Etiqueta: bioètica

#termedelasetmana: biodiversitat

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT hem presentat el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida, dedicat a la terminologia de les ciències de la vida, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme biodiversitat.

Fa referència a la varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Es tracta d’un terme compost a la manera culta, en què la forma prefixada bio-, que ve del grec i vol dir ‘vida’, s’adjunta a la base diversitat, que ve del llatí i es refereix a la ‘qualitat de divers’ o a la ‘multitud de coses diverses’. La formació, per tant, resulta transparent semànticament, i és paral·lela a la forma que es troba en les llengües del nostre entorn.

Sembla que el terme és relativament recent, però des de mitjans dels anys 80 del segle passat ençà ha experimentat una notable extensió d’ús, probablement coincidint amb la consciència creixent de la necessitat de preservar la biodiversitat en tots els àmbits. La biodiversitat és un element fonamental que contribueix a un equilibri harmònic dels cicles terrestres de l’aigua, l’oxigen, l’energia del Sol i la biomassa. Es considera que l’impacte principal de l’escalfament global i el canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat.

Ens agradaria que recursos com el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida contribueixin en alguna mesura a la preservació de la biodiversitat i a la nostra capacitat de referir-nos amb precisió a tots els conceptes que s’hi inclouen.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: perinatal

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us volem proposar és la forma adjectiva perinatal, que fa referència al període que precedeix i segueix immediatament el naixement.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el període perinatal s’inicia a les 22 setmanes de gestació, quan el fetus pot tenir possibilitats raonables de viabilitat, i finalitza 7 dies després del naixement. Segons altres fonts, en canvi, els límits del període perinatal són diferents: pot començar a les 28 setmanes de gestació i pot acabar 28 dies després del naixement.

Des del punt de vista de la formació, és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada pel prefix peri– (del grec perí, que significa ‘al voltant’, ‘a la vora’, present en formes tan conegudes com perímetre, perifèria o perífrasi, o pròpies del llenguatge mèdic com perioperatori o periocular) i l’adjectiu natal (“Relatiu a la naixença d’algú”).

L’adjectiu es fa servir en diverses expressions d’ús habitual entre especialistes: període perinatal, icterícia perinatal, mortalitat perinatal, transmissió perinatal o dol perinatal, per exemple. Precisament aquesta setmana, concretament el dia 15 d’octubre, es proposa commemorar el Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional, que pretén obrir espais per a la reflexió i la conscienciació sobre el dolor causat per la pèrdua d’un nadó durant la gestació o poc després del naixement.

Podeu consultar el terme perinatal a la Neoloteca, el diccionari en línia que recull els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la definició, els equivalents en altres llengües i un resum dels criteris que ha tingut en compte el Consell Supervisor per a l’aprovació del terme.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: consciència de malaltia

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el 10 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental i, en aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme consciència de malaltia.

Es refereix a la capacitat d’una persona d’assumir el problema de salut que té i de comprendre les necessitats procedents d’aquest problema de salut. La manca de consciència de malaltia és especialment rellevant en salut mental, si bé també es dona en altres àmbits.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base substantiva consciència (que, segons el diccionari normatiu, és la “Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc.”) es determina amb el complement de malaltia, que especifica el camp d’aplicació i fa del conjunt un terme de semàntica transparent.

La Federació Mundial de la Salut Mental promou la commemoració del Dia Internacional de la Salut Mental per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.

Ens afegim a la iniciativa i us recordem que podeu consultar el Diccionari de bioètica, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la salut mental, i també la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, amb 264 termes definits en català i amb els equivalents dels termes en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bioètica

TermcatDeixa un comentari

Bioetica_infogr

Aquesta setmana ens fa molta il·lusió poder presentar un nou diccionari, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona títol a l’obra: bioètica.

La bioètica, tal com es recull en el nou Diccionari de bioètica, és l’estudi plural i interdisciplinari de les implicacions ètiques que comporta el progrés de les ciències de la vida i de la salut, i de la repercussió que té aquest progrés en la societat i en el seu sistema de valors.

Com es dedueix de la definició, es tracta d’un vast camp d’estudi, que abraça des de la genètica fins a la salut mental, passant per la reproducció, el final de la vida, la salut pública, els drets i deures en l’atenció sanitària, etc., com podreu veure en aquesta infografia.

Encara que els temes que es planteja la disciplina són probablement tan antics com la mateixa consciència humana, el fet és que el terme bioètica és relativament recent: se n’atribueix la creació a l’oncòleg nord-americà Van Rensselaer Potter, en una publicació de l’any 1970. Es va valdre del formant grec bio– (‘vida’) i del substantiu ètica, referit al conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes, que també té, en últim terme, un origen grec (de ẽthos ‘costum, caràcter’).

És adequada la denominació nadó medicament?

TermcatDeixa un comentari

Germans

La denominació nadó medicament (o qualsevol denominació similar amb el substantiu medicament en aposició: bebè medicament, nen medicament, etc.) està connotada negativament i per això no es considera adequada per a designar l’infant que ha estat concebut a partir d’un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions amb l’objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.

Els especialistes consideren preferible fer referència a aquest concepte d’una manera més neutra, i per això recentment el Consell Supervisor, amb l’assessorament d’experts de l’àmbit de la genètica i la bioètica, ha fixat com a forma prioritària l’alternativa descriptiva germà seleccionat genèticament, ja documentada en alguns contextos. Complementàriament, també s’ha aprovat el sinònim germà donant com a forma secundària, perquè, si bé no és una forma del tot precisa, sembla que aquesta denominació sintètica pot ser útil en certs contextos, especialment divulgatius, al costat de la denominació principal.

Per les implicacions ètiques que comporta, la selecció d’embrions obtinguts per fecundació in vitro sobretot és coneguda quan l’objectiu que es persegueix és la curació d’un germà que necessita una donació (i d’aquí neix la necessitat de disposar d’una alternativa per a la denominació nadó medicament), però el cert és que a l’Estat espanyol la selecció d’embrions també està permesa amb l’objectiu que l’embrió que es transfereixi a l’úter no estigui afectat per malalties hereditàries greus sense tractament curatiu (postnatal). En aquest cas, doncs, si es vol fer referència als infants fruit d’un procés de selecció embrionària, sigui quin sigui l’objectiu d’aquesta selecció, es pot utilitzar la denominació aprovada amb una petita variació: nadó seleccionat genèticament.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb els criteris aplicats pel Consell Supervisor en l’aprovació del cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Gestants per a altres pares

TermcatDeixa un comentari

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare i maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intenció. Es tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer i ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.