El terme fitnes és l’adaptació catalana del manlleu anglès fitness, d’ús molt estès i utilitzat habitualment en contextos de llengua general. Designa el conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física. Apareix en la formació d’altres termes com ara sala de fitnes, pilota de fitnes, fitnes cardiovascular (cardiofitnes o càrdio), etc.
Convé distingir aquest terme dels relacionats condició física i forma. Mentre que la condició física és l’estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona, la forma és la condició física d’un esportista per a la pràctica d’un esport en un moment determinat.
Així, doncs, us encoratgem a practicar el tipus de fitnes que més us plagui per tenir una bona condició física i estar en forma.
La primavera és un període que se sol associar a aspectes agradables com ara l’allargament de les hores de llum, un solet que convida a passejar i a gaudir de l’aire lliure, la florida de les plantes i dels arbres… Però, per a les persones amb al·lèrgia, la primavera pot representar també el temps en què no es poden allunyar gaire del concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’antihistamínic.
Un antihistamínic és un fàrmac que bloca els receptors de la histamina, i que és especialment indicat en els casos d’al·lèrgia. També té altres usos, com podreu veure a la fitxa del DEMCat, el projecte d’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina.
El terme antihistamínic és un dels que trobareu destacats en el vídeo que us presentem sobre l’al·lèrgia. I si us interessa especialment, en trobareu també les entrades terminològiques corresponents en obres com ara el Diccionari d’immunologia o el Diccionari de neurociència. I en el Lèxic de fàrmacs els antihistamínics són tota una àrea temàtica, que inclou el nom dels diversos fàrmacs que tenen aquest efecte blocador.
Coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés Infarma 2017, el TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona publiquen l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades al llarg del 2016, i és el fruit del treball conjunt d’ambdues institucions per a mantenir aquest repertori de terminologia permanentment actualitzat.
El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.
Les denominacions s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques i del número CAS. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions comunes internacionals aprovades durant el 2016.
Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se’n publica en línia l’actualització. Enguany, es difon acompanyat d’un vídeo que divulga, de manera visual, el contingut i la utilitat del Lèxic de fàrmacs.
Aquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la gripen els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.
Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígenspresents a la superfície de l’embolcallvíric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina(H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).
El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.
Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.
El terme flexitarianisme designa el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix. A vegades també s’anomena semivegetarianisme. S’utilitzen també les formes flexitarià / flexitariana per a referir-se a la persona que segueix aquest règim.
El concepte implica una actitud flexible en relació amb l’alimentació i sovint, com els altres termes del mateix àmbit (veganisme, vegetarianisme, etc.), està relacionat amb un estil de vida determinat amb connotacions socials, culturals i ètiques.
El terme és un acrònim format per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarianisme o (vege)tarià, creat de manera paral·lela al que han fet altres llengües com l’anglès, flexitarianism i flexitarian, el francès, flexitarisme i flexitarien / flexitarienne, o el castellà, flexitarianismo i flexitariano / flexitariana.
L’actualitat informativa fa que, de tant en tant, termes especialitzats lligats a la salut esdevinguin d’ús comú i generalitzat. Va passar amb la sida, amb termes referits a la mateixa malaltia (sida) o al virus que hi està associat (el VIH, el virus de la immunodeficiència humana). També amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu, que es va popularitzar amb la sigla corresponent a la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i que actualment ja se sol denominar amb la forma pneumònia per coronavirus. I està passant aquests dies amb el #termedelasetmana que us proposem: la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, que es refereix a una infecció viral detectada recentment.
La forma s’està difonent sobretot a partir de la sigla MERS, que correspon a la denominació anglesa Middle East respiratory syndrome. Aquesta denominació es refereix a la malaltia, i en català es fa servir en femení, d’acord amb el gènere de la primera paraula de la denominació desplegada (“la síndrome”, i per tant, “la MERS”). Quan es vol fer referència al virus corresponent, que és el coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, es fa amb la sigla completa MERS-CoV (i llavors es fa servir en masculí, perquè es refereix a virus, “el MERS-CoV”).
En el context de les notícies sovint convé fer usos tan breus com sigui possible, però s’ha de mirar de fer servir el gènere adequat segons si parlem de la síndrome o del virus: “S’investiga si el virus de la MERS és…”, “La MERS provoca…”, “Entre els virus detectats, el MERS-CoV és el que…”, “El coronavirus de la MERS és…”, “Entre els virus detectats, el de la MERS és el que…”, “Més casos de MERS”, “Més afectats pel virus de la MERS”, etc. (Observeu que estrictament no s’hauria d’escriure “El MERS provoca nous casos…” o “El virus MERS provoca…” o “El coronavirus MERS provoca…”, sinó que caldria fer “El virus de la MERS provoca…”, o “El MERS-CoV provoca…”, o “La MERS provoca…”.)
