#termedelasetmana: programari espia

Des de fa uns dies l’actualitat informativa ens acosta al terme que us proposem com a #termedelasetmana: programari espia.

Es refereix al programari que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. Les notícies ens han ensenyat que aquest programari també es pot fer servir en telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.

En anglès s’hi sol fer referència amb la forma spyware, en francès es documenten els equivalents logiciel espion i espiogiciel, i en castellà es parla de programa o software espía.

Com molts altres casos, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base programari (‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’) es complementa amb el substantiu en aposició espia (‘persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.’), que en delimita les característiques.

Si voleu conèixer altres termes relacionats amb aquest, us recomanem la consulta de la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu definits fins a 400 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i sovint notes explicatives o exemplificadores.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials

El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès.

Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…).

La infografia inclou 9 termes que han experimentat una notable difusió relacionats amb la ciberseguretat i les relacions a les xarxes socials: ciberassetjamentciberseducció de menors (en anglès, grooming), enginyeria socialestafa romànticaextorsió sexual o sextorsióhipertrucatge (en anglès, deep fake), notícia enganyosa o notícia falsa (en anglès, fake news), pesca (en anglès, phishing) i sèxting. Cada terme presenta un enllaç a la fitxa terminològica corresponent del diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat, amb la definició del terme i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen més d’un centenar de pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits d’especialitat.

Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Protegeix-te: bloqueja’m

Els telèfons i les tauletes formen part de la vida quotidiana: consultem, fem i desfem, viatgem veloçment entre pàgines web i aplicacions, ens hi registrem… i donem dades sensibles.

Per evitar disgustos, la tecnologia ens ofereix una pràctica funcionalitat que ens permet protegir l’accés tant als nostres dispositius com a les aplicacions: el bloqueig.

La funció de bloqueig, i la consegüent de desbloqueig, presenten una gran varietat de formes en funció del tipus de tecnologia que empren. D’una banda, hi ha el bloqueig que usa dades biomètriques: el bloqueig facial i el bloqueig dactilar. D’altra banda, només fent un gest amb el dit damunt la pantalla tenim el bloqueig fent lliscar el dit i el bloqueig amb patró.

I de vegades la tecnologia apel·la a la nostra creativitat i ens fa rumiar una miqueta més per empescar-nos un mot clau i activar el bloqueig amb codi o el bloqueig amb contrasenya.

Podeu consultar a la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils aquests i altres termes de l’àmbit, i també els trobareu al Cercaterm i al portal de Terminologia de les TIC.

És adequat referir-se a la protecció de dades amb les formes securització o segurització?

proteccio_dades2

Les formes *securització o *segurització no es consideren adequades perquè són calcs innecessaris adaptats al català a partir de l’anglès securisation.

En català, el terme adequat corresponent és simplement protecció de dades, que es refereix al conjunt de mètodes i tècniques destinats a millorar la seguretat de les dades transmeses, per a evitar que es perdin o es deteriorin accidentalment o intencionadament, o que persones no autoritzades puguin accedir-hi o manipular-les. El terme és d’ús habitual en l’àmbit de la ciberseguretat, el comerç electrònic o l’administració electrònica.

A banda del substantiu, sovint s’utilitzen també els verbs, *securitzar i *seguritzar, en lloc de protegir (dades, comptes, etc.); o els adjectius *securitzat i *seguritzat, a partir dels participis dels verbs. Per exemple, un usuari *securitzat ha de ser un usuari protegit o un usuari amb dades protegides. I també es detecta un abús d’aquestes formes en altres contextos com ara vidre *securitzat en lloc de dir simplement vidre de seguretat, o pagament *securitzat per al que hauria de ser pagament segur.

Alerta de phishing! Com en diem en català?

pescaDeCredencials

Pesca de credencials és l’alternativa a l’anglès phishing. Es tracta de la pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d’una entitat financera o d’una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.

Els correus electrònics insten els destinataris a clicar sobre enllaços que, aparentment, menen a la pàgina web de l’entitat que se suplanta, però que en realitat porten a pàgines fraudulentes des d’on es poden robar noms d’usuari i contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La denominació catalana pesca de credencials està formada amb la base pesca, que és el calc de la forma anglesa phishing (deformació argòtica de fishing ‘acció de pescar’). I, per precisar el significat de la metàfora, incorpora l’esment a les dades credencials, que són cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés al sistema d’acord amb els permisos que té assignats, habitualment, la combinació de nom d’usuari i contrasenya. En alguns casos la forma pesca de credencials es pot reduir a pesca perquè el context ja ho fa evident.

En anglès, també s’ha creat el terme relacionat smishing, per referir-se a la pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l’enviament de missatges SMS. En català, l’anomenem pesca per SMS.

Si teniu interès amb la terminologia vinculada a la seguretat informàtica, podeu consultar la Terminologia de la ciberseguretat, que recull 260 termes amb definicions i equivalents en castellà, anglès i francès.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.