Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.