Els especialistes consultats descarten l’adaptació de la sigla a partir de la denominació catalana (*SROM, de síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), i prefereixen mantenir la sigla MERS, perquè l’adaptació no té ús en contextos especialitzats en català. Aquesta adaptació s’ha proposat només en castellà, però de moment no es documenta ni en francès ni en italià. De fet, en usos especialitzats és força freqüent que les sigles es mantinguin en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin (com hem vist que es va fer en el cas de SARS).
Ben aviat podreu consultar al Cercaterm la fitxa corresponent a aquest nou concepte.
El #termedelasetmana que us proposem avui és síndrome de Rett o trastorn de Rett, que designa un trastorn generalitzat del desenvolupament que pot afectar els infants, especialment les nenes. Aquesta patologia neurològica complexa presenta una simptomatologia diversa, però es caracteritza per una desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d’autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge. La síndrome de Rett és una patologia associada generalment a una mutació espontània del gen MECP2, un interruptor epigenètic que controla l’expressió de diverses proteïnes.
Normalment us convidem a consultar la fitxa dels termes que destaquem, perquè hi pugueu veure la definició, els equivalents en altres llengües, etc. Aquesta vegada, però, us proposem que també feu una altra cosa: us convidem a visitar aquesta pàgina, en què trobareu la descripció del projecte de microfinançament que han engegat el Dr. Manel Esteller i el seu equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i de la Universitat de Barcelona per ajudar en la cerca d’un tractament farmacològic per a aquesta malaltia.
Una aportació ben petita pot fer possible continuar la recerca. Gràcies!
Avui, dia 7 d’abril, ha estat declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com el Dia Mundial de la Salut. I, concretament en l’edició d’aquest any 2015, ha posat el focus en la innocuïtat dels aliments.
Segons l’OMS, els aliments insalubres estan relacionats amb la mort de prop de 2 milions de persones cada any, sobretot infants. Els aliments que contenen bacteris, virus, paràsits o substàncies químiques nocives causen més de 200 malalties, que van des de la diarrea fins al càncer.
Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa amb el nostre #termedelasetmana, que és seguretat alimentària. Es refereix a la situació d’una població que té un accés segur a una quantitat suficient d’aliments innocus i nutritius per a un creixement i un desenvolupament normals i per a una vida activa i sana.
El nostre #termedelasetmana és, avui, més que un terme, un desig.
La forma anglesa first responder correspon en català a primer interventor, primera interventora, i designa, en l’àmbit de la sanitat, la persona que intervé en primer lloc en una situació d’emergència mentre s’espera l’arribada dels serveis mèdics especialitzats. Es tracta d’una persona que ha rebut formació específica avançada en primers auxilis, per exemple en reanimació cardiopulmonar, i en gestió d’emergències. Aquest concepte s’utilitza en el si de diversos col·lectius, com ara els bombers, la policia o personal de protecció civil, que poden actuar, per exemple, en casos d’accidents de trànsit.
És una denominació paral·lela a formes que ja es documenten en castellà (primer interviniente) i en francès (premier intervenant). La proximitat amb la forma interventor -a de l’àmbit de l’economia no es considera un inconvenient, atès que es tracta d’àmbits d’ús molt allunyats.
El consell genètic o assessorament genètic és un pronòstic en termes de risc de transmetre malalties d’origen genètic a la descendència. Pretén atendre les necessitats i preocupacions de les persones i de les famílies en relació amb la possibilitat de desenvolupar i de transmetre una malaltia genètica i, amb aquesta finalitat, els aporta informació sobre la malaltia genètica i els ajuda a prendre decisions informades sobre la possibilitat de transmetre la malaltia a la descendència.
Hi ha dos tipus de consell genètic. El consell retrospectiu, que es dóna a la família un cop ha nascut el membre afectat, i el consell prospectiu, que es dóna als possibles portadors del gen.
En altres llengües també es fan servir denominacions similars per a referir-se a aquest concepte: consejo o asesoramiento en espanyol, avis, conseil o consultation en francès, i counseling en anglès.
Aquests dies es parla del brot de 
