol del ‘Paraules habitables’, la botànica del TERMCAT, l’Antònia Julià, explica per què el pol·len és tan al·lergogen i quines són les plantes i els arbres amb què has d’anar més amb compte. Plàtan, mimosa, gespa… i palmeres?

Descobreix-ho al pòdcast de llengua i neologismes de La Xarxa+ i el TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: floració

Aquesta setmana, concretament el 20 de març a les 10.02 h, toca canvi d’estació i és l’inici de la primavera. Per això, el nostre #termedelasetmana té a veure amb un esclat de la natura que molts esperem amb candeletes, encara que no estiguem a la primavera de la vida ni que tinguem catorze primaveres: la floració o la florida

Tant floració com florida són sinònims per anomenar l’acció de treure flor un vegetal. Concretament, és el procés de desenvolupament de les flors, des de l’antesi (acte d’obrir-se la flor) fins al marciment (assecament total o parcial d’una planta causat per excés de calor, per manca d’humitat o per una malura).

Convindria no confondre la floració o la florida amb la floridura. Des del punt de vista lingüístic, la floració és un derivat directament de flor; en canvi, florida i  floridura són mots formats a partir del verb florir, però són conceptes diferents. Floridura deriva del verb intransitiu pronominal florir-se i fa referència a la capa fúngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície, normalment amb un cert contingut orgànic. Així doncs, mentre que la floració i la florida celebren l’arribada de la primavera amb un festival de colors i perfums, la floridura prefereix les festes fosques i humides, fruit d’aquell tàper que algun cop hem oblidat a la nevera. D’una banda, tenim els cirerers en flor; de l’altra, el pa de motlle que ha decidit convertir-se en un experiment científic.

Ara toca xalar de la floració i de la florida primaveral, sempre vigilant que la floridura no se’ns coli a casa. Si voleu saber-ne més sobre aquest tema, us recomanem que visiteu el Glossari de jardineria i paisatgisme.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: una sola salut

El concepte una sola salut (One Health) posa en relleu la interconnexió entre la salut humana, la salut animal i vegetal i la salut dels ecosistemes. Aquest enfocament interdisciplinari és essencial per a abordar reptes sanitaris globals, especialment en un context de canvi climàtic i alteracions ambientals. 

Un exemple proper d’aquesta connexió és l’augment de la població de paparres, particularment de l’espècie Hyalomma lusitanicum, a Catalunya. Aquest fenomen està vinculat a l’increment de la temperatura mitjana global i a canvis en l’ús del sòl, cosa que afavoreix la proliferació d’aquests paràsits, que poden actuar com a vectors en la transmissió de malalties com la febre botonosa mediterrània, la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Un altre cas que demana un seguiment a escala mundial és la grip aviària, una virosi que afecta ocells i que, s’ha comprovat, en alguns casos pot transmetre’s zoonòticament als humans. Actualment s’ha detectat una ràpida i extensa progressió de la malaltia en mamífers als Estats Units d’Amèrica, fet que augmenta el risc d’una possible adaptació del virus a la transmissió entre persones. Això evidencia la necessitat de controls rigorosos en la sanitat animal i la vigilància epidemiològica.

A més a més, el canvi climàtic no tan sols afavoreix la propagació de malalties actuals, sinó que també pot reactivar patògens antics. El desgel del permafrost a les regions polars està alliberant virus i bacteris atrapats durant milers d’anys. Alguns d’aquests microorganismes podrien tornar a ser infecciosos i representar un risc per a la salut humana, animal i vegetal.

Davant d’aquests desafiaments, l’enfocament d’una sola salut aposta per una acció coordinada entre disciplines com la medicina, la veterinària, l’ecologia i les ciències ambientals. La col·laboració entre científics, gestors ambientals i responsables de salut pública és fonamental per prevenir i mitigar els efectes de les malalties emergents sobre els éssers vius i per preservar l’equilibri dels ecosistemes.

Val la pena destacar que aquest enfocament també ofereix oportunitats per avançar en la recerca biomèdica i la lluita contra el canvi climàtic. Així, l’estudi dels mecanismes de resistència natural al càncer en espècies animals pot desvelar noves estratègies terapèutiques per als éssers humans. En la mateixa línia, l’anàlisi de les adaptacions biològiques d’animals amb una gran longevitat contribueix a la recerca sobre l’envelliment saludable. O, en el cas de la restauració d’ecosistemes aquàtics degradats, l’augment de la qualitat de l’aigua i la recuperació d’espècies filtradores repercuteix beneficiosament en l’equilibri microbiològic, cosa que afavoreix tant el manteniment de la biodiversitat com la salut humana. Aquests exemples evidencien que l’orientació integral d’una sola salut és la via que pot fer possible d’una manera efectiva la millora de la salut global dels éssers vius i el manteniment de la resiliència ecològica dels ecosistemes.

#termedelasetmana: biodiversitat

Aquesta setmana des del TERMCAT hem presentat el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida, dedicat a la terminologia de les ciències de la vida, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme biodiversitat.

Fa referència a la varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Es tracta d’un terme compost a la manera culta, en què la forma prefixada bio-, que ve del grec i vol dir ‘vida’, s’adjunta a la base diversitat, que ve del llatí i es refereix a la ‘qualitat de divers’ o a la ‘multitud de coses diverses’. La formació, per tant, resulta transparent semànticament, i és paral·lela a la forma que es troba en les llengües del nostre entorn.

Sembla que el terme és relativament recent, però des de mitjans dels anys 80 del segle passat ençà ha experimentat una notable extensió d’ús, probablement coincidint amb la consciència creixent de la necessitat de preservar la biodiversitat en tots els àmbits. La biodiversitat és un element fonamental que contribueix a un equilibri harmònic dels cicles terrestres de l’aigua, l’oxigen, l’energia del Sol i la biomassa. Es considera que l’impacte principal de l’escalfament global i el canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat.

Ens agradaria que recursos com el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida contribueixin en alguna mesura a la preservació de la biodiversitat i a la nostra capacitat de referir-nos amb precisió a tots els conceptes que s’hi inclouen.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: castanya

Aquesta setmana les castanyes, amb els moniatos i els panellets, prenen tot el protagonisme que els deixa prendre la creixent popularitat de Halloween, i des del TERMCAT els volem donar un cop de mà i destaquem com a #termedelasetmana el terme castanya.

El terme és de coneixement general, i al diccionari normatiu és definit com el “Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida.” El terme ens arriba del llatí, llengua que el va prendre del grec.

El que potser ja no és tan conegut és que la castanya que aquests dies mengem, ben torrada, és el fruit d’un dels tipus de castanyer, concretament del que es designa amb el nom científic Castanea sativa Mill., que no s’ha de confondre amb el castanyer bord o castanyer d’Índia (Aesculus hippocastum), el fruit del qual, la castanya borda, no és apte per al consum. A més a més de les diferències en la morfologia de les fulles i el port de l’arbre, els fruits també són molt diferents. Totes les castanyes van embolcallades en un pelló, una clovella espinosa molt característica, però en el cas de la castanya comestible és marronós i s’assembla a un eriçó, mentre que les castanyes bordes, de mida més grossa, tenen un pelló de color verd clar i amb moltes menys punxes. 

Al diccionari Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana podreu trobar les fitxes corresponents a aquests dos tipus de castanyer, amb tot el conjunt de variants lingüístiques que es poden documentar en diverses fonts.

[Font: TERMCAT]