Un disseny prodigiós

Què tenen en comú un llibre, un setrill que no enlleferna els dits i una bicicleta? Doncs que són, cada un en el seu gènere, tres obres mestres del disseny.

Per exemple, la bicicleta. És un vehicle de tracció humana, d’aspecte fràgil i inestable i, alhora, capaç d’agafar una velocitat considerable. S’utilitza amb finalitats laborals, esportives i simplement de lleure en totes les cultures i en totes les franges d’edat. És imprescindible, per tant, que la seva estructura sigui resistent (per a suportar el pes i les inèrcies), rígida (per a no flexionar-se en els revolts i els sots) i lleugera (per a poder treure el màxim rendiment de l’esforç de qui hi va). I tot això és exactament el que proporciona el quadre de la bicicleta, amb un disseny que, un cop establert —ara fa uns cent anys—, ha continuat quasi inalterable al llarg del temps.

El secret del seu èxit és l’estructura tubular i la intel·ligència amb què està muntada: d’una banda, la utilització de tubs evita el pes de les peces massisses i disminueix la influència del vent; de l’altra, la disposició que adopten aquests tubs permet donar al conjunt un grau de resistència i de rigidesa molt elevat.

Parlem de com estan disposats els tubs, doncs. Si ens hi fixem, veurem que els tubs del quadre d’una bicicleta configuren dos triangles que comparteixen un costat central vertical. Es diu que la forma conjunta que adopten aquests dos triangles fa pensar en un diamant —però potser cal estar-hi familiaritzat per veure-ho.

Pel que fa al triangle de davant, és un triangle aproximadament rectangle, compost pels tubs següents:

  • El tub vertical, amb el seient al capdamunt per a acollir el darrere del ciclista (i amb la particularitat que avui en dia no és ben bé vertical, però tampoc seria el primer que no compleix el que promet).
  • El tub horitzontal, paral·lel a terra, que configura el triangle per la part superior.
  • El tub diagonal, que tanca el triangle per la part inferior, dibuixant una línia diagonal.
  • A més, en la unió entre el tub horitzontal i el tub diagonal també hi ha la pipa de direcció, més o menys vertical, que és el tub molt més curt on s’introdueix la forquilla. (En una bicicleta de carretera es tracta d’una forquilla rígida, d’una sola peça, mentre que  en una bicicleta tot terreny sovint és una forquilla de suspensió, més elaborada i més pesant, pensada per a absorbir les desigualtats del terreny.)

Pel que fa al triangle de darrere, que s’acosta més a un triangle equilàter, està compost també per tubs:

  • El tub vertical, que ja es veu que, a més de no ser ben vertical, manté un peu a cada banda per si de cas.
  • Els dos tirants, paral·lels entre ells i fixats en diagonal a la part superior del tub vertical.
  • Les dues beines, igualment paral·leles entre elles i fixades en diagonal a la part inferior del tub vertical. (La roda de darrere se subjecta en el punt exacte on s’uneixen els tirants i les beines.)

En bicicletes amb un grau d’exigència menor, com ara les bicicletes de passeig o les bicicletes infantils, és freqüent eliminar el tub horitzontal o disminuir-ne l’altura, per a facilitar la maniobra de pujar i baixar de la bici. El quadre que hem descrit, però, se sol fer servir en les bicicletes de carretera, les bicicletes tot terreny i les bicicletes de cicloturisme.

I això des de fa… uns cent anys. Des de llavors, han anat variant els materials i també el gruix i la inclinació dels tubs, però el disseny s’ha mantingut en línies generals perquè és un disseny d’una simplicitat, una resistència i una lleugeresa prodigioses. Potser només comparables a l’enorme encert dels llibres (reduïts, econòmics, acolorits, pleníssims d’informació i de somnis) i a l’elegància dels setrills de bec, que recullen la gota d’oli persistent i tornen a conduir-la astutament cap a dintre.

(Si voleu accedir a les fitxes completes de tots els termes de la imatge, hi podeu fer clic en aquesta infografia interactiva.)

#termedelasetmana: culots

culots

Quan el ciclisme torna a la primera pàgina de l’actualitat informativa, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

El Tour

Volta ciclistaQui farà el millor temps a la cronoescalada? Quin cap de files s’escaparà del pilot, amb l’ajuda d’un gregari o tot sol, durant l’etapa reina? Caldrà un esprint final per lluir el mallot de líder, el famós mallot groc? Tornaran les polèmiques amb els controls antidopatge?

Com cada mes de juliol, els aficionats al ciclisme tenen la cita més important de la temporada: la volta ciclista a França, el popular Tour, format per vint-i-una etapes (planes, de muntanya, accidentades i contrarellotge) i amb un recorregut de 3.430 km.

Per a la consulta de la terminologia d’aquest àmbit el TERMCAT ofereix en línia el Diccionari general de l’esport, que conté 11.000 termes de 80 esports diferents i l’accés temàtic a l’àrea de ciclisme.

A banda de les denominacions i la definició en català, el diccionari ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès. Es tracta de la versió en línia del Diccionari general de l’esport, una obra elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions balears i valencianes, i amb el suport dels governs català, andorrà i balear.

Recordeu que tots els termes estan disponibles per a la descàrrega en el servei de Terminologia Oberta, i que també els podeu trobar en la consulta del Cercaterm.