Etiqueta: ciències de la salut

#termedelasetmana: additiu alimentari

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escovilló

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us proposem és un altre dels elements que s’han fet comuns arran de l’extensió de la pandèmia. La generalització de les proves per a detectar la malaltia ens ha acostumat al terme que us proposem, que és escovilló.

Es refereix a la tija metàl·lica o de plàstic, amb l’extremitat coberta de cotó estèril, utilitzada per a aplicar medicacions en forma de tocs o per a obtenir mostres en un examen citològic, bacteriològic o genètic. Els escovillons s’usen, per exemple, per a l’obtenció de mostres de la cavitat nasofaríngia destinades al diagnòstic amb una PCR o un test d’antígens. També se’n pot dir simplement bastonet o, especialment en alguns casos en què en tenen la forma, raspallet.

El terme prové del francès écouvillon, i en aquesta llengua deriva en darrer terme del llatí scōpa ‘escombra’. Convé tenir en compte que en català s’escriu amb v (en castellà, en canvi, s’escriu amb b: escobillón).

Val la pena observar que en català no és adequada amb aquest sentit la forma hisop, que en castellà sí que s’utilitza com a sinònim (hisopo). En català, hisop només fa referència a una herba remeiera tradicional o a un salpasser (un estri emprat en algunes parts de certes cerimònies religioses).

Si voleu consultar més termes relacionats amb la pandèmia, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia de la COVID-19, permanentment actualitzat i amb més de quatre-cents termes definits i amb equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: estigma

TermcatDeixa un comentari

Aquest diumenge es duu a terme La Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut mental. Des del TERMCAT ens hem afegit a la iniciativa amb una important actualització del Diccionari de psiquiatria, i us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que segur que es faran servir durant el programa: el terme estigma.

Fa referència al conjunt de característiques negatives que s’atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

L’estigma provoca en les persones amb un trastorn mental avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l’autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l’estat de salut, tant mental com física. A més, causa aïllament social i constitueix una de les barreres principals per a l’accés als serveis d’atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.

El terme és d’ús relativament recent, però té origen grec (passant pel llatí): concretament, prové del grec stígma, que volia dir ‘picada d’insecte’ i, també, ‘senyal deixat pel ferro roent sobre la pell’. D’aquest sentit es deriva l’actual, que recorda un senyal que hom porta marcat de manera involuntària.

A partir d’aquesta base s’han creat altres termes, com ara autoestigma, estigmatitzar o estigmatització, però aquest diumenge descobrirem que també podem crear termes com desestigmatitzar o desestigmatització, que designen precisament el que iniciatives com La Marató pretenen fer-nos veure: que el coneixement i l’interès per la salut mental ens poden ajudar, a tots plegats, a reduir l’estigma que malauradament encara acompanya els trastorns mentals.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aliment

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ictus

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 29 d’octubre, s’escau el Dia Mundial de l’Ictus, una jornada concebuda per a afavorir les accions de difusió i sensibilització a l’entorn d’aquesta malaltia, i per això us volem proposar el terme ictus com a #termedelasetmana.

Fa referència a l’alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o diverses zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

Les manifestacions clíniques de l’ictus varien depenent de la zona cerebral afectada i de l’extensió i intensitat de l’afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l’aparició de mal de cap intens i sobtat. Els ictus representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a tot el món.

La denominació ictus prové del llatí ictus ‘cop, xoc’, però el terme presenta altres denominacions sinònimes, com ara ictus cerebral, accident vascular cerebral o malaltia vascular cerebral. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, embòlia o trombosi. En canvi, es consideren obsoletes, especialment en contextos especialitzats, les denominacions apoplexia, ictus apoplèctic i xoc apoplèctic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els ictus i les lesions cerebrals, us recomanem de consultar la Terminologia de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. També teniu a la vostra disposició un relat visual en què es comenten els termes clau d’aquesta àrea.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió

TermcatDeixa un comentari

El primer dijous del mes d’octubre s’ha proposat de commemorar el Dia Europeu de la Depressió, i per això us volem proposar el terme depressió com a #termedelasetmana.

Entre els especialistes en psiquiatria se sol fer servir preferentment la forma sinònima trastorn depressiu, i fa referència al trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l’individu, que inclou tristesa, davallada de l’autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Des del punt de vista lingüístic, la forma depressió ens arriba del llatí depressio, amb el sentit de pèrdua de la pressió, és a dir, de la força, de l’impuls. El sinònim descriptiu trastorn depressiu parteix de la base trastorn (una forma d’ampli abast semàntic que designa una alteració més o menys greu de l’anatomia o la fisiologia d’un òrgan o de les facultats psíquiques o afectives d’una persona) amb l’adjectiu depressiu, que en concreta el sentit.

