Etiqueta: biologia

Nova infografia interactiva sobre els llimacs de mar del Mediterrani

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una infografia interactiva que recull els noms catalans d’algunes de les espècies de nudibranquis, un ordre de la subclasse dels heterobranquis —també anomenats llimacs de mar—, que podem trobar al Mediterrani. 

La infografia, elaborada per l’il·lustrador i naturalista Àlex Mascarell i Llosa, ofereix el nom català, el nom científic i una petita descripció de cada espècie, així com indicacions sobre la mida, l’hàbitat i l’alimentació. Les diverses descripcions, a més, van acompanyades d’una il·lustració creada per l’autor mateix per a facilitar la identificació de cada espècie.

Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer algunes de les espècies de nudibranquis que tenim més a prop de casa i difondre’n les denominacions catalanes, avalades per especialistes de l’àmbit. 

De manera interactiva, fent clic a cada dibuix, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, el nom científic i, en la majoria dels casos, els equivalents documentats en castellà, francès i anglès, a més de la il·lustració de l’espècie.

Aquesta infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors. En el mateix camp de la zoologia, per exemple, es poden destacar recursos com ara Un món de mamífers, Ocells amb nom de dona o la sèrie de pòsters Papallones de Catalunya.

#termedelasetmana: biodiversitat

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT hem presentat el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida, dedicat a la terminologia de les ciències de la vida, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme biodiversitat.

Fa referència a la varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Es tracta d’un terme compost a la manera culta, en què la forma prefixada bio-, que ve del grec i vol dir ‘vida’, s’adjunta a la base diversitat, que ve del llatí i es refereix a la ‘qualitat de divers’ o a la ‘multitud de coses diverses’. La formació, per tant, resulta transparent semànticament, i és paral·lela a la forma que es troba en les llengües del nostre entorn.

Sembla que el terme és relativament recent, però des de mitjans dels anys 80 del segle passat ençà ha experimentat una notable extensió d’ús, probablement coincidint amb la consciència creixent de la necessitat de preservar la biodiversitat en tots els àmbits. La biodiversitat és un element fonamental que contribueix a un equilibri harmònic dels cicles terrestres de l’aigua, l’oxigen, l’energia del Sol i la biomassa. Es considera que l’impacte principal de l’escalfament global i el canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat.

Ens agradaria que recursos com el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida contribueixin en alguna mesura a la preservació de la biodiversitat i a la nostra capacitat de referir-nos amb precisió a tots els conceptes que s’hi inclouen.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: astrobiologia

TermcatDeixa un comentari

Aquest any la Setmana de la Ciència té com a fil conductor la celebració de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement d’aquest gran científic català. Nosaltres hi volem afegir un granet de sorra terminològic, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que fa referència a l’especialitat en què excel·lí Joan Oró: l’astrobiologia.

L’astrobiologia és la branca interdisciplinària de la ciència que té per objectiu l’estudi de l’origen, l’evolució i la distribució de la vida en l’univers.

Des del punt de vista de la formació, el terme està compost pels formants astron, que vol dir ‘estel’; bios, que vol dir ‘vida’, i logos, que vol dir ‘paraula’ o ‘ciència’.

Joan Oró és considerat un referent mundial en l’àmbit de l’astrobiologia i la bioquímica aplicades principalment a la recerca sobre l’origen de la vida i l’existència de vida en altres planetes. També va liderar estudis rellevants sobre la possible presència de compostos orgànics en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i de Mart.

Si voleu conèixer més detalls sobre la recerca que va dur a terme Joan Oró i la transcendència que ha tingut en les línies de recerca actuals, i a més, voleu descobrir la terminologia que s’hi relaciona, us recomanem l’article del Butlletí Recercat Joan Oró, una mirada des de la terminologia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: palinologia

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que no és gaire conegut fora del grup d’especialistes que s’hi dediquen, però que, en canvi, es refereix a un aspecte que resultarà ben familiar a molta gent, especialment en aquestes dates de primavera. El terme és palinologia, i designa l’estudi del pol·len i les espores, juntament amb la seva dispersió i les aplicacions en camps diversos (des de la paleografia a la composició de productes apícoles, passant per la criminologia). També, com saben per experiència moltes persones al·lèrgiques, el pol·len i les espores que transporta l’aire solen ser els protagonistes de nombroses al·lèrgies que es manifesten especialment aquests dies.

El terme palinologia prové de les formes gregues palýnein (que vol dir ‘escampar’) i -logia (forma molt productiva que vehicula sentits propers a ‘paraula, teoria, tractat, estudi’).

La palinologia és la branca de la botànica que s’especialitza en l’estudi del pol·len i, com en totes les disciplines, s’hi fa servir una terminologia específica. Així, per a fer referència a les característiques morfològiques del pol·len es fan servir termes com ara espinulós, oblat, prolat, rugat, semilobat, etc., i per a referir-se a trets biològics o ecològics, termes com ara anemòfil, entomòfil o hidròfil.

Si us interessa aquesta terminologia, la podeu trobar al Cercaterm, que difon bona part de les entrades del Diccionari de palinologia de Martín, Julià i Riera (2003).

I si el que us interessa són concretament les al·lèrgies i els al·lèrgens més habituals, us recomanem de consultar el recent Lèxic d’al·lèrgies, amb més de 3.100 denominacions catalanes i equivalents en castellà i anglès.

[Font: TERMCAT]

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

TermcatDeixa un comentari

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

Estenedors… per a papallones?

TermcatDeixa un comentari

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

Què és un corredor ecològic?

TermcatDeixa un comentari

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors

Termcat1 comentari

infografia_migracio_ocells2

Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva.

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratori, au migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l’enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.

 

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

TermcatDeixa un comentari

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

L‘epigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: bec d’esclop

TermcatDeixa un comentari

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.