Es calcula que només a Europa la depressió afecta 30 milions de persones, i més de 350 milions arreu del món. La depressió, segons l’Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de discapacitat a tot el món. Sovint, però, és un trastorn mal diagnosticat i mal tractat, i per això els especialistes destaquen la importància de commemoracions com la del Dia Europeu, que permeten donar a conèixer millor la malaltia i ajudar a fer-ne un tractament més adequat, tant des del punt de vista mèdic com social.

[Font: TERMCAT]

Heu patit mai una culicosi?

TermcatDeixa un comentari

Les picades de mosquits provoquen sovint a la pell unes lesions molt característiques. Es localitzen especialment a les extremitats inferiors i poden arribar a produir butllofes.

Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els dípters nematòcers del gènere Culex (especialment Culex pipiens). Anys enrere convivien amb altres espècies, com els mosquits Anopheles, que han desaparegut gairebé als territoris de parla catalana i, amb ells, també el paludisme, del qual aquests mosquits eren els transmissors.

En ser els mosquits del gènere Culex (de la família dels culícids) els més habituals, a les lesions que causen les picades se’ls ha donat el nom de culicosi. I, quan es produeixen butllofes, l’afecció rep el nom de culicosi ampul·lar.

L’adjectiu ampul·lar, d’origen culte, s’ha format a partir del mot ampul·la, denominació que deriva etimològicament del llatí ampulla, amb el significat de ‘petita botella o ampolla’. En contextos especialitzats les denominacions butllofa i ampul·la se solen utilitzar com a sinònimes: la formació d’una lesió cutània que conté un líquid serós pren per analogia el nom d’aquest tipus de recipient de vidre per a contenir líquids.  En canvi, el mot popular butllofa no crea cap adjectiu especialitzat. I, si bé existeix un altre adjectiu relacionat amb aquests conceptes, ampul·laci -àcia, no té actualment un ús implantat amb aquest significat precís.

Quant al castellà, es fa servir sovint el nom de culicosis bullosa, al costat de culicosi ampollar. Val a dir que bullosa és un gal·licisme (de bulle, ‘butllofa’, en francès) que, malgrat estar molt estès, molts autors recomanen d’evitar, tota vegada que la picada provoca ampollas i no bullas.

Queda en peu una darrera qüestió, que potser caldrà plantejar seriosament en un futur. A les nostres terres, el percentatge de mosquits Culex cada vegada és menor, en benefici dels Anopheles, Aedes o altres gèneres que cada cop sovintegen més en les nostres latituds. Potser haurem d’anar pensant en una altra denominació en un futur no massa llunyà, especialment considerant el progressiu augment dels mosquits tigre (Aedes albopictus) entre nosaltres.

Dra. Mercè Cerdeira Caramés
Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòlegs

Els noms de les variants del SARS-CoV-2

TermcatDeixa un comentari

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proposat recentment modificar la nomenclatura de les variants del SARS-CoV-2, el coronavirus de la COVID-19: proposa que cada variant tingui associada correlativament una lletra de l’alfabet grec (alfa, beta, gamma, etc.). Amb aquesta recomanació, l’OMS vol facilitar un ús adequat de terminologia especialitzada en mitjans generals que eviti els problemes de correcció o d’estigmatització associats a altres noms en circulació, com ara la nomenclatura especialitzada de la virologia (per exemple, la variant P.1) o l’ús d’adjectius lligats a llocs geogràfics (per exemple, *la variant índia).

Alhora, l’OMS ha precisat la definició del que es considera una variant preocupant (VOC) i una variant d’interès (VOI), els tipus de variants que rebran aquesta nova nomenclatura amb lletres gregues. Les variants preocupants (o variants de preocupació) són les que, per les mutacions que acumulen, s’encomanen amb més facilitat, provoquen quadres més greus o nous de la malaltia o donen problemes d’efectivitat en tractaments o vacunes. Les variants d’interès, que cal seguir per a veure com evolucionen, són les que s’escampen per diversos països o mostren transmissió comunitària, associades a efectes concrets de manifestació de la malaltia d’una manera estable.

La manera més adequada d’escriure els nous noms d’aquests tipus de variants és, doncs, amb el nom de la lletra grega en català, sense cap tipus de marca gràfica (ni cursiva ni majúscula inicial): així, la forma anglesa variant of concern Alpha hauria de ser variant preocupant alfa o, simplement, variant alfa (millor que variant B.1.1.7 o *variant britànica). La voluntat de l’OMS és que aquestes etiquetes siguin més fàcils de pronunciar, de recordar i que es puguin emprar sense errors ni ambigüitats. Per això en recomana l’ús en contextos de salut pública, periodístics o divulgatius.

En textos especialitzats continua sent adequat emprar la nomenclatura científica pròpia dels virus, en què les variants es designen a partir de la informació que dona la seqüenciació genòmica, tenint en compte les mutacions que va acumulant successivament un aïllat víric de referència (per exemple, variant B.1.617.1).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seguretat alimentària

TermcatDeixa un comentari

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]